El Sopar dels Sentits, un joc sensorial al Raval

dimecres, 25/02/2015 (Òscar Marín)

Sopar dels Sentits.JPG

La carta del Sopar dels Sentits promet plats originals i suggeridors. ©

Un sopar diferent. Sí, el Sopar dels Sentits no s’assembla, probablement, a cap altre sopar que hàgiu viscut. Si voleu, podria entrar en la categoria dels sopars romàntics, o potser dels sopars exclusius… Però el que ens proposa Sternàlia (creadors de les Nits d’història i llegenda i dels Sopars amb Estrelles) per a les nits dels dissabtes va més enllà. D’entrada, el lloc no és un restaurant. Ens convoquen a les 20 h a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, al cor del Raval barceloní. De nit, travessar la reixa d’aquest històric edifici del carrer del Carme dóna una sensació de clandestinitat. L’esdeveniment al qual se’ns convida permet sopar en uns salons que no havien acollit mai àpats i admet un nombre limitat de participants. Així, doncs, l’exclusivitat està garantida.

Academia de Medicina.jpg

Recorregut guiat per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina. ©

La vetllada comença amb una copa de cava i una visita guiada per les sales de la Reial Acadèmia de Medicina, un recorregut que ens apropa a la història de la medicina a Barcelona i ens permet entrar en salons tan sorprenents com la Sala Gimbernat, un antic amfiteatre anatòmic del segle XVIII que ben bé podria servir d’escenari per a una pel·lícula. La sala li deu el nom a Antoni de Gimbernat, un dels il·lustres professors que van fer aquí la seva tasca docent, entre els quals hi havia noms com Santiago Ramon y Cajal i Pere Virgili.

Sala Gimbernat.JPG

La gran làmpada de la Sala Gimbernat fou un regal del rei Alfons XIII. ©

Més enllà de descobrir un edifici històric valuós i poc conegut de Ciutat Vella, l’objectiu d’aquesta experiència és convidar els assistents a fer un joc gastronòmic. En aquest Sopar dels Sentits se’ns proposa experimentar com el cervell processa la informació sensorial de l’exterior i, de vegades, ens enganya. En el joc no tan sols participen els sentits del gust i de l’olfacte, com podria semblar. També hi tenen un paper fonamental l’oïda, la vista i el tacte. No us podem revelar les receptes del menú, cal preservar l’efecte sorpresa, però sí que podem citar els títols suggeridors d’alguns plats: Llepolies mentideres,
 Les textures de Posidó, Té sabor l’Arc de Sant Martí?, Joc dolç… No patiu pels noms, deixeu-vos guiar pels vostres amfitrions i gaudiu d’un sopar que recordareu i recomanareu.

Acadèmia.JPG

La distribució de les taules variarà cada dissabte, segons el nombre de comensals. ©

Plats.JPG

A taula, el joc sensorial us aportarà coneixement, plaer i, fins i tot, diversió. ©

10 allotjaments per contemplar les estrelles (2a part)

dimarts, 10/02/2015 (Òscar Marín)

Quan vaig publicar una selecció de 10 allotjaments per contemplar les estrelles, es va convertir en el post més llegit del 2014. La tria era personal, no pas exhaustiva, perquè d’hotels i cases rurals situats en indrets estratègics per a l’observació del cel nocturn n’hi ha molts. Per això m’he decidit a completar la tria amb deu allotjaments més, en els quals, a banda de gaudir del estels, podreu assegurar-vos una estada de qualitat.

1. Saó Hotel
Quan vaig arribar al Saó Hotel de Bescaran, ubicat en un vessant privilegiat de l’Alt Urgell, no esperava trobar un allotjament tan ple d’encant i una acollida tan càlida per part de l’Esther i en Joaquim, els propietaris. El millor, després d’assaborir un sopar d’alt nivell al seu restaurant, és sortir a la terrassa i contemplar un cel ple d’estrelles. Tot un plaer, sentir-se en comunió amb l’univers en plena muntanya, acompanyats pels sons del bosc i sabent que ens espera una habitació còmoda i calentona a quatre passes d’un cel magnífic.

Sao Hotel estrelles.jpg

El Saó Hotel de Bescaran té una terrassa excel·lent per gaudir de la nit. ©

2. Cal Soldat
La serra del Montsec ha estat reconeguda des de fa molts anys com un dels llocs que presenten unes condicions d’observació astronòmica excepcionals, tant per la seva meteorologia com per la baixa contaminació lumínica. Al conjunt rural de Cal Soldat en són conscients i, sovint, organitzen trobades astronòmiques. Des d’aquí, l’espectacle del cel estrellat es pot gaudir còmodament a simple vista, però si voleu ampliar els vostres coneixements, us podeu acostar al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger.

Cal Soldat estrelles.jpg

Cal Soldat ocupa un conjunt de cases de Collmorter, al terme de Mur. ©

3. Hotel Port Ainé 2000
A l’hotel Port Ainé 2000, l’empresa Celístia Pirineus organitza observacions del cel nocturn amb l’ajuda de telescopis. Les principals constel·lacions es veuen a ull nu, ja que la ubicació de l’hotel és privilegiada, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu, lluny de grans focus de contaminació lluminosa. I les explicacions dels experts us ajudaran a descobrir curiositats sobre l’univers.

Port Ainé estrelles.jpg

Celístia organitza les activitats astronòmiques a l’hotel Port Ainé 2000. ©

4. Masia Forn del Vidre
A la plàcida vall de Llémena, la Susanna i en Domènec us acullen a la Masia Forn del Vidre. A més de ser un allotjament ple d’encant, hi podeu participar gratuïtament de l’observació dels estels gràcies al seu propi telescopi i a la destresa d’en Domènec, que us transmetrà els seus coneixements sobre el cel estrellat. Quan refresca, acompanyen l’observació amb una tassa de xocolata calenta. També ofereixen la possibilitat de fer l’observació amb els monitors especialitzats d’Espai Astronòmic, prèvia reserva.

Forn del Vidre estrelles.jpg

La calma i l’aïllament són punts a favor de la Masia Forn del Vidre. ©

5. Monestir de les Avellanes
Heu dormit mai en un monestir? El de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, data del segle XII i es troba a només 15 quilòmetres del Parc Astronòmic del Montsec. S’hi ofereix el paquet “Sensació astronòmica”, que inclou l’estada d’una nit al monestir en règim de mitja pensió i la visita al Centre d’Observació de l’Univers. A més, al monestir disposen de tres telescopis per iniciar-se en el món de l’astronomia, i també podeu portar el vostre i plantar-lo en els terrenys que envolten el temple.

