Entrades amb l'etiqueta ‘Cuina Catalana Contemporània’

4 Gats, bona cuina a un local històric del Barri Gòtic

dilluns, 19/03/2018

Em va impressionar moltíssim saber que la història del “4 Gats” va començar a París a finals del s.XIX. Pere Romeu treballava com animador al cabaret “Le Chat Noire” i, seduït per aquell ambient, va decidir crear a Barcelona un restaurant similar. Gràcies a l’ajuda econòmica de Ramon Casas i Santiago Rusiñol el va poder inaugurar al 1897 a un edifici de Puig i Catafalch. Dos anys més tard, quan era insígnia de la bohèmia modernista, va ser freqüentat per Pablo Picasso qui hi va fer la seva primera exposició individual. En aquest ambient Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista.

El “4 Gats” és el típic lloc que tots els barcelonins coneixem. Hi hem anat més o menys vegades, però hi hem anat. Ens hem quedat a la part de l’entrada per prendre alguna cosa a mitja tarda o hem entrat fins el menjador per gaudir d’un àpat. Sigui com sigui, tots, en algun moment de les nostres vides, l’hem viscut. He de dir, però, que aquesta visita és a la que més he gaudit.

Estèticament res ha canviat. Tot està com sempre. A l’entrada, continuen les mateixes taules de marbre amb les cadires de fusta… o, al menys, així és com ho recordava jo. A les parets hi ha els mateixos quadres i les mateixes rajoles que tan encant li donen! Sempre m’ha cridat l’atenció la barra del fons: mil ampolles al voltant de rajoles de colors que sembla que composin una auca.

El menjador de dins és molt ampli i té un caire més seriós que la part de l’entrada. Hi ha un doble nivell amb molta gràcia; doncs la part de dalt és com una balconera estreta amb taules per dues persones. Hi ha un piano i està amenitzat amb música en directe.

Tipus: cuina catalana i mediterrània amb punts d’innovació.

  • Salmorejo amb mató – petit entrant d’aperitiu. Em va semblar molt original la barreja de productes catalano-anadalusa. Sorpresa positiva només començar la nit!

  • La seva versió de la Gilda d’anxoves del cantàbric, oliva Gordal i tomàquet semisec – he de ser sincera i dir que no m’esperava una Gilda al “4 Gats”… sigui com sigui, sempre és bo que em sorprenguin.

  • Base de salmorejo amb mató i sal de pernil – salmorejo molt espès i boníssim suavitzat i refrescat amb el mató. Els mini trossets de pernil li donen un gustet especial. Molt bo.

  • Amanida de crudités amb dos textures d’espàrrecs i salmó fumat regat amb suc oriental – deliciós. Un dels plats estrella. En aquest plat es pot apreciar la qualitat del producte; però l’èxit és, sense dubte, la salsa… una espècie de maonesa de salmó amb llimona i gingebre. Brutal.

  • Escarxofes amb calamar i salsa de rostit – un mar-muntanya ben especial. Les escarxofes amb el calamar és una barreja imaginable; però posar-hi salsa de rostit… ja no! Chapeau! Un altre dels plats estrella.

  • Bao amb cansalada confitada, cogombre i poma – ara que estan tan de moda els baos… he de dir que aquest és un dels millors que he provat. Tornaré per repetir-lo.

  • Bacallà amb mel, pinyons i samfaina – excel·lent presentació. Els pinyons li donen força al plat.

  • Xai a baixa cocció amb festucs i parmentier de patata trufada – es desfà a la boca. Super tendre i molt canyero amb els festucs.

  • Semifred de remolatxa amb formatge – ssshhhh… un secret: no m’agrada la remolatxa i me’l vaig menjar! No cal dir res més.

  • Gingebre i anís – presentació excel·lent.

Web: http://www.4gats.com/

Ubicació: Carrer de Montsió, 3 de Barcelona

Casa Calvet, escenari immillorable a l’Eixample

dimecres, 13/12/2017

El meu “affair” amb aquest restaurant va començar un dia en el que estava fent de turista a la meva pròpia ciutat. Amb el llibre-guía (podeu riure… sóc de les que encara vaig amb llibres) en una mà i la càmera de fotos a l’altre, anava caminant quan em vaig adonar que la casa que estava buscant era un restaurant!

Al 1898, la viuda d’un industrial tèxtil li va encarregar a Gaudí una casa d’habitatges al Carrer Casp. El lloc no era especialment bonic, però no oblidem que està al mig de la dreta de l’Eixample, seu de l’alta burgesia en aquella època. L’edifici és bastant discret; de fet, si vas distret pel carrer no crida l’atenció. Mirant amb deteniment la façana, hi ha alguns símbols que destaquen: la “C” del cognom del propietari, un xiprer (que és símbol d’hospitalitat), els bolets que reflecteixen la passió que els hi tenia Gaudí i tres sants a la part superior.

