EL PLAER DE VIATJAR- Descobrir.cat

L’últim hotel ‘boutique’ de l’Eixample

dilluns, 13/02/2017 (Òscar Marín)

La façana de The Corner Hotel, al xamfrà dels carrers Mallorca i Muntaner. © Òscar Marín

A Barcelona, hi ha hotels que donen l’esquena a la ciutat, reservats per als turistes que hi fan estada. The Corner Hotel, en canvi, amb els seus grans finestrals, convida els hostes i els veïns a compartir espai i gaudir de l’esmorzar, fer l’aperitiu, assaborir unes tapes o prendre una copa en algun dels sofàs comodíssims del seu ampli Corner Bar, on a més hi ha Wi-Fi gratuït. És la filosofia de l’últim hotel boutique que ha obert les portes a l’Eixample esquerre i que vol integrar-se decididament en els ritmes quotidians del barri. Hi vam fer estada fa uns dies, aprofitant una vetllada de teatre i sopar gastronòmic. Els que vivim fora de la gran ciutat, busquem de tant en tant un hotel acollidor i ben ubicat si hem fet plans nocturns a Barcelona, i aquest nou allotjament, a la confluència dels carrers Mallorca i Muntaner, va satisfer les nostres expectatives, tant pel seu confort com pel valor afegit que aporta.

La recepció lluminosa de The Corner Hotel. © ÒM

A la planta baixa de l’hotel trobem un bar obert i acollidor. © ÒM

Un cafè amb galetes al Corner Bar abans de sortir a voltar per la ciutat. © ÒM

El barri ha guanyat un edifici que havia estat tancat i barrat durant més de quinze anys. Aquest xamfrà centenari s’ha rehabilitat fins a l’últim racó i ha conservat els elements tradicionals de la façana classicista, com les cornises amb motllures. L’interior ha estat totalment remodelat amb un disseny urbà d’aires industrials, amb murs de maó vist, espais diàfans i mobiliari que combina la fusta i el ferro. Dins la nostra habitació, sòbria i elegant, amb finestra sobre el carrer Muntaner, hi predominava el color blanc, cosa que la feia més lluminosa. A la cambra de bany, moderna i funcional, hi teníem un paquet d’amenities complet (raspalls de dents, pinta, enllustrador de sabates…) i una gran banyera amb mànec de dutxa Grohe de tres posicions.

La nostra habitació doble amb vista al carrer de Muntaner. © ÒM

Bany complet de l’habitació doble, modern i funcional. © ÒM

La decoració ha estat pensada perquè ens relaxem i oblidem el ritme accelerat de l’exterior, però també comprovem que l’habitació és plena de detalls d’última tecnologia que responen a les necessitats del viatger contemporani. A través de Bluetooth podem connectar la música del nostre telèfon mòbil als altaveus; si som més de veure la tele, tenim un Smart TV d’alta definició, i si ens interessa mantenir-nos connectats a les xarxes socials, disposem de servei gratuït d’Internet sense fils. Hi ha detalls més petits que també s’han de valorar, com la carta de coixins o la bullidora elèctrica amb cafè soluble i infusions a disposició dels hostes. I el matalàs no pot ser més confortable. Què més es pot demanar?

Zona de lectura i SmartTV amb connexió a Internet. © ÒM

Una altra vista de l’habitació doble, ubicada al quart pis. © ÒM

Si el temps acompanya i volem sortir a veure el cel de Barcelona, podem pujar a la terrassa superior per remullar-nos a la piscina (d’abril a setembre) o simplement per contemplar les vistes de la ciutat, des de Montjuïc fins a la torre de Collserola. Als nostres peus hi tenim l’Eixample esquerre, un barri viu, en constant moviment. Per sentir el seu batec, podem entrar al Mercat del Ninot, un típic mercat cobert amb parades de venda de peix fresc, carn, fruites i verdures; un espai allunyat dels circuits turístics i molt estimat pels veïns. Al voltant de l’hotel, els restaurants i locals de copes s’estenen de manera uniforme, però l’ambient nocturn mai no és gaire sorollós.

A la terrassa de The Corner Hotel hi trobem una piscina ideal per a les tardes d’estiu. © ÒM

Des de la piscina observem el xamfrà del carrer de Mallorca. © ÒM

De bon matí, baixem al primer pis per gaudir d’una festa per als sentits, un esmorzar bufet on trobem de tot i més: des d’entrepans fins a remenat d’ous i cansalada, des de pastissos casolans fins a croissants i magdalenes, des de torrades amb mantega i melmelada fins a pa amb tomàquet i oli verge extra amb diversos embotits i formatges, des de iogurts artesans fins a cereals i fruita fresca. No hi ha excusa per no començar el dia amb energia. I si, a més, el personal de l’hotel (des del recepcionista fins al bàrman i la cambrera que atén els esmorzars) ens serveixen amb una gran cordialitat, podem dir que aquesta serà una de les nostres primeres opcions quan vulguem tornar a dormir sota el cel de Barcelona.

La fruita és protagonista en forma de sucs i macedònies, pelada i tallada o al natural. © ÒM

Sala preparada per acollir-hi els hostes a l’hora d’esmorzar. © ÒM

Pastissos casolans, galetes i croissants, una temptació ben dolça. © ÒM

Tags: Barcelona, hotels, hotels amb encant
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

Els meus racons preferits de Montsant

dimecres, 18/01/2017 (Òscar Marín)

Després d’una intensa jornada d’experiències al Priorat de l’oli, ens vam proposar recórrer alguns dels indrets més emblemàtics i de més bellesa del Parc Natural de la Serra de Montsant i els seus voltants. Alguns ja els coneixíem i ens venia de gust tornar-hi, d’altres els vam descobrir gràcies a la recomanació dels nostres amics de Margalef.

Formacions rocoses de la serra de Montsant al voltant del pantà de Margalef. © Òscar Marín

Ermita de Sant Salvador

Aixoplugada sota una inmensa roca, a tres quilòmetres i mig de Margalef de Montsant, trobem la modesta ermita de Sant Salvador. El temple original va ser construït al segle XVI, però l’any 1936 va ser incendiat i no va ser reconstruït fins als anys vuitanta. Adjacent a l’ermita hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb habitacions precàries adaptades al relleu de la roca. Les postes de sol des d’aquest punt són espectaculars i l’àrea de lleure que s’estén al seu costat, amb barbacoes i una font generosa, és un indret privilegiat per passar-hi la tarda o tot un dia. Per Sant Salvador, el 6 d’agost, i Sant Marc, el 25 d’abril, s’hi celebren aplecs populars.

L’ermita de Sant Salvador es troba a uns 45 minuts a peu des de Margalef. © ÒM

La panoràmica des de Sant Salvador al capvespre. © ÒM

Cova d’en Ximet

Pujant cap a l’ermita de Sant Salvador, al barranc del mateix nom, en un paratge envoltat de formacions rocoses sorprenents, ens aturem a la Cova d’en Ximet. Aquesta cova pintoresa recull l’aigua que baixa del Montsant i just al davant s’hi ha habilitat una petita àrea d’esbarjo. Ens endinsem al seu interior, mirant bé on posem els peus, perquè la pedra humida ens pot fer relliscar. Un petit salt d’aigua transparent cau dins la cova i erosiona i poleix les roques des de fa segles.