Monestir Avellanes estrelles.jpg

El monestir va ser declarat Monument Històric Artístic l’any 1931. ©

6. Casa Churchill
Si voleu apendre a fotografiar el cel nocturn, a Casa Churchill, un allotjament rural de quatre espigues situat a Claverol (Pallars Jussà), us proposen completar una estada relaxant amb tallers fotogràfics ideals per als amants de les estrelles, impartits per l’empresa especialitzada Celístia Pirineus.

Casa Churchill estrelles.jpg

La Vía Làctia fotografiada des dels voltants del pantà de Sant Antoni. © Xavier Palau

7. El Nus de Pedra
En aquesta bonica masia catalana del segle XVII situada al cor de la Vall del Llémena (Gironès) organitzen activitats de turisme estelar amb reserva prèvia. Es tracta de tallers d’observació d’estels aptes per a tota la família, amb telescopi i monitor especialitzat, que tenen una durada d’una hora i mitja i són organitzats per Espai Astronòmic. Un agradable complement a l’estada en els antics pallers reformats d’aquesta antiga casa pairal.

El Nus de Pedra estrelles.jpg

La situació privilegiada de la casa rural garanteix un ambient de tranquil·litat. ©

8. Hotel Port d’Àger
A 912 metres d’alçada, per damunt de la vall d’Àger, l’acollidor Hotel Port d’Àger es troba en un punt privilegiat per a la contemplació de les estrelles. No hi ha il·luminació exterior ni nuclis urbans propers que puguin generar contaminació lumínica. Hi ha una terrassa panoràmica i un mirador on podem passar llargues estones observant la nit estelada. A més, en les proximitats de l’hotel, allunyats de la carretera, trobareu diversos punts d’observació totalment foscos. El personal de l’hotel us informarà dels llocs més idonis per a la pràctica de l’astronomia.

Port d'Ager estrelles.jpg

Un allotjament ideal per descobrir el Montsec i els seus cels nocturns. ©

9. Casa Roca
Us agradaria sopar amb les estrelles? Ho podeu fer a Casa Roca, un mas de Sant Martí de Bercedana que es remunta al segle XV. Els cels d’aquesta petita vall del Pallars Jussà es troben entre els més nets del Principat, en un espai amb certificació Starlight. Això fa que aquest lloc sigui ideal per a l’observació de les constel·lacions. Prèvia petició, organitzen sopars amb activitat astronòmica inclosa en col·laboració amb Celístia Pirineus.

Casa Roca.jpg

Celístia Pirineus organitza els tallers astronòmics a Casa Roca. © Kike Herrero

10. Hotel La Siuranella
Ubicat en un paratge excepcional, a la vila de Siurana, l’hotel La Siuranella es defineix com un “restaurant amb habitacions”, perquè el xef Pau Escriu ha aconseguit que la seva proposta gastronòmica esdevingui una de les més interessants de la comarca. Des d’aquí, en els dies clars, es domina un ampli horitzó amb escassa contaminació lumínica, fet que converteix aquest allotjament en una bona opció tant per als amants del bon menjar com per als aficionats a l’observació de les estrelles. A més, hi podeu contractar l’experiència G-Astronòmica: un maridatge entre la gastronomia del Priorat i l’astronomia explicada de manera didàctica i apasionada per l’astrònom Kike Herrero. L’activitat inclou el sopar al restaurant els Tallers de Siurana i una xerrada amb observació astronòmica.

Siurana La Siuranella.jpg

Els capvespres i les nits des de Siurana de Prades són memorables. ©

-Per veure 10 allotjaments més ideals per contemplar les estrelles, clica aquí.

Descobrint el palau Mercader

dimecres, 21/01/2015 (Òscar Marín)

És un fet que sovint desconeixem racons sorprenents que tenim a prop de casa. Ho vam poder comprovar durant el tercer #BlogtripAMB, organitzat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb la col·laboració de DESCOBRIR. En aquesta trobada de tardor vam visitar tres parcs històrics del Baix Llobregat: Can Vidalet, Torreblanca i Can Mercader. Els tres són extraordinaris i és molt fàcil arribar-hi des de Barcelona amb transport públic, així que no hi ha excusa per no acostar-se a descobrir-los. Però hi ha un monument que va cridar especialment la meva atenció: el palau Mercader, que presideix el parc urbà més elegant de Cornellà de Llobregat. Amb més aspecte de castell que de casa d’estiueig, amb merlets i quatre torres octogonals a les cantonades, el palau Mercader va ser construït entre els anys 1865 i 1870 per encàrrec de Joaquim de Mercader, comte de Bell-lloc. Qui diria que durant el segle XX va passar molts anys abandonat? Els seus interiors sumptuosos s’han preservat fins avui i també bona part de les col·leccions de pintures dels segles XVII i XVIII, armes, ceràmiques italianes i altres peces d’art traslladades al palau a finals del segle XIX. S’hi exposen més de tres mil objectes!

Finestrals al voltant del pati central.jpg

Finestrals al voltant del pati central del palau Mercader. ©

Mercader.jpg

L’elegància aristocràtica es respira des de la primera sala de la planta noble. ©

Crida l’atenció especialment la decoració interna de la planta noble i el seu ric mobiliari, tot un museu de la vida aristocràtica catalana. Les sales estan distribuïdes al voltant d’un pati interior, a mode de claustre, i hi ha habitacions de totes les tendències i estils, des del saló de ball bellament decorat amb motius àrabs fins a cambres d’aire rococó. Un s’hi imagina els privilegiats comtes de Bell-lloc rebent-hi els convidats amb parsimònia, mostrant-los amb orgull les seves col·leccions. Tant Joaquim de Mercader i Belloch (1824-1904) com el seu fill i hereu, Arnau de Mercader (1852-1932), es van caracteritzar pel seu gran interès pels temes culturals i artístics. En morir sense descendència, l’hereva universal fou la seva muller, la cantant d’òpera Paulina Pozzali Crotti.

Salo arab Palau Mercader.jpg

El Saló Àrab presenta una magnífica decoració neomudèjar. ©

Sala Palau Mercader.jpg

El saló principal s’inspira en el rococó i en les sales de miralls dels palaus francesos. ©

L’any 1974, l’Ajuntament de Cornellà va fer-se càrrec del llegat, en pèssim estat de conservació. Va incloure el palau Mercader al catàleg d’edificacions històriques, va iniciar el projecte de recuperació del parc i l’any 1989 es va obrir a la ciutadania. Can Mercader es va convertir així en el primer parc públic de Cornellà. Entre els anys 1990 i 2004, el palau que domina el parc ha estat objecte de successives fases de rehabilitació, que van permetre que ja el 1995, s’obrís al públic com a museu d’arts plàstiques i decoratives i com a seu d’actes culturals. Ara s’hi organitzen visites guiades els diumenges i festius al matí.

