Sí, ho sé! Molts boscos del país estan farcits de bolets, sobretot a la meitat nord del territori, però avui m’interessa fixar-me en uns altres regals de la natura, molt més nutricis que els ceps i els rovellons, i sovint menys perseguits. Després d’un estiu especialment plujós en moltes zones, les plantes del nostre entorn han treballat de valent i algunes d’elles, les que ens ofereixen fruits comestibles durant tot el mes de setembre, mostren un aspecte i una producció fantàstics. Les móres d’esbarzer o el saüc són només dos dels incomptables reclams gormands que aquestes setmanes ens conviden a fer descobertes tranquil·les i profitoses per camins, vores de camps, marges, zones humides i clarianes de bosc.

Justament, ahir vaig escapar-me una estona a collir-ne pels magnífics paisatges que tenim al Solsonès. M’agrada, i recomano a tothom l’experiència, perquè l’hàbit d’aprofitar allò que ens ve donat per pròpia naturalesa és a l’abast de qualsevol persona. No em refereixo al lloc sinó al fet. No importa on visqueu, perquè d’aquestes plantes n’hi ha des del Maresme fins al Pallars; el que es tracta és de fixar-nos en allò que ens envolta i voler-ho conèixer, de mica en mica, però amb les ganes i la il·lusió de qui cerca un gran tresor. Vivim envoltats d’aliments silvestres d’alt valor gastronòmic i nutritiu, i de vegades sembla que ens n’haguem oblidat. Uns quants pots de melmelada de saüc o un bon grapat de móres congelades per fer pastissos de primera divisió a l’hivern ens aporten vitamines, minerals i saviesa i ens empenyen a reconnectar-nos amb la terra i els increïbles paisatges que ens acullen.

Collint saüc vora la Ribera Salada; cistell, tisores i paciència © Marc E. Casabosch

Cistell carregat de saüc -Sambucus nigra-. Només n'aprofitarem les boletes madures, quan són ben fosques; si encara les trobéssim de color vermellós cal rebutjar-les per la seva toxicitat © Marc E. Casabosch

SAÜC (Sambucus nigra)

On el trobem? Habitualment vora masos, cases de pagès i camps conreats, on des d’antic s’ha cultivat pels seus usos i propietats. És una planta d’indrets humits, siguin clarianes de bosc o marges de rieres i altres corrents d’aigua. És propi de l’estatge de rouredes i boscos de pi roig i pinassa, enfilant-se fins als 1.500-1.600 metres d’altitud al nord del país i davallant fins a la terra baixa mediterrània. Força indiferent a la naturalesa del sòl, prefereix terreny humits i frescos. És més freqüent al nord-est del territori i en moltes zones prelitorals, però també s’endinsa cap a l’interior. No s’ha de confondre amb el saüc vermell –Sambucus racemosa– i el matacà –Sambucus ebulus-, totes dues espècies tòxiques.

Detall de les petites prunes comestibles del prinyoner, arbret comú a prop de masos abandonats i antigues feixes cultivades, sobretot a l'interior del país © Marc E. Casabosch

Els esbarzers -Rubus ulmifolius-, aquests dies carregats de móres © Marc E. Casabosch

ESBARZER (Rubus ulmifolius)

On el trobem? Prefereix indrets assolellats sobre terrenys frescos i humits, tot  i que sobreviu en condicions d’eixutesa i altes temperatures regulars, com poden ser el pla de Lleida o la franja litoral. Es desenvolupa a les bardisses, en clarianes i als marges dels boscos de terra baixa i muntanya mitjana, entre el nivell del mar i la cota dels 1.400-1.500 metres. El trobem arreu del territori, excepte als sectors elevats del Pirineu i Prepirineu i a la zona més àrida de la Franja de Ponent.

Un cop a casa, la nutritiva melmelada de saüc que haurem fet serà un veritable regal per als sentits © Marc E. Casabosch

I no m’allargo més, perquè aviat trobareu a les llibreries el meu nou llibre, Deliciosa Natura, editat amb passió per Cossetània, que s’endinsa de ple en el món de les plantes silvestres comestibles, des d’herbes i fruits passant per llavors i flors. Així doncs, com que n’anirem parlant, d’informació pràctica no us en faltarà.  http://www.youtube.com/watch?v=St3qEZzep5g

De moment, no deixeu escapar les gustoses móres que enguany engalanen els esbarzers i comenceu a fer rebost!