Grans roques erosionades tanquen la gruta o Cova d’en Ximet. © ÒM

Embassament de Margalef

Construït al 1990, aquest embassament va representar una solució per al reg de les terres dels termes de Cabacés, la Bisbal de Falset i Margalef de Montsant. La seva construcció va estar envoltada de certa polèmica pel seu impacte ecològic, però actualment ofereix una de les postals més atractives d’aquest vessant de la serra. Fins i tot s’està estudiant la possibilitat de permetre-hi en el futur la navegació turística. A la vora de la presa hi ha una àrea d’acampada amb lavabos, barbacoes, taules i bancs.

El riu Montsant s’embassa al pantà de Margalef, creant un paisatge de gran bellesa. © ÒM

Al costat de l’embassament hi ha una zona d’acampada i un mapa del parc natural. © ÒM

La Vilella Baixa

És imprescindible acostar-se a un dels pobles amb més encant de la comarca, la Vilella Baixa, porta d’entrada pel sud al Parc Natural de la Serra de Montsant. El seu nucli antic es troba situat dalt d’un turó on s’amaguen carrerons amb força encant. El fort desnivell del turó va obligar a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta. Per això, aquesta vila fou batejada per l’escriptor Josep Maria Espinàs com ‘la Nova York del Priorat’, pels seus “gratacels” elevats sobre el petit barranc. Un dels millors llocs per veure-ho és des del carrer Nou. En aquest carrer hi trobareu una de les botigues més antigues de la comarca: Cal Centro. L’Enric Sabaté hi prepara patés casolans amb avellana, amb olivada o amb herbes del Montsant.

Carrers del nucli antic de la Vilella Baixa. © ÒM

Vista dels “gratacels” de la Vilella Baixa sobre el riuet d’Escaladei. © ÒM

Enric Sabaté, quarta generació de Cal Centro, ens ofereix embotits i deliciosos patés casolans. © ÒM

La Vilella Alta

Pel seu nom pot semblar un poble més important que la seva veïna Baixa, però la Vilella Alta és més petita. Tot i així, també val la pena passejar pels seus carrers i visitar-hi el Molí Nou de la Vinícola del Priorat, on els mètodes tradicionals i les tècniques més modernes permeten elaborar els olis d’oliva verge extra de gran qualitat que ofereixen productors com Priordei. Quan el molí està aturat, s’hi fan visites guiades. Hi veureu l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII, i us podeu aturar a l’agrobotiga Lo Portalet, on la Teresa Rocamora hi ofereix els seus sabons naturals fet a mà i productes de km 0, com ara vins de les DO Priorat i Montsant, oli del raig, olives, vinagres i saboroses melmelades Del Pot Petit, elaborades per la seva cosina.

L’església barroca de Santa Llúcia, al centre de la Vilella Alta. © ÒM

Fem parada a l’agrobotiga Lo Portalet i comprem alguns productes de la comarca. © ÒM

Escaladei

L’actual poble d’Escaladei té el seu origen en la conreria de la cartoixa d’Escaladei, un mas agregat a l’antic convent. Hi trobem el celler Scala Dei, un dels més antics i prestigiosos del Priorat, i una agrobotiga de visita imprescindible si volem endur-nos un bon record de la zona: El Molí d’Oli. La Neus ens hi rep amb simpatia i ens hi ofereix ametlles ecològiques del seu tros, conserves, melmelades artesanes, mel de Cabacés, oli del Montsant i estris de ceràmica tradicional. A dins s’hi ha conservat l’antic molí.

Vista del poble d’Escaladei, protegit per la majestuosa serra de Montsant. © ÒM

La Neus us espera a l’agrobotiga El Molí d’Oli, a la plaça del Priorat d’Escaladei. © ÒM

Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei

No es pot dir que es coneix la serra de Montsant sense haver visitat la primera cartoixa de la Península, fundada al segle XII per monjos cartoixans procedents de la Provença. Aquest centre espiritual, situat al fons d’una vall protegida per la serra, va viure un període d’esplendor que va permetre als cartoixans emprendre una important remodelació arquitectònica. Però l’any 1835, la desamortització de Mendizábal va portar a la dispersió dels monjos i al saqueig. La cartoixa va quedar en ruïnes. Després d’uns anys d’intensa restauració, la cartoixa va reobrir l’any 2013. La visita guiada permet fer-se una idea acurada de les dimensions del recinte i de la vida dels monjos a les cel·les, marcada pel silenci i l’oració.

Caminem en silenci per les ruïnes de la cartoixa d’Escaladei, una visita obligada. © ÒM

El claustre menor de la cartoixa va ser reconstruït amb peces originals l’any 2013. © ÒM

Escalada a Margalef de Montsant

Sabíeu que a Margalef de Montsant hi ha alguns dels cingles i barrancs més famosos del món per a la pràctica de l’escalada? La serra de Montsant ofereix moltes possibilitats per gaudir de la natura, ja sigui fent passejades o activitats més arriscades, com l’escalada per les muntanyes de roca conglomerada. És un tema tan interessant que en parlarem en un altre article.

Un escalador italià practica l’escalada als afores de Margalef de Montsant. © ÒM

Tags: gastronomia, muntanya, natura, paisatges, patrimoni, Priorat, vida rural
Publicat a Activitats a la natura, Escapades d'art i patrimoni | Deixa-hi un comentari

Escapada de Nadal a Perpinyà

dimecres, 14/12/2016 (Òscar Marín)

El Castellet, porta d’entrada al barri de Sant Joan de Perpinyà. © ÒM

Feia temps que volíem visitar Perpinyà per Nadal i enguany n’hem pogut gaudir en família. No espereu trobar-hi una d’aquelles grans fires nadalenques del nord d’Europa que congreguen milers de turistes, ni tantes paradetes com al Barri Gòtic de Barcelona. El Nadal a Perpinyà és tranquil, petit, tradicional. I és així com ens agrada.

Malgrat que la tradició centreeuropea del Pare Noël hi és omnipresent, Perpinyà conserva les tradicions catalanes, com l’exposició de pessebres, el Caga Tió popular o la cavalcada dels Reis Mags. Però d’entrada, el que més atreu l’atenció d’infants i adults és la gran roda de fira i les decoracions nadalenques de la plaça de la Victòria, just davant del Castellet vestit amb una garlanda de llums. És una petita aventura pujar a una de les cistelles i admirar les teulades, els monuments i els carrers de Perpinyà des de les altures, i si es fa de nit encara resulta més entranyable contemplar la ciutat ben il·luminada.

La gran roda, el trenet turístic i l’emblemàtic Castellet il·luminat. © ÒM

Aquest cop ens vam instal·lar a l’Hotel de France, un hotel amb molta història que, tot i presentar unes instal·lacions força envellides, s’està reformant a poc a poc i té una ubicació privilegiada al costat del Castellet i dels principals atractius de la fira. Des d’aquí s’estén el mercat de Nadal que segueix la riba de la Bassa, on artesans, productors i comerciants ofereixen regals i productes gastronòmics en petites cabanes de fusta. S’hi pot tastar el vi calent, fer una degustació d’ostres amb vi blanc o comprar embotits, formatges i altres productes tradicionals. Els plàtans nus del moll de Sébastien Vauban estan vestits amb ornaments lluminosos que es reflecteixen a la Bassa, on es poden llogar barques elèctriques per navegar-hi tranquil·lament.

Les parades del mercat de Nadal s’estenen al moll Vauban. © ÒM

Les barquetes lluminoses naveguen per la Bassa, al costat del mercat de Nadal. © ÒM

La casa del Pare Noël és oberta tots els dies de les vacances escolars. Els més petits poden seure al tron de Santa Claus i hi ha vestits disponibles per disfressar-se i fer-s’hi fotografies. Uns follets són allà per ajudar la mainada a escriure les seves cartes i organitzar activitats familiars. Al costat, al petit bosc dels desitjos, tothom hi pot escriure el seu desig en una petita targeta i penjar-lo en un avet. I al voltant, un seguit de bombolles de Nadal transparents presenten escenografies poètiques.