Capella Palau Mercader.jpg

A la petita capella d’estil neogòtic s’hi ha conservat un valuós Crist d’ivori. ©

Palau Mercader.jpg

El popular parc de Can Mercader envolta el palau que li dóna nom. ©

Belgrad: 10 llocs imprescindibles de la capital sèrbia

divendres, 16/01/2015 (Òscar Marín)

Em desperto a les 7 del matí a l’habitació 904 del Metropol Palace de Belgrad. Les primeres llums del dia toquen els edificis del barri de Palilula, a l’est del centre. Trec la càmera per la finestra i encerto a fotografiar l’església ortodoxa de Sant Marc (Crkva Svetog Marka), que emergeix entre la verdor del parc Tašmajdan. Als meus peus, com en tantes ciutats del món, homes i dones passegen els seus gossos abans d’anar a treballar. Al fons, el Danubi (que no és blau) i dotzenes de cotxes que el travessen. Cap rastre aparent d’aquella guerra que, fa vint anys, ens va tenir pendents dels Balcans a través del televisor.

Sant Marc Belgrad.JPG

L’església de Sant Marc domina el parc Tasmajdan. A l’esquerra, la cúpula del Parlament serbi. © ÒM

Em disposo a descobrir la capital sèrbia. Al hall de l’hotel m’hi espera la Simonida, guia oficial de Belgrad, que amb una frase em defineix molt bé la ciutat. “Belgrad és com una dona que no és especialment guapa, però sí molt interessant.” M’agrada la sentència, defineix molt bé la sensació que transmet la capital de Sèrbia. Potser li manca l’encant de les grans urbs europees, però és una de les capitals del continent amb una història més densa. Ha suportat més de cent quaranta batalles i ha estat destruïda i reconstruïda unes quaranta vegades. Qui conqueria Belgrad tenia poder sobre el principal nus de comunicacions d’Europa. Belgrad era la gran fortalesa del Danubi, dominava el gran riu que, des de temps antics, va ser la via més curta entre Orient i Occident.

Kalemegdan.JPG

Dins la fortalesa Kalemegdan hi ha edificis com l’Institut per a la Protecció dels Monuments. © ÒM

  • Kalemegdan

Ser un permanent camp de batalla ha atorgat a la ciutat diverses particularitats. La més evident: la monumental ciutadella de Kalemegdan. Dalt d’un turó de 125 metres, dominant la confluència dels rius Sava i Danubi, Kalemegdan és el nucli originari de Belgrad i, milers d’anys després, el seu principal atractiu històric i turístic. Acull la monumental Torre del Rellotge, el Museu de la Fortalesa, el Museu Militar, el zoològic i un ampli mirador presidit per l’estàtua Pobednik, monument que commemora la primera victòria del bloc aliat durant la Primera Guerra Mundial. I al voltant de les muralles, el parc Kalemegdan conforma la zona verda més gran de la capital, on veïns i visitants passen les hores conversant sota els til·lers, escoltant els ocells, patinant o llegint.

Kalemegdan jardí.jpg

Un dels reclams del recinte emmurallat és la col·lecció de vehicles blindats i artilleria. © ÒM

  • Belgrad underground

És al parc Kalemegdan on se’ns revela la cara més oculta de Belgrad: un entramat de túnels, passadissos i búnquers d’uns catorze quilòmetres de llargària obert en el subsòl de la ciutat. És l’anomenat ‘Belgrad underground‘, que des de fa pocs mesos permet als turistes accedir a alguns espais misteriosos amb molta història. Una porta secreta, a prop del mirador del parc, ens endinsa en el búnquer que Tito va manar construir durant la guerra freda, convençut que els russos castigarien Belgrad; no apte per a claustrofòbics.

Belgrad underground 1.jpg

Dins l’anomenat ‘búnquer de Tito’, sota la fortalesa Kalemegdan. © ÒM

A Kalemegdan trobem també unes antigues cavitats que els austríacs havien utilitzat com a magatzem de pólvora i que més tard van acollir un club nocturn, Barutana. Desaparegut aquell local, la cavitat serveix avui de museu on s’exposen esteles, sarcòfags i escultures d’època romana. Sortim de la fortalesa pel vessant sud i caminem fins a Karadjordjeva, un llarg carrer sense cap atractiu aparent que segueix el curs del Sava. En aquest vessant s’obren un seguit de túnels que daten del segle XIX. Durant dècades, aquestes cavitats eren utilitzades com a cellers on s’hi produïa un vi aspre, d’elevada acidesa. En els darrers anys s’hi han instal·lat diverses tavernes, en una de les quals ens aturem a fer un tast de vi abans de dinar (no hi busqueu semblances amb els vins del Penedès).

Belgrad underground.JPG

Unes cavitats excavades en la roca acullen avui una col·lecció de troballes d’època romana. © ÒM

  • Restaurant Vuk

Anem caminant fins  al centre de la ciutat i dinem al restaurant Vuk, un local típic especialitzat en cuina sèrbia. Famílies, treballadors de la zona i grups d’amics s’hi troben per dinar en els salons d’ambient típicament serbi. Els plats són saborosos i combinen els productes mediterranis amb les receptes del centre d’Europa. Ens hi serveixen sopa de vedella (teleca corba), mongetes amb ceba i pebre vermell (prebranac), pebrot amb crema (paprika u pavlaci), pollastre arrebossat (becka snicla), mussaka amb iogurt i vedella amb arròs (teleci ribic u kajmaku). No hi falta una copeta de la beguda balcànica per excel·lència, la rakia, un licor d’elevada graduació similar a l’orujo.

Restaurant Vuk 3.jpg

La sopa de vedella és un dels plats més típics de la gastronomia sèrbia. © ÒM

Restaurant Vuk 1.jpg

Vuk conserva l’ambient tradicional dels restaurants del centre i l’est d’Europa. © ÒM

  • Knez Mihailova

Després de dinar, passegem per la concorreguda Knez Mihailova (carrer del príncep Miquel), la principal artèria comercial de la ciutat, una avinguda peatonal que segueix el traçat de l’antiga ciutat romana de Singidunum. Considerada una de les zones comercials més atractives de l’Europa de l’Est, uneix la fortalesa Kalemegdan amb la concorreguda plaça de la República, i s’hi concentren dotzenes de botigues i terrasses de cafès. També s’hi troben edificis rellevants com l’Acadèmia de les Arts i les Ciències de Sèrbia i la Biblioteca de la Ciutat.

