EL PLAER DE VIATJAR- Descobrir.cat

Els meus racons preferits de Palma

dilluns, 18/06/2018 (Òscar Marín)

El ferri de Trasmediterranea vist des de la Seu. © ÒM

Arribo a Palma a les 6.45 h amb el ferri Tenacia de Trasmediterranea. És una manera còmoda de viatjar entre les illes. Surts del port de Barcelona al final del dia (si vols, embarcant-hi el teu propi cotxe), prens una copa, t’adorms al camarot i arribes a la capital mallorquina quan el sol treu el cap per l’est de la gran badia. I allà comença un nou dia ple de possibilitats. Palma és una ciutat de mida humana, prou important per oferir una gran vitalitat i un patrimoni sorprenent, i prou menuda per mantenir l’ambient de poble en alguns dels seus barris. De Ciutat hi ha molts racons que m’agraden, però els que us esmentaré a continuació es troben entre els meus preferits.

La Seu domina la gran badia de Palma. © ÒM

La llum inunda cada matí l’interior de la Seu a través de la gran rosassa. © ÒM

A la catedral es pot gaudir d’una experiència sorprenent: fer un bany de llum a l’interior de la Seu. Al matí, quan els rajos de sol travessen els vitralls de la gran rosassa de la catedral, seieu en un dels bancs de la nau central i deixeu-vos tocar pels colors: taronja, verd, groc… Ara se’n diu “cromoteràpia”, però la cosa ve de lluny. Tanqueu els ulls i submergiu-vos-hi. És una sensació especial, algú en pot dir “mística”. Després, feu un tomb per la catedral i admireu les capelles, el claustre, les columnes. No us perdeu l’altar de Gaudí, i atureu-vos davant la capella de Barceló. Us pot agradar més o menys, però sempre hi ha peregrins de l’art que se la miren embadalits.

El campanar de la catedral vist des del claustre. © ÒM

L’extraordinària façana gòtica de la catedral. © ÒM

Al voltant de la Seu, turistes i veïns es barregen, però l’ambient es manté tranquil. Caminant per aquesta zona es troben importants casals amb agradables patis senyorials, com els de Can Oms i Can Bordils, al carrer de l’Almudaina, o el de Cal Comte de la Cova, al carrer del Sol. Un bon lloc on refugiar-se quan fa calor.

El pati de Can Oms, una de les cases senyorials que envolten la Seu. © ÒM

La gran façana renaixentista de l’Ajuntament de Palma. © ÒM

Caminant a poc a poc s’arriba fins a Cort, el majestuós ajuntament de la capital mallorquina. S’hi fan visites guiades els caps de setmana i just davant hi trobem una magnífica olivera centenària, però el que més m’agrada d’aquesta zona són els seus carrerons plens de sorpreses.

La gran olivera centenària de la plaça de Cort, envoltada de terrasses. © ÒM

Aquí el petit Colmado Santo Domingo, que data del 1886 (ideal per comprar-hi sobrassada, formatges i melmelades); allà la bomboneria La Pajarita i l’antiga botiga de joguines La Industrial; i més cap aquí Can Corbella, un edifici sorprenent de vitrines acolorides, arcs de ferradura i finestrals allargassats coronat per una torre octogonal.

El Colmado Santo Domingo és un dels establiments tradicionals que trobem a prop de Cort. © ÒM

Val la pena aturar-se a l’antiga botiga de joguines La Industrial. © ÒM

Un dels petits locals on menjar entre l’ajuntament i l’església de Santa Eulàlia. © ÒM

A prop de la plaça de Cort es troba la plaça de Santa Eulàlia, que pren el nom d’una de les esglésies més boniques de Ciutat. Aquí hi trobem la terrassa del Cafè Moderno, que té el seu origen al 1914. Un bon lloc per passar una estona relaxada. Una mica més enllà hi ha el convent de Sant Francesc, fundat el 1281, on hi ha enterrat l’il·lustre Ramon Llull.

L’esvelta església de Santa Eulàlia. © ÒM

A l’església de Sant Francesc hi ha les restes de Ramon Llull. © ÒM

La façana del convent de Sant Francesc. © ÒM

El meu local preferit d’aquesta zona no es troba gaire lluny del convent. Al carrer de Can Sanç hi ha Can Joan de s’Aigo, un establiment emblemàtic que té més de tres-cents anys d’història. Diuen que en Joan de S’Aigo va crear els primers gelats de l’illa al segle XVIII, mesclant l’aigua dels antics pans de neu amb diversos sucs i fruites. Avui hi podeu tastar els productes més típics de l’illa: la coca de trempó, el cocarroi, el quarto, l’ensaïmada… i també deliciosos gelats d’albercoc, crema de cafè o avellana.

Fem un cafè a Can Joan de s’Aigo. © ÒM

Un dels records típics de Mallorca són els siurells, uns característics xiulets d’argila. © ÒM

La Plaça Major s’ha de veure, sempre viva i plena de passavolants, veïns, músics o turistes en patinet elèctric. Darrera de la plaça Major descobrireu una cantonada sorprenent, amb un dels balcons més inquietants de la ciutat. Es tracta de Can Forteza Rey, un edifici on la ceràmica policromada, el trencadís modernista i les formes sinuoses atreuen les mirades. Dissenyat pel joier Lluís Forteza Rei, decorat amb motius florals i ornamentat amb ferro forjat, aquest edifici (que avui acull oficines) rep clares influències del modernisme català.

La plaça Major és un interessant lloc de pas, però els establiments són massa “turístics”. © ÒM

Can Forteza Rey és una agradable sorpresa modernista. © ÒM

Un altre racó interessant del centre històric és la Costa de la Pols, al voltant de l’església de Sant Miquel. A prop hi ha la Rambla, que no és tan dinàmica com la de Barcelona, però que sempre és ben plena de flors. I baixant pel carrer de la Riera, passareu per davant del Teatre Principal de Palma i veureu una de les primeres construccions modernistes de la ciutat: el Gran Hotel, un edifici de tres pisos davant de la plaça Weyler, acabat el 1903, que és obra de Lluís Domènech i Montaner. La façana va ser ornamentada amb elements ceràmics i amb el toc escultòric d’Alfons Juyol. D’establiment luxós va esdevenir, l’any 1993, el centre cultural CaixaForum de Palma. I a poc a poc arribem a la plaça del Mercat.

L’edifici del Gran Hotel acull el CaixaForum de Palma. © ÒM

La plaça del Mercat és un dels punts neuràlgics de Palma. Si mireu cap amunt, veureu dues cases modernistes simètriques. Can Casasayas i la Pensió Menorquina estaven destinades a romandre unides, però van acabar separades pel carrer de Santacília. Les seves façanes sinuoses s’emmirallen i es poden contemplar tranquil·lament des d’una de les terrasses de la plaça.

Can Casasayas i la Pensió Menorquina, a la plaça del Mercat. © ÒM

Aquí hi ha un dels bars més emblemàtics de Ciutat. El bar Alaska no és cap bellesa, més aviat sembla que fa nosa enmig de la plaça i l’Ajuntament va estar a punt d’enderrocar-lo, però la pressió veïnal ho va impedir. Menjar un entrepà o una hamburguesa a la barra de l’Alaska és una opció ràpida i econòmica en ple centre urbà, tot i que prefereixo un bon llonguet del Bar Bosch, a l’inici del passeig des Born, o de la Bodega Bellver, al carrer de Can Serinyà, molt a prop de la plaça del Mercat.