Parades de gastronomia alsaciana i bombolles decoratives a la plaça de la Victòria. © ÒM

Darrere el Castellet, s’hi ha instal·lat una exposició de pessebres. Algunes figures són portades de la Catalunya del Sud (Olot, Girona, Banyoles…), d’altres inspirades en països llunyans (Croàcia, Polònia, Bielorússia…), i al mig hi destaca un gran pessebre rossellonès. No hi falta la Sagrada Família, amb el Nen Jesús com a protagonista central; al voltant, els animals domèstics, els pastors, els àngels i els reis d’Orient que s’acosten. I en un racó s’amaga el caganer, que amb els anys ha esdevingut un personatge emblemàtic més enllà de les nostres fronteres. Una tradició que no només té lloc a les esglésies, sinó també a les cases i en edificis públics.

Exhibició de pessebres tradicionals a Perpinyà. © ÒM

Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix.jpg

Els gegants de Perpinyà, Jaume II de Mallorca i Esclarmonda de Foix, s’exhibeixen al Castellet. © ÒM

A la pista de gel, hi patinen a gran velocitat els més avesats, mentre avancen amb prudència els qui ho proven per primera vegada. Són 200 metres quadrats de superfície lliscant que permeten emular les distraccions d’hivern de territoris més freds. Els dissabtes al matí, el mercat setmanal omple la plaça de la República. Un bon moment per comprar-hi productes de la terra i seure a prendre un cafè en alguna terrassa. No us oblideu de comprar el Muscat de Noël, el vi dolç que els cellers de Ribesaltes elaboren especialment de cara a les festes. Potser des d’aquí sentireu unes veus que entonen melodies tradicionals. Si passegeu pel centre de Perpinyà pels volts de Nadal, trobareu cors que canten nadales pels carrers. També el carilló de la catedral de Sant Joan fa sonar les seves quaranta-sis campanes durant aquestes dates, a partir de les 17 h. I a més, el petit tren turístic fa les rutes habituals pel centre històric, però també ofereix visites especials de 17 a 20 h per descobrir la il·luminació nadalenca dels carrers.

La pista de gel s’ha instal·lat a la plaça de la República. © ÒM

Si passegeu pel nucli antic, no us perdeu un edifici que fins fa poc més d’un any estava tancat al públic i que ara es pot visitar de manera gratuïta: el majestuós palau Pams, construït originalment per Pierre Bardou, fundador de l’empresa de paper per a cigarretes J.O.B, i redissenyat de manera sumptuosa pel seu nebot, Jules Pams. Hi destaquen l’escala senyorial feta d’ònix, els frescos de Paul Gervais, els amplis salons i el pati-jardí. També la Casa Xanxo, un dels pocs edificis gòtics conservats a Perpinyà, és un dels punts que val la pena descobrir.

L’elegant pati del palau Pams, al carrer d’Émile Zola. © ÒM

El palau Pams sorprèn per la riquesa dels seus salons i els seus frescos modernistes. © ÒM

La catedral de Sant Joan Baptista és una altra de les visites imprescindibles. © ÒM

De Perpinyà m’agraden moltes coses. La seva vitalitat comercial i turística, n’és una, i es pot viure amb intensitat durant els dies previs al Nadal. També la seva història admirable, el seu passat com a capital del regne de Mallorca (encara latent a la seva Llotja o al castell dels Reis de Mallorca), i la seva condició de ciutat lliure quan a la Catalunya del Sud hi manava el feixisme… I també m’agrada com, d’uns anys ençà, Perpinyà “la Catalana” defensa i reivindica amb força la seva catalanitat. De fet, gràcies al trajecte Barcelona-Girona-Perpinyà amb TGV, la Catalunya del Nord no havia tingut mai tan a prop els germans del sud. Feia temps que no veníem, i ens hem proposat tornar-hi més sovint. A reveure, Perpinyà!

La ciutat es mostra ben fotogènica durant els dies previs al Nadal. © ÒM

Els molls de la Bassa il·luminats al capvespre. © ÒM

Tags: amb nens, Catalunya del Nord, festes, hivern, viatges
Publicat a Activitats en família, Escapades d'art i patrimoni | 2 comentaris »

Un dia d’experiències al Priorat de l’oli

dilluns, 5/12/2016 (Òscar Marín)

Margalef de Montsant, un dels pobles més bonics del nord del Priorat. © Òscar Marín

El Priorat s’ha de viure en qualsevol moment de l’any i no només per enamorar-se dels seus vins. Els pobles del nord de la comarca són grans productors d’oli d’oliva verge extra i hem decidit acostar-nos-hi en plena tardor per participar en la campanya de recollida de l’oliva, una de les experiències d’oleoturisme que han posat en marxa l’Ajuntament de Margalef de Montsant i els elaboradors d’oli Priordei.

Arribem a les 10 h a Margalef, un poble tranquil i ple d’encant a la riba del riu Montsant, on els paisatges d’oliveres disposades en feixes esglaonades amb marges de pedra seca (espones, com en diuen a la zona) dominen l’horitzó. En aquest poble han fet una aposta clara pel turisme vinculat al producte del qual viu una part important dels veïns, l’oli, i conviden a gaudir-ne en primera persona a tothom que s’hi acosti. Primer de tot passem per la Fonda Margalef, un restaurant amb vuit habitacions totalment renovades, on ens preparen un esmorzar tradicional amb formatges, remenat d’ous, embotits, pa amb tomàquet i oli d’oliva verge extra Priordei, que és el que s’elabora al poble. Hem d’agafar forces, perquè aquest matí haurem de fer de pagesos.

Als esmorzars de la Fonda Margalef no hi falta el magnífic oli verge extra de la zona. © ÒM

Paisatges de tardor al Priorat de l’oli: oliveres verdes i vinyes de pàmpols groguencs. © ÒM

Som en plena collita de l’oliva arbequina i ens acostem a una de les finques dels afores de Margalef de Montsant per entendre com s’elabora el millor oli del Priorat i viure en primera persona tot el procés de producció. De manera manual, els pagesos dels pobles que formen part de la cooperativa Vinícola del Priorat recullen les olives als mesos de novembre i desembre. Les bones condicions climàtiques de la comarca i un curós procés artesanal permeten elaborar un producte de cinc estrelles a partir de les petites i sucoses olives arbequines. Participar en aquesta recollida manual del fruit amb un agricultor local és tota una experiència i permet entendre la duresa d’una feina que, tant si plou com si fa fred, s’ha de fer a poc a poc i amb cura fins a reunir milers de quilos d’olives per obtenir-ne el màgic or líquid.

