Arxiu de la categoria ‘Barcelona Ciutat’

Dos Palillos, tècnica impecable al Raval

dimecres, 22/02/2017

La meva experiència al “Dos Palillos”, utilitzant un símil llunyà, em va fer tenir la sensació de que entrava a un casino. Primer hi ha un passadís amb una barra que em va recordar als bars de la meva infància (amb cortinetes i tot) que fa la funció de bar de tapes on la oferta és sempre a la carta. Més enllà, hi ha com un reservat (li diuen “barra asiàtica” i és pel menú degustació) on estan tots els jugadors (clients) asseguts esperant que el crupier (en aquest cas la cap de sala, Marta) reparteixi el joc. El joc és en forma de plats on tots els jugadors son guanyadors perquè cada plat /carta que tira és un AS.

Marta, la cap de sala, qual crupier, manega a la perfecció tots es racons del lloc amb un increïble auto control i un impecable domini dels tempus de confecció de cada plat, deixant entreveure el coneixement tècnic de cada un dels processos culinaris.

Albert Raurich, després de 10 anys treballant al “Bulli” de la mà del Ferran Adrià, va aterrar a Barcelona amb un projecte molt innovador i, des del primer dia, ha aconseguit trencar amb qualsevol estereotip… i això que no ho tenia fàcil!

Tipus: cuina asiàtica innovadora. Tenen molt respecte pel producte i volen promoure el concepte de la tapa com una manera d’entendre la gastronomia. Fantàstic!

  • Moixama de salmó salvatge – moixama assecada amb oli d’ametlla, pell de yuzu i ous de salmó! Aquesta és la seva benvinguda… em van deixar fóra de joc només començar.

  • Moll de l’ós a les cinc espècies xineses – igual de fràgil que de sorprenent. Imprevisible.

  • Nenúfars tailandesos – impressionant posta en escena. És tan bonic que fa tristor menjar-lo!

  • Peixets atrapats a la xarxa – un dels meus plats estrella. La sensació de que la xarxa es desfà dins la boca em va fascinar.

  • Naresushi de llobarro – s’ha de provar. Textura única.

  • Iro iro na ika – sashimi de calamar. 4 el·laboracions diferents que aconsegueixen 4 textures diferents. S’ha de menjar en l’ordre que indica la Marta!

  • Yuba-mochi – un altre dels meus plats estrella. És una espècie de ravioli amb la nata de la soja, edamame i soja fermentada. Bestial! Se’m va fer curt…

  • Soja en tres colors – gelat i salsa de soja, edamame i el seu praliné. Em va sorprendre, gratament, la textura i la fredor del gelat en aquest moment del sopar.

  • Noumifu de cervellets de xai – cervellets en tempura xina.

  • Dumpling de llagostins y cansalada de porc ibèric  frescos al vapor – un altre dels meus plats estrella. Molt gustós.

  • Papada de porc ibèric a la cantonesa – tota la nit veient-la com es fumava; l’esperava amb molta il·lusió i no em va decebre. Ningú pot marxar sense provar-la. Deliciosa.

  • Coco a l’estil tailandès – amb textura de neu que es desfà a la boca. Postres que està a l’alçada de la resta del sopar.

  • Ningyo  yaki de xocolata – final de traca i mocador.

Web: http://www.dospalillos.com/

Ubicació: Carrer Elisabeths, 9 de Barcelona

Artte, local canviant i versàtil amb una cuina molt viva a l’Eixample

divendres, 3/02/2017

Hi ha pocs locals com aquest a Barcelona. Té molt caràcter. Et captiva. T’enganxa.

Artte

Una porta de ferro i vidre separa els dos ambients. La botiga és el primer que es troba a l’entrar. De fet, l’has de creuar per arribar al restaurant; i sempre la creues amb més temps del previst… la decoració fa que estiguis una bona estona, senzillament, observant. Sostres alts amb les canalitzacions descobertes i les parets d’obra vista blanca recorden als lofts neoyorquins. Estructures de fusta impecablement quadriculades protegeixen, alhora que mostren amb orgull, la extensa varietat de tes que ofereixen (tan per ser consumits allà o per si es vol comprar). La enorme taula, il·luminada amb llums de tasses, és on s’organitzen els tallers d’introducció al món del té.

