Les col•leccions de ciències naturals del Museu de les Terres de l’Ebre, trenta anys de ciència i natura al territori

dijous, 9/02/2017 (jgrau)

dscn1918

Recentment vam publicar la notícia de la finalització de la campanya de documentació de l’any 2016 . Pel que fa a la campanya de documentació de Ciències Naturals enguany s’han centrat en les col·leccions de papallones i libèl·lules que conserva el Museu.

El Museu de les Terres de l’Ebre des de la seva inauguració, ara fa més de trenta anys, ha realitzat un treball continuat per la conservació i valorització del patrimoni cultural i natural, que li ha permès esdevenir un centre de referència que actualment gestiona els fons més important de les Terres de l’Ebre i un dels més grans de Catalunya.

Les ciències naturals constitueixen, juntament amb l’arqueologia i l’etnologia, els tres àmbits de treball que formen part dels objectius i de l’acció de la institució des dels seus orígens i que conformen aquests fons.

La natura en concret ja era present en el mateix procés de creació del Museu. El fons de ciències naturals té el seu origen en una petita col·lecció local, fonamentalment d’aus naturalitzades, ampliada l’any 1984 pel Grup d’estudis de la Natura (GEN), que les va cedir per a que formes part del projecte de creació d’un museu comarcal, que llavors havia de ser necessàriament pluridisciplinar i també naturalístic. Un museu que també presentava una vocació clarament territorial en una part del país on la biodiversitat és un dels seus principals valors patrimonials.

Una base de dades que recull l’evolució de la biodiversitat
La capacitat d’un museu per atendre les funcions de conservació i preservació ve determinada pels recursos, espais, equips i personal que disposi. La capacitat del Museu de les Terres de l’Ebre en aquest sentit, i el treball de biòlegs, arqueòlegs i etnòlegs professionals de la museologia, ha permès que les col•leccions del Museu hagin augmentat, passant dels 3.208 objectes inicials als 40.000 actuals, i aquest augment ha suposat, també, una millora qualitativa, representant en el cas de la col·lecció de història natural d’una manera molt més acurada la complexitat i biodiversitat dels sistemes naturals.expopapallonesmasdenverge2

Com a norma general, la selecció d’allò que deu adquirir el Museu ha de regir-se per un criteri d’utilitat pública. Així els objectes que el Museu de les Terres de l’Ebre recull, amb independència de la forma d’adquisició (donació, llegat, dipòsit, …), han de complir amb el requisit que siguin útils per a assolir els objectius d’estudi, educació i gaudi amb els que són adquirits i conservats. Però, ni per temps ni per espai es pot recollir tot, per això el Museu no adquireix objectes dels quals no es té documentació, no es pot garantir la seva conservació o no s’ajusten a la política d’adquisicions. Cal evitar la formació d’un fons que no expliqui res, amb objectes incoherents, banals, poc representatius, repetits, etc.

D’acord amb la seva política d’adquisicions, el Museu selecciona els objectes que han d’integrar el seu fons, considerant qualitats com el grau d’informació, testimoniatge, documentació, representativitat que aporten, etc.

Aquests criteris són, si cap, més estrictes en el cas dels ingressos del fons de natura on és precís que els espècimens que es recullen i dipositen al Museu vagin acompanyats d’una informació mínima del seu context original (localitat, hàbitat, data, col•lector, …) i que expliquen la composició i dinàmica dels sistemes naturals. La documentació i informatització que es du a terme d’aquest fons, que actualment inclou al 83 % del total de les unitats de registres dipositades, garanteix validar i associar aquesta informació amb l’objecte i permet realitzar la gestió del fons d’una manera més fàcil, ràpida i acurada.