A les feixes de Margalef encara es cullen les olives a mà, perquè no hi poden entrar tractors. © ÒM

Prèvia reserva, qualsevol persona pot participar en l’experiència de la collita de les olives. © ÒM

Les olives arbequines collides ja estan preparades per anar cap al molí i donar un oli de primera. © ÒM

Se’ns ha fet l’hora de dinar, i el pla que se’ns proposa és excel·lent: un tast de productes de la terra a l’ombra de les oliveres, envoltats d’un paisatge de postal. Ens han parat taula en una de les feixes més privilegiades del municipi, amb una vista preciosa de Margalef i de les muntanyes. És una activitat nova que es pot fer prèvia reserva i que resultarà fascinant tant per als amants dels petits luxes com per als aficionats a la natura i el món rural. En aquest cas, ens acompanya Jordi Ciuraneta, un dels principals impulsors d’aquesta experiència d’oleoturisme. Ell mateix ens explica que la seva voluntat és situar els olis del Priorat al mateix nivell de reconeixement que els vins de la comarca. Per això van començar fent un producte de molt alta gamma, i ara Priordei és un dels principals productors d’oli d’oliva del Priorat. Aquest és un dels negocis familiars de Ciuraneta, que va ser Conseller d’Agricultura, però en plena crisi a casa nostra van optar per exportar la producció. L’any passat, el 95% de les vendes d’oli Priordei estaven concentrades en països estrangers. És ara quan es vol revertir aquesta tendència i distribuir els olis Priordei als supermercats Bonpreu i Condis, per fer-los arribar a les llars del nostre país; això sí, en forma de producte gurmet.

Taula parada entre les oliveres de Margalef, una experiència única. © ÒM

Un dels plats servits durant el dinar entre oliveres pel xef de la Fonda Margalef. © ÒM

Fem un brindis perquè el Priorat de l’oli sigui tan reconegut com el Priorat del vi. © ÒM

Després de dinar, és hora de veure arribar els agricultors a la cooperativa, on agrupen les olives recollides durant el dia, olives que seran sotmeses a una primera mòlta al trull. Tothom qui vulgui participar en aquesta experiència d’oleoturisme podrà acostar-se a la Vilella Alta per veure en directe com es descarreguen les olives al molí de la cooperativa i comença l’elaboració de l’oli. A la zona de recepció es baixa l’oliva del camió i es fa entrar al circuit. Una ventadora (o bufadora) separa les branques i les fulles que hagin caigut. Les olives entren aleshores en unes bàscules que calculen automàticament els quilos de fruits que hi passen. Un remuntador les fa entrar a les tremuges, que funcionen com un embut. A la rentadora, s’eliminen les restes que pesen més (com ara petites pedres) i les olives arriben al molí ben netes. Allà es converteixen en una pasta homogènia que passa a la centrifugadora, on s’acaba obtenint l’oli verge extra. El procés de producció culmina amb l’envasat a la planta de Margalef, però no marxem del molí sense endur-nos una ampolleta del primer oli del raig sortit de les olives que vam collir.

Les olives arbequines es descarreguen a la cooperativa de la Vilella Alta. © ÒM

Un cop separades fulles i pedres i ben rentades les olives, els fruits entren al molí. © ÒM

A prop de la cooperativa hi veureu una olivera centenària amb una soca ben recargolada. © ÒM

Hem après moltes coses de l’elaboració de l’oli d’oliva al Priorat, però encara en volem saber més. Al Molí d’Oli de Margalef, convertit en Centre d’Interpretació de les Economies Productives de Montsant, ens tenen preparat un tast d’olis de la zona. Aquest antic molí restaurat, que data del 1933, permet entendre com s’elaborava l’oli d’oliva a la primeria del segle XX i, a més, s’hi pot adquirir l’oli dels productors de la zona. Aquest és el context idoni per fer un tast amb un expert, que ens explica les diferències entre el millor oli (el verge extra) i la resta de productes comercialitzats. El de Margalef té un grau d’acidesa màxima de 0,2, i al nas en destaca el toc afruitat intens de l’oliva verda, on apareixen notes de kiwi i de fruits secs, i també de verdures com el tomàquet i la carxofa. És un oli fresc, amb un bon equilibri entre l’amargor, la dolçor i el picant.

La visita a l’antic Molí d’Oli de Margalef ens descobreix com s’elaborava l’oli fa dècades. © ÒM

Un expert oleòleg ens explica els secrets de l’oli amb un tast de diverses varietats. © ÒM

Cau la nit i conduïm fins a un allotjament rural de la Vilella Baixa, La Perissada, un antic paller transformat en una casa moderna i còmoda que es lloga per setmanes i que ha conservat els materials originals, des de les parets de pedra fins a les bigues de fusta i la teulada de canyissos. Ara toca descansar. Ha estat un dia intens i demà ens hem proposat fer un passeig per alguns dels racons més emblemàtics de la serra de Montsant.

Una de les habitacions de La Perissada, a la Vilella Baixa. © ÒM

Tags: Camp de Tarragona, hivern, paisatges, Priorat, tardor, vida rural
Publicat a Activitats a la natura, Plaers gastronòmics | Deixa-hi un comentari

10 allotjaments adaptats amb encant

dimecres, 16/11/2016 (Òscar Marín)

Procurar que tothom tingui els mateixos drets a l’hora de fer turisme, independentment de les seves capacitats o limitacions físiques, sensorials o intel·lectuals, és feina de tots. Cada cop hi ha més allotjaments i restaurants que atenen les necessitats d’aquests viatgers, especialment les persones que tenen una mobilitat reduïda i es desplacen amb cadira de rodes. Es calcula que l’anomenat turisme inclusiu o accessible té un mercat potencial de mil milions de persones al món, el que representa un 15% de la població mundial, segons un estudi de l’Escola de Negocis ESADE (“El turisme inclusiu com a generador de riquesa”). És important avançar en la millora de l’accessibilitat dels establiments (obres infrastructurals i equipaments per facilitar l’accés), però també treballar aspectes com l’actitud i formació del personal envers la diversitat funcional. Queda molta feina per fer, però en aquesta llista recomanem alguns allotjaments amb encant de Catalunya que tenen en compte l’accessibilitat.

Càmpings com el Valldaro disposen de bungalous adaptats. ©

La Vella Farga

Als afores del nucli solsonenc de Lladurs, La Vella Farga és un hotel rural ple d’encant que neix de la rehabilitació d’un mas de l’any 1036. Disposen d’una habitació adaptada: l’habitació Pares. El bany està totalment preparat: la dutxa està al mateix nivell del terra, no hi ha mampares que obstaculitzin el pas de la cadira de rodes i la pica i el mirall es troben a una alçada adient. A la dutxa hi ha un seient i els agafadors que marca la normativa. L’habitació també disposa de banyera adaptada. El dispositiu per controlar la temperatura es troba a una alçada més baixa, perquè sigui fàcil de manipular. Fins i tot, en el cas que s’activés l’alarma d’incendis, l’avís (tant sonor com visual) se sentiria una mica abans en aquesta habitació.

Més informació: “Una nit de tardor a La Vella Farga”

© Òscar Marín https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

La Vella Farga és un hotel magnífic al cor del Solsonès. ©

La Siuranella

L’hotel La Siuranella és un dels millors de Siurana. Al restaurant Els Tallers, el xef Pau Escriu ens convida a gaudir d’un menú contemporani basat en els productes de proximitat. Escriu ha passat per cuines amb estrella Michelin, com Las Rejas, Mugaritz i Can Fabes, i ara lidera amb l’Anaïs Chauveau aquest interessant projecte en un dels pobles amb més encant del Priorat. Ells es defineixen com un “restaurant amb habitacions”, perquè realment la seva proposta gastronòmica ha esdevingut una de les més interessants de la comarca. Les facilitats que ofereixen per a persones amb mobilitat reduïda inclouen una plataforma elevadora a l’accés principal, banys accessibles a les zones comunes i diverses habitacions adaptades.

