Continuant a la ciutat d’Igualada, en ella es troba potser la darrera de les grans obres modernistes acabades: L’Asil o Llar del Sant Crist.

Obra de Joan Rubió i Bellver iniciada el 08/03/1931 amb la benedicció de la primera pedra per part del bisbe de Vic, Joan Baptista Perelló i enllestida el 1944 amb la benedicció del mateix bisbe el 29/06/1944.

L’obra s’inicià gràcies a la donació de les germanes Magdalena, Dolors i Concepció Castells Reixac i s’escollí per a la mateixa a Rubió i Bellver, arquitecte que havia col·laborat amb Gaudí en els primers anys de la seva carrera, sobretot a Mallorca (Seu, Rosari de Lluc), Colònia Güell i altres obres.

L’Asil s’estructura amb dues naus laterals independents del cos principal al qual s’uneix pel vestíbul i el conjunt resta tancat a la part posterior per la capella.

És un treball tot ell en pedra tant des del punt de vista constructiu com ornamental. Vol rendir homenatge a les construccions en pedra seca populars, les masies catalanes, els monestirs gòtics, esglésies romàniques i paleocristianes i a les torres dels castells. És una reminiscència del gaudinisme de l’arquitecte el qual es manifesta en l’ús natural dels elements i sobretot en un molt bon ús dels arcs parabòlics a la capella, les finestres de la qual també són parabòliques. Tot el conjunt dóna una sensació de lleugeresa gràcies a les obertures, especialment a les galeries o llotges.

(Fotos de l’interior cedides per Antonio Mora Vergés)