És aquesta informació associada la que aporta un valor científic i universal a les col·leccions de història natural. Així les col·leccions biològiques esdevenen autèntics bancs de dades que aporten una informació molt valuosa sobre la nostra biodiversitat, i no només de la actual sinó també de la passada, d’aquella que existia en el moment en que es va recollir cada espècimen. Cada exemplar esdevé una prova tangible de la seva presència en un territori i un ecosistema en un moment donat. El fet de que les col·leccions biològiques amb les eines i tractaments adequats poden preservar-se al llarg de segles, ens permet conèixer els canvis en el temps de la geologia, la fauna, la flora o l’ecologia d’un lloc. Això és especialment important en el cas d’un territori com les Terres de l’Ebre amb grans valors naturals, on és important la conservació d’espais naturals de gran interès, i que al mateix temps sofreix des de fa molt de temps impactes com la transformacions dels hàbitats derivats de l’activitat humana, els efectes del canvi climàtic o l’aparició d’espècies invasores.

Les col·leccions de Ciències Naturals del Museu de les Terres de l’Ebre
 Les col•leccions d’història natural del Museu de les Terres de l’Ebre estan constituïdes per espècimens que tenen procedències i formés d’ingrés diverses. Molts d’ells són fruit de les tasques de prospecció per part de recerques engegades pel propi museu amb amb l’ajut d’equips de col·laboradors, però també en trobem d’altres que són el resultat de treballs de recerca externs com ara tesis doctorals, tesines o treballs de fi de grau que són dipositats al Museu per part dels investigadors que les han realitzat.

Una altra font d’ingressos la constitueixen les col·laboracions que el Museu realitza de forma regular amb institucions del territoimg_4943ri, recerques fetes conjuntament amb el Departament de Medi Ambient, el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta mitjançant les quals s’han ampliat les col·leccions de peixos, d’odonats i papallones, o les col·laboracions en entitats com l’Associació Micològica de les Terres de l’Ebre “Bitxac o el Grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre que han permés incrementat els fons de bolets i plantes superiors.

Però al mateix temps els ingressos esporàdics no vinculats a cap estudi concret, també han estat constants al llarg de la història del Museu. En 33 anys, 147 persones i entitats interessades en la protecció i valorització del patrimoni natural han col·laborat a través de donacions particulars a ampliar el nombre i la qualitat de les col·leccions que custodia el Museu.

Fruit d’aquest esforç continuat, el Museu acull un dels fons més destacats dins dels Museus de Catalunya, només per darrere de les grans col·leccions dels museus de Barcelona i Girona. Un fons amb més de 16.000 unitats de registre i 140.000 exemplars que inclouen espècies animals i vegetals de grups molt variats i d’origen divers, dels quals més del 80 % provenen de les Terres de l’Ebre i territoris veïns.

Dins d’aquest fons cal destacar la importància de l’herbari del Museu, el qual amb 6.700 plecs és un dels més importants dins del Museus del país. Aquest herbari ha esdevingut punt de referència dels investigadors i estudiosos de la botànica de les Terres de l’Ebre i inclou fons provinents de tres tesis doctorals realitzades al territori. També destaca per la seva importància el fons de vertebrats (en particular la col·lecció ictiològica de l’Ebre), i el d’invertebrats especialment en libèl·lules i altres insectes (lepidòpters, coleòpters,…).

Un fons al servei de la societat
En la conservació d’espècimens d’història natural s’apleguen, a la vegada, interessos educatius i científics. S’ha de fer una diferenciació entre l’interès de les col•leccions per a finalitats científiques, que es conserven adequadament per tal de mantenir les característiques específiques necessàries per a l’estudi taxonòmic i sistemàtic de les mateixes; de les col•leccions vinculades a la difusió, amb finalitats educatives i culturals, que han de rebre sovint tractaments diferenciats que poden alterar l’aspecte natural o original de les peces.

D’aquesta forma el valor de les col•leccions ve determinat, a més de pel seu valor intrínsec exposat anteriorment, en part també per l’ús posterior que se’n fa. Les col•leccions del Museu, a més de servir per a construir l’entramat de la seva exposició permanent a Amposta (on ajuden a explicar el valor biològic del riu Ebre i les seves ribes a la sala L’Ebre, camí d’aigua i en un futur formaran part de la sala que s’ha de dedicar al delta de l’Ebre) o al Museu de la Mar de l’Ebre amb seu a Sant Carles de la Ràpita, també compleixen altres funcions al integrar-les dins d’activitats temporals que ajuden a la difusió i valorització del patrimoni natural.