Més informació: “La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana”

L’hotel La Siuranella, a Siurana, acull l’excel·lent restaurant Els Tallers. ©

Hotel El Monegal

En aquest hotel deliciós, mig amagat en un bosc proper a Sant Llorenç de Morunys, la música és present dins i fora de l’edifici. A l’exterior d’El Monegal, els sons de la natura: les branques tremoloses dels arbres, els ocells, les aigües del torrent dels Plans passant als nostres peus… A l’interior, s’organitzen vetllades poètiques i musicals de petit format. A més, s’hi menja molt bé i l’entorn de boscos és magnífic. El Monegal disposa d’una rampa d’accés, banys accessibles a les zones comunes i algunes habitacions adaptades per a cadires de rodes.

Més informació: “Música i bolets a l’hotel Monegal”

https://blogs.descobrir.cat/elplaerdeviatjar

A la sala del primer pis de l’hotel Monegal hi tenen lloc alguns concerts. ©

Hotel Muntanya & Spa

A l’entrada de Prullans (Cerdanya), l’hotel Muntanya & Spa combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. Aquest hotel ofereix dues habitacions adaptades: una habitació “confort hidromassatge” i un apartament tipus Freixe pensats per a persones amb mobilitat reduïda. Aquests dos allotjaments tenen banyera, però disposen d’una cadira adaptable. A més, l’hotel posa a disposició dels clients places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda, ascensor, rampes per accedir a totes les instal·lacions i lavabos accessibles a les zones comunes.

Més informació: “5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera”

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

Hotel Ca l’Arpa

En Pere Arpa i la Montse Lao van reformar la casa dels avis al carrer Indústria de Banyoles per convertir-la en un hotel gastronòmic de quatre estrelles: Ca l’Arpa. L’establiment s’ha convertit en un dels millors de la comarca, amb habitacions àmplies i lluminoses i un restaurant excel·lent que ha obtingut un estrella Michelin. La gran vidriera amb vistes de la cuina no amaga res del màgic procés de preparació dels plats. L’allotjament disposa d’ascensor per pujar a les habitacions, algunes de les quals estan adaptades per a clients en cadira de rodes.

Més informació: “Com a casa a Ca l’Arpa de Banyoles”

Una de les habitacions de categoria superior de Ca l’Arpa. ©

Càmping Valldaro

Un els càmpings veterans de la Costa Brava, el Valldaro, millora les seves instal·lacions dia a dia. Disposa d’una gran varietat de bungalous, piscines, una àmplia zona recreativa i un parc infantil. Hi ha un Mobil home adaptat per a persones amb mobilitat reduïda: té una rampa d’accés i aparcament al costat, habitacions amb portes més amples i bany complet amb dutxa adaptada. Hi ha altres càmpings que disposen de bungalous adaptats, com el Tamarit Park Resort, el Bassegoda Park, La Masia de l’Almadrava, La Fageda d’Olot, el Terra Alta de Bot o el càmping Stel de Roda de Berà.

Més informació: “50 anys de càmping al Valldaro”

El Mobil home adaptat del Valldaro té totes les facilitats per moure-s’hi amb cadires de rodes. ©

Hotel Porto Cristo

Amb una ubicació excel·lent al centre del Port de la Selva, l’hotel Porto Cristo conserva l’aire dels antics hotels de la Costa Brava. De fet, es troba en un edifici històric de l’any 1864, a 30 metres de les platges de sorra de la població, en un antic celler que va ser totalment reformat i que ha funcionat com a allotjament des de l’any 1960. Per accedir a l’hotel hi ha un graó on poden posar una rampa de fusta en cas de necessitar-la. No tenen pàrquing propi, però a prop hi ha diverses places reservades per a discapacitats. Si es demana, es pot deixar el cotxe a la mateixa porta de l’hotel. Tenen una habitació completament adaptada, a la qual s’accedeix amb ascensor.

Més informació: “Assaborint el cap de Creus al Porto Cristo”

El Porto Cristo és un dels hotels més emblemàtics del Port de la Selva. ©

Hotel Sant Pere del Bosc

Des del moment de l’arribada al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa, a Lloret de Mar, som conscients de participar en una experiència especial. L’edifici imponent, rehabilitat per Puig i Cadafalch, ja ens diu amb la seva grandesa que aquest no és un lloc qualsevol. A banda de banys accessibles a les zones comunes, disposa d’una habitació completament adaptada. Els usuaris de cadira de rodes tenen una entrada alternativa per arribar fins a la piscina. No és possible accedir, però, a la zona de spa de l’hotel a causa dels desnivells.

Més informació: “Petits plaers al Sant Pere del Bosc Hotel & Spa”

L’hotel s’aixeca en un paratge privilegiat del turó de Sant Pere del Bosc. © ÒM

Mas Passamaner

No es dorm cada dia en un palauet modernista dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. El Mas Passamaner, al cor del camp de Tarragona, entre Reus i la Selva del Camp, proposa una immersió en la història. La façana ha estat ben restaurada, les rajoles i els esgrafiats en tons blaus llueixen com el primer dia, i les habitacions estan ben equipades, amb llits d’amplada especial i bones vistes als camps. Davant de l’edifici modernista hi ha una zona de nova construcció amb un accés des de la zona d’aparcament que no presenta desnivells. Disposa d’una habitació adaptada. Tot i així, dins l’edifici modernista no hi ha ascensor.

Més informació: “Somnis modernistes al Mas Passamaner”

El magnífic Mas Passamaner, a la Selva del Camp, és avui un hotel de luxe. ©

Hotel Vall de Núria

Envoltat de cims de gairebé tres mil metres d’alçada, l’hotel Vall de Núria s’ha dissenyat amb criteris de màxima eficiència energètica i ofereix habitacions càlides i elegants, equipades amb calefacció geotèrmica amb sistema de sòl radiant, entre altres serveis. L’hotel disposa de dues habitacions adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Els accessos al recinte no presenten desnivells i hi ha banys accessibles a les zones comunes de l’edifici. A més, el Cremallera de Núria, que puja fins a l’hotel, està preparat per a persones en cadira de rodes. Una bona opció per gaudir de l’alta muntanya amb totes les comoditats.

Bany adaptat en una habitació de l’hotel Vall de Núria. ©

Si busqueu més propostes adaptades, podeu entrar al web Turisme per a tothom.

Tags: hotels, hotels amb encant, turisme
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

La calma de l’Empordanet al Mas Roselló

dimarts, 18/10/2016 (Òscar Marín)

El Mas Roselló, a Calonge, data del segle XV. © Òscar Marín

Veníem amb ganes de desconnectar, i no hem trigat ni deu minuts a oblidar el ritme trepidant de la redacció, les alarmes de l’agenda i el trànsit de l’autopista. Quan travesses la reixa d’entrada del Mas Roselló, et retrobes amb la calma del vell Empordanet, el dels masos de pedra envoltats per un mosaic de camps i boscos. Sembla que no hagi passat el temps, per aquesta masia que es pensaven que era del segle XVIII, però que un historiador de Calonge ha situat a mitjan segle XV. La rehabilitació d’aquesta gran casa empordanesa per convertir-la en allotjament rural ha respectat les línies arquitectòniques de la construcció original i encara s’hi conserven detalls com l’antic molí d’oli, les escales de pedra o el sostre de doble volta catalana a la sala on serveixen els esmorzars.