Knez Mihailova 1.jpg

Knez Mihailova és com la Rambla de Belgrad, sempre plena de vida. © ÒM

  • Hotel Moskva

Des d’aquí, s’arriba en pocs minuts a l’encreuament presidit per l’hotel Moskva, un dels més antics de la ciutat, construït en estil Secessió (la branca vienesa del modernisme). Aquest hotel és ben conegut entre els gurmets pels pastissos típics que serveixen a la seva cafeteria. El seu ambient ens recorda el dels elegants cafès vienesos, amb els sostres alts i els seients entapissats. Hi podeu demanar l’intens cafè serbi (o turc) i una Sacher o deixar-vos aconsellar entre les múltiples varietats de pastissos.

Hotel Moskva (2).JPG

Ambient elegant i dolces especialitats al cafè de l’Hotel Moskva. © ÒM

  • Savamala

El barri de Savamala mira cap als molls del riu Sava. Quan cau la tarda, aquest és un lloc ideal per contemplar les llums de la ciutat i del pont de Branko reflectint-se sobre el riu. Però la zona atreu, sobretot, els amants de la cuina moderna i la bona música. En aquests antics molls, a tocar de l’aigua, es disposen avui diversos restaurants musicals freqüentats pels belgradins. Entrem a l’Iguana, un local amb encant on els sopars s’acompanyen amb música de jazz interpretada en directe. Una amanida de meló, pernil i mozzarella caprese, o de pollastre rostit amb poma i endívia; salmó amb mel i tòfona; entrecot a la graella amb mantega i crema de tahina; i per postres, iogurt gelat amb gelatina de cogombre i meló cantalup. Són algunes de les delícies que hi podeu assaborir a la llum de les espelmes mentre us arriben les notes de jazz a la taula.

Sava Mala.JPG

Als molls del Sava hi trobareu dotzenes de locals on sopar, ballar o prendre una copa. © ÒM

Iguana Sava Mala.JPG

Iguana és un dels locals més interessants, amb jazz en directe i plats deliciosos. © ÒM

  • Zemun

L’endemà, de bon matí, després de passar a fer una ullada per l’església ortodoxa de Sant Marc, on se celebra una missa cada diumenge, ens arribem fins al districte de Zemun, l’antic barri de pescadors de Belgrad. S’hi pot anar amb taxi o amb una de les sortides guiades que organitza l’oficina de turisme. Som a Belgrad, però prou lluny del centre com per observar-hi una identitat pròpia. Zemun sembla més aviat un bucòlic poble d’Àustria o d’Hongria, i de fet va estar en mans de l’Imperi Austrohongarès des del 1718 fins a la primera guerra mundial. Després de fer un volt pel mercat ple de parades de fruites, verdures i fruits secs, descobrim, gràcies a la nostra guia, un mirador excepcional: la torre de Gardoš (kula Gardoš). Des d’aquí contemplem tot Zemun, darrere la confluència del Sava i el Danubi, i més enllà la fortalesa Kalemegdan. Són molts els veïns de la ciutat que s’acosten a Zemun a comprar i passejar a la vora del riu, on és costum que les famílies amb nens llancin molles de pa als cignes que s’acosten a la riba.

Zemun.JPG

El barri de Zemun des del mirador de la torre de Gardoš. © ÒM

Zemun 1.jpg

Una munió de cignes es deixen observar i alimentar pels visitants de Zemun. © ÒM

  • Restaurant Lorenzo & Kakalamba

De nou al centre de Belgrad, descobrim un local singular: Lorenzo & Kakalamba. La decoració és una mica esbojarrada, mesclant elements italians i serbis, com la seva carta. Els propietaris, una parella serbo-italiana, han basat el seu projecte gastronòmic en les receptes tradicionals dels seus respectius països. Hi tastem l’ajvar (pebrot rostit), una taula d’embotits i formatges típics, una amanida de tomàquets amb formatge del sud de Sèrbia, pebrots amb carn, fulla de parra farcida de carn i altres especialitats sèrbies. També hi assaborim un parell de plats de pasta. No hi falta el gotet de rakia, ben típica dels Balcans.

Lorenzo and Kakalamba 2.JPG

Una bona selecció d’entrants serbis a Lorenzo & Kakalamba. © ÒM

Lorenzo and Kakalamba 1.JPG

Un restaurant amb una decoració ben particular i una carta suculenta. © ÒM

  • Catedral de Sant Sava

Com la Sagrada Família de Barcelona, l’església de Sant Sava (Hram Svetog Save) encara està en construcció; les obres van iniciar-se l’any 1935 i està finançada amb donatius. El temple ortodox més gran del món, d’estil neobizantí, domina un turó al cor del barri de Neimar on, segons la tradició, les restes de Sant Sava, que fou primer arquebisbe de Sèrbia, van ser cremades pels turcs. L’interior està inacabat, però la sensació és de grandesa. Un degoteig constant de feligresos i turistes acuden a contemplar-lo.

Sant Sava.jpg

Sant Sava, un dels temples més grans del món. © ÒM

  • Skadarlija

Montmartre és a París el que Skadarlija és a Belgrad. Les principals figures culturals i intel·lectuals del segle XIX se citaven aquí, en el barri més bohemi de la ciutat. El seu empedrat i la decoració dels seus restaurants tradicionals (kafanes) ens ajuden a fer un viatge en el temps. De nit, el barri bull i congrega veïns i visitants i s’anima amb la música de grups de folk que recorren les taules convidant els comensals a cantar o, simplement, a escoltar les cançons tradicionals balcàniques. És una experìencia que deixa un bon regust abans de tornar a l’hotel, sabent que l’endemà cal tornar a agafar l’avió de tornada a Barcelona. Es fa difícil explicar en un sol post totes les sensacions que transmet Belgrad, però espero que us hagi vingut de gust descobrir-la.