Artte

Artte

El restaurant… Perdó, el fantàstic restaurant és gran, ampli i diàfan. Columnes folrades amb rajoles blanques i negres van del sostre al terra. Quadres grans i petits, tots ells estridents, es deixen entreveure per les parets. Sofàs retros, focus moderns… estils que contrasten i que em fascina com ho convinen. La barra al fons sembla que no hi és i és just des d’allà on es controla tot. A mesura que es fa de nit, les claraboies de llum natural donen pas a les projeccions a les parets aconseguint crear diferents ambients sense que un ni se n’adoni. Passen coses i, en canvi, s’hi està tranquil i a gust. Canviant i versàtil… tal i com diuen.

Artte

Artte

No es conformen en ser botiga i restaurant; ells volen més. L’escenari que hi ha a l’esquerra es on es fan les propostes artístiques que estan permanentment a la seva agenda: concerts de música en directe, presentacions de llibres…

Vull fer menció especial a Juan Antonio Fuentes, el cap de sala. Ho viu amb passió i així ho transmet. Està per tot. No se li escapa res. Tothom està atès sense estar aclaparat. Sap “llegir” a la gent i la sap tractar segons el que necessita cada un. Gràcies per la teva professionalitat!

Tipus: ells la defineixen com “cuina viva” pel seu alt contingut en vitamines i nutrients; jo afegiria “i gratament sorprenent”. Juguen amb les barreges… els hi dono les gràcies perquè m’encanta veure com enacara hi hagi gent que surt dels convencionalismes i s’atreveix a posar al mateix plat productes que mai havia vist junts.

  • Olivada amb tomàquet i alfàbrega – entrant molt encertat.

Artte

  • Tàrtar de tomàquet i dàtils, amb quinoa al coriandre i llimona verda – plat súper refrescant.

Artte

  • Crema d’alvocat amb terra de remolatxa, mini pastanagues i anxoves del cantàbric – plat que sorprèn només veure’l! Sembla un test amb les verdures plantades. La crema és finíssima. És la terra de remolatxa la que li dona el contrast, sobretot, en la textura. Les anxoves estan estratègicament distribuïdes aconseguint així no matar el gust del alvocat. Plat autèntic.

Artte

  • Pop i alvocat cuinat amb sal negre d’Himàlaia, ají i soja – un dels meus plats estrella. Mai havia provat el pop barrejat amb alvocat. Quan el van portar, em va fer por i ara… sé que tornaré per repetir-lo. La soja i la sal negre li donen la perfecció al plat. Fantàstic.

Artte

  • Verat i foie temperats amb infusió de verdures i té vermell – un altre plat estrella. Verat amb foie regat amb té??? Chapeau Carl! Impressionant la barreja i, repeteixo, m’encanta que em sorprenguin… ho heu aconseguit.

Artte

  • Melós de xai al Early Grey amb puré de moniato i tòfona negre – deliciós. Es desfà. El moniato li dona un punt dolç que el xai agraeix.

Artte

  • Pastís de xocolata, alvocat, avellanes i sirope d’agave – de nou… havíeu vist mai la xocolata i l’alvocat en un pastís? Jo no. Únic.

Artte

La carta està pensada per tots els públics. De fet, cada plat especifica si conté lactosa, gluten, etc. No marxeu sense provar algun dels seus còctels…

El lloc et fa partícip d’una obra d’art entre parets, decoració, música en viu i una carta atrevida.

Web: https://www.artte.es/es/

Ubicació: Carrer de Muntaner, 83C de Barcelona

Platerets, més que platets al barri de Gràcia

dimarts, 3/01/2017

El dia que vaig descobrir “Platerets”, vaig penjar algunes fotos a les xarxes escrivint “Gràcia necessitava un restaurant així”. I amb aquestes paraules he decidit començar aquest post.

