Arxiu del dijous, 17/04/2014

Barroc empordanès o l’estela del Castell de Sant Ferran

dijous, 17/04/2014

El segle XVIII deixà al centre de la plana empordanesa la que havia de ser la fortalesa més gran d’Europa. Però no és del soberbi i inacabat castell de Sant Ferran que voldria parlar –havent estat prou estudiat i essent encara avui dia objecte d’alguna tesi doctoral- sinó de l’impacte que pensem que havia de tenir sense cap mena de dubte la seva construcció.

D’entrada, sabem que un dels enginyers que hi treballà fou el barceloní Carles Cabrer, que a Barcelona projectarà el nou Teatre de la Santa Creu, concebut com un teatre a l’avantguarda europea del moment (salvant les distàncies amb el revolucionari teatre de Besançon de Claude-Nicolas Ledoux, és clar) i durant la seva estada a les obres de la fortalesa figuerenca, serà l’artífex del disseny de la nova població de Colera i del projecte d’un eixample a Olot, que no es va arribar a realitzar i que contemplava la creació de places amb una estructura radial.

Però de ben segur que les obres de Sant Ferran, tal com succeí anteriorment en projectes d’envergadura semblant com la Ciutadella de Barcelona o la Universitat de Cervera, atragueren nombrosa mà d’obra de procedències diverses i que probablement s’instal·laria en aquest territori de manera indefinida. Això els portaria segurament a treballar en d’altres obres i fins i tot a dirigir construccions de nova planta –seria el cas de l’església de Llançà o la de Garriguella, per posar només dos exemples- o a fer importants reformes en edificis preexistents. Entre aquest darrer supòsit hi trobaríem els exemples de l’església de Borrassà, amb un interior gòtic (per bé que del segle XVII) i una façana i campanar setcentistes o fins i tot l’Escala, que també és una església gòtica que estrenarà façana durant el set-cents.

 

En coneixem alguns dels artífex: un tal Romuald Vilar a Borrassà, Francesc Soriano a l’Escala. Però quina relació tingueren (si en tingueren) aquests mestres d’obres amb la fortalesa de Sant Ferran? Certament, els Soriano -als quals Carles Dorico els hi dedica un estudi amb noves i interessants aportacions al darrer volum dels “Annals de l’Institut d’Estudis Gironins”- són una nissaga de mestres de cases que arrelarà a Girona, on faran nombroses obres a la ciutat i també els trobarem en d’altres esglésies més fora de l’òrbita figuerenca com la de Vilobí d’Onyar, com també podem trobar el gironí Pere Albrador a l’església garrotxina de Tortellà, però desconeixem si aquests participarien d’alguna manera, com també els altres artífex menys coneguts de l’església de Borrassà –i els que resten en l’anonimat encara- en les obres del castell de Sant Ferran.

La qüestió roman, doncs, de moment sense resposta. Esperem que ben aviat s’endeguin nous estudis que permetin dibuixar amb precisió una cartografia de l’arquitectura setcentista empordanesa –encara molt mal coneguda- que permeti determinar la importància i la influència del que podríem anomenar “l’estela de Sant Ferran”.