CASA CALVET CASA SOCIETAT TORRES GERMANS
Antoni Gaudi Jaume Torres Grau
Barcelona – Casp, 48 Barcelona – París, 182
1898-1900 1905-1906
Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’
BARCELONA – cases Carles Casades
dissabte, 11/02/2017Tot i no ser modernistes, es poden esmentar les cases que per Carles Casades de Codol va projectar Adolf Florensa en diferents indrets de la ciuitat i en diferents anys. Podem veure l’evolució de l’autor. La primera d’un estil indefinit amb barreja de noucentisme i modernisme austríac i alemanys, la segona més pre-déco, les altres noucentistes tot i que les del 1941 i 1943-45 tenen detalls ornamentals de la Sezession austríaca.
-totes les fotos obra de Valentí Pons i Toujouse-
Provença, 318
1915-1917
Gran de Gràcia, 25-33
1917-1919
Diagonal, 445-447
1941
Diagonal, 449
1941
Diagonal, 598 – Travessera de Gràcia, 2-6
1943-1945
Doctor Rizal, 19 – Plaça Narcís Oller, 6
1944
BARCELONA – Estació Marítima
dimarts, 6/12/2016Entre els anys 1910 i 1911 es va construir al Moll de Barcelona l’Estació Marítima de Passatgers. L’obra segurament fou projectada per l’Enginyer de Camins, Canals i Ports Julio Valdés Humarán, director facultatiu de les Obres del Port de Barcelona.
Entre el 1914 i 1916 es realitzà una altra Estació, encara que aquesta ja no era modernista, obra del propi Valdés.
L’Estació en funcionament
L’Estació en construcció (Ilustración Catalana, 18/12/1910, fotografia de Frederic Ballell)
L’Estació del 1916
BARCELONA – Ignasi Mas – Sarrià
diumenge, 5/06/2016L’altra dia em van passar aquesta fotografia del Fons Brangulí. En ella es veu un edifici del qual a l’Arxiu especificava que era al passeig Bonanova.
(Arxiu Nacional de Catalunya, fons Brangulí, ANC1-42-N-29250)
Després de buscar entre els plànols de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi crec que més aviat fa referència a la casa que es trobava a la confluència dels carrers Tres Torres (en el plànol, Regina Pacis), Escoles Pies i José de Agulló.
(Arxiu Sarrià-Sant Gervasi)
Era una torre projectada per l’arquitecte modernista Ignasi Mas Morell, conegut, principalment, per la plaça de toros “Monumental” de Barcelona i altres edificacions projectades per la comarca del Maresme i Sitges.
Aquest edifici és de difícil adscripció estilística, presenta trets que s’avancen al racionalisme, una entrada emmarcada entre dues torres poc usual, a banda d’una teulada més pròpia de països nòrdics.
El va projectar per a Carmen Córdoba, vídua de Riera, el 1917. Aquesta propietària va tenir altres construccions per la zona que, com aquesta, han estat destruïdes.
BARCELONA – Casa Pía Batlló
dissabte, 14/05/2016La casa Pia Batlló és una de les mostres més reixides de l’arquitecte Josep Vilaseca. Es podria enquadrar en el primer modernisme de clara filiació gòtica.
Tant Vilaseca com Domènech i Montaner van ser els professors més joves de la primera etapa de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i influiren en tots els arquitectes del modernisme. La influència de Vilaseca es pot veure per exemple en Víctor Beltrí, artífex principal del modernisme a la zona de Múrcia.
En la casa Batlló podem veure els primers elements modernistes: ús de tribunes laterals que acaben en miradors de ferro forjat, vidre i ceràmica vidriada, tribuna central amb balconada superior, esgrafiats amb al·lusions al gòtic venecià i sobretot en l’ús d’una rica ornamentació inspirada en la Natura. L’interior de la casa també presenta una rica decoració.
Seguidament fem una mostra de la fauna real o mitològica que es troba a la façana: un gos, grius (que com podem veure van ser dissenyats tots ells pel propi Vilaseca), dracs en diferents postures, insectes com ara llagostes i libèl·lules, caragols, àligues, ànecs, serps, un mico volador matant una serp, llangardaixos i els típics ratpenats.
(De Vilaseca també podeu veure com va decorar un cotxe a:
https://vptmod.blogspot.com.es/2014/01/josep-vilaseca-cotxe.html
Bona Diada de Sant Jordi
dissabte, 23/04/2016Bona Diada de Sant Jordi.
Alguns dracs de Barcelona
BARCELONA – provença, 185 – casa Segarra
dilluns, 28/03/2016Moltes vegades ens fixem només en la façana d’un edifici o en el seu interior, però deixem de banda detalls força interessants que es troben en altres parts del mateix.
La casa d’Antoni Segarra, una de les construccions cabals del mestre d’obres Josep Masdeu, del 1904, presenta una interessant porta d’accés.
