Els que estimem la muntanya sentim una devoció especial pels estanys. Són paisatges que ens reconforten després d’una caminada. Que ens asserenen en plena travessa o ascensió a un cim. Que ens aturem a contemplar atrapats per un poder encantador difícil d’explicar. Afortunadament, als Pirineus hi trobem milers d’estanys de tota mena. Però n’hi solen haver alguns, no gaires, que tenim gravats a la memòria. Per a mi, l’estany Laurenti és un d’aquests, juntament amb algun altre. Hi vaig anar per primer i únic cop fa 20 anys i aquest estiu he tingut l’oportunitat de tornar-hi. Recordava el paratge com un autèntic paradís. I, dues dècades després, segueix sent-ho.
L’estany amb l’imponent Roc Blanc que el vigila.
Un paratge on tots els elements encaixen a la perfecció
L’estany Laurenti és un indret idíl·lic on tot està perfectament col·locat, com si algú hagués pensat en tots els detalls.
Al fons, les siluetes imponents dels cims del Roc Blanc i el pic de Baixollada. Els pins de l’entorn disposats en rengleres, dibuixats amb tiralínies. Els relleus calcaris, d’un blanc encisador, que solquen el riu Laurenti mostrant una força pètria descomunal. La làmina d’aigua d’un blau intens o, segons d’on es miri, d’una transparència absoluta. El bestiar que pastura tranquil al costat dels pescadors matiners a la cerca de truites. Les petites platges de sorra que solquen les vores i conviden a mullar els peus. Els troncs morts sota l’aigua que creen autèntiques postals fotogràfiques.
Una vaca amb dos pescadors al fons.
Aigua transparent, tronc disposat a la perfecció.
Com arribar-hi?
Aquest estany es troba a 1.936 metres d’alçada i s’hi arriba per un camí que neix al costat del refugi Laurenti (1.636 metres). A ritme normal, es tracta d’un recorregut agradable d’una horeta de durada, això sí, amb pujada constant. Al refugi s’hi accedeix en cotxe per una pista forestal que neix just passat el poble de Quérigut, situat a l’extrem més oriental dels Pirineus de l’Arieja i considerat la capital de la regió històrica occitana del Donasà.
Si veniu de la Cerdanya i el Capcir, no cal arribar a Quérigut. Passat el poble de Puyvalador (la darrera estació d’esquí després de les Angles i Formiguères), heu d’agafar la carretera D-16 en direcció Quérigut i seguir-la durant uns tres quilòmetres fins que trobareu una pista a l’esquerra, en bon estat, que s’endinsa pels fabulosos boscos d’aquesta regió i que arriba, després d’una bona estona, al refugi Laurenti.
De camí al Roc Blanc l’estany mostra tot el seu encant.
Dos suggeriments per enriquir l’experiència
Si ja esteu convençuts de visitar, algun dia, aquest preciós estany, us proposo un parell de recomanacions que faran de l’experiència quelcom sublim.
La primera, arribeu a l’estany ben d’hora. Gaudireu d’una quietud absoluta i d’unes llums encisadores. Potser la boira encara hi serà present i, amb els primers raigs de sol, s’aixecarà regalant-vos moments màgics.
I la segona: si us sentiu en bona forma, plantegeu-vos assolir el Roc Blanc (2.542 m), un cim d’alçada modesta però amb unes vistes impressionants dels Pirineus, amb muntanyes emblemàtiques ben a prop com el Puig Peric o la Dent d’Orlu. I el que és el millor, amb una ascensió espectacular, molt entretinguda i poc tècnica, i que ens regala unes panoràmiques bucòliques i aèries de l’estany Laurenti.
A més de 2.500 metres d’alçada, amb l’estany als nostres peus.
La fondària fa variar el color de l’aigua.
Etiquetes: Cerdanya, Cims, EncantsNaturals, EstanysAltaMuntanya, PaisatgesSingulars, Pirineus
Xavi Basora (Barcelona, 1978) és ambientòleg i periodista. La seva passió és conèixer territoris, propers i llunyans, i compartir-ne les vivències amb paraules i imatges. Treballa a Espai TReS i col·labora amb alguns mitjans de comunicació, com DESCOBRIR. Creu que el nostre país ofereix uns espais naturals fascinants i seductors dignes de ser coneguts, respectats i conservats.
Enric
14/09/2016 - 11:10
Jo soc més del ‘lagu’ de Sant Antoni de les terres del Pallars….
Com sempre gràcies pels teus apunts tant currats!!
Xavi Basora
15/09/2016 - 09:42
Hola Enric,
Gràcies a tu pel comentari! I ja saps que aquest blog té una estima especial pel Pallars…
Xavi
Jordi munells
14/09/2016 - 23:13
Xavi, un altre de les teves recomacions màgiques. Llegin-te venen moltes ganes d’anar-hi. Seguirem punt a punt la teva bona guia i farem l’ excursió. Merci per la troballa!
Jordi
Xavi Basora
15/09/2016 - 09:44
Jordi,
Me n’alegro que t’hagin vingut ganes d’anar a aquest racó màgic dels Pirineus. Us encantarà, n’estic segur!
Xavi
Mª Antònia Bernabé Armengol
15/09/2016 - 08:10
Mercès per la recomanació, la meva filla, que hi va ser aquest estiu, també em va dir que era preciós i hi va anar amb les nenes de 10 i 11 anys.
Xavi Basora
15/09/2016 - 09:45
Mª Antònia,
Doncs si la teva filla diu que és preciós, ja saps què toca: anar-hi! És una excursió senzilla, el ràtio esforç-premi surt molt bé: poc esforç i un gran premi!
Xavi
Diana Gasset
24/09/2016 - 22:56
Ostres. Sembla un lloc amb molt d’encant! Ens hi acostarem amb la furgo!!
Gracies Xavi!
Xavi Basora
26/09/2016 - 16:49
Diana,
Gràcies a tu pel teu comentari. Amb la furgo serà una ruta brutal, per dins d’uns boscos espectaculars. Ara a la taddor us encantaria.
Xavi
Hèctor
04/08/2023 - 10:33
Moltes gràcies per l’article. Més o menys pel mateix preu es pot fer l’estany de Laurenti i el de Queragut, que és a una cota més baixa. La pista actualment està bé, però hi ha molts rocs la qual cosa, si vas en cotxe normal, t’obliga a anar a 20 km/h màxim. Comba comentari, em sorprèn que no hagis emprat la toponímia catalana i occitana i sí la francesa en l’article: Queragut, Puigbaladó, els Angles, Formiguera, etc.
Xavi Delgado
06/09/2024 - 23:45
Bona nit! Hi aniré demà ben d’hora.
Es pot aparcar fàcil al refugi?
Moltes gràcies