El mític bar Alaska, poc encant però molta tradició. © ÒM

Però d’aquesta plaça tan cèntrica, el lloc que no heu de deixar de visitar és el Forn Fondo, l’establiment centenari de la família Llull on podreu tastar i comprar unes de les millors ensaïmades de Mallorca. En podeu comprar de diverses mides i preus, soles o amb cabell d’àngel, totes boníssimes. També al proper Forn Santo Cristo, al carrer dels Paraires, trobareu ensaïmades i pastissets tradicionals en un establiment que data del 1910.

No us perdeu les delicioses ensaïmades del Forn Fondo. © ÒM

La meva ensaïmada de cabell d’àngel. © ÒM

Des d’aquí, s’arriba a l’emblemàtic passeig des Born, una de les avingudes amb més encant de la ciutat. L’edifici que més hi destaca és el Casal Solleric, amb la seva gran galeria decorada amb frescos i el seu pati elegant. L’entrada és gratuïta i sempre val la pena aturar-s’hi i descobrir alguna de les exposicions que acull. Del passeig del Born a l’arc de la Drassana, un bonic racó amb una vista inusual de l’Almudaina, hi ha una breu caminada.

Façanes a la zona del passeig des Born. © ÒM

El pati del Casal Solleric, un important centre cultural al passeig des Born. © ÒM

El palau de l’Almudaina vist des del parc de l’arc de la Drassana. © ÒM

I una mica més a ponent es troba la Llotja. És imprescindible visitar aquest edifici del segle XV que és un dels millors i més ben conservats edificis del gòtic civil d’Europa. Les columnes helicoïdals, que van inspirar les de la Llotja de València, sostenen màgicament l’estructura. I després de deixar-nos enlluernar per l’arquitectura gòtica, val la pena acostar-se fins al barri de Santa Caterina.

A la Llotja de Palma hi destaquen les columnes helicoïdals que van inspirar les de València. © ÒM

Santa Caterina és al barri de moda de Palma. Situat a prop del port, en una antiga zona de pescadors, en els seus carrers se succeeixen els edificis modernistes, els restaurants i els establiments tradicionals. Un dels seus punts més emblemàtics és el mercat, el més antic de la ciutat, que obre de 9 a 16 h tots els dies, excepte el diumenge. Sota el paraigua d’un edifici de principis del segle XX, les seves 50 parades ofereixen peix, marisc, carn, embotits, formatges, fruita, verdura… i hi ha tres bars que permeten gaudir d’aquests productes ja elaborats.

Parada de peix fresc al Mercat de Santa Caterina. © ÒM

A Palma hi ha molt bons llocs on dinar, però us recomano l’Assaona, entre el Palau de Congressos i es Portitxol. L’ambient és mediterrani, acollidor, amb una bona vista de la platja i de la catedral al fons. Els plats arrelats a la terra i la carta de vins mallorquins fan que l’àpat sigui una experiència molt recomanable. Hi destaquen plats com el llobarro amb crosta de sal i l’arròs cremós de marisc.

L’àmplia terrassa del restaurant Assaona. © ÒM

Arròs cremós de marisc a l’Assaona. © ÒM

Des de l’Assaona s’obtenen bones vistes de Palma. © ÒM

Palma mai no decepciona els amants de la cultura, la gastronomia i la vida mediterrània. És una escapada que sempre recomano i que es pot completar amb múltiples visites per tot Mallorca. Només ens calen uns dies més per gaudir de tot el que aquesta illa ens pot oferir.

Tornada a bord del ferri Tenacia de Trasmediterranea. © ÒM

Publicat a Escapades d'art i patrimoni | Deixa-hi un comentari

Una pausa al cor del Moianès

dimarts, 15/05/2018 (Òscar Marín)

Als boscos propers a l’hotel Urbisol trobem precioses orquídies com aquesta abellera. © ÒM

La primavera és un bon moment per recórrer el Moianès, una comarca caracteritzada per uns paisatges acollidors, un mosaic de boscos i camps plens de camins amables, fàcils de recórrer a peu, on la gran varietat de verds contrasten amb el groc de la colza i el blau del cel. Al centre de la comarca, entre Calders i Moià, trobem un restaurant familiar nascut fa gairebé 50 anys, conegut per haver estat el bressol culinari de Nandu Jubany, que hi va començar a cuinar als 17 anys. A partir del restaurant va sorgir l’any 2000 un allotjament amb encant: l’hotel Urbisol, on avui ens rep l’Elisabet Jubany, germana del xef. Tant per a les parelles que vulguin fer una escapada romàntica com per a les famílies que busquin una sortida campestre amb totes les comoditats, l’hotel Urbisol i el seu restaurant són una opció a tenir molt en compte.

L’hotel Urbisol ocupa una antiga masia rehabilitada i ampliada. © ÒM

Al restaurant Urbisol podreu tastar-hi bona cuina de proximitat i de temporada. © ÒM

Som envoltats de camps on la mainada pot córrer i saltar i jugar tant a la zona de jocs com al petit bosquet que envolta la finca, on trobareu un gronxador penjat de la branca d’un arbre. S’ho passaran bé observant les aus de corral (ànecs, gallines…) i acaronant els gats que corren per la finca, o berenant a la terrassa de l’habitació superior. Les parelles podran desconnectar al modern spa de l’Urbisol, que inclou sauna, bany de vapor, dutxes de sensacions, jacuzzi, piscina climatitzada amb contracorrent i llit d’aigua amb massatge de bombolles i, a més, podran escollir entre una àmplia oferta de massatges i tractaments.

L’habitació superior Lilium transmet calma i serenitat. © ÒM

El bany de l’habitació, amb banyera d’hidromassatge i ‘amenities’ Nuxe. © ÒM

Totes les habitacions estan decorades amb gust i disposen de banyera d’hidromassatge, un petit plaer que convida a la desconexió. Com que hi ha màquina de cafè i unes càpsules a disposició dels clients (a més d’un petit minibar), podem gaudir d’una agradable pausa a la terrassa. I també podrem gaudir d’un dinar o d’un sopar al restaurant de l’hotel, que és el pal de paller d’aquest projecte familiar (serveixen àpats des de l’any 1972). Aquí fan arrossos, plats de peix, carns a la brasa i plats de sempre com els canelons o les amanides variades, tot amb producte de proximitat. I no us perdeu els esmorzars completíssims: embotits, formatges, pa torrat amb tomàquet, melmelades casolanes, broquetes de fruites, suc de taronja natural, cereals, làctics, creps…

Les habitacions superiors miren a un agradable jardí. © ÒM

Completíssim esmorzar servir al restaurant de l’hotel. © ÒM

Molt a prop d’aquí trobem importants atractius patrimonials, com el monestir de l’Estany (fixeu-vos en les escenes dels capitells del seu claustre) o el castell de la Popa, unes restes medievals penjades d’una roca als afores de Castellcir. No deixeu de passejar per Moià, la capital de la comarca. Les voltes de la seva plaça major són del segle XIII i des del 1152 s’hi celebra el mercat cada diumenge. A l’hotel Urbisol us recomanaran un munt de propostes per gaudir a fons de la vostra estada al Moianès.

La terrassa de l’hotel és un bon lloc on descansar i prendre una copa a les nits. © ÒM

De bon matí, us despertarà el gall de la finca. També hi veureu gallines i ànecs. © ÒM

Tags: amb nens, gastronomia, hotels amb encant, natura, primavera, relax, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Sabors i aromes del Solsonès

divendres, 27/04/2018 (Òscar Marín)

El millor d’aquesta comarca que ens encanta és que encara conserva racons prou desconeguts i sorprenents i unes arrels culturals i gastronòmiques que ha sabut preservar amb orgull. La gent del Solsonès ha mantingut vives antigues tradicions, un patrimoni centenari, una natura exuberant i, especialment, una gastronomia per llepar-se’n els dits. I aquesta primavera no hi ha excuses per no descobrir tot el que ens ofereix la comarca. S’ha ideat una campanya per atreure visitants a la primavera, just en el moment en què el paisatge és més esplendorós, quan els prats són més verds i les temperatures són més agradables. La campanya “Solsonès, el mes gastronòmic” vol promocionar els productes locals, des de la matèria primera fins al producte cuinat. Els restaurants fan menús especials, es promocionen les activitats turístiques gastronòmiques, les finques i obradors mostren les seves instal·lacions i els hotels i cases rurals fan ofertes especials.

Fem la visita guiada al conjunt monàstic del Santuari del Miracle de Riner. © ÒM

Arribem a Solsona un dissabte al matí i, després de passar per l’Oficina de Turisme del Solsonès i agafar alguns mapes i informacions, ens dirigim cap al Santuari del Miracle de Riner, on des de fa un any es fan visites guiades amenes i plenes d’anècdotes. La “joia de la corona” d’aquest conjunt monàstic és el majestuós retaule barroc de l’escultor Carles Morató, del qual sorprèn que fins i tot es pot recórrer per dins. Té una alçada de 23 metres i una amplada de 12 metres. També hi destaca l’orgue de finals del segle XVI, que va sobreviure a l’assalt de les tropes napoleòniques i a la desamortització del 1841. A més de l’església, el santuari del Miracle està format per la Capella de la Desaparició i pel monestir benedictí depenent de Montserrat, que va ser construït a finals del segle XIX, a més d’un edifici d’acollida amb cel·les, de la casa d’Espiritualitat i de la casa Gran.

El retaule barroc és la gran sorpresa de l’església del Santuari del Miracle. © ÒM

Del retaule se’n pot entrar i sortir, un símbol de purificació i transformació personal. © ÒM

Hi ha tant d’espai en aquest recinte que hi trobem fins i tot una formatgeria, un projecte que es va posar en marxa a finals de l’any passat i que ja ha donat els seus fruits saborosos. Els iogurts de llet d’ovella del Miracle són una delícia per als amants dels productes làctics i els formatges es troben entre els millors que hem tastat. L’ànima d’aquesta cooperativa són la Sílvia Soler i en Marc Pla, que estudien poder tenir algun dia el seu propi ramat d’ovelles als terrenys del Santuari. De moment, podeu trobar els seus productes aquí mateix, en diversos punts del Solsonès i a la botiga Vila Viniteca de Barcelona.

La Sílvia ens ofereix els seus iogurts i formatges a la Formatgeria del Miracle. © ÒM

I seguim gaudint dels bons productes del Solsonès, perquè després de visitar la formatgeria, ens esperen per dinar al Restaurant del Miracle. Aquesta també és terra de mel i, coincidint amb la Fira de la Mel de Riner, ens preparen un menú amb aquest ingredient com a protagonista. En Manel Casanovas és el xef que lidera el projecte i treballa sobretot amb verdures i carn dels camps i les granges veïnes. Tot el producte és de proximitat i, en molts casos, ecològic. En un ambient acollidor, hi tastem una amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel i un tendre bacallà a la mel. A la botiga que tenen a l’entrada del restaurant també es poden adquirir alguns dels productes artesans i alimentaris de la zona, que seran un bon record de la nostra estada.

Amanida amb formatge del Miracle i vinagreta de mel. © ÒM

Després de dinar, conduïm fins a la capital de la comarca per fer unes visites sorprenents. Primer ens acostem al Quarto dels Gegants. Al carrer de Sant Llorenç hi ha l’espai que, com a mínim des de l’any 1710, ha acollit la major part del bestiari popular i els gegants del Corpus i la Festa Major. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa amb fotografies antigues i textos. La visita, que es fa tots els dissabtes a les 17 h, té una durada de mitja hora i s’ha de reservar a través del telèfon 663 66 81 84 (www.solsonaexperience.com).

Els gegants de la Festa Major de Solsona són elegants i imponents. © ÒM

És un privilegi observar el bestiari festiu de tan a prop mentre en descobrim la història. © ÒM

Tot seguit pugem al campanar de Solsona, una visita que fins fa un any no es feia i que permet descobrir els terrats de la ciutat des d’un punt de vista inèdit per a la majoria. Amb el guia que ens acompanya, descobrim la història de la catedral, els detalls de la construcció de la torre i els secrets de les campanes, entre d’altres anècdotes. Amb aquestes visites, que es fan els dissabtes a la tarda, es recapten fons que es reinverteixen en el manteniment de la catedral i del campanar.

La cúpula enrajolada de la Catedral vista des del campanar. © ÒM

I un cop a baix, volem descobrir més a fons els carrers de la vila, així que ens hem apuntat a la visita “Tasta Solsona”, un itinerari que permet entrar als comerços més antics i peculiars, parant especial atenció a l’artesania i als productes agroalimentaris locals. En Toni Canal és cisteller des de fa 22 anys i manté viu el negoci familiar nascut l’any 1949. A la Cistelleria La Palmera fan des de cistells de bolets de vint mides diferents fins a les palmes del diumenge de Rams, persianes, caragoleres, mobles rústics de rotang i vímet i molts altres objectes tradicionals. Per tenir un record de la visita, en Toni ensenya la mainada a fer un petit estel amb fibres naturals trenades.

El cisteller Toni Canal fabrica cistells de totes les mides al cor de Solsona. © ÒM

A prop de la bonica plaça de Sant Joan trobem el forn de pa Cal Jaumet, que es remunta al 1837. Avui hi trobem la setena generació, que encara elabora el pa com els seus avantpassats. Una bona matèria primera, una elaboració lenta, fermentacions llargues, l’ús de massa mare i l’escalfor del forn de llenya que aporta al pa un especial toc cruixent fan del seu un producte excel·lent. Ens enduem unes coques delicioses, un pa de pagès i unes torrades ideals per untar-les amb les melmelades de Riuverd, una cooperativa d’inserció social de Solsona que prepara salses, conserves i cistells de verdures de temporada i ecològiques, entre altres productes.

A Cal Jaumet, tant el producte com l’atenció al client són excel·lents. © ÒM

També passem per la botiga dpagès, on la Marta Borràs hi ven la carn i els embotits de la seva granja, una de les poques granges certificades de producció ecològica de porcs que hi ha Catalunya. Crien els porcs sota condicions naturals, allunyats del concepte de producció intensiva, amb accés permanent a l’aire lliure, jaç de palla, llum natural… Les truges poden tenir cura dels garrins, que s’alimenten de llet materna durant moltes setmanes i fan la transició al pinso de manera gradual. És per tot això que aquests embotits són tan bons. La botiga només obre els divendres i els dissabtes. La resta de la setmana, la Marta i el seu company tenen cura de la granja. D’aquí ens enduem una llonganissa que combina a la perfecció amb la coca de Cal Jaumet.

La Marta Borràs a la botiga dpagès de la plaça del Ruc. © ÒM

Passem també per la Casa Adroguer Nou, un emblemàtic establiment solsoní fundat al 1870 que ha reobert totalment reformat, però sense perdre l’esperit amb el que va néixer. S’hi ha conservat el mobiliari d’època i la façana d’aire “retro”, amb l’inconfusible cartell de rajoletes de Codorniu que indica que aquest establiment era proveïdor d’aquest cava arreu del país. El local se centra en la venta de vins, begudes i licors i també ofereix un espai de degustació i tast de productes.

