Entrades amb l'etiqueta ‘Anoia’

IGUALADA – Llar del Sant Crist

dimecres, 3/02/2016

Continuant a la ciutat d’Igualada, en ella es troba potser la darrera de les grans obres modernistes acabades: L’Asil o Llar del Sant Crist.

Obra de Joan Rubió i Bellver iniciada el 08/03/1931 amb la benedicció de la primera pedra per part del bisbe de Vic, Joan Baptista Perelló i enllestida el 1944 amb la benedicció del mateix bisbe el 29/06/1944.

 

L’obra s’inicià gràcies a la donació de les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells Reixac i s’escollí per a la mateixa a Rubió i Bellver, arquitecte que havia col·laborat amb Gaudí en els primers anys de la seva carrera, sobretot a Mallorca (Seu, Rosari de Lluc), Colònia Güell i altres obres.

L’Asil s’estructura amb dues naus laterals independents del cos principal al qual s’uneix pel vestíbul i el conjunt resta tancat a la part posterior per la capella.

És un treball tot ell en pedra tant des del punt de vista constructiu com ornamental. Vol rendir homenatge a les construccions en pedra seca populars, les masies catalanes, els monestirs gòtics, esglésies romàniques i paleocristianes i a les torres dels castells. És una reminiscència del gaudinisme de l’arquitecte el qual es manifesta en l’ús natural dels elements i sobretot en un molt bon ús dels arcs parabòlics a la capella, les finestres de la qual també són parabòliques. Tot el conjunt dóna una sensació de lleugeresa gràcies a les obertures, especialment a les galeries o llotges.

(Fotos de l’interior cedides per Antonio Mora Vergés)

 

IGUALADA – Sant Roc, 10-16

dimecres, 27/01/2016

Una de les localitats catalanes amb més edificis modernistes és Igualada, la capital de l’Anoia. Això es deu sobretot a la riquesa produïda per les seves fàbriques de tractament de les pells, les adoberies. També al fet que un dels seus arquitectes municipals, en Josep Pausas, té una àmplia producció modernista.

A més, el modernisme a Igualada es perllongà en el temps, edificant-se edificis d’aquest estil quan a Barcelona ja imperava el noucentisme.

Hem escollit un edifici precisament de Josep Pausas, el que va projectar per a l’adober Ramon Vives i Maixenchs el 1913 al carrer de Sant Roc, un carrer estret cosa que fa que l’edifici sembli encara més monumental.

És una casa de veïns en la que les obertures de la primera planta són diferents a les de la resta. Els balcons són substituïts per finestres-balcons dividides en tres parts per unes finíssimes columnetes.

L’ornamentació és la pròpia del modernisme floral i s’observa sobretot en les obertures. El vestíbul presenta sostres amb pintures.

La façana quer dóna al Passeig de les Cabres és més senzilla.