El petit nucli de Bagà amaga una gran riquesa arquitectònica medieval. passejar pel seu centre et situa a l’Edat Mitjana i més si coincideixes amb les festes medievals que se celebren el mes de juliol.
Son notables, entre d’altres, l’església de Sant Esteve, ara en obres, el Pont Vell, la plaça Galceran de Pinós, porticada, i la Torre de la Portella.
Arxiu del mes: juny 2010
BAGÀ – CENTRE HISTÒRIC
diumenge, 27/06/2010Ca l’Amell de la Muntanya, al Garraf
dimecres, 23/06/2010
Al massís del Garraf, camí de Campdàsens venint de Vallcarca, hi ha un interessant casalot agrícola del segle XV o XVI. Hi destaca la torre de defensa, de planta circular, que hi té adossada. La masia té el portal adovellat de punt rodó i, al seu damunt, una finestreta amb arquet de tradició gòtica. Al seu costat hi ha un altre edifici, del 1884, que segurament feia funcions de casa d’estiueig. En aquest indret s’han trobat restes arqueològiques d’època prehistòrica.
Romànic entre naus industrials: Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix
dimecres, 16/06/2010Al polígon industrial Nord-Est de Castellbisbal, prop de la xarxa viària del Llobregat, hi ha la masia de Can Pedrerol de Baix i, ben a prop, l’ermita romànica de Sant Quintí. El conjunt, de propietat particular, és un petit oasi enmig de l’aspre entorn de les naus industrials del polígon.
Aquesta capella surt esmentada per primer cop en un document de mitjan segle XII. Té planta rectangular amb absis semicircular, més estret i baix que la nau, i una absidiola lateral. El portal és adovellat, amb una doble arcada de mig punt, i al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. Les restes de decoració llombarda de l’absidiola fan pensar en l’existència d’una capella anterior, del segle XI, potser destruïda en una ràtzia sarraïna. El temple actual es degué construir durant la primera meitat del segle XII.
Més informació a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5837
COVET – Santa Maria
dimecres, 9/06/2010En el Pallars Jussà, a la serra de Comiols, es troba el nucli de Covet. Tot i ser un poble molt petit, ens sorprèn per la seva magnífica església romànica. Aquesta es va erigir al segle XII i es va consagrar a Santa Maria.
La seva portalada està força ben treballada i ens explica com arribar a la salvació via el Cristianisme.
De fora a dins, trobem en un primer nivell el Pecat Original amb Adam i Eva al bell mig de la representació; en el segon nivell es troben Jesús i Maria amb el profeta Isaïes, el profeta Daniel i un home amb coloms tots ells donant peu a l’adveniment del cristianisme; els segueixen arcàngels i evangelistes, portadors de l’Evangeli; un grup d’àngels et situa al cel i allà, finalment, un Crist en majestat sostingut per dos arcàngels i símbols dels evangelistes: la salvació.
Uns panells et donen explicacions. Es poden realitzar visites guiades a l’interior del temple.
Sant Miquel de Vilaclara o el romànic que es perd
divendres, 4/06/2010
Dins el terme del Bruc (Anoia), adossada al mas abandonat de can Guixà, hi ha la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara, datada cap a la fi del segle XI. Surt esmentada el 1068 en un document de donació dels senyors del castell de la Guàrdia al monestir de Sant Cugat. Actualment es troba en molt mal estat, després d’haver estat aprofitada com una dependència més dels pagesos de la masia, amb un cup excavat sota el presbiteri. Constava d’una nau única amb volta de mig punt, ara esfondrada, reforçada amb posterioritat amb un arc ogival. L’absis presenta arcuacions i lesenes llombardes, molt semblants a les de Santa Maria del Bruc.
CASTELLBELL I EL VILAR – església
dimecres, 2/06/2010En el poble de Castellbell i el Vilar, l’arquitecte Alexandre Soler i March va construir la Torre de l’Amo de la fàbrica de la Bauma, l’església de la Sagrada Família i la Casa Farrerons.
L’església és una reinterpretació modernista de les gòtiques, bastida amb fàbrica de maó i de pedra entre els anys 1905 i 1908. En un dels extrems hi ha el campanar cilíndric amb barbacana que li dóna un aspecte de fortalesa medieval. Els contraforts emmarquen les obertures, algunes d’elles cobertes amb vitralls.
L’interior és el propi de les esglésies gòtiques, amb voltes de creueria.