La Casa Adroguer Nou és un dels establiments més antics de Solsona. © ÒM

La visita gastronòmica “Tasta Solsona” es fa tots els dissabtes entre el 17 de març i el 30 de juny a les 17 h i cal fer reserva prèvia al 663 66 81 84 o bé a info@solsonaexperience.com. Abans de marxar, també afegim al cistell uns trumfos autèntics del Solsonès, un formatge de cabra extraordinari de Les Roques, elaborat a Sant Llorenç de Morunys, i una navalla de l’empresa Pallarès (es dediquen a la indústria ganivetera des del 1917) per tallar formatges i embotits.

El cistell artesà ben ple dels productes del Solsonès que hem recollit durant el dia. © ÒM

Formatge de Les Roques tallat amb navalla Pallarès i torrades de Cal Jaumet. Tot 100% Solsonès! © ÒM

S’ha fet tard i conduïm fins a la casa de turisme rural El Call d’Odèn. La Teresa Prat ens acull amb els braços oberts en un dels amplis apartaments rurals que gestiona i, com que no elaboren sopars, ens obre la porta de la petita botiga on podem servir-nos i cuinar després el que haguem agafat al nostre apartament. Però ja portem el cistell ben ple de productes del Solsonès! Aquesta casa que forma part de l’Associació de Turisme Rural del Solsonès (enguany celebra el seu 25è aniversari) és tot un projecte vital que té l’origen al 1996 amb la rehabilitació de l’antiga Pallera del Call. Amb el pas dels anys, han anat restaurant amb respecte altres espais i edificis de la finca. Avui tenen fins i tot piscina i una zona de jocs infantils. Però un dels aspectes més importants són les vistes. Dormim en un mirador privilegiat del Solsonès.

Al Call d’Odèn ens sentim com a casa. Apartaments acollidors i tracte impecable. © ÒM

Al dia següent, ens acostem al Zoo del Pirineu, un recinte que no és ben bé un zoològic, sinó un espai on arriben espècies autòctones que no podran tornar a la natura i que, després de passar per algun centre de recuperació de fauna, fan estada al Solsonès. És una bona manera de divulgar entre el gran públic els costums i l’hàbitat de la fauna pirinenca: l’àguila daurada, el mussol pirinenc, la guineu, l’òliba, la fagina, el falcó pelegrí, el porc senglar, la geneta, el xoriguer, el conill de bosc, el voltor comú, la cabra alpina, l’ovella del Ripollès… Si fa bon temps, podeu gaudir de l’exhibició de vol amb unes vistes increïbles com a teló de fons. I no us perdeu una de les activitats que agrada més a petits i grans, el “Toca-toca”, durant la qual podrem acaronar alguns animals i, fins i tot, alimentar-los.

La vella òliba es deixa acaronar pels visitants del Zoo del Pirineu. © ÒM

Descobrirem espècies autòctones, però també alguna espècie forània, com el grifó. © ÒM

Per dinar, hem reservat taula a la Fonda ca l’Agustí de Cambrils (Odèn), un establiment casolà que atreu molta gent de la comarca. Aquí es poden menjar de diverses maneres els trumfos (patates) que es conreen a l’alta muntanya: trumfos farcits, trumfos gratinats, trumfos aixafats amb bolets, trinxat amb trumfos… També hi podeu tastar el civet de senglar, el civet d’isard, carns a la brasa i altres receptes tradicionals de muntanya.

Trinxat de trumfos i bolets a la Fonda ca l’Agustí. © ÒM

Després de dinar, anem fins al Salí de Cambrils, que es troba molt a prop de la Fonda ca l’Agustí. Aquí descobrireu la història d’unes salines que es nodrien d’una font salada que es troba uns metres més amunt. Les instal·lacions de l’antic recinte d’extracció de sal han estat totalment renovades i ara s’hi permet fer banys de sal, una manera molt agradable de fer salut. Aquests banys milloren els problemes de pell, serveixen per combatre l’estrès i l’insomni, afavoreixen la circulació de la sang i col·laboren a eliminar toxines, entre molts altres beneficis. El paisatge muntanyós acompanya el bany relaxant abans o després de fer la visita guiada on s’explica la història del lloc i el funcionament de les salines. Una manera ideal d’acomiadar-se d’aquesta comarca, fins a la propera escapada!

L’antic molí de sal restaurat del Salí de Cambrils. © ÒM

Tags: amb nens, cases rurals, festes, gastronomia, història, muntanya, natura, patrimoni, Pirineus, Terres de Lleida, vida rural
Publicat a Activitats a la natura, Activitats en família, Plaers gastronòmics | Deixa-hi un comentari

Propostes familiars al Baix Llobregat

dilluns, 9/04/2018 (Òscar Marín)

Val la pena aprofitar-ho. El Baix Llobregat és al costat de casa i a l’abril hi ha un munt de descomptes i activitats exclusives. Per això hem tornat a participar al SuperMes. El dissabte al matí ens plantem a Castelldefels, a l’estudi on el xef Walter Vogt organitza cursos, tallers i esdeveniments per a totes les edats. Aquest mes, destaquen els seus tallers familiars. El menú del dia: uns raviolis farcits de mató, pera i pinyons i una crema catalana de taronja. Comencem fent suc de taronja i preparant la crema que deixarem reposar, i mentre la crema reposa, fem la massa que es convertirà en pasta fresca i preparem el farcit dels ravioli, seguint els consells de l’expert cuiner que posa al nostre abast les eines (i el bon humor) perquè cuinar sigui fàcil i divertit.

Fem pasta fresca per als nostres raviolis amb en Walter Vogt. © ÒM

Separem la pasta i preparem el farcit. I no ens oblidem de la crema de taronja… © ÒM

L’objectiu és que els nens descobreixin que són capaços de cuinar, que aprenguin a assaborir i a relacionar-se amb el menjar de manera sana i que coneguin les pautes higièniques bàsiques a la cuina. Al mateix temps, els adults descobrim alternatives senzilles per gestionar el menú familiar en el dia a dia, amb combinacions d’ingredients fàcils i atractives, i compartim amb la mainada un espai tan quotidià com és la cuina. Després de preparar els plats, arriba el moment més esperat: tastar-los. És un moment d’alegria i festa per a la canalla: estem tastant el que hem cuinat amb les nostres pròpies mans!

Després de cuinar, tastem els plats que hem preparat. Un moment màgic! © ÒM

Ens acomiadem del Walter i la Luciana i ens acostem al castell de Castelldefels, que els caps de setmana està obert al públic. Els jardins que l’envolten són molt agradables, i l’edifici mereix una visita. Tots els dissabtes de l’any, de les 11 a les 14h, el castell és obert al públic i el segon diumenge de cada mes s’hi fan jornades de portes obertes a l’interior. És una de les estratègies de l’Ajuntament per donar a conèixer una de les joies del patrimoni històric del Baix Llobregat, encara desconeguda per a molts ciutadans. Quan hi entreu, podreu veure l’estat actual de l’edifici després de les obres de rehabilitació que s’hi han dut a terme en els darrers anys. Penseu que l’edifici data del segle XVI, encara que al segle X ja existia l’església que hi ha a l’interior. Gràcies a la rehabilitació, es poden visitar les terrasses del castell, que abans no formaven part de la visita, i veure amb tota la seva esplendor la majestuosa Sala Institucional i la Sala d’Esgrima.

La Sala Institucional del castell de Castelldefels és realment imponent. © ÒM

L’església de Santa Maria, al castell de Castelldefels, té origen romànic. © ÒM

Conduïm cap al Prat de Llobregat perquè ens esperen al Mesón El Cortijo, un dels restaurants amb més tradició de la vila. Aquí aposten pel producte de km 0, especialment el pollastre Pota Blava i la Carxofa Prat, i també hi destaquen les carns a la brasa, les tapes i les torrades, com la de pernil ibèric de gla. L’ambient és agradable i familiar, i mentre la mainada hi pot menjar plats adaptats al seu paladar (macarrons, llibrets de pernil i formatge, hamburguesa amb patates), els adults hi podem assaborir el seu original ‘twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra i el deliciós rodó de Pota Blava farcit de foie, poma i formatge, regat amb una salsa cremosa de Porto. Per fer baixar el dinar, els més petits poden jugar al parc infantil que hi ha just davant del restaurant.