Jo, que conec el barri de Gràcia, em trec el barret davant de l’empenta de l’Eva & co! La il·lusió i creativitat que han invertit en convertir aquell famós bar gris cantoner i sense ànima en un raconet deliciós… no té preu! Modern, fresc i amb idees diferents… plats que són llums?! Genial! Hi ha dues zones ben diferenciades. La part de l’entrada, a on el protagonisme el té la barra, és un contrast constant de blancs i negres. Ideal per sopars de 2 ó 3 persones, doncs les tauletes són petites. La part de dins és una altre història. Colors pastel li donen un ambient més càlid. Aquesta part és perfecte per sopars de grup. Aquí el protagonisme el té la finestra que dóna a la cuina i la pissarra que mostra la carta.

Platerets

Platerets

Platerets

Disseny senzill, però elegant.

Tipus: cuina de mercat. Productes mediterranis de proximitat tractats amb creativitat. És una cuina molt honesta sense estridències absurdes.

  • Salmó amb salsa ponzu (salsa de cítrics) – plat finíssim, on el cítrics li donen el toc refrescant que tant necessita el salmó. Molt ben trobada la barreja!

Platerets

  • Morro de bacallà amb vinagreta d’oliva de Kalamata – un dels meus plats estrella. Deliciós de gust i sensacional posta en escena.

Platerets

  • Xips de carxofa del prat – als plats més senzills és on es veu la qualitat del producte i el tracte que li dóna el xef. Ho resumiré amb una paraula: boníssims.

Platerets

  • Tempura de calçots de Valls amb romesco – se’m va fer curt!

Platerets

  • Ravioli d’espinacs i mató – un altre dels meus plats estrella. La creativitat de fer molt diferent un plat típic; i, a més, fer-lo elegant!

Platerets

  • Croqueta de pollastre amb un toc de curri – em feia por provar-la, però… no enganyen amb el nom… li donen el puntet just per donar-li el sabor, sense matar el gust de la croqueta. Un altre plat innovador.

Platerets

  • Cassoleta de galta de vedella al forn – molt melós. Es desfà.

Platerets

  • Ral d’Avinyó amb soja i mel – un altre plat estrella. Sensacional. Tremendament gustós… el porc encaixa perfecte amb les proporcions de mel i soja que li posen. Aplaudiment gegant per aquest plat.

Platerets

Web: http://www.platerets.com/language/es/pagina-principal/

Ubicació: Carrer de Milà i Fontanals, 29 de Barcelona

Spoonik, de la clandestinitat al barri de Gràcia al descobert en ple Putxet

dimecres, 30/11/2016

Spoonik

No negaré que anava cap al restaurant amb certa por. Sempre he estat una fan incondicional del morbo de la clandestinitat de l’”Spoonik Club“; i trobar-me, de sobte, amb un “Spoonik” obert al públic em provocava (inicialment) una certa desconfiança. Tenia por de que, eliminant el seu tret diferencial més important, s’acabés convertint en un restaurant més de Barcelona. Però no va ser així… Jaime Lieberman i Jon Giraldo… ells. Ells i les seves idees; ells i la seva creativitat han aconseguit continuar oferint quelcom diferent a la resta.

El local és un espai diàfan i modern. A la zona del menjador, res destaca. Terra i taules de color neutre, quadres d’estils variats llueixen a les parets, un piano a un racó i alguns objectes puntuals extremats; però… cap estridència. A mesura que va anar avançant la nit ho vaig anar entenent. El protagonisme el marquen ells amb els diferents escenaris que van creant per cadascun dels plats. Fascinant! Utilitzant tècniques de verdadera enginyeria fan que el maridatge no només sigui amb cava o vi. Han dissenyat un escenari per cada plat creat amb joc de llums i música alhora. Un espectacle.

