Arxiu de la categoria ‘General’

La ruta del tresor

dilluns, 10/10/2011

El llibre que et descobrirà totes les rutes i secrets per trobar els bolets més exclusius!

Un fragment de la contraportada… “Després d’haver-nos seduït amb llibres d’èxit imprescindibles com El secret dels rovellons, Bolets en temps de crisi o El secret més ben guardat, el Marc ens revela ara una proposta de luxe: 17 nous itineraris, inèdits i originals, que ens mostren com pot ser de fàcil trobar els bolets més preuats, selectes i exquisits: el cep, el sureny fosc, el reig, el rossinyol, la trompeta, la llenega negra, la llora verda, el marçot i la tòfona negra. Nou tresors de la natura, cadascun d’ells amb el seu pertinent i generós capítol ple de valuoses notes de camp.”

A dins s’hi amaguen mapes carregats d’informació, recomanacions i consells, més de 120 fotografies dels bolets i el seu entorn, descripcions dels arbres, arbustos i herbes, tipus de sòls, bolets tòxics que també trobem als itineraris descrits, altres bons bolets que convé conèixer, pinzellades d’història i les millors propostes gastronòmiques. A més, un bon grapat de les rutes proposades han estat especialment elaborades per poder-les fer en família, acompanyats dels més petits de la casa. Boscos i bolets de somni us estan esperant! Inclou 12 rutes per fer amb nens!

El trobaràs a totes les llibreries... No el deixis escapar!

DISSABTE 15 d’OCTUBRE… Us convido a la presentació d’aquest nou llibre,  amb la millor fórmula possible: anant al bosc a buscar bolets! Trobar-ne ja no us ho puc garantir, perquè sabeu que la manca d’humitat i el vent han estat la tònica dels darrers dies, però us asseguro que passareu un dia magnífic, perquè a més hi assistiran moltes persones de les comunitats cibernètiques de boletaires.cat i elsecretmesbenguardat.com. El dissabte 15 d’octubre a les 9 del matí a l’àrea recreativa del Codó, situada al Solsonès, ben a prop del coll de Jou (s’hi arriba pel trencall senyalitzat des del coll de Jou, carretera LV-4241b de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per coll de Jou). L’accés és molt fàcil, i l’indret impressionant.

Hi haurà moviment tot el dia:

*  Al matí tothom al bosc a buscar bolets

* Al migdia dinar a la mateixa àrea recreativa de Sant Joan de l’Avellanet. Cadascú pot portar-se alguna cosa per menjar, i si ho voleu, per compartir.

*  I a l’hora del cafè, a partir de les 4 de la tarda, mirarem i classificarem les troballes del matí, i farem la presentació del llibre amb col·loqui i torns de preguntes.

*  Acabarem el dia berenant coca i xocolata.

No t’ho perdis! Confirmeu la vostra assistència, si us plau, enviant un correu clicant al botó del blog (al menú de la dreta) “Envia’m una consulta”.

Ens veiem!

 

 

 

I si no trobes bolets, sempre et queda Cal Rosal

dimarts, 27/09/2011

Després d’una visita al Berguedà per comprovar la producció de bolets als boscos de la comarca us presento el mapa corresponent per si, durant els propers dies, voleu provar sort en algun dels infinits racons que s’amaguen en aquest territori de patumaires i muntanyes, entapissat majoritàriament per pinedes de pi roig. Certament, la campanya boletaire segueix fluixa en termes generals, tot i que se’ns mostra amb algunes sorpreses interessants com, per exemple, la florada de camagrocs -Cantharellus lutescens- observada en algunes obagues de les serres del Catllaràs i Gisclareny.

Previsió de bolets al Berguedà, del 26 de setembre al 2 d'octubre de 2011.

Un dels millors baròmetres que trobem al Berguedà per comprovar l’estat de les seves boleteres és passar una tarda al Mercat del Bolet de Cal Rosal, al terme d’Olvan i ben a prop de la carretera C-16, i esperar tranquil·lament l’arribada dels boletaires professionals carregats amb la collita del dia. Una collita que pocs minuts després ja lluirà als expositors de les parades. Bolet fresc al 100%. En el meu cas, després d’una estona d’agradable conversa a la parada de l’Aurora i la Fàtima, una de les més persistents i fructíferes de tot el mercat -que consta en total de 13 punts de venda-, vaig poder corroborar el que prèviament havia observat al bosc: ara per ara, els camagrocs són els protagonistes. També s’hi veuen els primers rovellons i pinetells, encara tímids, que ben segur s’aniran incrementant amb el pas dels dies, després d’un cap de setmana de pluja i temperatures de tardor. En definitiva, més de 400 quilos de bolets pesats en unes dues hores en què el degoteig de boletaires descarregant i venent les seves troballes és constant. D’això se’n diu producte de proximitat!