‘Twister’ de carxofa, salmó i formatge de cabra. © ÒM

Una bona recepta: rodó de pollastre Pota Blava. © ÒM

Un cop paït el dinar, posem rumb a Viladecans. Al bell mig del Parc agrari del Baix Llobregat hi ha Can Feliu, una masia recuperada que ha esdevingut una granja escola amb hípica. S’hi fan classes d’equitació prèvia reserva per a tots els nivells, des de la iniciació fins el perfeccionament del salt i la doma. Els més petits poden començar a practicar aquest esport a partir dels 4 anys a les classes del Poni Club. També s’hi proposen passeigs a cavall d’una hora de durada pels voltants del Parc Natural del Delta del Llobregat. Per als més petits, fan passejades de 30 minuts amb poni per un circuit eqüestre que es troba dins de les instal·lacions. La Mònica ens ensenya a preparar els cavalls, a raspallar-los i a posar-los la sella. Ben aviat descobrim el seu caràcter: un és més nerviós, l’altre és tranquil, l’altre més mandrós, però tots són dòcils i aptes per a les activitats familiars. Després de fer uns tombs a llom de cavall i poni, visitem la petita granja de Can Feliu on hi ha gallines, conills, faisans, una ovella i una truja, entre d’altres animals.

Raspallem els animals, els preparem i els coneixem una mica abans de muntar. © ÒM

Fem un tomb per les instal·lacions i aprenem algunes tècniques. © ÒM

Cap al tard, ens acostem a Sant Boi per descobrir el Parc de la Muntanyeta, ubicat en un petit turó a tocar de la muntanya del Montbaig. Al parc hi destaca un estany amb plantes aquàtiques i un illot central, a la vora del qual podem sopar. Aquí hi ha el restaurant Il Pecatto di Cupido, una pizzeria de disseny contemporani que de nit estén els seus llums sobre les aigües de l’estany. Podeu triar entre tapes, amanides, una gran varietat de pizzes i plats de pasta. Una bona opció per a un sopar informal abans de dirigir-nos cap a l’Hotel Barcelona Golf Resort & Spa, un important equipament de Sant Esteve Sesrovires que ofereix habitacions confortables, algunes amb terrassa, d’altres amb bones vistes de Montserrat, i que permet gaudir d’una estona de desconexió a la seva zona de spa.

Il Pecatto di Cupido és un restaurant ubicat al Parc de la Muntanyeta de Sant Boi. © ÒM

Habitació Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

L’Hotel Barcelona Golf & Spa disposa de grans habitacion familiars. © ÒM

Hotel Barcelona Sant Esteve Sesrovires.jpg

La piscina i l’spa de l’hotel són dos espais que ens ajudaran a relaxar-nos. © ÒM

L’endemà, de bon matí, posem rumb a Collbató per visitar les Coves de Montserrat. Feia anys que les havíem visitat, però des de fa poc ens sorprenen amb una nova proposta audiovisual. La projecció d’un videomapatge en una de les parets interiors ens acosta a la història de les coves, des de la prehistòria fins als nostres dies. S’hi destaca, per exemple, que les coves van ser font d’inspiració per a Gaudí. L’audiovisual, de 17 minuts, té una banda sonora original creada pel músic Francesc Gener i múltiples efectes de so. És el primer que veiem en accedir a les Coves de Montserrat, abans d’iniciar el recorregut subterrani de 500 m de llarg i uns 20 m de profunditat.

L’interior de les Coves de Montserrat. ©

Abans de dinar, fem parada al Pont del Diable de Martorell. © ÒM

En sortir de les Coves, val la pena fer un volt pel nucli antic de Collbató, i com que ja comencem a tenir gana, pugem al cotxe i anem cap al sud. Fem una breu aturada a Martorell per visitar el seu conegut Pont del Diable i tot seguit ens dirigim al restaurant El Palau Vell de Sant Andreu de la Barca, tot un clàssic de la zona. En Josep Martí dirigeix aquest projecte familiar en una antiga masia plena de records on podem gaudir dels productes frescos de la terra, com la carxofa, cuinats de manera deliciosa. El bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli és una de les receptes que hi tastem. L’ambient a l’interior és molt acollidor, però amb el bon temps també es pot gaudir de la seva terrassa exterior, on la mainada podrà jugar a l’atracció inflable o córrer pels jardins. Un àpat ideal per arrodonir un cap de setmana al Baix Llobregat.

Una de les sales del restaurant El Palau Vell, a Sant Andreu de la Barca. © ÒM

Bacallà a la brasa amb mussolina d’allioli. © ÒM

Unes postres refrescants per arrodonir el dinar. © ÒM

Tags: amb nens, gastronomia, patrimoni, turisme
Publicat a Activitats en família | Deixa-hi un comentari

Aires de Nova York a Barcelona

dimecres, 21/03/2018 (Òscar Marín)

Brunch d’inspiració americana a The Corner Hotel. © ÒM

Barcelona té, com Manhattan, el seu propi edifici Flatiron. Al carrer del Rec, cantonada amb el carrer del Triangle, hi ha un edifici estranyament esvelt que, salvant les distàncies i malgrat no tenir la majestuositat del gratacels novaiorquès, ens recorda vagament aquell racó de Broadway. Casualment, a la part baixa d’aquest estret bloc de pisos hi ha una botiga de roba ‘vintage’ inspirada en el Swing, aquell estil musical que va triomfar al Nova York dels anys 30. Unes passes més enllà, trobem el restaurant Little Italy, un establiment amb un marcat accent americà, jazz en viu i cuina d’arrels italianes que ben bé pot formar part d’un cap de setmana d’inspiració novaiorquesa a la capital catalana. I encara més: sabíeu que no cal viatjar fins a Nova York per veure l’Estàtua de la Llibertat? A la Biblioteca Arús (passeig de Sant Joan, 26) s’hi amaga una rèplica més menuda, obra de Manel Fuxà, dalt de l’escala d’accés.

Un petit Flatiron a la cantonada del carrer del Rec amb el carrer del Triangle. © ÒM

Façana del nou Hotel REC, al carrer del Rec Comtal. © ÒM

Hem reservat entrades per al musical ‘Sugar’, al teatre Coliseum, basat en la pel·lícula de Billy Wilder ‘Ningú no és perfecte’ que es va estrenar a Broadway l’any 1972. Però abans de la nostra vetllada de sopar i teatre musical, ens relaxem a l’Hotel REC, un nou allotjament ubicat de manera estratègica a tocar de l’Arc de Triomf, a l’inici del carrer del Rec Comtal, del qual pren el nom. El distingireu per la seva façana sòbria i quadriculada, a l’estil d’alguns gratacels de Manhattan, però el seu interior és modern i acollidor. El REC compleix les nostres expectatives: ubicació privilegiada entre l’Eixample i el Born, instal·lacions noves amb la participació d’artistes de la ciutat, una habitació diàfana i lluminosa, un llit ‘king size’ ben còmode, WiFi gratuït, altaveus amb Bluetooth a l’habitació, Smart TV… Però el que més ens ha agradat és la terrassa del setè pis, on es pot gaudir del sol, remullar-se els peus a la piscina i assaborir un cafè o un còctel amb una gran vista de Barcelona, des de la torre Agbar fins al monument a Colom. Per cert, recordeu que l’artista Antoni Miralda va casar el monument a Colom i l’Estàtua de la Llibertat l’any 1992? Barcelona i Nova York tenen més coses en comú del que sembla…