Spoonik

Spoonik

La recepció dels clients la fan a la part de la barra, amb copa de cava inclosa que es gaudeix dempeus. Una vegada arribats tots els clients es comença el torn de visites a la cuina (per grups). La finalitat és tenir el primer contacte amb tot l’equip i amb el primer snack. Genial!

Finalitzada la visita a la cuina, ells fan la distribució de les taules. La majoria d’elles son grans; això vol dir que, molt sovint, toca compartir taula amb altres persones.

Tipus: cuina d’autor súper creativa amb una barreja mediterràni-llatinoamericana molt provocadora.

Snacks:

  • pizza efímera – gust de pizza en una textura que no us explicaré! Perdria la gràcia del plat…
  • semiesfèric elèctric de “leche de tigre” – curiós com aconsegueixen “electritzar” la boca durant un mili-segon. Molt curiós.
  • ceviche vegetal de cactus, mango i poma – aquest és el meu tercer plat estrella. Barreja de fruites molt refrescant.

Spoonik

Aperitius:

  • arepa de choclo, stilton afinat i mel – una manera molt diferent de menjar arepa.
  • panucho confit d’ànec al pibil, ceba nispek, crema de frijoles i crema d’alvocat – per mi, és el segon plat estrella. Contrast de sabors i textures que em va encisar.
  • blat de moro, llima, xerez i crispetes – deliciós i diferent.

Spoonik

Spoonik

Festival:

  • verd: verdures texturizades amb formatges catalans, cereals infusionats i pilpil de mel – pinzellades de verdures.

Spoonik

  • ostra del delta de l’Ebre en ceviche amazònic i gelat de tomàquet d’arbre fumat – plat molt sorprenent. El contrast amb el gelat de tomàquet deixa fóra de joc qualsevol expectativa que un es pot arribar a fer.

Spoonik

  • moll Titoté en papillot de full de plàtan amb arròs de coco caramelitzat i verdures – un dels plats que mostren les seves arrels. Molt caribeny.

Spoonik

  • mousse de foie i pollastre de corral rostit, chicha morá, doble blat de moro i vel  de ron vell de caldas – sense cap dubte, el plat estrella. Textura inesperada i gust immillorable per un plat que se’m va fer curtíssim.

Spoonik

  • “entraña” glassejada en glas de vedella i panela – potser és el plat amb menys disseny estètic de tot el menú, però… és brutalment gustós.

Spoonik

  • croqueta de iuca, caneló d’alvocat i pic de gall amb sèrum – mostra clara de com aconseguir que una croqueta i un caneló siguin el·legants. Plat finíssim.

Spoonik

  • Postres:
    • iogurt-iogurt: 7 textures de iogurt viu – impressionant trobar 7 textures diferents d’un producte al mateix plat. Tremenda el·laboració… em va fascinar!

Spoonik

  • carib Colombia: pa de plàtan, crema de yuca, “queso costeño”, gelat d’arròs i crema catalana de plàtan “macho”

Spoonik

Web: http://spoonik.com/

Ubicació: Carrer de Bertran, 28 de Barcelona

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

Shibui, un clàssic dels “palillos” a l’Eixample

dijous, 4/08/2016

Fa 15 anys que estan oferint cuina japonesa a Barcelona… sí… sí… 15!!! Ara tothom parla de la tan preuada gastronomia oriental, però ells fa anys que estan donant guerra en el sector. Tot i l’enorme competència que hi ha a l’actualitat, el considero un “must” per menjar amb “palillos” a la ciutat.

El local és modern. D’estil japonès, sense gaires complicacions. Línies rectes. Mobles quadrats. Té dos nivells. La part de dalt és més adequada per sopars en petit comitè. La part de baix… també, però hi ha dos reservats (kotatsus) per 8/10 persones (amb un encant inqüestionable) que la fan més ideal per grups. Les estovalles individuals i els coixins negres contrasten amb el color clar del mobiliari donant-li una força que m’agrada. A dalt, em destaquen dues coses: la barra de sushi completament oberta (cosa que m’encanta) i un finestral que dona al pati interior de la part de baix. Troncs d’arbres i columnes de fusta de perfils quadrats es reparteixen per tot arreu donant-li un caire modern i rústic alhora.