L’antic molí d’oli i el porxo exterior, on se serveixen els esmorzars a l’estiu. © ÒM

L’entrada del mas conserva l’aire d’antany, però incorpora elements moderns en la decoració. © ÒM

En arribar, la Cristina ens convida a passar i ens guia fins al pis de dalt. No és la propietària de la casa, que pertany a una família andorrana que hi havia estiuejat i va decidir convertir-la en hotel, pero ella s’encarrega de que els hostes tinguin tot allò que necessiten. Ens obre la porta de l’habitació Albercoc, il·luminada pel sol de la tarda. Les habitacions del Mas Roselló tenen nom de fruits i algunes, com la nostra, disposen de petites terrasses amb vistes sobre els jardins, el bosc privat de la casa i els turons de les Gavarres. S’hi combinen mobles antics (en aquesta hi ha un armari del segle XVIII) i comoditats del segle XXI, com una cafetera amb càpsules a disposició dels clients. Els banys són amplis i també estan equipats amb materials i complements de disseny, però preservant l’estètica rústica de la finca.

Llit doble amb dosser a l’habitació Albercoc. © ÒM

Algunes habitacions disposen de terrassa amb una bona vista sobre els turons de Calonge. © ÒM

Fora de l’habitació, hi ha un parell de salons que presenten una decoració elegant i acollidora, amb sostres alts de rajola i bigues de fusta, mobiliari antic i sofàs tan còmodes que ens hi quedaríem aclofats tota la tarda. Si fa fred, els hostes poden refugiar-se al saló amb llar de foc o fullejar els llibres, alguns centenaris, del saló biblioteca. Però si les temperatures són altes, s’ha d’aprofitar la refrescant piscina exterior, i sobretot fer una caminada pel bosquet i els camps de la finca, amb 4 hectàrees d’arbres fruiters i espècies autòctones, on compartireu passeig amb libèl·lules, ocells, papallones i el rastre dels porcs senglars. Podria semblar que som lluny de la civilització, però en realitat ens trobem a tocar de l’autopista i a pocs minuts del mar. No hauríem mirat el rellotge si no fos perquè havíem reservat un massatge relaxant i un sopar a Palamós. Val la pena acostar-se a la ciutat, passejar pels seus carrerons i, si teniu temps, visitar el Museu de la Pesca.

El saló biblioteca del mas, amb sofàs i butaques ben còmodes i alguns mobles antics. © ÒM

Sala amb llar de foc, televisió i zona de bar. © ÒM

Al jardí hi trobem una piscina ideal per als dies més calorosos. © ÒM

L’endemà, l’esmorzar casolà mereix tota la nostra atenció durant una hora: suc de taronja natural, pa amb tomàquet, embotits, formatges, una truita d’ous frescos, croissants, coca, melmelades i un bon cafè amb llet. La vista es desplaça per les menges delicioses i pel sostre antiquíssim de la sala. El Mas Roselló és un petit racó de la història empordanesa, preservat gràcies a la seva conversió en hotel rural. Després d’esmorzar fem un últim tomb pels jardins de la finca. Ens endurem un tros d’aquest silenci per començar la setmana amb energia renovada.

La sala on se serveix l’esmorzar conserva l’antic sostre de doble volta catalana. © ÒM

Un esmorzar ben complet i saludable per començar el dia amb força. © ÒM

A la finca hi trobem plàcids racons on gaudir de la natura. © ÒM

Tags: cases rurals, Costa Brava, Empordà, hotels, hotels amb encant, patrimoni, relax, Rusticae
Publicat a Allotjaments amb encant | Deixa-hi un comentari

Trossos del Priorat: sons, vins, paisatges

dilluns, 29/08/2016 (Òscar Marín)

90 minuts, un dels vins del celler Trossos del Priorat, a Gratallops. © Òscar Marín

El frec dels pàmpols tocats pel vent, les campanes de Gratallops que marquen les hores, el xisclet d’una oreneta que s’acomiada de l’estiu, el so d’una ampolla de vi que es destapa… És la banda sonora de la tarda a la terrassa de la nostra suite, a l’hotel Trossos del Priorat. Hem vingut amb ganes de retrobar-nos amb els sons, els vins i els paisatges d’aquesta comarca extraordinària on els ritmes encara els marca la natura. Hem tornat per connectar amb la vida rural, però sense renunciar a les comoditats que ens ofereix un bon allotjament amb encant.

Tastant un bon vi del Priorat a la terrassa de la suite de l’hotel Trossos del Priorat. © ÒM

Trossos del Priorat és, sobretot, un celler promogut per la família Vives, uns entusiastes dels vins de terroir que es van enamorar del Priorat i van decidir fer-hi vins amb un gran respecte per l’entorn i, alhora, acollir-hi viatgers perquè s’enamoressin també d’aquesta terra. El respecte comença pel mateix edifici on ens trobem, que s’integra en el paisatge i amaga la major part de la construcció sota terra, amb vinyes plantades damunt mateix. Els paisatges prioratins són els protagonistes dins d’aquesta obra de l’arquitecte Lluís Escarmís. Els grans finestrals, tant a les habitacions com en els espais comuns, emmarquen les vinyes, i l’impacte visual des de l’exterior és mínim; fins i tot, costa de veure quan s’arriba per la carretera. El respecte també es fa evident en la voluntat de minimitzar el consum de recursos, ja que enterrant les naus d’elaboració i criança se’n facilita l’aïllament tèrmic. També hi ha hagut respecte pel territori en el cultiu de les vinyes, que es fa de manera ecològica, i en l’ús de varietats autòctones de raïm, com la carinyena i la garnatxa, en l’elaboració dels vins.

L’hotel Trossos del Priorat, envoltat de vinyes. Al fons, el poble de Gratallops. © ÒM

Deia Hemingway que “El vi és la cosa més civilitzada del món” i Benjamin Franklin va dir que “El vi fa la vida més fàcil i suportable, amb menys tensions i més tolerància”. Són algunes de les frases cèlebres vinculades amb el món del vi que trobem escrites als murs de les habitacions i en les sales de l’hotel Trossos del Priorat. La decoració interior és minimalista, de colors clars i llums tènues, dirigida cap a la contemplació del paisatge. Totes les habitacions disposen de terrassa amb una vista privilegiada sobre les vinyes i la posta de sol. És un bon lloc on assaborir una copa d’algun dels vins de la casa, que es troben a disposició dels clients, mentre el sol es pon rere les muntanyes. També és un bon lloc des d’on observar els estels i la pinzellada sorprenent de la Via Làctia, gràcies a l’escassa contaminació lumínica. Dins l’habitació, hi tenim de tot: un llit de grans dimensions i matalàs ben esponjós, dues cadires ergonòmiques per descansar, un bany amb dutxa i diversos sabons de cortesia, aigües gratuïtes, Wi-Fi també gratuït… Les fotografies dels paisatges de vinyes i de la gent del camp aporten un toc de color.

De bon matí, podem gaudir d’un esmorzar bufet amb bons productes del territori: formatges, embotits, oli d’oliva verge extra i originals melmelades, com la de peres al vi o la de taronja i xocolata. Podeu assaborir l’esmozar a la sala o endur-vos-el a l’habitació en una safata. I després d’esmorzar, tant els dissabtes com els diumenges, a les 12 h, podeu fer la visita guiada al celler (10 euros), que acaba amb un tast de vins. Els vins més ben valorats d’aquest celler a les guies Parker i Peñín són Lo Món, un criança net i elegant amb tocs de fruita madura i espècies negres; Pam de Nas, amb una aroma intensa de compota de fruita negra i espècies, i Lo Petit de la Casa, amb notes afruitades i un regust d’herbes del bosc. M’agrada el seu vi 90 minuts, que té una entrada en boca fresca, un gust intens amb notes afruitades i una aroma de fruita madura i espècies. Fem un últim brindis abans de marxar, amb la seguretat que tornarem aviat al Priorat.

