Arxiu del mes: juny 2011

Castell de Montsoriu (La Selva)

dimecres, 29/06/2011

Dels pocs castells medievals que s’han conservat a Catalunya, aquest és un dels més notables i dels més grans. Està situat dalt d’un turó, a l’extrem més oriental del massís del Montseny, just al límit dels termes d’Arbúcies i de Sant Feliu de Buixalleu, en un indret on hi va haver un primitiu assentament ibèric.

La primera documentació que n’esmenta el nom és de l’any 1002 (Monte Suriz) i un altre document de 1011 fa referència a un membre de la casa vescomtal de Girona, Amat de Montsoriu (Amati Monti Soricensis). El castell pròpiament dit no el trobem citat fins l’any 1053. Durant el segle XII els vescomtes de Girona canviaren el seu nom pel de Cabrera i va ser aquesta poderosa nissaga la que va senyorejar el castell al llarg de segles, la cura del qual era cedida als castlans, cognominats Montsoriu. La decadència va arribar amb la Guerra Civil del segle XV i, encara més, quan va passar per matrimoni als Enríquez, de Castella. A partir de mitjan segle XVI va passar a mans dels Montcada, que mai hi residiren, i després als seus successors, els Medinaceli (segle XVIII).

El conjunt arquitectònic, alçat en diverses etapes, consta del castell, al cim, i dos recintes emmurallats a sota. El castell està presidit per una airosa torre mestra, situada a l’extrem d’un recinte allargat, a l’altre extrem del qual hi ha una altra torre més petita. Hi ha restes d’una capella preromànica i d’una altra de romànica, que estava dedicada a sant Pere. El castell va ser ampliat i transformat en entre els anys 1200 i 1250, quan va esdevenir casal i residència dels Cabrera. D’aquella època és una sala amb arcs ogivals coneguda com la sala gòtica. Però la seva transformació en palau no es produeix fins la primera meitat del segle XIV, amb la construcció de diverses sales amb un caràcter més senyorial, així com una nova capella. També es va transformar el pati d’armes per recollir-ne les aigües pluvials que s’emmagatzemaven en un dipòsit, el qual s’ha conservat força bé.

El castell, ara propietat del Consell Comarcal de la Selva, ha estat restaurat recentment i des de 2011 es pot visitar els caps de setmana. Per fer-ho cal adquirir les entrades al Museu d’Arbúcies o bé a través de la web oficial del castell. Totes les visites són guiades. Per arribar al castell cal fer una pujada a peu, fàcil, d’una mitja hora.

SANT JOAN DESPÍ – can Po Cardona

dimecres, 22/06/2011

L’arquitecte barceloní Juli Maria Fossas (1868-1946) progressivament va anar deixant un modernisme molt treballat  per arribar al noucentisme tot passant  per una sèrie de cases barates del Foment de la Propietat que es troben entre ambdues tendències estilístiques.

A Sant Joan Despí va realitzar dos projectes per a Miquel Cardona: la seva casa del carrer Ribes, el 1925, i la reforma de la masia coneguda com Can Po-Cardona, el 1927, al Camí del Mig.

La reforma de la masia consistia en la construcció d’una torre, l’afegit d’un cos lateral i una reforma interior i, en el seu disseny, va ser coherent en l’origen barroc de la mateixa.

La façana és recoberta per tota una sèrie d’esgrafiats, obra de Gabriel Caldés, també d’inspiració barroca. Tracten de diferents temàtiques: les quatre estacions, representacions de personatges públics catalans (Francesc Cambó,  Àngel Guimerà, Mossèn Cinto Verdaguer), efígies de músics (Granados, Chopin, Wagner, Beethoven), instruments musicals, escenes de cacera, cistells de flors, garlandes, pageses, etc.

Quan es visita Sant Joan Despí per contemplar l’obra de Jujol, és recomanable allunyar-se una mica del centre per poder veure també aquesta masia.

http://vptmod.blogspot.com/2011/04/badalona-cases-foment-de-la-propietat.html

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=200

Barcelona – carrer Salvà

divendres, 17/06/2011

En el número 3 del carrer Salvà, al barri del Poble Sec de Bercelona, tenim un exemple de com una bona restauració pot tornar a fer ressaltar un edifici.

Aquest edifici modernista, del qual desconeixem el nom de l’arquitecte que el va projectar, es trobava força brut pel pas del temps, els esgrafiats si el dia no era prou clar costaven de distingir; el mateix passava en l’ornamentació floral de les llindes.

Gràcies a la restauració podem apreciar de nou la decoració d’aquest immoble modernista. Veritablement la posada en marxa fa anys de la Campanya “Barcelona, posa’t guapa” ha permès de recuperar l’esplendor a tota una sèrie d’edificis que passaven desapercebuts. Esperem que aquestes iniciatives tinguin continuació.