Shibui

Shibui

Shibui

Shibui

Tipus: cuina japonesa reinventada. Plats senzills i treballats alhora. Tradicionals però amb creacions innovadores.

  • Ika: sashimi de calamar amb shiso i alga de mar – diferent. Barreja sorprenent que t’enamora la boca!

Shibui

  • Tartar de toro (ventresca) amb calamar, ous i alga fregida – un dels plats estrella. La combinació de gustos i l’explosió dels ous el fan un plat únic.

Shibui

  • Nigiri de toro (ventresca), maguro (tonyina) i katsuo (bonítol) – no en podria escollir només un. Impossible.

Shibui

  • Uramaki arco iris – per dins llagostí cruixent. Per fóra una làmina de tonyina, alvocat, peix blanc i salmó. L’altre plat estrella. Deliciós.

Shibui

  • Mochi fresa i xocolata – em quedo amb el de xocolata. Finíssim.

Shibui

Shibui

Web: http://www.shibuirestaurantes.com/

Ubicació: Carrer de Compte Urgell, 272 de Barcelona

Cinc Sentits, sensibilitat màxima al mig de l’Eixample

dilluns, 6/06/2016

Cinc Sentits

No oblidaré mai com se li van humitejar els ulls al Jordi quan, parlant de menjar, em va mencionar a la seva àvia. Em va fascinar la seva sensibilitat; sensibilitat que va anar apareixent, durant tota la nit, reflexada en cada un dels seus plats.

El menjador és minimalista. Zero complicacions. Una paret amb diferents tonalitats i l’altre plena de miralls. Només una taula quadrada; totes les demès son rodones. Les llums son un espectacle. M’atreveixo a dir que, juntament, amb la porta d’entrada, són les que donen caràcter a l’establiment: dos peces rellevants en la decoració.

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Cinc Sentits

Aposten per la qualitat del producte i confien en proveïdors petits i de proximitat. El peix els hi porta el Josep, un pescador de la Barceloneta que cada dia surt a pescar amb la seva pròpia embarcació. Els productes de l’hort son subministrats per Pau, el pagès. La vedella és de Sort, els embotits de Sagàs, la poma de Lleida, l’oli d’oliva de Vinaixa, l’avellana de Reus, l’arròs de Sant Jaume d’Enveja, els bolets del Montseny… fins a tal punt és el seu nivell de perfeccionisme que fins i tot tenen una proveïdora única pels productes fumats! Això, per mi, no té preu.

El vi el tracten a part. Adoració és el que senten per aquest apassionant món. Si teniu la oportunitat, demaneu una copeta del vi dolç. Hi ha un celler que els hi fa exclussivament per ells.

Tenen estrella Michelin des del 2009. N’estan orgullosos però no ho diuen.

Tipus: cuina d’autor amb contrastos fascinants, on el Jordi juga constantment per reinventar la cuina tradicional. Hi ha dos menús degustació i un menú migdia. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Benvinguda: auró, nata, sabaió de cava i flor de sal – impossible descriure aquest plat. Per mi, un dels millors del menú. Contrast doble: salat-dolç, fred-calent. Té molta força.

Cinc Sentits

  • Pica-Pica – és la seva versió del vermut clàssic:
    • la nostra ametlla marcona.
    • escopinyes amb salsa secreta #3 – servides en llauna. Gustoses al màxim.
    • patates fregides al moment, salsa brava i allioli – servides en una paperina amb l’allioli a part.

    Cinc Sentits

    • coca de vidre amb tomàquet i pernil ibèric de gla – només el pernil és convencional! El tomàquet… sec i l’oli en caviar. Únic.