Tags: gastronomia, hotels, hotels amb encant, paisatges, Priorat, Rusticae, vins, vinyes
Publicat a Allotjaments amb encant, Plaers gastronòmics | Deixa-hi un comentari

Amb caiac per la costa del Garraf

dijous, 25/08/2016 (Òscar Marín)

El sol ha sortit fa poques hores. Ens acostem a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, una platja que pren el nom del far que s’hi aixeca des de l’any 1903 i que acaba de ser obert al públic convertit en museu del mar (Espai Far), acollint la cèlebre col·lecció de curiositats marineres que Francesc Roig Toqués atresorà al llarg de la seva vida. A la sorra ens hi esperen els monitors de Roc Roi, una de les empreses que ofereix activitats sota el paraigües de l’Estació Nàutica de Vilanova. Aprofitant el bon temps dels mesos d’estiu, ens disposem a navegar amb caiac de mar per la costa escarpada que separa Vilanova i Sitges.

Després d’escoltar les instruccions bàsiques del maneig del caiac, acostem les embarcacions a l’aigua, hi pugem i comencem a remar en direcció a Sitges. Si no bufa gaire vent i les onades són baixes, com avui, la navegació és plaent. Si ens ve de gust una mica d’aventura, també la tenim assegurada. Com que la costa és força pedregosa, hi ha algun pas estret entre roques que ens permet posar a prova la nostra perícia. La mar ha esculpit i erosionat durant milers d’anys aquest litoral, creant cales tranquil·les entre discrets penya-segats, i obrint-hi coves només accessibles des de l’aigua, com la que trobem a prop de la platja de l’Home Mort. Hi entrem amb els caiacs i ens hi aturem per contemplar-la i agafar forces mentre escoltem la remor de la mar.

Hi ha una ruta més llarga que continua fins a la primera platja de Sitges, però nosaltres fem mitja volta i, mentre posem rumb al far de Vilanova, contemplem ara amb més calma aquest litoral de roques i pinedes singular que té una mica de Costa Brava i una mica de Costa Daurada, sense ser cap de les dues. A l’Estació Nàutica us hi oferiran moltes altres activitats que es poden fer durant tot l’any: surf, vela, snorkel, surf de rem, lloguer d’embarcacions i, fins i tot, propostes d’interior, com ara sortides amb bicicleta de muntanya pel Parc Natural del Garraf.

Al canal de YouTube del blog trobareu aquest vídeo amb les millors imatges de la sortida:

Tags: aventura, natura, paisatges, platges, rutes
Publicat a Activitats a la natura | Deixa-hi un comentari

Un càmping de cinc estrelles a Mont-roig

dimecres, 10/08/2016 (Òscar Marín)

No passa cada dia que et despertis en un dels millors càmpings de la Costa Daurada. El Playa Montroig ho és. Ha estat reconegut com a Best Càmping 2016 pels dos automòbil clubs més grans d’Europa: l’alemany ADAC i l’holandès ANWB (sumen 22 milions de socis), i ha renovat la qualificació com a càmping de cinc estrelles (només hi ha una desena de càmpings europeus que ho han aconseguit de manera consecutiva durant més de 30 anys). Segur que influeix en aquesta valoració positiva el fet que el càmping mantingui les seves instal·lacions sempre renovades. Com a principal novetat, destaca l’obertura de l’Spa & Wellness Center, inaugurat el mes de maig passat, un espai amb sauna, bany turc, cabines de massatge, solàrium i un jacuzzi a l’aire lliure. També s’ha renovat un edifici de sanitaris de 1.400 metres quadrats, s’ha apostat per una xarxa Wi-Fi gratuïta que arriba a tots els racons del càmping i s’ha actualitzat la carta dels restaurants.

A més de les parcel·les, algunes davant del mar, les famílies poden allotjar-se en diversos bungalous a pocs metres de la platja, com els Bora Bora Pavillions, amb dues habitacions i capacitat per a quatre persones, i els Seaside Villas de sis places. A prop de la zona de piscines es troben les Royal Palm Villas, en una de les quals ens vam allotjar el mes de juliol passat. Es tracta de bungalous de luxe de 50 metres quadrats amb tres habitacions (una amb llit de matrimoni i dues amb dos llits individuals cadascuna), un bany amb dutxa i un ampli saló-menjador amb cuina. Disposa d’una terrassa envoltada de jardins i la seva ubicació és cèntrica, a pocs metres de les piscines, els restaurants i les zones d’oci del càmping.

Al càmping Playa Montroig hi van sobretot famílies. Moltes són del país, però també n’hi ha que vénen dels Països Baixos i d’Alemanya. Les instal·lacions s’orienten especialment a satisfer les famílies amb mainada: hi ha 5.000 metres quadrats de zones aquàtiques amb vuit tobogans i jocs infantils, pistes de tennis, pista de pàdel, camps de futbol, espai de vòlei platja i un minigolf. A més, al llarg del quilòmetre de platja que s’estén davant del càmping, els visitants poden trobar un Beach Club que ofereix un servei de lloguer de patins, entre d’altres. Les activitats organitzades pels monitors complementen l’oferta. Els més petits poden participar en el Junior i el Mini Club, assistir a espectacles i divertir-se amb els jocs i altres activitats lúdiques planificades per l’equip de professionals del càmping. Els adolescents tenen a la seva disposició The loft, una sala amb jocs de billar, futbolí i una pantalla gegant on es projecten pel·lícules en versió original.

Cal esmentar també l’oferta de restauració del Playa Montroig. Els seus nous bars i els dos restaurants (Espai Grill Restaurant i Terrassa Restaurant) ofereixen més de 1.700 places i una cuina basada en la gastronomia mediterrània i elaborada amb ingredients locals, com el peix fresc, els arrossos o la carn a la brasa cuinada amb carbó d’alzina, receptes que es poden maridar amb els vins negres, rosats o blancs de les comarques properes. L’oferta es completa amb la gran varietat de restaurants de les poblacions properes de la Costa Daurada.

Ens trobem en un entorn privilegiat pel que fa als paisatges i a la gastronomia. Sense anar gaire lluny, podem visitar Mont-roig del Camp i descobrir per què Joan Miró es va enamorar d’aquest poble i del seu entorn. Els camps dels voltants són ideals per a la pràctica del senderisme i la bicicleta, i tot fent esport podem descobrir un mirador privilegiat de la comarca: l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’ermita de la Mare de Déu de la Roca, coronada per la capella de Sant Ramon.

Tags: amb nens, Camp de Tarragona, càmpings, Costa Daurada, estiu, platges
Publicat a Activitats en família | Deixa-hi un comentari

Racons de l’Eivissa més autèntica

dimarts, 5/07/2016 (Òscar Marín)

Després de descobrir Dalt Vila i la platja d’en Bossa en les nostres primeres 24 hores a Eivissa, ens proposem recórrer els paisatges rurals de l’illa i alguns dels seus racons més autèntics. El nostre dia comença amb un bon bufet d’esmorzar a l’hotel Sol Beach House de Santa Eulària des Riu, on hem dormit. Un hotel totalment renovat, amb un disseny d’aire mariner i tons clars, i amb una bona vista del mar i la costa de Santa Eulària.