A banda de la exuberant decoració floral que la flanqueja, cal esmentar els ferros de la mateixa porta: un arbre florit (amb arrels i tot) protegit per una espècie de serps amb cara de drac.
Petits detalls que fan més interessant, si cap, el modernisme.
BARCELONA – Illa de la Discòrdia – Casa Peñasco
dissabte, 19/03/2016L’Illa de la Discòrdia de Barcelona està constituïda pels edificis següents:
Passeig de Gràcia, 35: casa Lleó Morera, arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Passeig de Gràcia, 37: casa Mulleras, arquitecte Enric Sagnier
Passeig de Gràcia, 39: casa Bonet, arquitecte Marcel·lià Coquillat
Passeig de Gràcia, 41: casa Amatller, arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Passeig de Gràcia, 43: casa Batlló, arquitecte Antoni Gaudí
però en aquesta relació mai no s’ha considerat la casa contigua a la Lleó Morera, la que fa cantonada amb Consell de Cent, 349-351. Aquesta casa és també diferent a la resta de la llista.
Es tracta de l’originària Casa Mumbrú del mestre d’obres Pere Puig Poch, 1882, reformada en època modernista en diferents etapes (1912, 1919) per un altre dels arquitectes de l’star-system d’aquella època a Barcelona; en Juli Maria Fossas.
La casa Mumbrú va ser adquirida per Teodor Peñasco Vicens qui va encarregar les esmentades reformes: façana, galeria interior, cos lateral, baixos, vestíbul.
Els elements modernistes s’observen en les obertures, vitralls, esgrafiats vegetals, coronament, pinacles i agulles, porta, vestíbul.
Alguns dels vitralls originaris de l’època han estat substituïts.
Potser caldria reconèixer també aquesta casa.
Per cert, si observem les fotografies antigues i l’actual es troba a mancar un element força destacat a la casa Lleó Morera: la cúpula que rematava un cos interior al terrat ara substituït per una estructura cúbica anodina.
BARCELONA – villa Helius
diumenge, 10/01/2016Entre 1906 i 1910 l’arquitecte del Vallès Manuel Joaquim Raspall va edificar per a Francesc Granés la Vil·la Helius al terme de Sarrià, actual barri de Barcelona.
Es tractava d’una gran torre modernista amb força terreny ubicada a la confluència dels carrers Panamà i de les Monges (actual Abadessa Olzet).
La torre actualment ha estat compartimentada en pisos.
El curiós del cas, però, no és la torre, sinó un projecte que per al mateix propietari va dissenyar l’arquitecte Ramon Puig Gairalt el 1917.
Es tracta de la “casa per al paó reial” (¡¡). No sé si el pavelló es va arribar a construir o no, o si ha desaparegut. Però, si mñés no, es tracta d’una construcció força curiosa.
Us passo el projecte (Arxiu de Sarrià – Sant Gervasi, exp. 198.43, 1917)
BARCELONA – Mallorca, 284 – Casa Farreras
dilluns, 14/09/2015La casa que ens ocupa la va fer construir Francesc Farreras el 1899 i es va completar el 1900. 
Tot i ser d’un modernisme contingut, ens crida l’atenció per tres fets: 1.- En primer lloc, el plànol de l’edifici ve signat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner tot i que les revistes de l’època ens diuen que el veritable autor és el també arquitecte Antoni Millàs Figuerola. 
signatura de Domènech i Montaner
A Arquitectura y Construcción esmenten a Millàs, a l’igual que en altres publicacions
Ignorem el motiu pel qual signa Domènech, més tenint en compte que Millàs ja havia treballat per a Farreras i que Domènech no li construí cap obra . Millàs li havia construït un parell de cases al passeig de Sant Joan el 1894 i més endavant li construí la magnífica casa de Gran Via amb Villarroel (1902/1903) i el 1906/10 les cases del carrer Mallorca, 146-148. 2.- La façana presenta una estranya distribució de tribunes: dues als extrems del pis principal i una de central al primer pis. Així mateix podem veure balcons amb baranes de pedra, amb baranes de ferro rectangulars i amb baranes de ferro trilobulades.
3.- L’ornamentació es basa amb fauna d’un bosc, fauna molt diferent i dispar: óssos, paons reials, micos, dracs i una mena d’homes vegetals.
ós 
mico 
home 
drac 
paó
Un altre fet a esmentar de l’edificació és que el 1913 Josep Maria Jujol dissenyà l’ascensor de la casa.
En aquest blog,Valentí Pons (Barcelona, 1962) ens acosta els edificis modernistes menys coneguts. És autor del llibre ‘Inventari general del Modernisme’, on estan catalogats uns 6.500 edificis modernistes de tot el món. També és assessor i col·laborador del web