Finestrals gòtics de can Alzamora, a Rubí

dijous, 1/07/2010 (Albert Esteves)

A Rubí hi ha diverses masies d’època renaixentista molt ben conservades. Una d’elles és can Alzamora, on hi destaquen els seus magnífics finestrals de tradició gòtica. La casa està documentada des de l’any 1299, quan era coneguda com mas Mestres. Al segle XV depenia del monestir de Sant Cugat, el qual l’any 1466 hi establí Joan Dodeny, àlies Argilagués, renom que va prendre el mas a partir de llavors. De fet, l’escut que hi ha a la llinda de la finestra principal sembla fer referència a aquest cognom, amb dues plantes que podrien ser dues argelagues. La família Alzamora va establir-se al mas a partir del segle XVIII.
La casa, acuradament restaurada, presenta una magnífica façana amb portal adovellat de punt rodó i quatre finestres conopials amb traceria gòtica molt ben conservades, amb belles motllures i caparrons esculpits.

BAGÀ – CENTRE HISTÒRIC

diumenge, 27/06/2010 (Valentí)

El petit nucli de Bagà amaga una gran riquesa arquitectònica medieval. passejar pel seu centre et situa a l’Edat Mitjana i més si coincideixes amb les festes medievals que se celebren el mes de juliol.
Son notables, entre d’altres, l’església de Sant Esteve, ara en obres, el Pont Vell, la plaça Galceran de Pinós, porticada, i la Torre de la Portella.

Ca l’Amell de la Muntanya, al Garraf

dimecres, 23/06/2010 (Albert Esteves)

 

Al massís del Garraf, camí de Campdàsens venint de Vallcarca, hi ha un interessant casalot agrícola del segle XV o XVI. Hi destaca la torre de defensa, de planta circular, que hi té adossada. La masia té el portal adovellat de punt rodó i, al seu damunt, una finestreta amb arquet de tradició gòtica. Al seu costat hi ha un altre edifici, del 1884, que segurament feia funcions de casa d’estiueig. En aquest indret s’han trobat restes arqueològiques d’època prehistòrica.

Romànic entre naus industrials: Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix

dimecres, 16/06/2010 (Albert Esteves)

Al polígon industrial Nord-Est de Castellbisbal, prop de la xarxa viària del Llobregat, hi ha la masia de Can Pedrerol de Baix i, ben a prop, l’ermita romànica de Sant Quintí. El conjunt, de propietat particular, és un petit oasi enmig de l’aspre entorn de les naus industrials del polígon.

Aquesta capella surt esmentada per primer cop en un document de mitjan segle XII. Té planta rectangular amb absis semicircular, més estret i baix que la nau, i una absidiola lateral. El portal és adovellat, amb una doble arcada de mig punt, i al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada. Corona la façana un campanar d’espadanya de dos ulls. Les restes de decoració llombarda de l’absidiola fan pensar en l’existència d’una capella anterior, del segle XI, potser destruïda en una ràtzia sarraïna. El temple actual es degué construir durant la primera meitat del segle XII.

Més informació a http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5837

Els esgrafiats de Cal Gener, a les Peces

dimecres, 9/06/2010 (Albert Esteves)

Al petit nucli de les Peces, dins el municipi d’Albinyana (Baix Penedès) hi ha un casal senyorial del segle XV-XVI, molt modificat durant el segle XVIII. Té portal adovellat i un contrafort atalussat de pedra al seu costat. Les finestres i balcons són emmarcats de pedra, amb escuts a la llinda, on hi ha també les dates de 1698 i 1778. El més destacat sòn els magnífics esgrafiats del segle XVIII, restaurats el 1984 per Jaume Amat. Hi ha diversos dibuixos geomètrics i motius arquitectònics de tipus clàssic centrats per un rellotge de sol. També hi ha diferents figures humanes, Segons Manuel Bofarull les figures de l’esquerra representen a Joan Gener Romagosa amb la seva muller, Antònia Ivern, casats el 1755. A la dreta hi ha la figura d’un soldat, que s’ha identificat amb Antoni Gener Ferrer i, a l’altre extrem, un home amb una dalla. A l’interior de la casa s’han descobert unes pintures de temàtica religiosa, molt malmeses, del segle XVIII-XIX.
L’edifici ha estat acuradament restaurat com a casa-museu i actualment està dedicat al turisme rural.