La Fàtima i l'Aurora a la seva parada de Cal Rosal, amb cistells de camagrocs acabats de recol·lectar

Un curs molt profitós

diumenge, 25/09/2011

Aquesta setmana he tingut el plaer de compartir llargues jornades amb alguns membres del cos d’Agents Rurals, vinguts d’arreu del país i disposats a conèixer una mica millor el món dels bolets: identificació d’espècies, hàbitats, possibles intoxicacions, normatives i casos de regulació de l’activitat… A més de la part teòrica hem dut a terme un parell de sortides al bosc molt enriquidores, una al Ripollès -per visitar boscos de pi negre sobre terrenys silicis- i una altra al Berguedà -per descobrir boscos de pi roig sobre terrenys calcaris-. Tot i la incipient arrencada de la campanya micològica hem pogut identificar més d’una trentena d’espècies, entre comestibles, no comestibles i tòxiques. Com a professor he de celebrar l’interès que han mostrat tots i cadascun dels membres d’aquesta colla d’alumnes tan especial, i des d’aquí els agraeixo les hores que hem passat junts.

Part del grup als boscos del Berguedà © Marc Estévez Casabosch

Fi de jornada a la collada Fonda -Ripollès- © Marc Estévez Casabosch

Una de les espècies observades ha estat el fredolic bord -Tricholoma virgatum-, menys perillós que el seu parent Tricholoma pardinum però igualment remarcable. Si aquests dies visiteu les pinedes i avetoses pirinenques, ull! Són uns fredolics poc fredolics, és a dir, poc amants de les temperatures baixes i d’aparició primerenca. A més, són robustos, molsuts i amb la cama plena, massissa. Res a veure amb la presència humil del trencadís fredolic. Poseu atenció en les vostres troballes, i si no esteu totalment convençuts de l’espècie que teniu davant vostre, deixeu-la al seu lloc per tal que acabi complint la seva funció al medi. Si som humils i conscients, és pràcticament impossible caure en confusions perilloses.

Fredolic bord -Tricholoma virgatum- sota pi negre © Marc Estévez Casabosch

Setcases: ceps a la terra del pi negre

divendres, 16/09/2011

És una bona opció si aquests dies volem sortir amb el cistell a buscar de bolets i gaudir, sobretot, d’una magnífica caminada! Els boscos de l’alta vall del Ter, majoritàriament pinedes de pi negre –Pinus uncinata-, reben notables precipitacions durant l’estiu degut al creixement de potents tempestes de tarda que, tot i ser localitzades, són més que suficients allà on cauen per permetre l’aparició de bolets amb caràcter primerenc. Aquest estiu no ha estat una excepció, i els més de 250 litres per metre quadrat que s’han recollit entre el Costabona i el puig de les Agudes, a l’est de Setcases, han permés la fructificació d’espècies com el cep -sobretot Boletus edulis-, el rovelló de pi negre –Lactarius quieticolor-, el moliner –Clitopilus prunulus– o el rossinyol –Cantharellus cibarius, entre d’altres. Si bé és cert que la calor acumulada durant les primeres setmanes de setembre ha fet minvar molt la producció, encara és una de les zones on la producció de bolets es manté activa i l’aroma balsàmic d’herba humida resisteix estoicament a les obagues. Qui us escriu, en unes tres hores, n’ha trobat suficients per fer un fantàstic tastet. Per cert, també hi observareu bonics exemplars del tòxic reig bord –Amanita muscaria-, amb el seus tons vermellosos o ataronjats, ben lluents!

Des de Font Roja, mirant cap al sector de Vallter © Marc Estévez Casabosch

Jo us recomano deixar el cotxe a l’entrada de Setcases. Només haureu de trobar el petit pont que creua el Ter, i començar a enfilar a peu el tram de GR-11 -molt ben senyalitzat- que s’enfila cap al coll de Lliens, tot travessant el sector de bosc de pi negre més madur de l’anomenat Bac de Setcases. El camí guanya alçada ràpidament i ens permet allargar o escurçar l’aventura en funció de les nostres ganes de caminar. Tanmateix, una volta circular al puig de les Agudes, feta vora el cim, entre els 1.700 i els 1.800 metres d’altitud, ens permetrà gaudir de dues visions remarcables: d’una banda, el naixement de la Font Roja, una petita surgència d’aigua que presenta un alt contingut en ferro, dibuixant al seu pas un fil vermellós que es perd vessant avall. I de l’altra, si sou curosos, la companyia de les marmotes –Marmota marmota-, que fan en aquest sector de prats i bosquetons els seus caus comunitaris; si escolteu un xisclet agut no us espanteu; una d’elles s’estarà comunicant amb les altres, probablement per confirmar la vostra presència i donar el toc d’avís perquè tota la comunitat s’amagui als caus.

