El rastre de l’Arxiduc

Casal Solleric, Palma

Casal Solleric, Palma. M. Font

Un paraigua, uns quaderns de notes, un anell, uns corbatins per estrenar, un tinter i una ploma, fotos antigues… Els objectes no són coses sinó rastres quan el seu propietari és mort. En aquest cas pertanyen a l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria d’Hasburg-Lorena, personatge il·lustrat, ecologista, poliglota, cosmopolita, científic, viatger i navegant que deixà a Mallorca una petjada pacífica i profunda, a voltes controvertida. Per això és respectat, sovint estimat i sempre anomenat, aquí a l’illa, amb la menció familiar del seu títol nobiliari: “s’Arxiduc”.

Aquells objectes i cartes personals, retrats, cites en primera persona, llibres, dibuixos i un parell de documentals es poden contemplar a la magnífica exposició “Jo, l’Arxiduc. El desig d’anar més lluny”, que serà al Casal Solleric -al cèntric Passeig des Born de Palma- fins el 14 de juny de 2015. Si veniu a Mallorca us recomano que aneu a veure-la per conèixer una part de la història de l’illa a través d’aquest personatge que ja és un mite local -amb els seus defensors i detractors. L’exposició apareix dividida en vuit blocs sobre diferents aspectes de la seva vida, i ha estat comissariada per l’escriptora i acadèmica Carme Riera. Forma part de les activitats que farceixen l’”Any arxiduc”, que commemora el primer centenari de la mort del noble.

arxiduc1
L’Arxiduc va néixer a Florència el 1847, i era fill del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies. L’any 1872 s’instal·là a Mallorca, on adquirí diverses finques a la Costa Nord, façana costanera, abrupta i salvatge, de la Serra de Tramuntana. Les més emblemàtiques són Miramar -el monestir fundat en el s. XIII per Ramon Llull- i Son Marroig, avui convertida en museu que conserva records de l’antic propietari. Dedicà a Mallorca alguns volums de “Die Balearen in Wort und Bild geschildert”, (“Les Balears, descrites per la paraula i el dibuix”), monumental obra etnològica, antropològica i cultural que deixà testimoni escrit d’una illa que ja no existeix. Testimoni fidedigne, estadístic, minuciós, acompanyat de dibuixos realistes fets per l’autor; els dos primers volums de l’obra foren premiats a l’Exposició Universal de París de 1878, fet que contribuí a propagar la fama de Mallorca com a destinació de viatge.

Gran part del tram de costa que adquirí en forma de finques que s’enllaçaven s’ha conservat gairebé intacta. Per compartir la bellesa de Miramar -com anomenava ell al conjunt de les seves possessions- s’Arxiduc hi construí miradors, obrí camins que foren recorreguts per viatgers arribats de tot el món. L’avui anomenada Ruta de l’Arxiduc és una excursió clàssica a Mallorca, d’unes 5 hores de durada, que travessa un tram espectacular de la serra sembrat de miradors, capelles, berenadors, camins i pedrissos. Fins i tot va obrir una hostatgeria, coneguda com Ca Madò Pilla -avui hi ha un hotel- on qualsevol viatger podia gaudir d’allotjament gratuït durant tres nits. Trobareu blogs i webs on es descriu l’itinerari o bé se’n donen pistes, com aquest.

Aquest any commemoratiu s’han publicat uns quants volums sobre s’Arxiduc, entre les quals destaca l’obra magna redactada i documentada per l’historiador Gaspar Valero i el periodista Joan Carles Palos: “Possessions, camins i paisatges de l’Arxiduc”, editat per  J. J. de Olañeta, que segueix el rastre físic deixat pel noble a Mallorca.

arxiduc3

Com a curiositat, cal dir que entre els nombrosos idiomes que xerrava l’Arxiduc hi ha el català de Mallorca, amb què escrigué obres com “Rondayes de Mallorca” (1895) -recopilació de les rondalles populars de l’illa, de tradició oral- i “Somnis d’estiu ran de mar” (1912), dietari poètic o llibre de contemplació d’un home també considerat voluble, capriciós i apassionat, sempre empès per l’ànsia del viatge: “Jo no he pogut veure passar mai un vapor per s’horitzó sense sentir un indescriptible desig d’anar més lluny”. I en català mantingué correspondència amb poetes com ara Miquel Costa i Llobera o Jacint Verdaguer.

A Mallorca es relacionà amb molts intel·lectuals de l’època -com el pintor i escriptor francès Gaston Vuillier, els prehistoriadors Bartoli i Cartailhac, el naturalista Odón de Buey, el botànic Roberto H. Chorat, l’escriptora Margaret d’Este o el poeta Rubén Darío- i les visites de la seva cosina l’emperadriu Sissí revolucionaven els diaris locals de l’època. Llavors Mallorca era una illa força aïllada, i la presència de membres de la cort austríaca constituïa una raresa que despertava la curiositat, els rumors i les anècdotes.

Si voleu seguir el rastre d’aquest personatge a Mallorca podeu visitar el monestir de Miramar (a Valldemossa) i Son Marroig (Deià), o senzillament contemplar la posta de sol a sa Foradada, millor per primavera i tardor, quan no hi trobareu aglomeracions ni renous, i sentir-vos com un arxiduc tot assistint a l’espectacle -gratuït i democràtic- de la fusió de l’astre rei amb la mar. O fer el camí que duu fins a s’Estaca, antic llogaret de pescadors, que passa per la casa del mateix nom feta construir per s’Arxiduc. Potser us interessarà saber que aquesta finca, avui propietat de l’actor Michael Douglas, és ara a la venda per uns 50 milions de dòlars. Això sí, vistes immillorables.

arxiduc4

S’Estaca. M. Font

 

 

Comparteix

Comentaris

  • Jaume Balanyà Fontdevila

    11/03/2015 - 20:43

    Marga,
    Un cop més m’has fet recordar “la teva illa” i m’han vingut de nou moltes ganes de tornar-hi. A en Douglas no li penso pas comprar-li la casa, a on va a parar!, l’hauria de baixar molt, molt, molt, de preu. Salut!

  • mfont

    12/03/2015 - 10:04

    Jaume, idò torneu-hi! Jo tampoc compraré s’Estaca, em conformaré amb poder-la contemplar, que ben mirat no és poc 🙂

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús