Des de principis del segle XX, Mallorca ha estat l’escenari triat per al rodatge de nombroses pel·lícules. I no només pel seu paisatge idíl·lic, que tant transmet l’ideal de mediterraneïtat com suggereix una estada al Carib (i que fins i tot s’ha venut com a paisatge nòrdic en algunes produccions), sinó també per les nombroses hores de llum i l’absència de dies de pluja, factors que permeten als directors planificar un llarg i profitós rodatge diari.

Per aquests i altres factors, en la darrera dècada les Balears han experimentat un important desenvolupament del sector audiovisual, sobretot dels serveis de producció cinematogràfica i televisiva. I la tendència va en augment: algunes dades parlen del rodatge de més d’un centenar d’anuncis cada any, mentre puja el nombre de llargmetratges i curtmetratges.

Des de la primera producció rodada a Mallorca,  “El secret de l’anell” (1913), fins a una de les més recents —“A long way down” (2014), amb un Pierce Brosnan convertit en suïcida feliçment frustrat— es podria escriure un llibre farcit d’anècdotes cinematogràfiques. Però en aquest blog abordarem el tema a petits glops, per assaborir millor els detalls i l’herència de la filmografia. Comencem així per cinc pel·lícules que han deixat empremta emocional i/o geogràfica a l’illa de la calma.

“Black Jack” (1950)

A Palma, mirant al mar i a l’alçada del barri de Santa Catalina, encara es veuen dempeus els vells molins del Jonquet, a l’espera d’un projecte que els recuperi de la runa i l’oblit. Encara molts mallorquins els coneixen com els molins “de Jack el Negro”, el títol en castellà de la pel·lícula que es rodà en aquest punt de la ciutat l’any 1950: “Black Jack”. Els molins, amb la catedral i la badia de Palma al darrere, van ser escollits pel director Julien Duvivier per rodar-hi una part d’aquesta coproducció nord-americana i espanyola. Els protagonistes van ser George Sanders —que després del rodatge es comprà una casa al barri de Gènova, a la vora de Palma—, Agnes Morhead—anys després, la mare d’“Embrujada”—, Patricia Roc, Lola Flores y Manolo Caracol, entre d’altres.

L’impacte del rodatge, on participaren extres mallorquins, va fer dos anys després que els baixos dels molins es convertíssin en la sala de festes “Jack el Negro”, una de les més importants de la Mallorca dels anys 50 i 60 que s’obria al turisme, i per on passaren nombroses formacions musicals de l’època i parelles peninsulars que viatjaven a l’illa per la Lluna de Mel. La sala de festes va canviar de nom diverses vegades, però els que llavors eren joves segueixen anomenant aquest punt de la ciutat com “Jack el Negro”. La pel·lícula, que gira sobre el tema del contraban, es pot veure sencera a Youtube en versió original i subtitulada en francès:

 

 

“Bahía de Palma” (1962)

A principis dels anys seixanta del segle XX, el llavors ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, va tenir la idea d’impulsar una sèrie de cintes de temàtica “sol i platja” per vendre el patrimoni turístic de la costa espanyola, on Mallorca era, és clar, una destinació principal. D’aquell despertar turístic n’ha quedat un corpus fílmic amb títols lleugers que formen part de l’imaginari col·lectiu dels joves de llavors. La pel·lícula “Bahía de Palma” suposa un estàndard del moment, del director Joan Bosch, i va ser rodada íntegrament a Mallorca.

La notícia és que en la pel·lícula apareix el primer bikini autoritzat del cinema espanyol, beneït pels censors franquistes en pro del negoci del turisme de masses, una peça de roba prohibida fins llavors sota amenaça de multa. L’actriu alemanya protagonista, Elke Sommer, llueix bikini sobre unes roques de la costa mallorquina, en un film que va ser publicitat com la més internacional de les pel·lícules produïdes a Espanya fins llavors, amb frases promocionals de l’estil: “El más apasionante escenario del mar latino para la más apasionada historia de amor”. Va ser tot un èxit a Alemanya, i la causa que hordes de germànics fessin les maletes per passar les vacances a Mallorca.

Però en alguns casos, els censors pintaren els cartells de promoció on Elke Sommer apareixia en bikini per fer-li dur banyador o fins i tot un vestit. Les autoritats eclesiàstiques espanyoles es van pronunciar i declararen la pel·lícula perillosa a més de poc recomanable, la qual cosa va fer que alguns cops la Guàrdia Civil vigilés la porta dels cinemes on s’exhibia per controlar l’edat dels espectadors.

 

“El verdugo” (1963)

Aquesta obra de culte del director valencià José Luis García Berlanga –amb guió de Rafael Azcona, del propi Berlanga i d’Ennio Flaiano— va ser rodada en part a Mallorca, que apareix com a destinació turística local, amb una escena que transcorre a les arxifamoses Coves del Drach, però també amb rodatge a la dàrsena de Can Barberà i el Port de Palma. El protagonista és José Luis, empleat d’una funerària que projecta emigrar a Alemanya per convertir-se en mecànic. La seva xicota és filla d’Amadeo, un botxí professional, que en sorprendre’ls junts els obliga a casar-se. La jove parella, acabada de casar, no té recursos econòmics i per això el sogre Amadeo, a punt de jubilar-se, persuadeix José Luis perquè sol·liciti la plaça de botxí que deixa vacant, que a més donaria a la parella dret a un habitatge. José Luis acaba acceptant la proposta del sogre, convençut que mai haurà d’exercir un ofici tan sinistre. La pel·lícula és una obra d’art d’humor negre sobre la tragèdia de la pena de mort.

Ha passat més de mig segle dels tres dies de rodatge a Mallorca de les escenes d’”El verdugo”, i encara en corren anècdotes. Berlanga utilitzà molts actors mallorquins com a extres, i atorgà petits papers a actors locals com ara Xesc Forteza. És molt recordada la participació de l’actor local Joan Ferrer —el memorable guàrdia civil que, amb un megàfon a la mà, va amb barca pel llac Martel de les coves del Drach—, amb una història que ha recollit el cineasta mallorquí Toni Bestard en el documental “El anónimo Caronte”, que aconseguí una nominació al Goya. Val la pena veure’l complet aquí. 

La relació entre Berlanga i Mallorca es consolidà després del rodatge, i el cineasta tornà diversos cops a l’illa on va fer una de les millors pel·lícules de la seva carrera.

“The magus” (1968)

Aquesta pel·lícula protagonitzada per Michael Caine, Anthony Quinn, Candice Bergen i Anna Karina ha deixat una profunda empremta a la cala de Calvià coneguda abans del rodatge com Cala Portals Vells II, i després batejada per sempre com “la platja d’El Mago”. A la pel·lícula dirigida per Guy Green, Mallorca és Phraxos, una illa grega on viu un excèntric milionari que té una embolicada relació amb un jove Michael Caine, professor d’anglès. Avui El Mago és una platja nudista on encara es veuen restes del casal construït perquè fos la residència del milionari a la pel·lícula. Michael Caine recorda en la seva biografia que prenent excessius banys de sol a la cala va quedar cec durant un parell de dies. Inicalment la pel·lícula s’havia de rodar a Grècia, però el cop d’estat dels Coronels de 1967 va fer canviar els plans a favor de Mallorca.

 

“Evil under the sun” (1981)

L’escriptora Agatha Christie s’allotjà alguns estius a Pollença i al mitic establiment de luxe Hotel Formentor, i fins i tot va escriure una novel·leta ambientada a Mallorca: “Problema a Pollença” (1939). També l’actor Peter Ustinov va ser assidu de l’hotel, i justament ell va encarnar Hèrcules Poirot en l’adaptació de la novel·la de Christie al cinema, “Evil under de sun”, rodada l’any 1981 en gran part a la badia i platja de Formentor. La investigació sobre un diamant fals du al detectiu Poirot a allotjar-se en un hotel on coincideix amb Arlena, una actriu odiada per la resta d’hostes.

Sobre el rodatge, va dir Ustinov: “Va resultar molt curiós estar en un paisatge que conec, aquest cop treballant. I dir a James Mason o Maggie Smith: ‘Mira, aquí hi ha un bon restaurant”. I és que Peter Ustinov va ser un clàssic de Mallorca durant gairebé 40 anys. La premsa mallorquina informava el 29 d’agost de 1965 de la seva arribada a Portocristo, i des de llavors Ustinov tornà una any rere l’altre. Durant un temps va viure a una casa al Port d’Andratx, però la va vendre posteriorment, tot i que cada estiu passava uns dies a l’Hotel Formentor. La suite 208 avui duu el seu nom.

 

Entrada publicada a General el dimarts, 5/05/2015 a les 11:06.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.