Hotel Sol House Santa Eulària piscina.jpg

Santa Eulària des Riu està coronada pel Puig de Missa, el primer nucli habitat d’aquesta zona, des d’on es contempla una bona vista de la ciutat i dels boscos i hortes que esquitxen el nucli urbà fins a la mar. Aquí hi trobem dos elements importants. Per una banda l’església parroquial de Santa Eulària, construïda com a església-fortalesa dalt de tot del puig. L’edifici és una obra mestra de l’arquitectura eivissenca del segle XVI, erigit sobre una capella destruïda pels turcs l’any XIV. Aquí és on es refugiaven els veïns del poble quan s’acostaven pirates. El temple és de planta quadrada amb un atri de tres naus, però el que més crida l’atenció són els porxos del segle XVIII. Al Puig de Missa també hi trobem el Museu Etnogràfic, ubicat a l’antiga finca de Can Ros. Presenta una col·lecció molt interessant d’armes, objectes d’artesania, vestits tradicionals i joies que permeten fer-se una idea de com era l’Eivissa rural en segles passats. Tot aquest nucli antic està conformat per un grup de cases blanques de forma cúbica que conforma un magnífic conjunt d’arquitectura popular eivissenca. En canvi, la Vila Nova ha crescut a la planúria que baixa fins al mar oblidant qualsevol inspiració en l’arquitectura tradicional.

Després de la visita a Santa Eulària, ens dirigim a la granja ecològica de Can Muson, on ens espera la Maria Marí per mostrar-nos la seva finca i ensenyar-nos a elaborar el flaó, el pastís més típic d’Eivissa, cuinat amb farina, sucre, llimona, anís, ou, formatge i un toc de menta. La Maria es dedicava a la moda “adlib” als anys setanta i més tard va engegar diversos negocis, però un dia la van convidar a un curs d’agricultura ecològica i va pensar “voler és poder”. Va establir-se en una finca de la família i va cultivar diversos horts. Avui rep visitants d’arreu del món als quals explica els cultius i les tradicions de l’illa, i també acull grups d’escolars que volen tenir contacte amb el món rural. Des de fa tres anys organitza, fins i tot, una escola d’estiu.

A l’hora de dinar, ens dirigim a un indret amb molt d’encant, l’Oleoteca Ses Escoles, un molí d’oli on s’elabora des de l’any 2008 el Verge Extra Can Miquel Guasch. Els seus propietaris no es conformaven amb produir un dels millors olis d’Eivissa i l’any 2014 van ampliar el projecte amb la creació de la primera oleoteca de l’illa d’Eivissa, un espai on divulgar la cultura eivissenca de l’olivera i difondre les característiques de l’oli d’oliva verge extra, l’únic que no pateix cap procés químic. L’oleoteca es troba a l’edifici de les antigues escoles de Sant Llorenç, per això rep el nom de Ses Escoles. A l’ombra del seu pati cobert amb elements vegetals hi podem assaborir plats típics eivissencs amb un toc modern: coca de trempó amb peix, ous pagesos ecològics amb patates fregides, costelles de corder, escalivada amb formatge de cabra i olivada… Tot regat amb un oli d’oliva excel·lent. Per acabar, com no podia ser d’una altra manera, hem de tastar el típic flaó. Abans de sortir, hi podem adquirir alguns productes artesans de l’illa a la petita botiga.

Després de dinar, seguim la nostra ruta cap al nord de l’illa. Fem una petita parada al poble d’es Canar, a cinc quilòmetres de Santa Eulària. Es tracta d’un agradable nucli costaner envoltat de pinedes i amb una llarga platja d’uns 360 metres, amb tota mena de serveis turístics molt orientats a les famílies. Es troba al fons d’una entrada de la costa i queda ben protegit per un cap.

No gaire lluny, de camí a Sant Carles de Peralta, passem pel costat de Ses Dàlies, on s’organitza un mercat tradicional hippie tots els dissabtes. És una experiència pintoresca, però els preus no són aptes per a totes les butxaques. No ens aturem i continuem fins a Sant Carles, un dels nuclis d’interior que van ser punt de trobada del moviment hippie als anys setanta del segle XX. És un nucli molt diferent de les urbanitzacions turístiques de la costa. Està envoltat per bells paisatges de camps llaurats de terra vermella, amb ametllers i oliveres, en un ambient marcadament rural. El poble té una de les esglésies més boniques de l’illa, la de Sant Carles, del segle XVIII, amb un ampli pòrtic d’arcs amb suports de savina. A més, a Sant Carles hi ha un bar que era molt freqüentat pels hippies que van envair l’illa fa quaranta anys: el bar Anita. En destaquen les nombroses bústies antigues on el carter deixava la correspondència de totes les cases del poble.

Volem veure la posta de sol a la cala de Benirràs, però abans ens aturem a Santa Gertrudis de Fruitera, un petit nucli rural molt allunyat del turisme de masses, construït al voltant de la seva església parroquial, de façana sòbria i campanar de paret o d’espadanya. A Santa Gertrudis hi ha alguns restaurants i botigues de moda i records, però el poble és conegut especialment pel Bar Costa, on es fan els entrepans més famosos d’Eivissa. Seure a gaudir d’un entrepà de pernil a la seva terrassa és tota una tradició. Antigament, era un bar de poble, però als anys seixanta el va comprar Vicent Roig Pi, que aviat va establir bona relació amb els hippies que van arribar a l’illa. El pintor xilè Andrés Monreal li va oferir abonar les seves consumicions amb quadres i en Vicent ho va acceptar. Va acabar arribant al mateix tracte amb altres artistes i aviat va començar a vendre quadres a turistes. Amb els diners, va adquirir noves peces, fins que la col·lecció va arribar gairebé al centenar de quadres, alguns de grans dimensions, que s’exhibeixen a les parets de l’establiment.

Conduïm fins a la costa nord i baixem fins a la cala Benirràs, un lloc conegut per la “festa dels tambors” que s’hi organitza els diumenges al capvespre. A l’estiu no hi cap ni una agulla, però a la primavera i a la tardor ve de gust veure des d’aquí com es pon el sol, ja que la cala té una orientació perfecta per contemplar aquest espectacle natural. A més, el cap Bernat, una roca coneguda també com el “dit de Déu”, fa més fotogènic el moment de la posta i els velers que naveguen davant la cala contribueixen a donar al conjunt un aire pictòric. Quan ja hem dit adéu al sol, caminem fins al restaurant 2000, a la mateixa cala, on ens serveixen una graellada de peix fresc, simple però deliciosa. Un bon àpat per acabar un dia memorable a través de l’Eivissa més rural.

L’endemà al matí, ens espera una excursió amb caiac de mar pels voltants de la Cala d’Hort. Ens llevem ben d’hora i conduïm cap al sud de l’illa, allà on s’aixeca l’imponent illot des Vedrà, probablement el paisatge més magnètic d’Eivissa. Practicar el caiac en aquest litoral no s’assembla a la navegació que podem experimentar en altres punts dels Països Catalans. Aquí la transparència de l’aigua és excepcional i la protagonista dels fons és la Posidonia oceànica, que és la responsable d’aquesta paleta de turqueses que contemplem des de la superfície. Navegar sobre aquestes aigües netíssimes, amb es Vedrà i es Vedranell a tocar, ens desperta sensacions noves.

Després del caiac, encara amb la sal a la pell, dinem al restaurant El Carmen, ubicat a la mateixa Cala d’Hort. Tant l’ambient com la cuina són senzills: entrants lleugers, bons arrossos, peix i marisc fresc. Tot molt bo. I hi ha pocs restaurants amb una vista tan privilegiada. Després de dinar tornem a mullar els peus a l’aigua. És un gest instintiu, perquè els nostres peus no volen pujar al cotxe que ens durà cap a l’aeroport. I si ens quedem uns dies més?