Skadarlija 1.JPG

Els músics interpreten cançons típiques entre les taules il·luminades amb espelmes. © ÒM

Els projectes viatgers del 2015

dijous, 8/01/2015 (Òscar Marín)

Després de revisar els articles més llegits del 2014, ve de gust mirar cap endavant, cap als objectius viatgers del 2015. Sens dubte, una de les parts més emocionants d’un viatge és planejar-lo, pensar en les destinacions, traçar la ruta, mirar els mapes, organitzar les visites, imaginar les descobertes… Aquest any, com els anteriors, és ple d’escapades i, també, de nous projectes per compartir:

  • He estat escollit per Rusticae com un dels primers corresponsals de la marca. Al llarg de l’any, visitaré alguns dels seus hotels amb encant i col·laboraré en el seu blog amb recomanacions i escapades.
  • Tinc previst descobrir nous hotels Logis de l’Empordà. Al 2014 he gaudit de la cuina excel•lent dels seus hotels gastronòmics, i al 2015 visitaré altres allotjaments de la marca, un referent de l’hostaleria a Europa.
  • Europa serà un altre dels objectius del 2015. A la descoberta de Belgrad (d’on he tornat fa poques setmanes) s’hi afegirà una escapada a Berlín al mes de juny i algun altre viatge a l’estiu.
  • Participaré en el blog de la companyia aèria EasyJet, recomanant idees per descobrir destinacions ‘low cost’.
  • Tastar els fruits que dóna la terra, ja sigui en forma de vins en un celler o en forma de receptes delicioses en un bon restaurant, és un dels objectius que no pot faltar a l’agenda viatgera.
  • També tinc reservada una escapada al Pirineu. Sempre va bé canviar la brisa de la mar per una aventura a la neu, encara que sigui curta.
  • Ens endinsarem en nous espais de l’àrea metropolitana de Barcelona, com els que hem visitat organitzant els tres blogtrips amb l’AMB, constatant que a prop de casa hi queden molts racons per descobrir.
  • Seguirem descobrint Catalunya des de la redacció de la revista DESCOBRIR i donant forma als nous números de la revista Experiències, una publicació que, per cert, ha estat molt ben rebuda al quiosc.

Hi haurà sorpreses ara no previstes, en forma de blogtrips o escapades, que us aniré explicant a través del blog i a les xarxes socials: a Facebook, a Twitter i a Instagram. Començo el nou any amb moltes ganes de continuar gaudint del plaer de viatjar. M’hi acompanyeu?Rusticae Collage.jpg

Els articles més llegits del 2014

dijous, 18/12/2014 (Òscar Marín)

Ja és una tradició anual fer un repàs dels articles més vistos del blog. Mirar enrere provoca una lleugera sensació de vertigen per la constatació del pas veloç del temps, però referma la confiança en els passos que hem fet. Al llarg del 2014 hem descobert magnífics hotels i restaurants, des del Motel Empordà de Figueres fins al Saó Hotel de Bescaran; hem pedalat per la Via Verda de la Terra Alta; hem assaborit el millor de Morella; hem dormit en alguns dels allotjaments amb més encant del país; hem caminat per cales, pobles, museus, espais naturals, jaciments arqueològics, i mai no hem deixa’t de sorprendre’ns. Hem vist molt, i queda molt per veure. Hem viscut molt, però ens queda molt per viure. Us deixo els deu articles més llegits en l’últim any, de desembre del 2013 a desembre del 2014, i un vídeo que resumeix el millor de tot el que hem compartit en aquest any que s’acaba.

1 Estrelles.jpg 10 allotjaments per contemplar les estrelles

2 Morella.jpg Morella i l’autenticitat

3 Logis.jpg Plaers gastronòmics als hotels Logis

4 ViaVerda.jpg Amb bici per la Via Verda de la Terra Alta

5 Casa9.jpg Una nit a l’hotel Casa9 de Tuïr

6 MasiaLaPalma.jpg Masia la Palma, encant empordanès

7 Siuranella.jpg La Siuranella, una sorpresa al cor de Siurana

8 MolideSiurana.jpg El Molí de Siurana, un racó “romàntic” de l’Empordà

9 LleoMorera.jpg La casa Lleó Morera obre les portes

10 Molig.jpg Benestar al Grand Hôtel de Molig


Nova llum als Museus de Sitges

dijous, 18/12/2014 (Òscar Marín)

Ramon Casas, Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Charles Deering… Els historiadors de l’art i els arquitectes els citen, els guies turístics els mencionen, els visitants els recorden. Els seus noms ressonen entre els murs dels dos edificis més emblemàtics de Sitges: el Cau Ferrat i el Palau Maricel. Aquí van projectar un conjunt artístic únic que es va convertir en epicentre de la vida cultural catalana a la darreria del segle XIX.

Palau Maricel 1.jpg

El Palau Maricel protagonitza la vista més fotogènica del Racó de la Calma. © ÒM

Tot va començar a la casa-taller que l’artista i escriptor Santiago Rusiñol es va fer construir al Racó de la Calma, on abans hi havia dues cases de pescadors. Allà hi va instal·lar la seva col·lecció de ferros forjats, que havia recollit per tot Catalunya. Anys després, Charles Deering, un americà amant de les arts, va viatjar a Barcelona atret per la pintura de Ramon Casas. Casas i Utrillo, amics de Santiago Rusiñol, van introduir Deering en la vida cultural de Sitges i fou aquí, al costat del Cau Ferrat, on l’americà volgué construir un palau que acollís la seva gran col·lecció artística. L’artista Miquel Urtillo es feu càrrec de la construcció del Palau Maricel, que va acollir la col·lecció de Deering durant uns pocs anys. “Maricel sembla el fruit d’un moment culminant de la civilització catalana moderna”, escrivia Joaquim Folch i Torres l’any 1912. I així va ser fins que, al 1921, Deering va tornar als Estats Units amb gran part de les seves obres.

Menjador Cau Ferrat.jpg

Rajoles i plats de ceràmica omplen el menjador del Cau Ferrat. © ÒM

Saló Cau Ferrat.jpg

El magnífic saló del Cau Ferrat acull la col·lecció de forja i vidre de Santiago Rusiñol. © ÒM

Ara, després de quatre llargs anys de treballs, el Cau Ferrat i el Museu de Maricel tornen a obrir al públic. Restaurar per preservar i adaptar-se als nous temps. Aquest ha estat l’objectiu de la reforma, que a banda de recuperar els principals elements patrimonials dels edificis i consolidar la seva estructura, els ha adaptat als estàndards dels museus del segle XXI: serveis, sistemes de seguretat i conservació, una nova museografia… No oblidem, però, que el malestar ciutadà va acompanyar els inicis d’aquesta reforma. El clam contra alguns detalls del projecte (especialment l’impacte visual que havien de representar unes passeres a la façana marítima) va anar seguit d’una recollida de signatures i l’aparició de la polèmica en els principals mitjans de comunicació. La pressió social va afavorir que, finalment, es redissenyés el discurs museogràfic.