Terrassa superior de l’Hotel REC, al barri de Sant Pere de Barcelona. © ÒM

Habitación doble de l’Hotel REC. © ÒM

Bufet d’esmorzar del REC, al setè pis de l’hotel. © ÒM

L’endemà al matí ataquem un esmorzar completíssim amb Barcelona als nostres peus abans d’acomiadar-nos dels nostres amables amfitrions al REC. Ens hem proposat passejar tranquil·lament per l’històric barri de Sant Pere abans d’encaminar-nos cap a The Corner Hotel, un establiment que ja coneixíem i on hem reservat taula per al ‘brunch’ d’estil novaiorquès que s’hi ofereix els caps de setmana. Aquest establiment de l’Eixample esquerre s’inspira clarament en els bars de la ‘Big Apple’ i ho tenen tot pensat perquè l’experiència del ‘brunch’ sigui el més ‘american’ possible. Mentre la cantant Paula Domínguez interpreta estàndards del soul entre les taules, assaborim uns exquisits blinis de salmó amb formatge de cabra caramel·litzat i uns ous Benedict amb pernil ibèric. De segon, ens decantem per una hamburguesa de vedella amb formatge ‘cheddar’ i ou remenat, mentre brindem amb un còctel Amelie. També demanem una cervesa artesana La Bella Lola, amb el seu atractiu aroma de fruita tropical, abans d’atacar les postres: un ‘cheesecake’ casolà i un ‘bouquet’ de fruita amb xocolata desfeta. El producte és de primera qualitat, el personal és atent, l’ambient és ‘cool’ i, a més, aquest dinar de diumenge ens ha fet viatjar per uns moments a Nova York. Segur que repetirem.

The Corner Hotel Hamburguesa de vedella.jpg

Deliciosa hamburguesa inclosa en el ‘brunch’ de The Corner Hotel. © ÒM

Per postres, ‘cheesecake‘ casolà i ‘bouquet’ de fruita amb xocolata. © ÒM

Jazz i soul de la mà de la cantant Paula Domínguez a The Corner Hotel. © ÒM

Tags: Barcelona, gastronomia, hotels, música
Publicat a Plaers gastronòmics, Propostes curioses | Deixa-hi un comentari

Una estada artística al Mas Renart

dimarts, 28/11/2017 (Òscar Marín)

El Mas Renart és una antiga masia del segle XVII. © ÒM

Es pot dormir dins una obra d’art? L’artista Elke Embo ha convertit la seva casa rural en un projecte vital que va modelant i ampliant amb les seves pròpies mans. Per trobar-la, heu de conduir fins als afores de Mollet de Peralada, a la falda de l’Albera. Allà s’aixeca el Mas Renart, on us rebrà una artista enamorada de la natura, dels cavalls i de les roses, que ha fet d’aquest mas una creació personal en companyia de la seva parella, en Joan Daunis.

En Joan i l’Elke ens acullen al Mas Renart. © ÒM

En arribar, al voltant de la casa ja veureu algunes escultures de l’Elke, que treballa el ferro amb mans fermes, decidides i plenes d’imaginació. Fruit de la seva creativitat és l’habitació doble que acaben d’inaugurar, Rosa Còsmica, on el capçal del llit es converteix en una volta celeste de ferro travessada per la Via Làctia i les constel·lacions són dibuixades per petits llums LED. No haureu dormit mai en un llit tan original com aquest. Però fins ara, l’habitació que ha tingut més èxit és la Pere Dot: el llit, sota una gran volta que data del 1686, està presidit per una sorprenent escultura de roses de ferro oxidat que deixen passar la llum del bany a través dels seus pètals.

L’habitació Pere Dot, dedicada a l’important creador de centenars de varietats de roses. © ÒM

L’habitació Rosa Còsmica ens permet dormir sota una original volta d’estels. ©

Les roses són un dels elements comuns a les habitacions d’aquest hotel rural, i trobem l’explicació en la propietària de la casa. L’Elke Embo es va formar i va treballar com a paisatgista i tenia un viver antic de roses davant de la masia, col·laborant durant anys en el magnífic roserar del Parc Cervantes de Barcelona. Ella coneix bé els secrets de les roses i aquestes flors són avui font d’inspiració per a les seves creacions i per a les seves habitacions. La junior suite Gertrude Jekyll està dedicada a una famosa paisatgista anglesa que va fer de la rosa la protagonista dels seus jardins, i l’habitació Joséphine de Beauharnais ens recorda la passió per les roses de la que fou muller de Napoleó Bonaparte. Nosaltres vam dormir a la suite Johann Strauss, músic austríac que va compondre el conegut vals Roses del Sud, entre molts altres. Amb parquet, làmpares de vidre i mobles elegants, aquesta habitació àmplia i lluminosa ens recorda els interiors vienesos.

El mobiliari de fusta predomina a l’àmplia suite Johann Strauss. © ÒM

Llit doble amb dosser a l’habitació Johann Strauss. © ÒM

Habitació doble dedicada a Joséphine de Beauharnais. © ÒM

El Mas Renart també és un espai cultural on, de tant en tant, s’organitzen exposicions, tallers, conferències o actuacions musicals en directe —el Joan toca el saxo i l’Elke canta. Ja no s’hi fan àpats, només esmorzars, però en ocasions especials, com la nit de Cap d’Any, es pot reservar un menú degustació amb vins i caves de proximitat. Si esteu pensant en fer un regal especial o aprofitar l’estada per fer una excursió, l’Elke i el Joan us recomanaran i prepararan les activitats més adients. Aquí podreu gaudir d’un espai tranquil i singular, d’una masia plena d’història ben restaurada i decorada, i d’una acollida càlida per part dels propietaris. Per tot això tenim ganes de tornar-hi, però també per dormir a la nova suite Rosa Còsmica, un llit únic sota el cel de l’Empordà.

Esmorzar amb embotits empordanesos al Mas Renart. © ÒM

Els esmorzars se serveixen en una antiga sala de la masia. © ÒM

La terrassa del Mas Renart il·luminada de nit. © ÒM

Tags: cases rurals, Costa Brava, Empordà, hotels amb encant, relax
Publicat a Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Tardor a Sant Llorenç de la Muga

dimecres, 25/10/2017 (Òscar Marín)

Caminada a la vora del riu a Sant Llorenç de la Muga. © Òscar Marín

“Roger, vine. Anem a fer una volta per la Muga!” La mainada corre donant vida als carrers de Sant Llorenç de la Muga, un poble empordanès a tocar de l’alta Garrotxa. És un nucli petit però ben viu, bonic per dins i per fora. A l’interior de les antigues muralles, entre les cases de pedra vista amb portes de fusta, la canalla juga alegrement mentre els pares fan petar la xerrada a la terrassa de La Fraternitat i les àvies conversen a la porta de l’església sobre medicines, accidents domèstics i xacres de l’edat. I fora de les muralles, quan els colors de la tardor ja han transformat el paisatge però el fred encara no ha acabat d’instal·lar-se, ve de gust passejar per la riba de la Muga i observar les fulles que naveguen aigües avall com petites barques de fades i admirar des del riu el perfil imponent de l’església medieval, que ja apareix en documents del segle XII. Una mica més enllà, als boscos de la riba, s’hi troben preuats bolets i camins que enamoren els caçadors de paisatges tardorencs.