Exposicions temporals que el Museu ha anat programant al llarg dels seus anys d’història, com Joies de la natura. La fauna de les Terres de l’Ebre, exposició itinerant entre els anys 2001 i 2006, “Les papallones de la serra de Montsià” que va visitar diferents poblacions entre els anys 2013 i 2015, o aquest any i dins del cicle col·leccionar passions, l’exposició Salvador Cardero i el grup de Recerca Científica Terres de l’Ebre, acosten i mostren al públic la importància de les col·leccions i a través d’elles difonen els múltiples aspectes en que es manifesta la biodiversitat de les Terres de l’Ebre.

Un altre aspecte, no menys important, serien les activitats educatives i socials que permeten acostar el patrimoni natural que custodia el Museu als escolars i entitats del territori. Tallers adreimg_9067çats als infants com Als Ports amb els animals del bosc o més recentment el projecte Capses de memòria / Capses de natura, que apropa els fons que custodia el museu a diverses entitats de l’àmbit sociosanitari de les Terres de l’Ebre, on les espècies animals i vegetals esdevenen una eina útil en els programes que desenvolupen aquestes entitats amb els seus usuaris ja que estimulen les seves capacitats cognitives, propicien el seu benestar i integració social i els donen a conèixer el seu entorn natural i cultural.
En l’àmbit de la investigació i recerca el valor científic de les col·leccions del Museu de les terres de l’Ebre queda palès en la visita d’investigadors al Museu per tal d’estudiar alguna part del fons, fins a l’any 2015 s’han realitzat més d’un centenar d’aquests estudis, especialment de plantes superiors, i cada any col·laborem en diferents estudis (fonamentalment taxonòmics i genètics) enviant mostres per al seu anàlisi a investigadors de diferents universitats i grups d’investigació.

El futur d’un fons que requereix d’un treball continuat
Cada any el Museu col·labora en projectes ja consolidats com el seguiment anual de les poblacions de la libèl·lula més amenaçada d’Europa (Macromia splendens) juntament amb el Departament de Medi  Ambient i el Parc Natural dels Ports, o en el seguiment anual de les poblacions d’odonats de els Terres de l’Ebre que aporten nous i valuosos exemplars al fons. Les feines en la conservació i documentació de la col·lecció ictiològica del riu Ebre, de referència dels anys 80, aporten una informació molt valuosa, que ajuda a projectes com el Life MigratoEbre finançat per la Unió Europea, de l’estat de les poblacions íctiques del riu Ebre abans de l’arribada massiva d’espècies invasores. Acords de col·laboració com el que signat en l’Associació Fotografia i Biodiversidad del qual el Museu és Punt BV, un projecte de ciència ciutadana que gràcies a les fotografies de fauna i flora que els ciutadans pugen a la plataforma online “Biodiversidad Virtual”, i un cop determinades per experts, aporten un gran nombre de noves i valuoses dades de la biodiversitat del territori  que cada any l’associació facilita al Museu per a que en faci ús i difusió. imagen-056

Però el Museu també treballa en nous projectes com ara la creació d’un banc de llavors de varietats agrícoles autòctones amb col·laboració amb l’Escola Agrària d’Amposta, que ha d’ajudar a salvaguardar un patrimoni natural i etnològic en perill de desaparèixer degut a l’extensió de les modernes pràctiques agrícoles de tipus extensiu que comporten una dràstica reducció de les varietats que es cultiven.

A més, el Museu en el marc de la seva política de col·leccions, treballa actualment per integrar en els seus estàndards la documentació de dos importants col·leccions del territori adscrites al Museu a través de la participació en el Consorci del Museu dels ajuntaments de Santa Bárbara i Sant Carles de la Ràpita que en són els titulars: la col·lecció paleontològica de Josep Antoni Valls i la col·lecció malacològica de Joan Brunet.

El fons recopilat per Josep Antoni Valls, exposat al Centre d’Interpretació de la Vida a la Plana de Santa Bàrbara, comprèn uns 2200 exemplars del quals 381 corresponen a minerals i roques i 1821 són fòssils, lo que converteix aquesta col·lecció en la més important de les Terres de l’Ebre en l’àmbit paleontològic.