Retrat de Dolors Vidal.jpg

El ‘Retrat de Dolors Vidal’, de Ramon Casas, una de les grans obres del Museu de Maricel. © ÒM

Museu Maricel.jpg

El Maricel acull la magnífica col·lecció d’art medieval del Doctor Pérez Rosales. © ÒM

Hi podreu recórrer els 2.600 metres quadrats de superfície del conjunt i admirar-ne les col·leccions. Del contingut, s’han restaurat una quarantena de vitralls, set mil rajoles de ceràmica, trenta mobles d’època, una part de la col·lecció de ferro forjat, i també algunes pintures i escultures. Un llegat valuós que tornem a tenir a l’abast.

Galeria Palau Maricel.jpg

La galeria del Museu de Maricel ofereix una vista única sobre la mar. © ÒM

Dama del Cau Ferrat.jpg

La Dama del Cau Ferrat, obra catalanovalenciana de la primera meitat del segle XV. © ÒM

Talles policromades del segle XV.jpg

Talles policromades del segle XV al Museu de Maricel. © ÒM

Sales del Museu Maricel.jpg

Maricel acull obres sitgetanes de relleu, com ‘La processó de Sant Bartomeu’, de Felip Masó. © ÒM

Antiga capella Maricel.jpg

Retaules a l’antiga capella de l’Hospital de Sant Joan, avui dins el Museu de Maricel. © ÒM

5 hotels amb spa, del cap de Creus a la vall Ferrera

dijous, 13/11/2014 (Òscar Marín)

Si la bona gastronomia és un dels elements que defineix els hotels de la marca Logis, no és una característica menor el seu alt nivell de confort. La classificació amb “xemeneies” valora, entre altres característiques, l’hospitalitat, la comoditat i qualitat de les instal·lacions, la decoració i el respecte per l’entorn. I per als qui busquen un plus de relaxació, hi ha diversos hotels Logis que inclouen un espai de benestar entre els seus serveis. És el cas de l’hotel Porto Cristo, que a més de ser un allotjament amb molt d’encant, situat al cor del Port de la Selva (Alt Empordà), acull un centre d’spa amb diversos serveis de benestar: massatges, fisioteràpia i tractaments de bellesa. L’hotel ofereix tots el confort d’un allotjament gran i el tracte personalitzat d’un hotel petit. Les habitacions són àmplies, amb grans llits de matrimoni, i els banys tenen jacuzzi. Per acabar de relaxar-se, després d’un esmorzar complet i saludable, podeu passejar pels carrers del Port de la Selva i acostar-vos fins a una de les moltes cales d’aigües cristal·lines del cap de Creus, a algunes de les quals es pot arribar a peu.

Hotel Porto Cristo.jpg

Jacuzzi a l’hotel Porto Cristo del Port de la Selva. ©

L’hotel Masia la Palma, un mas envoltat de camps de conreu a Espinavessa (Alt Empordà), és un hotel rural captivador. Les habitacions s’obren a un horitzó lluminós de camps i turons boscosos. I entre les principals raons per allotjar-s’hi hi ha la cuina del restaurant Sa Poma. Una visita a l’spa completarà una estada més que relaxant. Aquesta zona és petita, però té tot el necessari perquè els nostres músculs trobin la serenitat buscada: hi ha un jacuzzi amb vistes al jardí, una sauna finlandesa i una bicicleta estàtica per a qui vulgui fer una mica d’exercici durant l’estada. A l’exterior hi ha la piscina, ideal per als mesos més calorosos. Trobareu més informació d’aquest hotel al post ‘Masia la Palma, encant empordanès‘.

Spa Masia La Palma.jpg

El petit spa de l’hotel Masia la Palma, obert al jardí amb piscina. ©

IMG_9189.JPG

Una de les habitacions lluminoses de l’hotel Masia la Palma. ©

L’hotel Muntanya & Spa, a Prullans (Cerdanya), combina benestar, natura i turisme familiar. L’aposta per les famílies ja està consolidada des de fa anys, amb una oferta d’apartaments amplis, zones de joc per a la canalla, activitats d’animació infantil i plats a gust dels nens en el seu restaurant. L’any 2010 van apostar per una nova zona d’spa, accessible tant per als hostes de l’hotel com per a clients que no hi estiguin allotjats. A banda d’una piscina climatitzada amb cúpula retràctil (s’obre a l’estiu i es tanca a l’hivern), hi ha un espai interior de relaxament, amb sauna, pediluvi i un jacuzzi exterior amb una vista excepcional del Cadí. Hi ha l’opció de reservar l’spa de manera privada per a dues persones o de gaudir d’un massatge amb productes naturals. Si us quedeu uns dies a l’hotel, podreu completar els efectes tranquil·litzants de l’spa i dels tractaments amb un menú saludable o amb assessorament sobre entrenaments i rutes a la natura.

Hotel Muntanya.jpg

L’hotel Muntanya ofereix una càlida acollida al cor de la Cerdanya. ©

Hotel Muntanya piscina.jpg

Una cúpula gegant retràctil assegura que es pugui fer ús de la piscina durant tot l’any. ©

Hotel Muntanya jacuzzi.jpg

El jacuzzi exterior permet observar el Cadí mentre es gaudeix d’un bany relaxant. ©

Un altre allotjament excepcional amb spa és l’hotel Gran Claustre d’Altafulla, inclòs dins la màxima categoria dels hotels Logis, els Logis d’Excepció. Aquest hotel ha recuperat l’antic convent de les monges Teresianes, del segle XVIII, i s’hi han disposat, a banda de les habitacions, un bon restaurant i un petit spa. Els massatges amb xocolata i els tractaments de vinoteràpia són alguns dels atractius d’aquest espai de benestar, que ofereix piscina amb bancs d’hidromassatge, dolls cervicals, pileta d’aigua freda, sauna, bany de vapor amb cromoteràpia, font de gel, dutxes de sensacions i un servei d’infusions. Un altre atractiu d’aquest hotel és la seva ubicació. És molt agradable passejar pels carrers tranquils d’Altafulla, farcits d’històries, i baixar fins a la platja de Tamarit, una de les poques de la Costa Daurada on encara es conserven algunes cases de pescadors.

GranClaustre.jpg

La piscina interior de l’hotel Gran Claustre. ©

L’Aparthotel Spa Àreu té un bon emplaçament al cor de la vall Ferrera (Pallars Sobirà). Ofereix apartaments de muntanya distribuïts en sis edificis que han conservat l’arquitectura tradicional de pedra de l’alt Pirineu. Les habitacions tenen vistes inspiradores sobre les muntanyes del Pirineu i al bany hi ha banyera d’hidromassatge. També disposa d’un spa, Banys de la Força, amb una piscina termal (les seves aigües són escalfades amb energia solar), una banyera d’hidromassatge amb vista panoràmica, sauna, banc calent i una sala de massatges per als qui busquin una estona de màxima desconnexió. Un bon lloc on relaxar cos i ment després d’una jornada de raquetes o esquí o d’un plàcid passeig per la vall.