L’industrial va decidir posar el seu despatx a la planta baixa de l’edifici. Va ser dissenyat pel mateix Gaudí i ha estat transformat impecablement en el restaurant que és avui dia. Les oficines de comptabilitat, la gerència i les sales de juntes s’han reconvertit en menjadors semiprivats. Elegància i història fan que tots els que hem tingut la oportunitat de gaudir d’un àpat allà ens hàgim sentit uns privilegiats.

Els que hi aneu, recomano que us passeu una estoneta contemplant els vitralls, la fusteria, els bancs, tot… No tingueu pressa en menjar perquè una vegada estigueu a la taula us concentrareu en el menjar que està a l’alçada de les instal·lacions. Prepareu la visita en dues fases: la contemplació del meravellós local i la degustació del menjar.

Tipus: cuina d’autor mediterrània amb molts matisos. El xef Miquel Alija està al darrera d’aquest projecte des del dia que van obrir les portes.

  • Bunyols de llobarro – mini croquetes de llobarro molt fines i gustoses.

  • Llenties estofades amb pilota de vedella – deliciós. Petit tast d’un estofat en el que la pilota, per mi, agafa el protagonisme.

  • Carxofes farcides de bolet i carbassa – brutal contrast de gustos. La carbassa li dona un puntet dolç sensacional. La carxofa i el bolet son productes que em fascinen… imagineu-vos si me’ls donen junts!

  • Canelons de llagostins amb formatge fresc i verdures – plat per sucar-hi pa. Molt elegant i gustós. Fi. Un dels meus plats estrella.

  • Zamburrinyes amb mango i hortalisses – tremenda sorpresa la que em vaig endur. Les zamburrinyes en amanida i de la ma amb mango! Plat molt arriscat que em va enamorar. Un altre del plats estrella.

  • Ou escumat amb pasta de full i salsa idiazabal – tercer plat estrella. Sensacional la textura de l’ou i sensacional també la barreja amb l’idiazabal!

  • Rap en alga nori amb cloïsses – presentat que sembla una obra d’art.

  • Llom de xai al curri i orellanes – molt gustós.

  • Filet de vedella frisona 5 anys – amb fetge d’ànec: brutals els dos productes. El filet es desfà a la boca.

  • Tatin de mango i plàtan amb gelat de iogurt especiat – fantàstica posta en escena!

  • Poma sobre sablé d’ametlla i coco i sorbet de formatge fresc – postre menys espectacular però amb contrast de gustos boníssim.

Web: http://casacalvet.es/

Ubicació: Carrer de Casp, 48 de Barcelona

Buidasacs, una república independent a l’Urgell

dimecres, 30/08/2017

Benvinguts a la República Independent del Buidasacs on s’ha d’apagar el mòbil, no s’ha de mirar el rellotge ni patir pel cotxe i… s’ha de viure i deixar viure. Genial!

El restaurant és l’antiga casa pairal de la família. Tot i que està completament reformada, han respectat els diferents ambients i la construcció original. La casa és molt bonica; però he de dir que la porxada del pis de dalt em va robar la mirada en més d’una ocasió.

El jardí té un encant especial. El sostre de bruc li dona tal caliu que et provoca quedar-t’hi. S’hi està a gust. Hi ha dues taules: una molt llarga i l’altre petita. La barra del fons amb la barbacoa potser ajuden a que aquesta sigui la part més informal. Aquí és on serveixen els vermuts i tapes delicades.

Dins hi ha dues sales obertes i comunicades. Parets de pedra que contrasten amb les llums d’aranya (o de llàgrimes) més aviat clàssiques. Mobles antics amb cadires modernes. Taules de planxar que son objectes de decoració. Antigues portes de vidre exposades a la paret amb llums vermelles. Contrastos que fascinen!

Hi ha dues taules amb finestra. Una dóna al pati i l’altre dóna a la carretera d’accés al poble. Jo vaig estar en aquesta última.

Tipus: cuina d’autor creativa amb producte de temporada. Hi ha menú degustació i carta. No vull oblidar-me de l’or líquid (oli d’oliva verge extra ecològic de primera premsada) amb el que vaig començar el dinar. Molt intens i tremendament gustós. Vaig tenir la oportunitat de provar el menú degustació:

  • Snacks de formatge emmental amb taronja amarga – és molt curiós com el Xavier aconsegueix que la taronja no anul·li el gust del formatge. Bona barreja!

  • Sushi – què poc m’esperava un sushi a la comarca de l’Urgell… em va sorprendre molt gratament. Boníssim.