Algunes fulles resisteixen la força de l’aigua a la Muga. © ÒM

La plaça Carles Camps de Sant Llorenç de la Muga. © ÒM

L’església medieval de Sant Llorenç vista des del riu. © ÒM

És probable que els infants que passen aquí i allà, de casa al riu i del riu a casa, no hagin entrat mai a la Torre Laurentii, l’hotel de quatre estrelles que ocupa la casa més senyorial del poble. Adossada a la muralla medieval, aquesta casa de l’any 1611 amaga una petita bombolla de temps, un món que sembla portat des d’un altre punt de la història. La Torre Laurentii podria ser el somni d’un indià que acabés d’arribar del seu llarg viatge: llits amb grans capçals de marqueteria, cadires de canya d’estil colonial portades de les Filipines, llums d’aranya de vidre per il·luminar les seves set habitacions… En realitat, aquest va ser, fa molt de temps, el domicili del notari i recaptador d’impostos de la zona, i va passar a mans dels propietaris actuals a mitjan anys 90. Les complexes obres de restauració i la conversió de la casa en hotel van començar l’any 2002 i l’allotjament va obrir les portes l’estiu del 2006, preservant l’estructura i la decoració originals. Podríem dir que la decoració és ‘vintage’, ha respectat elements decoratius d’unes dècades enllà. Però tot i que l’ambient és clàssicament senyorial, l’atenció per part de la família propietària és casolà. La Cristina i l’Stephan, catalana i nord-americà, dirigeixen aquest projecte amb proximitat, com si es tractés d’una casa d’hostes, més que no pas d’un hotel de quatre estrelles.

A les habitacions, s’hi accedeix per una galeria porticada ideal per llegir un llibre, fullejar una revista o escoltar els ocells i els sons que arriben dels carrers del poble. I davant de la galeria s’estenen uns bucòlics jardins plens de racons deliciosos, com un petit templet recobert d’heures, algun arbre centenari, fonts, rosers i cadires per recarregar les bateries. Al costat del jardí, la piscina és un altre atractiu de la Torre Laurentii. I no us oblideu dels sopars i els esmorzars; una gastronomia simple però suculenta amb productes de la zona completa l’oferta d’aquest allotjament amb encant.

Fora de l’hotel ens espera un territori ideal per fer excursions amb la família o els amics, amb la remor de la Muga com a banda sonora. El consorci Salines Bassegoda s’encarrega de promocionar els pobles d’aquest racó del nord-oest de l’Alt Empordà, probablement la zona més desconeguda de la comarca, i al seu web ens ofereixen idees d’excursions, una agenda d’activitats i diverses propostes per gaudir al màxim d’aquest territori. Es poden visitar les gorges de la Muga, als afores d’Albanyà, i caminar per senders ben marcats entre els boscos que ens porten a miradors de gran bellesa. I si busques bé, pots endur-te un grapat de bolets per assaborir-los a casa, mentre recordes la magnífica escapada.

Les corones de rei (carlina cardiguera) decoren algunes portes i protegeixen tradicionalment de bruixes, dracs i altres éssers perillosos. © ÒM

Pont Vell de Sant Llorenç de la Muga.jpg

Tags: amb nens, boscos, Empordà, hotels amb encant, natura, patrimoni, Rusticae, tardor
Publicat a Activitats en família, Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Pels camins de la serra de Guara

dimarts, 17/10/2017 (Òscar Marín)

No és gaire lluny de casa. La serra aragonesa de Guara és un dels espais naturals més interessants del Prepirineu peninsular i s’ha convertit en les últimes dècades en sinònim d’esports d’aventura, de descens de canons, d’escalada, de senderisme i d’observació d’ocells. Fa poc vam decidir visitar aquest espai natural; havíem sentit a parlar molt de les seves virtuts i teníem ganes de caminar-hi. Vam fer una reserva a l’Hostería de Guara, un hotel molt agradable situat als peus del petit poble de Bierge, al sud del parc natural. Aquest allotjament de gestió familiar, envoltat de camps, ofereix una bona vista del poble i de la serra des dels finestrals i les terrasses de les habitacions. A l’estiu, la piscina i el jardí són dos punts forts de l’hotel, però a la tardor i l’hivern, ve més de gust estar-se al petit saló de lectura, als sofàs disposats al costat de la llar de foc o a la cafeteria. Les germanes Viñuales us ajudaran a sentir-vos com a casa i us proposaran les activitats que més s’adaptin als vostres gustos. Com ens va comentar l’Eva Viñuales: “els meus hostes no vénen fins aquí per quedar-se a l’hotel, a la zona hi ha moltes activitats a fer!”.

L’Eva ens va posar en contacte amb l’Àlex Castro, de l’empresa Guías de Guara, un expert coneixedor de la zona que ens va recomanar una passejada familiar per la riba del Mascún. Aquest guia titulat, català d’origen però instal·lat des de fa anys a la zona, ens va explicar que la serra de Guara està solcada per nombrosos rius que han anat perforant canons de gran bellesa, alguns de fama internacional des del punt de vista paisatgístic i esportiu, com el de Mascún. Des del poble de Rodellar, a 18 quilòmetres del nostre hotel, surten diverses rutes per descobrir els paisatges del riu Mascún i fins allà vam conduir amb l’Àlex per descobrir una de les rutes més interessants d’aquesta zona. Vam sortir del barri de la Honguera, seguint el sender que baixa fins al fons del barranc, mentre contemplàvem les primeres vistes d’aquest paisatge imponent. Un cop al fons del barranc, vam començar a remuntar el curs del riu, havent de creuar l’aigua per sobre les roques i trobant diversos tolls d’aigües cristal·lines que conviden al bany.

En aquest tram del canó, hi ha un gran nombre de vies d’escalada i una gran concentració d’escaladors (molts d’ells catalans i francesos). Després d’uns dos quilòmetres de camí, arribem a la Surgència del Mascún, una deu permanent d’aigua que brolla a l’exterior fruit de les filtracions d’aquesta àrea muntanyosa d’origen calcari. La Surgència es troba als peus d’una alta paret rocosa, al mig de la qual destaca una singular cavitat anomenada La Ventana, també coneguda com ‘El Delfín’ per la seva similitud amb aquest animal. Les orenetes sobrevolen el riu, però també, a més alçada, podem veure el perfil d’ocells com el trencalòs, l’aufrany, el voltor comú, l’àguila reial o el falcó pelegrí. Al migdia, ens vam aturar al costat del riu per menjar uns entrepans i recuperar forces. La sortida ens va agradar tant que ja hem planejat nous reptes: a la propera visita, ens atrevirem amb el barranquisme.

Després de caminar unes hores per la muntanya, reconforta tornar a una habitació àmplia, càlida i ben decorada dins la tradició dels hotels de camp. Els matalassos i coixins són còmodes i el bany, modern i amb tots els detalls per relaxar-se. També s’agraeix deixar volar la vista des de la terrassa. Abans de sopar, val la pena fer un volt pel petit nucli de Bierge o acostar-se a la presa del mateix nom, un paratge refrescant a només 2 quilòmetres de l’Hostería de Guara. Per sopar, hi ha diverses opcions dins mateix de l’allotjament: pots fer un àpat informal a base de tapes, amanides i entrepans al Bistró de Guara o pots entaular-te al restaurant de l’hotel i assaborir plats com el timbal d’espinacs amb formatge de cabra, el pollastre de corral amb llagostins de la Matilde, el conill amb salsa d’ametlles o els peus de porc amb cargols, tot regat amb vins del Somontano. Plats deliciosos que podem compartir mentre recordem les experiències de la jornada.