Entrada al cau de les marmotes -Puig de les Agudes- © Marc Estévez Casabosch

Un cep -Boletus edulis- al Bac de Setcases © Marc Estévez Casabosch

I si us agafa gana, no us perdeu el restaurant Can Tomàs (carrer Jesus, 10 / Setcases / 972 13 60 04. www.cantomas.com. Podreu tastar una bona mostra dels bolets que produeixen els boscos de l’entorn. També disposen de rebost per si voleu comprar bolets, herbes, verdures i altres menges.

Si voleu més informació podeu consultar el capítol referent al Ripollès, al llibre que vaig publicar l’any 2009, “Bolets en temps de crisi” (Ara Llibres); hi trobareu una mapa detallat de la comarca amb les zones més adients per a cada tipus de bolet, a més de consells i dades sobre la vegetació, els sòls…

Un setembre amb pocs bolets i màniga curta

dilluns, 12/09/2011

Estem a punt d’entrar a la segona quinzena de setembre i l’ambient d’estiu no ens vol abandonar, de moment. Les elevades temperatures i l’absència de pluges destacables des de fa dies està condicionant una tímida arrencada de la temporada de bolets més mediàtica. I ho dic així perquè, de bons bolets, en podem trobar durant gairebé tots els mesos de l’any, però és ara quan la passió s’instal·la al territori i esquitxa a tothom: neòfits, avesats, professionals, curiosos i despistats. Ja sabem que el món occidental s’estructura l’any en trimestres, tant a l’escola com en el món de les finances. L’hivern el dediquem a la neu i als regals de Reis, passem la primavera somiant amb flors, llibres efímers i amors impossibles, l’estiu ens inspira platja i, finalment, la tardor… Ah, la tardor! Els roures martinencs canvien el color del seu vestit i nosaltres prenem un curiós recipient de vímet, remenem entre les fulles mig pansides i ens emocionem quan, de sobte, ens apareix el bolet emmarcat en aquesta composició de tons càlids, recordant-nos que Nadal ja és una mica més a prop. I així, passant fulls del calendari, anem fent camí. Quines coses… A mi m’agrada més pensar tot l’any en bolets, sorra fina i peixos de platja, racons pirinencs que conserven la neu durant l’estiu, llibres atemporals i amors tangibles que sovint oblidem per voler viure una mica massa atrafegats. Potser això només m’agrada per portar una mica la contrària, afició que m’ocupa a estones lliures, però és una bona manera d’assaborir-ho tot al màxim. Costa una mica, no us ho negaré, perquè les aigües que envolten les Illes Medes estan una mica fresquetes al gener, però val la pena intentar-ho! Deixem-nos portar per la garbinada i alliberem-nos de la rigidesa del calendari i de les tendències generals que ens aboquen a indesitjades aglomeracions de temporada.

Doncs bé, aquest era un bon any per trencar les regles. Dedicar el juliol i l’agost a buscar bolets, i deixar el setembre lliure de compromisos per sortir a navegar per la Costa Brava, pescar pagells al Maresme o prendre el sol a la Barceloneta entre cerveses fresques i massatges clandestins. Un any idoni per dur la contrària, perquè l’estiu ha estat generós en surenys primerencs -Boletus aestivalis-, reigs -Amanita caesarea- i rossinyols -Cantharellus cibarius- a tota la zona del Montseny i rodalies, sense oblidar les florades de ceps -Boletus edulis i pinophilus- i rovellons -Lactarius quieticolor, salmonicolor i deliciosus- del Pirineu i Prepirineu. El juliol, fresc i humit, va permetre que els bolets fructifiquessin a molts sectors del Berguedà, Osona, Ripollès, Alt Urgell, Pallars Sobirà o Alta Ribagorça, fins i tot en cotes força baixes. Però el panorama micològic es va anar diluint progressivament a partir del 15 d’agost, fins assolir els mínims en què ens trobem avui.