COVET – Santa Maria

dimecres, 9/06/2010 (Valentí)

En el Pallars Jussà, a la serra de Comiols, es troba el nucli de Covet. Tot i ser un poble molt petit, ens sorprèn per la seva magnífica església romànica. Aquesta es va erigir al segle XII i es va consagrar a Santa Maria.
La seva portalada està força ben treballada i ens explica com arribar a la salvació via el Cristianisme.
De fora a dins, trobem en un primer nivell el Pecat Original amb Adam i Eva al bell mig de la representació; en el segon nivell es troben Jesús i Maria amb el profeta Isaïes, el profeta Daniel i un home amb coloms tots ells donant peu a l’adveniment del cristianisme; els segueixen arcàngels i evangelistes, portadors de l’Evangeli; un grup d’àngels et situa al cel i allà, finalment, un Crist en majestat sostingut per dos arcàngels i símbols dels evangelistes: la salvació.

Uns panells et donen explicacions. Es poden realitzar visites guiades a l’interior del temple.

Sant Miquel de Vilaclara o el romànic que es perd

divendres, 4/06/2010 (Albert Esteves)

Sant Miquel de Vilaclara

 

Dins el terme del Bruc (Anoia), adossada al mas abandonat de can Guixà, hi ha la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara, datada cap a la fi del segle XI. Surt esmentada el 1068 en un document de donació dels senyors del castell de la Guàrdia al monestir de Sant Cugat. Actualment es troba en molt mal estat, després d’haver estat aprofitada com una dependència més dels pagesos de la masia, amb un cup excavat sota el presbiteri. Constava d’una nau única amb volta de mig punt, ara esfondrada, reforçada amb posterioritat amb un arc ogival. L’absis presenta arcuacions i lesenes llombardes, molt semblants a les de Santa Maria del Bruc.

Masia de Can Guixar

Interior de Sant Miquel de Vilaclara

CASTELLBELL I EL VILAR – església

dimecres, 2/06/2010 (Valentí)

En el poble de Castellbell i el Vilar, l’arquitecte Alexandre Soler i March va construir la Torre de l’Amo de la fàbrica de la Bauma, l’església de la Sagrada Família i la Casa Farrerons.
L’església és una reinterpretació modernista de les gòtiques, bastida amb fàbrica de maó i de pedra entre els anys 1905 i 1908. En un dels extrems hi ha el campanar cilíndric amb barbacana que li dóna un aspecte de fortalesa medieval. Els contraforts emmarquen les obertures, algunes d’elles cobertes amb vitralls.
L’interior és el propi de les esglésies gòtiques, amb voltes de creueria.

LLERS – can Segal

dijous, 27/05/2010 (Valentí)

Quan passes per Llers, a l’Alt Empordà, et crida l’atenció aquesta casa situada a la confluència dels carrers Llagostera i Muralla. En una època en la que predomina l’arquitectura de línies rectes i sense ornamentació, s’agreixen aquests detalls escultòrics i, fins i tot, pictòrics (hi ha una representació del carrer de La Forca de principis del XX), que donen una mica de vitalitat a les construccions.
Les escultures d’animals, escenes de cacera i caçadors, pagesos, llenyataires i altres poden agradar o no, poden resultar millor o pitjor esculpides, però no et deixen pas indiferents.
Donem les gràcies per aquesta manifestació realitzada a Can Segal de Llers

El mas Vilanera, prop de l’Escala

dimarts, 25/05/2010 (Albert Esteves)

Façana de la masia

En un descampat prop de la carretera d’Albons, a pocs kilòmetres de l’Escala, hi ha una masia abandonada que encara conserva tot l’encís de  les antigues construccions rurals fortificades. Constitueix un conjunt d’edificis de diferent època que descriuen dos espais tancats al voltant de l’edifici senyorial, fortificat amb una torre de defensa de planta quadrada, amb matacà inclòs. Lla casa és un edifici rectangular, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teulada a quatre aigües. El portal és adovellat, de punt rodó, i les finestres, emmarcades amb pedra. Algunes presenten guardapols i ampit sobresortits. Entre la casa i la torre hi ha un cos més modern amb gran arcades a la planta baixa. Prop de la casa hi ha les restes de l’antic monestir de Santa Maria de Vilanera, del segle XIV. Segurament en la construcció de la casa es van aprofitar materials del monestir i estructures antigues d’una vil·la romana.

Torre fortificada

L’espai del mas Vilanera ha estat amenaçat diverses vegades per la pressió urbanística de l’Escala. Concretament el 2002 s’hi va projectar un camp de golf amb les urbanitzacions corresponents, fet que va motivar una gran mobilització popular, que finalment impedí el projecte. En el projecte de llei del Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter hi ha estat inclòs com a connector biològic entre les dues zones d’aiguamolls de l’Alt Empordà i el Baix Empordà.