La col·lecció de Joan Brunet, ubicada en el Museu de el Mar de l’Ebre de Sant Carles de la Ràpita, inclou un extens catàleg d’uns 4000 exemplars, especialment mol•luscs però també fauna marina en general, que Joan Brunet, gràcies al seu estret contacte amb els pescadors i l’establiment de contactes amb altres col•leccionistes, va anar recollint al llarg de la seva vida. La col·lecció inclou exemplars de la fauna local amb altres testimonis de fauna marina d’altres parts del Mediterrani i d’arreu del món. En aquest sentit cal destacar l’adquisició que va realitzar d’una part de la col•lecció creada per Carlos Altimira, naturalista de prestigi que va ocupar un paper prominent en la malacologia catalana dels anys 60-80 del segle XX, constitueix una excel•lent representació dels mol•luscs presents en el litoral català i en general de tota la península ibèrica.

museu-del-mar-2014-327
Malgrat el creixement continuat de les funcions i serveis que presta el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre, per al present de la institució es prioritària la conservació i gestió del seu fons de història natural, així com la seva consolidació i ampliació en un futur. Un fons d’un valor científic reconegut i referent a les Terres de l’Ebre i amb un elevat pes específic en el context de les col·leccions de Catalunya, però que a més serveix per conèixer i explicar la complexitat dels processos naturals i les relacions entre l’home i el seu entorn. Uns objectes que també constitueixen una eina educativa i social que genera unes actituds sensibles envers la natura i que a través del treball amb la comunitat retorna a la societat uns valors i un patrimoni col·lectiu que van més enllà de les mateixes sales del Museu i els seus magatzems.

Àlex Farnós i Pere Luque
Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre

Museòlegs i periodistes. Noves perspectives i relacions

dimarts, 13/12/2016 (jgrau)

Amb aquest títol tenia lloc el passat 24 de novembre al Museu Marítim de Barcelona la  VI Jornada de la Xarxa de Museus Marítims, una jornada tècnica adreçada als professionals dels museus en la que cada any s’aborda una temàtica diferent present en les discussions del sector. L’edició d’enguany, coorganitzada entre el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i el MMB, va esdevenir un punt de trobada entre els professionals dels museus i de la comunicació amb l’objectiu de crear sinergies que afavoreixen tots dos col·lectius i d’intercanviar punts de vista sobre la relació actual.

Una relació que no passa pel seu millor moment i de la que tots dos col·lectius en som conscients. Durant tot el dia i a través de ponències i una taula rodona formada per professionals dels dos sectors, vam intentar detectar el perquè d’aquesta falta de connexió, vam posar exemples de bones pràctiques i vam intentar buscar noves fórmules de col·laboració beneficioses per tothom.

I és que realment crec, com a periodista i tècnic de comunicació d’un museu, que no som conscients del beneficiosa que n’és aquesta comunió. Els museus tenim històries per contar, exposar i presentar i els mitjans de comunicació la necessitat d’explicar-ne diàriament.

Joan Grau, tècnic de comunicació, i Àlex Farnós, director - gerent del MTTE, explicant el Pla de Comunicació

Joan Grau, tècnic de comunicació, i Àlex Farnós, director – gerent del MTTE, explicant el Pla de Comunicació

Un altre aspecte a destacar i que va remarcar molt bé en Vicenç Villatoro, escriptor, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, és que els mitjans de comunicació no subratllen l’important, sinó el que pot ser interessant per al seu lector, oient o espectador. I és aquí on els museus hem d’intentar adaptar-nos a les lleis dels mitjans de comunicació, donant-li la volta per fer més atractiu i interessant el relat del contingut que volem comunicar.

