Entrades amb l'etiqueta ‘Barroc’

L’Hospital de Sant Miquel, a Tossa de Mar

dissabte, 15/01/2011

De Tossa de Mar (La Selva) tots coneixem l’estampa de postal de la Vila Vella emmurallada. Però el poble compta amb molts altres elements d’interès que fa goig de visitar en temporada baixa, a recer de l’aglomeració turística estiuenca. Un d’aquests elements d’interès és l’hospital de Sant Miquel, situat als afores de la Vila Nova. 

Va ser fundat l’any 1773 mercès a llegat de Tomàs Vidal i Rei. Va substituir l’antic hospital de pobres que hi havia hagut a la Vila Vella i que es trobava en estat de ruïna. El fundador, un dels primers indians catalans, es va fer enterrar a la mateixa capella de l’hospital.

L’edifici té planta rectangular i s’articula al voltant d’un pati central. on hi ha el pou. Les portes i finestres són d’arc rebaixat, emmarcades amb pedra. L’any 1903 va ser convertit en convent de monges i escola. Des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

Al costat de l’hospital hi ha la capella de Sant Miquel. És un edifici barroc, molt ben conservat, de planta rectangular, absis en creu i cúpula al transsepte. Aquesta cúpula fa de llanterna i està capçada amb una volta semiesfèrica coberta a l’exterior amb ceràmica policroma. La façana principal mostra una porta d’arc rebaixat amb filigrana barroca i al seu damunt una fornícula del mateix estil on ara hi ha una imatge de sant Vicenç.

A l’interior hi destaca la imatge de Sant Miquel a l’altar major, obra popular d’un taller local. A la cripta hi ha la sepultura del fundador de l’Hospital, Tomàs Vidal i Rei.

Els esgrafiats de Cal Gener, a les Peces

dimecres, 9/06/2010

Al petit nucli de les Peces, dins el municipi d’Albinyana (Baix Penedès) hi ha un casal senyorial del segle XV-XVI, molt modificat durant el segle XVIII. Té portal adovellat i un contrafort atalussat de pedra al seu costat. Les finestres i balcons són emmarcats de pedra, amb escuts a la llinda, on hi ha també les dates de 1698 i 1778. El més destacat sòn els magnífics esgrafiats del segle XVIII, restaurats el 1984 per Jaume Amat. Hi ha diversos dibuixos geomètrics i motius arquitectònics de tipus clàssic centrats per un rellotge de sol. També hi ha diferents figures humanes, Segons Manuel Bofarull les figures de l’esquerra representen a Joan Gener Romagosa amb la seva muller, Antònia Ivern, casats el 1755. A la dreta hi ha la figura d’un soldat, que s’ha identificat amb Antoni Gener Ferrer i, a l’altre extrem, un home amb una dalla. A l’interior de la casa s’han descobert unes pintures de temàtica religiosa, molt malmeses, del segle XVIII-XIX.
L’edifici ha estat acuradament restaurat com a casa-museu i actualment està dedicat al turisme rural.

Esglésies del Maresme (III): portades barroques

dimarts, 18/05/2010

Després de la davallada del segle XVII, i ja desaparegut el perill de la pirateria, el Maresme comença a recuperar població de manera intensa. Tant és així que, a mitjan segle XVIII, les velles esglésies medievals resulten insuficients i, animats per la represa econòmica, molts pobles inicien la construcció de nous temples, sempre dintre dels paràmetres estètics d’un barroc encara vigent a l’època. La característica comuna d’aquestes esglésies és l’austeritat de les seves façanes, on gairebé l’únic element destacat és la portalada.

Els primers exemples els trobem a Vilassar de Mar (1745), del qual només es conserva el campanar i la portalada, i a Calella, obra del vigatà Josep Morató (1756). Al darrer terç de segle podem esmentar l’ampliació de l’església d’Arenys de Mar duta a terme per Josep Mas (1774-84) i la de Malgrat (1783). I, ja en ple segle XIX, l’estil es perpetua amb les portades de Tordera (1803) i de Premià de Mar (1820).

Tot i les notables diferències que podem observar en el programa escultòric de cadascuna d’elles, i tenint en compte que entre la primera i la darrera han passat setanta cinc anys, podem afirmar que la composició i els referents estètics són comuns. L’esquema que es repeteix en totes elles és el d’una porta, relativament gran, flanquejada per pilastres que sostenen un entaulament, l’element central dels qual és sempre la fornícula on s’allotja la imatge del sant patró. A partir d’aquí hi ha tota mena de variants. La porta pot ser rectangular o bé d’arc escarser, les pilastres cilíndriques o quadrangulars, el frontó, si hi és, pot ser interromput per la fornícula o envoltar-la del tot, i el programa ornamental, en general modest, admet influències diverses, però sol apartar-se ben poc del classicisme sobri de referència francesa.