Tenint en compte que les previsions micològiques són sempre de molt mal fer, us adjunto un mapa perquè pogueu orientar-vos i focalitzar millor les vostres escapades. Després de visitar molts hàbitats i processar moltes dades, aquesta és la meva previsió pel període comprès entre el 12 i el 20-25 de setembre. Si la meteorologia no ens sorprèn a última hora, poques coses variaran.

Previsió bolets Catalunya del 12 al 25 de setembre © Marc Estévez Casabosch

Si aquests dies de setembre volem provar sort amb els bolets no ens queda altre remei que buscar les humitats persistents d’algunes obagues al nord del país, més amunt dels 1.400-1.500 metres d’altitud, i conformar-nos amb collites modestes, però suficients per fer un bon tastet de pretemporada. Racons on les irregulars tempestes d’agost han estat relativament generoses. Podem visitar el Ripollès o el nord d’Osona (valls de Ribes i Camprodon, boscos de les Llosses i Gombrèn, bona part del Collsacabra…), o bé alguns sectors del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà, la Nou…), però no tenim massa més opcions. Un setembre boletaire de racons i raconets, amb l’esperança d’un canvi de temps, amb possibles pluges i baixada de temperatures, a partir del dia 20. Ja en parlarem…

Benvinguts al món silvestre!

dilluns, 12/09/2011

Comencem una nova aventura! Aquesta finestreta digital, d’unes quantes polzades d’amplada però dotada d’una profunditat inimaginable, encara desconeguda, serà l’entrada al món feréstec que embolcalla el meu dia a dia. Aterro aquí carregat de bons propòsits i encimbellats objectius. Compartir, aprendre, generar opinions i debats… Totes aquelles coses que es destil·len de l’existència d’un blog saludable. Si no els assoleixo com és degut, disculpeu-me. I si us sedueixen els continguts, gaudiu-ne i aprofiteu-los al màxim! De fet, l’aprofitament dels recursos silvestres que ens ofereix la natura, siguin bones menges o balsàmics plaers no necessàriament comestibles, serà l’eix transversal per on circularan propostes i pensaments de tota mena. I la columna que mantindrà ben dreta l’estructura és el concepte d’autoconsum o autosuficiència, com vulgueu anomenar-lo. És el requeriment que ens permetrà fer un ús sostenible, just i mesurat, dels magnífics entorns i elements que descobrirem. Mai es pot rebre si prèviament no hem donat. Nosaltres, abans de sortir a pasturar per boscos, costers i carenes, ens posarem a la butxaca el coneixement i la humilitat. Així serem respectuosos. D’aquesta manera gaudirem de tot el que ens envolta.

Rètol indicador als Banhs de Tredòs -Val d'Aran- © Marc Estévez Casabosch

També volia explicar-vos com he arribat aquí. Aquest nou blog és el fruit de l’evolució natural d’una sèrie de projectes i circumstàncies, no tan recents.  El setembre de 2007, coincidint amb la publicació d’un llibre, “El secret més ben guardat” (Ed. Ara Llibres), vam decidir -autor i editor- crear una pàgina perquè els lectors poguessin formular consultes i apropar-se als creadors del volum, amb l’objectiu de facilitar un enllaç comunicatiu entre totes les parts. Vam fer un intent de blog, avui encara visible a la xarxa (www.elsecretmesbenguardat.blogspot.com) que es va mantenir operatiu durant un any. Degut a la gran quantitat de comentaris, vam pensar que calia un fòrum més que un blog, i així va ser. Des del setembre de 2008, tots els fòrums de la pàgina www.elsecretmesbenguardat.com han estat ben vius, i encara tenen corda per estona. Fet i fet, si el que es busca és crear una comunitat i fomentar les relacions entre tots els seus membres, el concepte “fòrum” és magnífic; si us apassiona el món dels bolets, des d’aquí us convido a entrar-hi. Doncs bé, de mica en mica, he anat parint altres llibres i acumulant experiències, fins arribar on som ara. I és ara quan he sentit que em sorgia de dins la il·lusió pel blog, entès, en aquesta ocasió, com un espai personal on deixar córrer l’aigua que em mou. Una mena de dietari, o de tauler d’articles i cabòries. Però, tanmateix, un espai obert perquè vosaltres us feu sentir, si ho creieu oportú. D’aquell blog del 2007 només n’hereta el nom. Bé, el nom, i també el paio que us escriu…

Començo el viatge sense esperar res a canvi més enllà del pur plaer de compartir. Trieu, remeneu, i si decidiu fer el niu en aquesta casa, sigueu benvinguts, perquè des d’avui també és casa vostra.