L’altre dia, a casa, ens vam llevar amb una mena de desig al cos, barreja estranya de necessitat tel·lúrica i ganes d’experiència celestial, que ens empenyia a plantejar-nos un nou repte: trobar la flor més bonica del món. No és poca cosa! Algú ens havia dit que l’havíem de buscar pels carrers de Girona, lluny de les muntanyes pirinenques i de jardins esplendorosos. Segons comentaven algunes sàvies veus, la seva força, les seves infinites virtuts, l’havien dut a estendre les arrels entre el ciment i l’asfalt, com a prova de la seva magnífica resistència. Una flor, doncs, preciosa i cosmopolita. Amb el repte a la motxilla, deixem enrera el Solsonès i fem via cap al nord-est del país.

Buscant la flor més bonica o simplement gaudint de la contemplació, sempre esdevé un plaer passejar pels carrers de Girona © Marc Estévez Casabosch

La insistència, de vegades, dóna fruits, i després d’una bona estona explorant la ciutat es deixa veure, amagada al cor de l’Eixample gironí, i ens convida a assaborir-la. Es diu calèndula i no us ho havia confessat però, a més de preciosa, és comestible i medicinal.

El restaurant La Calèndula pren el nom i la força d'una bonica planta, amb la intenció d'establir arrels ben profundes © Marc Estévez Casabosch

Fet i fet, i fora contes, deixem la poesia i toquem de peus a terra. Us parlo de La Calèndula de la xef Iolanda Bustos, un espai que figura com a restaurant però que, en realitat, és molt més que això. És el temple de la cuina del paisatge, la meca de la gastronomia més arrelada a l’entorn, feréstega i salvatge, i alhora honesta i sincera. Feia molts mesos, potser massa, que teníem pendent una visita a la Iolanda. Ella i el seu marit, en Jacint Codina, són els responsables d’un projecte fantàstic que camina a pas ferm, decidit, en direcció a l’excel·lència. Posar en valor plantes oblidades i sovint menystingudes, recuperar les essències que havíem començat a perdre, encegats per la falsa abundància de les darreres dècades, penso que és una de les tasques més nobles i lloables que La Calèndula aconsegueix compartir. Agafar la saviesa del marge d’un corriol, sigui de les Gavarres o dels camps de l’Empordanet, i construir amb ella una obra d’art deliciosa és una feina sublim. Cada plat, cada elaboració, esdevé una autèntica declaració d’intencions. Del xampanyet de saüc al pesto de flors, passant per la brisa marina d’algues o la mantega de violetes. Un univers acolorit per descobrir i, tanmateix, una tria difícil entre tantes meravelles.

Sopa de borraines silvestres amb garbuix cruixent de pasta, ou escaldat i floretes de malva © Marc Estévez Casabosch

Coulant de moniato i formatge de cabra amb pètals de rosa © Marc Estévez Casabosch

Hamburguesa Pirineus, amb carn de poltre, bolets, formatge brie i trementina d'avet © Marc Estévez Casabosch

Magret d’ànec amb fruits del bosc i arròs cremós de menta © Marc Estévez Casabosch

I les postres... Pinya cuita amb flors d'hibisc i gelat de coco © Marc Estévez Casabosch

Pastís esponjós de xocolata, roses i gerds © Marc Estévez Casabosch

Potser la Iolanda no ho accepti, perquè és humil de mena, però és l’ànima responsable de la cuina més creativa i exquisida del país. Tan lluny de l’opulència, de l’excès, de les complicacions, i tan a prop del batec de la terra. Amb passió, sensibilitat i altes dosis de coneixement ha estat capaç de dibuixar, més que la flor, el jardí més bonic del món. Un jardí que ens obre les portes i ens deixa jugar amb les textures, olors i sabors del món que ens envolta cada dia i a tot arreu. Una cuina, oberta de bat a bat, que explora totes i cadascuna de les possibilitats que la natura ens ofereix, sigui en forma de flor, fruit, fulla o arrel. Una experiència saludable, inoblidable i emocionant. Un veritable festival per als sentits!

Amb la Iolanda i totes les seves plantes delicioses, a la cuina de La Calèndula © Marc Estévez Casabosch

Amanida d’herbes, flors i fruits silvestres amb gelat de formatge blau, amb la cervesa Gala de Flors acompanyant © Marc Estévez Casabosch