Arxiu del dilluns, 11/12/2017

Avui és un dia trist… (I les muses ploren)

dilluns, 11/12/2017

Avui és un dia trist. L’acompanya la inclemència del temps i la impotència dels qui han resistit tot el dia. I tota la nit. I setmanes i mesos i anys… . Avui és un dia trist pels museus catalans, no tan sols pel de Lleida. És un dia molt trist per l’Alberto Velasco i la Carme Berlabé, que des de la ciència, la legalitat i els arguments inapelables han defensat la permanència dels béns de Sixena als museus catalans. El meu pensament i estima avui són amb ells. I és un dia trist pels demés professionals del Museu de Lleida i pel seu director. El meu suport i respecte. També un dia trist per aquells professionals de la informació que des dels mitjans ens han explicat Sixena amb rigor i honestedat. Gràcies, Maria Palau i demés companys. Un dia trist pels historiadors de l’art i un dia trist per tot aquell qui estima l’art ni que no sigui historiador. Un dia trist per la cultura. Per Lleida, pel país… .

Un dia trist pel “Museion” d’Alexandria (s.IVaC), per l’Antiquarium de la Vil·la Adriana (s.II dC), pel culte a les relíquies de les vies de peregrinació. És un dia trist per la col·lecció d’escultures antigues al Palau del Laterà (s.XII) i pel Museu Capitolí (1471). Un dia trist per l’studiolo de Federico da Montefeltro (s.XV) i pel d’Isabella d’Este (s.XVI). Un dia trist per la col·lecció de l’Emperador Ferran i per la de l’Arxiduc Ferran II al castell d’Ambras. Trist també pel Museum Wormianum de Dinamarca. Trist per Samuel Quiccherberg i la Kuntskammer de Munich; trist per la galeria de l’Arxiduc Leopold Guillem, per la Galeria de l’Elector de Düsseldorf, pel Palau de Pommërsfelden, per la col·lecció imperial de Viena i per la botiga de Gersaint. Un dia trist pel Museo Cospiano de Bolonya (s.XVII). Per Elias Ashmole, John Tradescan i l’Ashmolean Museum d’Oxford (1680). Trist per la Kuntskammera de Pere el Gran a Sant Petersburg (1727) i per l’Ermitage de Caterina la Gran. Un dia trist per Sir Hans Sloane i el British Museum (1759) I per la duquessa Anna Maria I la Galleria dels Uffizzi (1765). Trist per Anton Francesco Gori, per Charles Nicolas Cochin, per Winckemann, per Mengs, per Antonio Canova I Carlo Fea…  . Un dia trist pels Museus de la Revolució Francesa, per Hubert Robert, per Étiènne Louis Boullée. Trist per Arcisse de Caumont i la Societé d’Antiquaires de Normandie; pel Musée des Thermes et de l’Hôtel de Cluny (1843), per Prosper de Merimée i els tapissos de La dama i l’unicorn. Un dia trist pel Museo Josefino i el Museo del Prado (1819). Avui és un dia trist pel Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona i pel Museu Municipal de Belles Arts. Trist per la Junta de Museus, l’Institut d’Estudis Catalans i l’excursionisme científic. Trist per Domènech i Montaner i per Puig i Cadafalch. Per Gudiol i Cunill i Gudiol i Ricart. Pel Museu d’Art Jaume Morera. Pel bisbe Messeguer. Pel bisbe Morgades. Pel bisbe Riu. Pel bisbe Cartanyà. Pel bisbe López Peláez, pel bisbe Reig Casanoves, pel bisbe Iglesias… . Per Josep A. Tarragó. Per Antoni Lamolla. Per Duran i Sanpere. Per Folch i Torres. Per tants i tants que se la van jugar (jugar-se la vida, per “amor a l’art”). Un dia trist per a la conservació, l’estudi i la difusió. Per la museologia històrica i per la nova museologia. Pels museus d’arqueologia. Pels museus d’antropologia. Pels museus de societat. Un dia trist pels segles dels segles.

Un dia molt trist perquè la legalitat no compta. Ni la raó. Ni el diàleg. Res. Un dia trist perquè això no és Melina Mercouri demanant els marbres del Partenó al British. Un dia trist perquè aquí es tracta de l’ “antes partía que doblá”. Es tracta de ressentiment. De fer trampa. De dir mentides. Es tracta d’ocupació i d’expoli. D’arrasar amb tot. De la terra cremada. Un dia trist perquè fora només hi ha barbàrie, torxes i forques. Un dia trist perquè fora fa un fred que ens glaça l’ànima i fa plorar a les muses. Però arribarà el temps clar. Si nosaltres volem, arribarà, com ens ho recorda el vell canonge vigatà: “no captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven; poble que mereix ser lliure, si no li donen, s’ho pren…”.

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-el-camio-amb-les-obres-surt-de-lleida-entre-crits-de-nou-esteu-sols-als-treballadors-del-museu/