    Cinc Sentits

    • anxova amb pebrot escalivat i fum de romaní – sensacional! El fumat del romaní contrasta perfecte amb el gust de l’anxova.

Cinc Sentits

    • oliva farcida d’all i marinada amb cítrics i fines herbes – m’encanta la barreja del cítric amb la oliva allada.

Cinc Sentits

  • Aperitiu:
    • gelat d’herbes / carbassó / sopa d’arrels – plat molt fi. Un altre plat estrella.

Cinc Sentits

  • bikini / cansalada de coll / moniato / all negre / bolets – de nou… contrastos! Barrejant el moniato amb la cansalada aconsegueix un gust peculiar i sorprenent. No me l’esperava així.

Cinc Sentits

  • verat escabetxat / maionesa de pell cremada / llavors de mostassa – la maionesa és el complement perfecte del verat.

Cinc Sentits

  • Verdures: ecològiques del maresme / iogurt / flors aromàtiques – súper refrescant.

Cinc Sentits

  • Fetge Gras: porro / sucre cremat – diferent. El sucre li dona el toc diferencial.

Cinc Sentits

  • Gamba: al ajillo – gustosissíma.

Cinc Sentits

  • Dèntol: fumet fumat / migas de ceba i patata / atsina – Un altre plat estrella. Tot ell em va fascinar. La presentació és impecable, però amb les migas… em va robar el cor. Li donen el gustet perfecte.

Cinc Sentits

  • Colomí:
    • pera / escabetx de fruits vermells – tot i que no soc massa fan de les aus, el Jordi va aconseguir que en volgués més.

Cinc Sentits

  • croqueta / fals arròs

Cinc Sentits

  • Api: gin tònic de pi / poma àcida – diferent.

Cinc Sentits

  • Llet: a la graella / paper de iogurt – Un altre plat estrella. SENSACIONAL. EL caramel amb la llet i el paper de iogurt… se’m va fer curt!

Cinc Sentits

  • Últims pecats – presentats en una caixeta:
    • catània
    • cruixent – cremós de xocolata
    • jaumet de Sant Hilari
    • la nostra versió de la galeta Maria

Web: http://cincsentits.com/es/

Ubicació: Carrer Aribau, 58 de Barcelona

Hisop, un dels meus top 5 de Barcelona

dilluns, 11/04/2016

Hisop

Me n’havien parlat molt bé, però el que em vaig trobar va superar, de llarg, les meves expectatives.

El local és petitó, molt el·legant i amb unes tonalitats suaus que li donen una calidesa fantàstica. Un dels laterals és un moble de fusta que deixa clar que volen combinar funcionalitat amb disseny. M’agrada.

Hisop

Les taules son senzilles. No cauen en estridències absurdes. Gots i tovallons impecablement posats, acompanyen a les roses vermelles que destaquen sobre les estovalles blanques. Res més.

Hisop

Ells van per feina. Son perfeccionistes. Volen fer-ho impecable i ho aconsegueixen. Molt bon servei, però sempre amb naturalitat i senzillesa en el tracte. M’encanta!

Des del 2010 que l’Oriol Ivern, alma matter d’aquest raconet encisador, té una estrella Michelin. La té, però no ho diu. Ell només vol veure la satisfacció dels que estem asseguts a la taula. Tot el demés és secundari.

Tipus: es defineix com cuina catalana contemporània; però jo em permeto el luxe d’afegir que és cuina d’autor (sense dubte). Respecta molt els productes de la terra i reinventa els plats tradicionals arribant a aconseguir gustos molt diferents pel paladar. Canvia la carta quatre vegades a l’any. El “foie after eight” és l’únic plat que el manté fixe. La resta, canvia per complet. Això vol dir que els plats dels que jo us parlaré no els trobareu quan hi aneu. Sou conscients de la creativitat de l’Oriol? A part de la carta, hi ha dos menús degustació (amb i sense maridatge de vins):

  • Lemon pie de llardons – exemple clar del que comentava… aconsegueix gustos molt diferents. És un entrant sorprenent. Em va fer dir un “comencem bé!”.

Hisop

  • Royal de ceps amb sorella i fava tonka – una altre sorpresa. Tacte gelatinós que no m’esperava. Gustosíssim. Un dels plats estrella.

Hisop

  • Albergínies amb formatge fumat i tòfona d’estiu – impressionant veure com, d’un producte tan bàsic com l’albergínia, treu un plat que fa veure les estrelles. La barreja amb el gust fumat i la tòfona és sensacional. He de reconèixer que no havia vist mai una xufla en un plat… creativitat al màxim.

Hisop

  • Rossejat de fideus amb calamars i galanga – finíssim.

Hisop

  • Peix de llotja amb maría lluïsa, mostassa i espècies – el peix al punt i el serveix reposat sobre una salseta escumosa… el·legant. Em va encantar.

Hisop

  • Colomí amb ceba rostida, sàlvia i rucca – no sóc gaire fan de les aus i, en canvi, dic, amb el cap ben alt, que m’agradaria repetir aquest plat.

Hisop

  • Taula de formatges – si us agraden, gaudireu molt. La col·locació és estratègica i us els heu de menjar en l’ordre que us indicaran, sempre barrejant-los amb el codony.

Hisop

  • Síndria amb chilli i estragó – picant.

Hisop

  • Albercocs amb avellana, citronella i gengibre – per morir de gust. Impressionant.

Hisop

  • Mini tasts variats per acompanyar el cafè – no puc descriure’ls.

Hisop

Web: http://www.hisop.net/

Ubicació: Passatge Marimón, 9 (Barcelona)

Cafe Emma, un trosset de Paris a l’Eixample Barcelonès – TANCAT

diumenge, 3/04/2016

TANCAT

Provoca entrar-hi només veure’l.

Una terrasseta petita i d’estil completament diferent al que estem acostumats a Barcelona es deixa veure discretament en ple Eixample. Parets de pedra, columnes negres amb els noms dels plats escrits en blanc, molts vidres i llum barroca. Estèticament, potser encaixaria més a París… i és que al darrera d’aquest projecte hi ha ànima francesa!

Cafe Emma

Dins, l’ambient afrancesat s’agreuja: cartells en francès, llibres de Paris barrejats entre les ampolles de vi, la boulangerie al fons amb el pa exposat. Hi ha dues zones ben diferenciades. La primera és la de la barra i, la segona, és el menjador pròpiament. Si teniu la oportunitat, demaneu la taula al menjador: gaudireu de més tranquil·litat. Ambient molt acollidor i ple de detalls.

Cafe Emma

Cafe Emma

Cafe Emma

Cafe Emma

El xef Romain Fornell, estrella Michelin amb el restaurant “Caelis”, és l’alma matter. Tenia al cap la idea de crear un restaurant diferent i senzill. Volia recuperar el concepte de bistró francès, on es serveixen platets de forma àgil, a un preu assequible i amb producte majoritàriament francès. Ho ha aconseguit.

Tipus: cuina francesa senzilla amb tocs contemporanis. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Paté d’ànec a l’estil “rillettes” amb pa torrat – deliciós. La poma li dóna un punt de frescor que li va perfecte al plat.

Cafe Emma

  • Sopa de ceba amb formatge emmental – tot i que ja he manifestat, en repetides ocasions, la meva debilitat per les sopes; he de dir que aquesta em va robar especialment el cor. El formatget torrat de la part superior està al punt.

Cafe Emma

  • Amanida “Niçoise” amb anxoves, ou, tonyina i tomàquet – molt fresca.

Cafe Emma

  • Roast Beef amb bouquet d’amanida i salsa tàrtara lleugera – un dels plats estrella. La carn al punt, però el secret està en la salsa…

Cafe Emma

  • Macarrons de bogavante al comté – aquest és el plat que no podeu marxar sense provar. Diferent i únic. Un “must” de la casa.

Cafe Emma

  • Entrecote amb salsa “como antes aquí” – han respectat el plat estrella de l’antic restaurant.

Cafe Emma

  • Tàrtar de bou al ganivet amb salsa bistrot – boníssim. Un altre dels plats estrella.

Cafe Emma

  • Tarta tatin amb salsa i gelat de carmel, acompanyat de vi muscat de Rivesaltes – finíssima.

Cafe Emma

Web: http://www.cafe-emma.com/

Ubicació: Carrer Pau Claris, 142 (Barcelona)

Totora, l’essència del Perú a Barcelona – TANCAT

dimecres, 29/07/2015

TANCAT

Un dels primers restaurants d’alta gastronomia peruana a Barcelona va ser el “Tanta”. Va aterrar a la ciutat comtal sota la firma del prestigiós Gastón Acurio i amb l’inquiet xef Pablo Ortega a la cuina. Ara, després de la marxa de Gastón i amb el lideratge absolut del Pablo, el “Tanta” s’ha reconvertit. Aire renovat ja circula pel nou “Totora” aconseguint un ambient més fresc.

El local és enorme. La sala del fons, d’una amplitud inusual, té un finestral que dóna a un petit jardí vertical. La sensació de frescor entra dins de la sala de forma visual. Tots els detalls estan cuidats a la perfecció. Taules de mides i formes diferents es reparteixen de forma aleatòria donant-li un aire informal. Just abans de les cordes que separen les dues estances, unes poques taules empalmen amb la zona de la barra.

Tanta

Tanta

El disseny del local i els materials utilitzats son d’un gust exquisit. Sobri i senzill. Zero estridències.

Sempre que hi vaig, un dels moments que més m’agrada de la nit és la xerradeta amb el Pablo. Parlem de tot i sempre ens manca temps. En aquesta ocasió em va explicar el significat del nom que havia escollit pel restaurant. “Los caballitos de Totora” son petites embarcacions dissenyades pels pescadors que estan fabricades amb les tiges i les fulles de la planta Totora.

Tanta

Tipus: cuina peruana. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Pisco Sour – s’ha d’anar amb compte… el preparen deliciós i entra súper fàcil. Dels millors que he provat mai.

Tanta

  • Pan con papa con uchucuta – el pan con papa és sorprenent. Fi i pesat alhora. Molt gustós.

Tanta

  • Cebiche clásico de corvina en leche de tigre acompañada de cebolla morada, choclo, canchita y camote – un dels meus plats estrella, sense dubte. Aquí, la leche de tigre torna a agafar protagonisme. El serveixen amb cancha, típic del Perú. M’encanta!

  • Causa de pulpo al olivo al pesto acompañada de pulpo y salsa de aceitunas negras –  la causa va néixer en temps de guerra. Feien el potatge i l’anaven a vendre dient “compañero, por la causa!”… d’aquí ve el nom del plat. Contrast de gustos que enganxa.

  • Gamba roja con nigiri de langostinos y maki criollo con hilos de boniato – un altre dels plats estrella. El cap de la gamba estava tremendo (una de les meves debilitats), el nigiri se’m va fer curt i els makis estaven d’infart amb el contrast del moniato. Aquest plat és el que més posa en evidència la fusió de la cuina peruana amb la japonesa.

  • Aeropuerto Chi Jao Kay – arròs, fideus i verdura saltejada acompanyats de pollastre cruixent amb salsa Chi Jao Kay. Potser el plat més contundent de la nit. Súper gustós.

  • Picarones – puré de moniato amb puré de carbassa i anís. Es fermenta tot junt per fer-ne un bunyol i el serveixen amb gelat de mango que li dona el punt refrescant al plat. El bunyol és finíssim.

  • Chicha Morá – beguda feta amb blat de moro sense alcohol, suc de llimona i sucre.

Gràcies per portar-nos l’essència del Perú a Barcelona.

Web: http://www.totorabcn.com/

Ubicació: Carrer de Corsega, 235 de Barcelona