També hem de tenir en compte que en la societat actual s’està imposant la cultura de l’esdeveniment, amb les conseqüències no sempre positives que això pot tenir, com per exemple que la forma o format en la que es presenta un producte cultural desperti més interès que el seu contingut. Però això no és una opció dels mitjans, és una opció de la societat. Així ho evidencien també les grans presentacions o inauguracions dels productes culturals. Els públic en general, tot i tenir la capacitat d’accedir al contingut d’un producte cultural de forma individual i des de casa,  prefereixen assistir presencialment als grans esdeveniments culturals perquè esdevenen un espai de socialització entre persones amb interessos i gustos semblants, un espai de connexió entre diferents professionals i, de vegades, un punt de partida de projectes, siguin culturals o no.

Un altre punt a considerar és que els mitjans de comunicació són empreses i que, per tant, de vegades el criteri de publicació d’una informació sovint respon a criteris empresarials. Com que la majoria de museus no disposem de recursos econòmics per destinar a publicitat, cal que busquem noves vies de col·laboració. Els museus ens podem oferir com a generadors de continguts i com a fonts d’informació que els hi siguin útils en el seu dia a dia, buscant que aquesta col·laboració ens retorni amb més presència als mitjans de comunicació.

Però en aquesta jornada no només es va parlar de la relació dels periodistes i els museòlegs, sinó que també es va intentar explicar què podem fer i quines eines tenim al nostre abast per poder connectar amb el nostre públic. En aquest punt vam voler incidir molt en la nostra ponència, en la que presentàvem el Pla de comunicació del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. D’igual forma que els mitjans de comunicació, els museus també som emissors. Amb l’aparició de les noves tecnologies, hi ha hagut un canvi de la distribució del contingut que es deu a la fragmentació de les audiències. Els museus disposem de molts més canals (alguns de propis) per connectar amb els nostres públics. Considerem canals propis per exemple la web, les xarxes socials, el blog, el correu ordinari, el mail marketing, la senyalització i la papereria. Treballant aquests canals d’una forma efectiva ens podem assegurar els tres objectius comunicatius bàsics: visibilitat institucional, prestigi i una major implicació i participació dels nostres públics. Evidentment, tot i tenir canals de comunicació propis, hem de treballar els canals externs, com els mitjans de comunicació i les RRPP.

Fotografia de l'acte de presentació del cicle Ebre, Art & Patrimoni

Fotografia de l’acte de presentació del cicle Ebre, Art & Patrimoni

A la nostra ponència vam  voler emfatitzar en la necessitat de cuidar les relacions amb els periodistes i d’oferir-los-ho, en la mesura que puguem, els continguts de forma individualitzada. També vam remarcar la importància de facilitar la feina a uns mitjans cada cop més saturats i amb menys personal, preparant i redactant els materials en un format periodístic. En definitiva, tenint un tracte molt personal, proper i entorpint el mínim a l’alta carga de feina que han d’assumir actualment els periodistes de tots els mitjans locals.

Des del Consorci vam voler remarcar la importància de tenir un Pla de comunicació, en el qual s’especifiqui quins són els objectius, es defineixi la nostra identitat corporativa (què i qui som, què volem ser i com ens perceben), a quins públics ens adrecem, com adaptem el missatge en funció del públic i a través de quins canals de comunicació intentarem connectar amb ells. Però a més, de forma anual, cal fixar un pla d’actuació i un sistema d’avaluació de cada acció executada. Tota acció ha de tenir una estratègia i ha de buscar uns resultats.

Tot i que tenim molta feina per fer, la jornada invita a l’optimisme. Queden molts ponts que construir amb els mitjans de comunicació i moltes vies a explorar. A més, amb les noves tecnologies ens hem convertit tots en emissors i això és una oportunitat que els museus hem d’aprofitar. De fet, molts museus ja se n’han adonat i han optat per incorporar periodistes a les seues plantilles.

Aturar-se, reflexionar i buscar solucions sempre és positiu i aporta bons resultats. De fet, aquesta ja és la segona jornada que organitzem en menys d’un mes en la que reunim professionals d’un sector determinat i museòlegs. Fa unes setmanes, en Toni Cartes ens parlava de la necessitat de buscar complicitats amb els professionals i centres d’ensenyament. Ara, ho hem fet amb els periodistes perquè sabem que treballant conjuntament podem obtenir grans resultats.

Joan Grau  / @J_GrauCasajust

Tècnic de comunicació del Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre