D’entrada, les semblances entre la capital mallorquina i el poble urgellenc (a les valls meridionals de la Segarra històrica) són més aviat escasses. Però si acotem la semblança als edificis religiosos més importants dels dos llocs, la resposta és més fàcil i fins i tot múltiple.La Catedralde Palma i l’església parroquial de Guimerà són notables construccions gòtiques –salvant les lògiques distàncies entre l’una i l’altra-, però a més, totes dues ostenten al seu interior obres de Josep Mª Jujol. Però anem a pams: Jujol materialitza a Palma el disseny que li havia estat encomanat a Gaudí, de del trasllat del cadirat del cor fins a la decoració del presbiteri, l’addició de baldaquins i nous púlpits, làmpades i baranes. Eren els primers anys del segle XX.

 

*Reformes modernistes a l’interior de la Catedral de Palma

A Guimerà, en canvi, ens situem en els anys immediats a la Guerra Civil, quan se’l convida a realitzar una restauració del malmès interior de la parroquial de Guimerà, amb  una intervenció que va des del disseny d’un nou retaule major presidit per la Verge Assumpta –també dissenyà un nou retaule per a la capella de Sant Sebastià, però que no es va dur a terme-, fins a la decoració de les nervadures de la volta gòtica, la decoració de les portes de la sagristia o la realització del bellíssim sagrari, de reminiscències gòtiques però que podríem situar entre les millors obres dins la producció de les arts decoratives del Modernisme.

 

*Intervencions de Jujol a l’església (a dalt) i urbanisme medieval de la vila (a baix)

Però seria inexacte i injust destacar Guimerà únicament per la presència de Jujol a la seva església. Estem parlant d’un dels pobles més bonics de l’antiga Segarra històrica i, sense cap mena de dubte, de tot Catalunya, que s’estén esglaonadament en un vessant de serra per mostrar-se orgullós al visitant. A dalt de tot, l’imperatiu binomi del castell (que es fita i saluda amb el seu veí de Ciutadilla) i l’església, que a part dels arranjaments modernistes de Josep Mª Jujol era l’espai on hi havia (ara és al Museu Episcopal de Vic) el magnífic retaule gòtic de Ramon de Mur, de començaments del segle XV, per bé que a Guimerà en tenen una magnífica reproducció. A sota, un reguitzell de carrerons estrets, placeta acollidora i secrets fets pedra; un impecable urbanisme medieval, adaptat a les contingències geogràfiques i amanit amb elements d’època moderna –magnífics finestrals i façanes del segle XVI, com la de cal Manseta-, d’una extraordinària finor. Una capelleta, a la part baixa, fa avui les funcions d’església per estalviar el costerut accés a la parroquial, que deu reservar-se per les grans ocasions i que s’obre als visitants regularment. Guimerà és a més una població que ha sabut reivindicar-se a si mateixa i ja fa anys que s’hi celebra un dels mercats medievals més consolidats del país. Tant de bo altres poblacions excepcionals (que n’hi ha) fossin conscients d’atresorar amb el seu patrimoni un llegat irrepetible que, a més de motiu d’orgull, pot ser un incentiu de benestar i prosperitat per a la pròpia comunitat.

A Guimerà hi ajuda també el fet de trobar-se en un indret fascinant, com és la Vall del Corb, que ja devia ésser percebut com a especial des de ben antic –la presència dels cenobis de la Bovera i de Vallsanta en una proximitat tan estricta ho avalen- i on hi tornarem en una altra ocasió (perquè el lloc s’ho val).

Més i detallada informació a la web: www.guimera.info

 

 

Entrada publicada a General el dimecres, 28/11/2012 a les 13:56.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.