Areu.JPG

Piscina interior de l’spa Banys de la Força, a l’Aparthotel Àreu. ©

Cap de setmana en família al Vallès Oriental

dilluns, 3/11/2014 (Òscar Marín)

És una evidència que no cal anar lluny perquè les nostres filles i fills visquin un cap de setmana ple de sorpreses i experiències memorables. El Consell Comarcal del Vallès Oriental ho ha volgut demostrar convidant alguns bloguers de viatges perquè gaudíssim d’algunes de les principals visites i activitats a l’aire lliure que es poden fer amb la canalla en aquesta comarca tan propera a Barcelona i tan plena d’atractius turístics. A continuació us descric els llocs que vam visitar, tots molt recomanables per anar-hi amb nens.

A la finca El Saüc d’Aiguafreda hi ha EcoSalgot, una granja de productes ecològics on podreu conèixer com viuen i es crien els porcs ecològics. A diferència d’altres granges, aquí es prenen mesures per afavorir el benestar dels animals: les naus estan orientades al sud per afavorir la radiació solar directa, els porcs poden moure’s en espais exteriors generosos que afavoreixen seu comportament natural (instint maternal, joc, etc). L’alimentació dels porcs és totalment ecològica, amb ingredients com l’ordi, el blat, els pèsols i l’oli d’oliva; la palla i el farratge es cultiven a la mateixa finca. El resultat final d’aquest procés tan curós amb els animals i el seu entorn són uns embotits d’un alt nivell de qualitat, amb un gust i unes aromes intenses. Amb la visita guiada podreu descobrir tot això i més. Té una durada d’una hora i 15 minuts i inclou una degustació d’embotits ecològics: fuet, llonganissa de Vic i botifarra d’ou.

EcoSalgot.jpg

Els garrins juguen en espais a l’aire lliure a la finca El Saüc. © ÒM

EcoSalgot 1.jpg

Els nens poden llançar glans als porquets. Aquest fruit els encanta. © ÒM

Ara entrarem en un museu, però no deixarem de relacionar-nos amb la natura. El Museu Arxiu Tomàs Balvey està dedicat, sobretot, al món de la farmàcia, les plantes remeieres i la salut gràcies al llegat d’un conegut apotecari de Cardedeu. Hi destaca el mobiliari original d’una farmàcia del segle XIX, amb tot el seu utillatge. També agrupa el variat fons històric i etnogràfic de Cardedeu i s’hi fan activitats per a tota la família: passejades per l’entorn natural, itineraris de patrimoni, exposicions i tallers. Nens i nenes gaudiran especialment al jardí de plantes aromàtiques, descobrint els seus noms i les seves olors, i també hauran de cercar el follet Verdet, que té la seva casa en un racó amagat del jardí. Per cert, l’últim cap de setmana de cada mes, l’entrada és gratuïta.

Farmàcia Balbey.jpg

Els mobles de la farmàcia Balbey daten del 1780 i es conserven dins el Museu de Cardedeu. © ÒM

Museu de Cardedeu 1.jpg

Els més petits aprendran com es fabricaven els remeis i les píndoles a la farmàcia. © ÒM

Museu de Cardedeu.jpg

El jardí de plantes aromàtiques del Museu de Cardedeu. © ÒM

Can Putxet és una casa de colònies que té servei de restaurant per a grups i, a més, acull l’empresa Daema Aventura. Al restaurant ens hi van servir plats casolans: amanides, carns a la brasa, macarrons per als nens… I després de l’àpat vam poder triar entre un gran ventall d’activitats divertides i diferents: circuit amb Segway, BTT i bicicleta elèctrica, gimcana groga, paintball o futbol fang. Vam escollir fer un tast de Segway per la finca, mentre els petits es divertien iniciant-se en l’escalada al rocòdrom i fent un tomb amb un quad en companyia d’un monitor. Si, a banda de fer alguna activitat d’aventura, voleu endinsar-vos en els camins del Montseny, podeu contactar amb l’empresa ADEMC, els guies de la qual són bons coneixedors del vessant vallesà del massís. Fan itineraris pedagògics diversos: alguns centrats en els bolets, d’altres en el passat medieval del Montseny, en les plantes i els remeis casolans o en les llegendes relacionades amb els rius, gorgs, fonts i salts d’aigua.

Can Putxet 1.jpg

Can Putxet, als peus del Montseny, ofereix allotjament i entreteniment per a petits i grans. © ÒM

Can Putxet 2.jpg

Mentre els adults proven el Segway, les nenes pugen al petit quad i fan escalada al rocòdrom. © ÒM

En arribar a la granja de Can Turró, cal seguir les indicacions de les propietàries, que amb amabilitat ens introdueixen en la vida a pagès. Primer de tot us oferiran un tast de llet de les seves vaques, amb un tros de pastís de poma o de pa de pessic. Aquest moment serveix per fer les salutacions, fer una breu introducció i perquè les famílies que han vingut a visitar la granja es coneguin una mica entre elles. Després arriba l’hora de conèixer els animals de granja. Hi ha cent-vint vaques de raça frisona, quaranta xais, cinquanta gallines, un vintena de conills, dos porcs, dues oques, un poni… La canalla podrà acostar-se als vedells, donar-los el biberó i, fins i tot, posar-los la mà a la boca (reconforta saber que els remugants no els poden mossegar). També es poden tocar els conills nascuts fa unes setmanes i donar garrofes al poni. Les ovelles també estan encantades que els donem menjar. Rialles, crits i cares de sorpresa s’alternen durant la visita a Can Turró. Un cop acabat el recorregut, es pot fer un pícnic o un berenar a la propera font dels Enamorats.

Can Turró.jpg

Can Turró és una explotació agrícola i ramadera on ens ensenyen com és fer de pagès. © ÒM

Can Turró 2.jpg

Als vedells els encanta que els nens els acostin el biberó. © ÒM

Can Turró 3.jpg

Acaronar els conills i donar menjar a les ovelles són dues de les activitats estrella. © ÒM

Després d’un dia intens de descobertes a l’aire lliure, allotjar-se en un bungalou de fusta, en un càmping ubicat a tocar de la riera de Caldes, és una excel·lent opció. El Pasqualet ofereix un ambient molt adequat per a les famílies que vulguin acostar-se al Vallès Oriental durant un cap de setmana, i és un bon punt de partida per a diverses excursions a la natura. Hi trobareu tots els serveis necessaris, fins i tot us organitzaran una ruta nocturna amb les criatures pels boscos de l’entorn del càmping.

Càmping El Pasqualet.jpg

El Pasqualet està molt ben situat, a prop de Caldes de Montbui, però en plena natura. © ÒM

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Al capdamunt s’hi amaga un dels jaciments romans més importants del darrer terç del segle II aC: l’assentament de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als pares interessats en la història romana i per als nens i nenes que vulguin descobrir el món apassionant de l’arqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, que conté la rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, els més joves van descobrint els objectes que hi ha enterrats seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Mentrestant, els adults poden fer la visita guiada amb un guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà.

Mons Observans 2.jpg

Taller infantil a l’aula d’arqueologia per descobrir què s’amaga sota terra. © ÒM

Vam dinar a Can Sala, una casa pairal del segle XIV que es podria descriure com un petit paradís per als més petits de la casa. En aquesta masia que forma part de la història de la comarca (hi va viure el cabdill remença Bartomeu Sala, que va alliberar els pagesos remences de la servitud feudal i que avui inspira un dels gegants de Montornès del Vallès), hi fan dinars casolans per a grups i famílies, i un menú especial per als menors (macarrons, pit de pollastre arrebossat amb patates, gelat…). Però el principal interès és la visita a la granja, que es fa en grup, de la mà d’una monitora. Es pot donar el biberó a les ovelles petites, es poden collir els ous de les gallines, es pot donar de menjar a les daines, es pot fer una volta amb carro per la finca i es poden veure zebres i estrussos, entre d’altres animals. Tenen una opció per a pares esgotats: primer dinen els nens i després ho fan els pares, mentre els menuts fan la visita a la granja de la mà de la monitora.

Cargols Can Sala.jpg

Per als adults, plats casolans: cargols, amanides, carns a la brasa… © ÒM

Can Sala 1.jpg

Els animals més petits agraeixen que els acostin un biberó ben ple de llet. © ÒM

Qui descobreix Gallecs per primera vegada, no pot deixar de sorprendre’s. A Mollet, una ciutat força industrialitzada, s’hi conserva un paratge rural de gran valor paisatgístic, ambiental i històric: Gallecs. Aquest ampli territori d’unes 730 hectàrees està travessat per camins frequentats pels veïns de la població, senders que permeten acostar-se a la flora i fauna i al patrimoni arquitectònic, essencialment esglésies i masies. Gallecs és un exemple de supervivència. On ara hi ha camps i boscos, s’hi va projectar fa dècades una zona d’habitatges per acollir les fortes migracions que van arribar a l’àrea metropolitana. Els terrenys van ser expropiats, però mentrestant, els antics propietaris van seguir treballant les terres, sense fer-hi cap manteniment ni construcció, esperant que tard o d’hora comencessin les obres. El moment, per sort, no va arribar mai, i avui Gallecs és un magnífic exemple d’un espai agrícola amb horts recreatius, espais verds, cultius ecològics i més de trenta quilòmetres de camins. No deixeu de visitar l’agrobotiga, al costat de l’església de Santa Maria, on trobareu productes autòctons com la mongeta del Ganxet, les melmelades casolanes i la cervesa TOC d’espelta ecològica.

Gallecs.jpg

Un agradable passeig amb bicicleta per Gallecs al capvespre. © ÒM

Un matí al jaciment de Mons Observans

dijous, 30/10/2014 (Òscar Marín)

Un turó de 120 metres s’aixeca en un enclavament estratègic, entre els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès: el turó d’en Roina. Aparentment, no és un lloc especialment atractiu, per arribar-hi cal travessar una zona industrial desangelada, però al capdamunt del turó s’hi amaga un dels nostres jaciments romans més importants, datat al darrer terç del segle II aC: l’assentament romà de Can Tacó. Els arqueòlegs creuen que es tractava d’un praesidium, un establiment militar des del qual es controlava bona part del territori. I, realment, les vistes des d’aquí són sorprenents. Avui, declarat bé cultural d’interès nacional i rebatejat amb el nom de Mons Observans, és una parada obligada per als amants de l’arqueologia i del món romà.

Mons Observans 1.jpg

La Sàlvia ens guia per les estances del jaciment durant la visita teatralitzada. © ÒM

Es pot fer la visita amb guia o la visita teatralitzada amb un personatge romà. En el nostre cas, ens hi ha acompanyat la Sàlvia Iestàlvia, la dona d’un pintor romà que ens ha revelat els usos i particularitats de cada racó del jaciment amb l’acompanyament d’un dels guies de l’espai arqueològic. Ens hi expliquen que l’edifici es distribuïa en tres ales disposades al voltant d’un pati porxat, que els paviments eren d’opus signigum i els murs decorats amb pintures murals d’estil pompeià. Però allò que més sorprèn del jaciment estant és la seva ubicació privilegiada, dominant la plana del Vallès i les muntanyes que l’envolten. No oblidem que aquest era un important nus de comunicacions (com també ho és actualment), ja que la Via Heràclia, que després es va anomenar Via Augusta, passava molt a la vora d’aquí. Precisament aquesta ubicació privilegiada va afavorir que, fa dècades, es volgués urbanitzar la zona; les excavadores van estar a punt d’acabar amb el jaciment.

Mons Observans 3.jpg

Restes que s’utilitzen a l’aula d’arqueologia per introduir als més petits en els usos del jaciment. © ÒM

Mons Observans 2.jpg

Un grup de nens i nenes participa en el taller d’arqueologia a Mons Observans. © ÒM

Per als més petits hi ha l’opció de fer un singular taller d’aqueologia. Dos monitors porten els petits arqueòlegs al sorral de l’aula d’arqueologia, al vessant occidental del turó, enmig d’un bosc d’alzines i roures, on s’hi ha disposat una rèplica, a mida real, de dues estances del jaciment. Amb l’ajut de paletes i pinzells, nens i nenes van descobrint els objectes que hi ha enterrats (ànfores, restes de plats de ceràmica, ossos…) seguint una metodologia arqueològica, tot deduïnt quina era la funció de l’estança on han treballat. Si en voleu saber més, trobareu un reportatge sobre aquesta activitat a la revista Experiències Descobrir.

Mons Observans 5.jpg

Un guia explica les intervencions arqueològiques i arquitectòniques que s’han dut a terme. © ÒM

Mons Observans 4.jpg

A l’espai que ocupava la cuina s’hi van trobar enterrats dos esquelets de nadons. © ÒM