Tags: amb nens, aventura, hotels, muntanya, natura, Rusticae, rutes
Publicat a Activitats a la natura, Activitats en família, Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Una escapada familiar a Gandesa

dimarts, 19/09/2017 (Òscar Marín)

Cooperativa Gandesa_Cèsar Martinell.jpg

Passejaven un dia per Gandesa i van veure un cartell que indicava que la gran casa de darrere l’Ajuntament estava en venda. No s’ho van pensar. En Daniel Esteve i la seva parella van trucar-hi i, al cap d’uns dies, l’edifici era seu. Encara no imaginaven que aquella casa de poble, on van obrir una galeria d’art durant uns anys, acabaria convertida en un allotjament amb encant. És el projecte que avui més els il·lusiona: la Casa dels Abeuradors. Situats al centre de Gandesa, aquests apartaments i lofts són el punt de partida perfecte per conèixer els atractius de la Terra Alta. A dins, hi trobem totes les comoditats: cuina completament equipada, llits i sofàs-llit molt confortables, banys amb dutxa o banyera d’hidromassatge, balcons i finestrals que deixen entrar molta llum i espais decorats amb il·lustracions i pintures d’artistes ebrencs. Un ascensor connecta els tres pisos i al pis superior hi ha una terrassa privada que, potser aviat, obriran als clients.

Casa dels Abeuradors_MenjadorLoft Font de Dalt.jpg

Casa dels Abeuradors_Habitació Duplex Xorros de la Fontcalda.jpg

Casa dels Abeuradors_Duplex Xorros de la FontcaldaMenjador.jpg

Un cop instal·lats, vam decidir que faríem la visita guiada al Celler Cooperatiu de Gandesa i que, al dia següent, pedalaríem per un tram de la Via Verda de la Terra Alta. En Daniel va fer un parell de trucades i de seguida ho vam tenir tot organitzat. Després de fer un tomb pel nucli antic de Gandesa —no us perdeu la portalada romànica de l’església de Santa Maria—, ens vam encaminar cap al celler modernista, on la Pilar ens esperava per fer-nos una visita guiada. Quan algú t’explica històries i curiositats d’un indret amb tanta passió com ho fa la Pilar, pots entendre molt millor les emocions i esforços que s’amaguen darrere les pedres. Aquest edifici construït per l’arquitecte vallesà Cèsar Martinell és potser un dels seus cellers més discrets, perquè els pagesos que el van encarregar no tenien molts diners, però presenta diverses solucions constructives enginyoses, com el sostre de volta catalana sostingut per arcbotants que, al seu temps, se sostenen en tirants de ferro. La Pilar ens va mostrar fotografies antigues que havia buscat en diversos arxius i ens va parlar del vermut de la Terra Alta, que s’elaborava en aquest celler: la patent es va vendre als italians de la Cinzano! Vam pujar per damunt les tines, més a prop dels arcs majestuosos construïts amb l’esforç d’homes i dones del poble, i després de la visita ens va oferir un petit tast dels vins de la cooperativa. Per endur-nos un record ben saborós de la nostra estada, vam comprar un blanc Somdinou fermentat en bóta i un negre Varvall del 2012.

Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa.jpg

Després d’una nit tranquil·la a la Casa dels Abeuradors, vam sortir de bon matí cap a Bot. Ens esperava a la plaça de l’Ajuntament la furgoneta de Bicisports Aubanell, una empresa de Gandesa que ofereix lloguer de bicicletes, excursions familiars i per a grups i un servei de recollida a qualsevol de les estacions de la Via Verda de la Terra Alta. Faríem el recorregut entre Bot i el Pinell de Brai, un dels trams més pintorescos i fàcils d’aquesta ruta. Al llarg del camí, hi trobem àrees de joc i zones de repòs que ens permeten gaudir del paisatge, però el punt fort d’aquest tram és la Fontcalda, un paratge encisador que acull una singular zona de banys.

Sobre viaductes i a través de túnels s’arriba al quilòmetre 20, punt on se situa el túnel “culpable” de la clausura del ferrocarril, en produir-se un important enfonsament. Per això, s’ha aprofitat una pista que esquiva el túnel per l’exterior. El punt final són les andanes de l’estació del Pinell de Brai. Aquí finalitza la Via Verda de la Terra Alta, però no les possibilitats de ruta. Des d’aquest mateix punt, és possible continuar l’itinerari fins a Tortosa, seguint la Via Verda del Baix Ebre, però nosaltres vam acabar aquí la ruta. A les 11 h ens van venir a recollir i ens van deixar a la porta de la Casa dels Abeuradors. Encara vam tenir temps de dutxar-nos abans de recollir les coses i posar rumb cap a la serra de Guara. Però això us ho explicaré en un altre article.

Tags: amb nens, hotels, hotels amb encant, paisatges, patrimoni, Rusticae, Terres de l'Ebre, vins
Publicat a Activitats en família, Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Gotes de pluja a Can Clotas

dilluns, 28/08/2017 (Òscar Marín)

Entre els núvols de tempesta, el sol ens ha permès gaudir d’un bany tranquil a la piscina, poc després d’arribar a Can Clotas. Malgrat que la presència d’altres hostes és evident (dedueixo que l’amenaça de pluja els ha fet preferir l’opció de quedar-se a l’habitació fent una migdiada), la tranquil·litat que s’hi respira ens fa imaginar per un moment que som els únics que hem vingut a passar un cap de setmana en aquesta antiga masia reformada de cap a peus. L’aigua de la piscina té una bona temperatura, un últim raig de sol ens enlluerna, però aviat comencen a caure unes gotes petites, disperses. Fa dies que no plou, afirma la Iolanda, que s’encarrega de rebre els hostes i facilitar-los tot allò que els calgui. No ens importa que plogui, perquè dins la casa s’hi està molt bé. Hi ha cafè i infusions sempre a disposició dels clients, i una gran sala amb sofàs i un piano de paret que es deixa tocar. També hi ha un espai amb joguines per a la mainada, i al primer pis també hi ha butaques (amb una bona col·lecció de números de DESCOBRIR per consultar), un piano de mitja cua, una taula gran per dinar o sopar i, fins i tot, una cuina oberta on qualsevol visitant pot preparar un àpat o un pícnic, o servir-se un refresc de l’honesty bar.

A fora encara plou, però el sol que s’esmuny entre els núvols ens ha regalat un arc de Sant Martí doble, i des de la terrassa de l’habitació en tenim una vista privilegiada. Dins l’habitació també s’hi està molt bé, el llit és còmode, el bany amb dutxa i banyera és ampli i la decoració és agradable. També és possible allotjar-se en un apartament independent (n’hi ha tres) amb terrassa i jardí privats. Des de dins, un s’adona de la gran rehabilitació que s’ha dut a terme en aquesta masia de pagès del segle XIV, amb una superfície construïda de 1.500 metres quadrats. En adquirir aquesta finca, els propietaris tenien clar que volien oferir les mateixes comoditats d’un hotel, però aprofitant els beneficis de l’entorn rural, i es nota que cada detall està pensat per facilitar la desconnexió del dia a dia. De l’hotel se’n pot gaudir en parella o en família, i cadascú trobarà el seu espai. Algunes habitacions són menudes i romàntiques i altres són espaioses, pensades per a quatre persones. Hi ha racons més íntims, tant a l’interior com als jardins, i d’altres creats per a la mainada, com el parc infantil que hi ha darrere de la casa.

Quan surt el sol, després d’un bon esmorzar, podem endinsar-nos als boscos que envolten la casa, travessats per la riera de la Codina, i es pot arribar fins al petit nucli de Cistella, a només 10 minuts a peu. Figueres és ben a prop, Besalú és a només 20 minuts amb cotxe i els paisatges que travessa la Muga, com el pantà de Darnius-Boadella, són a mitja hora cap al nord. Les possibilitats de rutes i descobertes són múltiples, però el que realment ve de gust és aprofitar els atractius d’aquest antic mas empordanès i gaudir de tota la calma que ens ofereix.