  • Gamba blanca de Tarragona – servida com ho fan allà: arrebossada i fregida amb pell.

  • Amanida de figues amb croqueta d’albergínia i parmesà – un dels meus plats estrella. Brutal! En un mateix plat, ha barrejat tres productes que son una perdició (per mi). La croqueta d’albergínia encaixa perfecte amb el parmesà i la figa li dona el toc refrescant. Genial!

  • Foie arrebossat amb taronja caramel·litzada, pinyons i crema de carbassa – d’aquest plat només puc dir: PROVEU-HO! Sé que tornaré fins El Vilet només per repetir-lo. És una autèntica delícia. Mai havia vist el foie barrejat amb carbassa… perfecte!

  • Follet de botifarra amb poma – plat molt elegant. Tot i que la estrella és la botifarra, penso que la poma té un paper molt important en aquest plat.

  • Calamar de platja a l’arròs negre – gustosíssim. Un altre dels meus plats estrella.

  • Melós de vedella – es desfà a la boca.

  • Triangle de carbassa amb crema de maracuya – postre sensacional.

  • Esponja d’ametlla amb xocolata blanca amb teràpia de gerds – joc visual que simula una esponja amb sabó. L’esponja té una textura fantàstica.

Web: http://www.buidasacs.net/

Ubicació: Carrer Major, 2 de El Vilet

Consolación, cuina reinventada al Matarranya

dilluns, 24/07/2017

Restaurant ubicat al deliciós “Hotel Consolación“.

Està a la zona antiga. L’accés directe a la cuina es fa servir a l’esmorzar, doncs allà és on hi ha el bufet. Al sopar s’accedeix per una porta petitona que dona a una espècie de pati interior que em va robar el cor.

És allargat. A una banda, vidre i ferro regalen les vistes al pati interior. A l’altre, la paret de pedra original, dona recolzament als bancs de ferro. Per mi, aquests últims mereixen menció especial… disseny sobri i únic. Diferent. Les taules de fusta, més aviat senzilles, contrasten amb les llums extremades que pengen del sostre. Genial!

També vull fer especial menció a la Glòria i al Ricky. Ho viuen amb tanta passió que encomana! Súper atents, però sense aclaparar. Estan pendents de tot.

Tot i que el restaurant està al mateix hotel, està obert a tothom (inclús a aquells que no son clients de l’hotel).

Tipus: cuina tradicional reinventada. Tenen molt respecte pel producte (cosa que em va encantar) i ho mostren proveint-se de productes de proximitat i de proveïdors propers (les verdures son ecològiques de Ráfales, el xai de Torrecilla d’Alcañiz, la tòfona de Monroyo, els formatges de pastor… i no continuo!). A part de la carta, hi ha un menú degustació de bona relació qualitat-preu:

  • Aperitiu

  • Tomatada amb olives d’Aragó i ceba dolça de Mont-Roig – plat súper refrescant on es posa en evidència la qualitat del producte que ofereixen.

  • Salmó rostit amb quinoa i confitats – un dels plats estrella. Sorprèn el punt de cocció del salmó, ni cru ni fet. I tremenda la barreja amb la, tan de moda, quinoa i les verdures.

  • Llom de bacallà amb salmorejo i pernil D.O. Teruel – em va encantar el punt refrescant que li dona el salmorejo al bacallà.

  • Galta de porc guisada amb poma verda i molles de pa – gustosíssim!

  • Lingot de fruita de la passió, macedònia i granissat de maria lluïsa – plat molt refrescant i divertit.

  • Mouse de coco amb mango y curry – l’altre plat estrella. Molt arriscat i encertat alhora!

Web: http://www.consolacion.com.es/

Ubicació: Carretera Nacional 232. km96, Mont-Roig, Terol

Roig Robí, cuina amb amor i honradesa al barri de Gràcia

diumenge, 16/10/2016

És un d’aquells clàssics de la ciutat que mai et falla.

Des de 1986 la Mercè Navarro i el seu equip estan sent fidels a aquella dita que tant m’agrada: “un restaurant no s’inaugura un cop, sinó a cada servei”. El seu caràcter exigent i perfeccionista es reflexa en cadascuns dels plats.

Les mateixes atencions que tenen a la cuina també les tenen amb l’establiment. Sempre estan aplicant millores contínues per tal d’oferir el màxim confort i caliu als clients. Dues sales diàfanes, separades per una porta corredissa, son les protagonistes. Cadires de “mimbre” i estovalles blanques. Taules impecablement posades. Parquet al terra i parets de color pastel. Molt elegant. Sobri. Sense estridències.

Roig Robí

Roig Robí

Roig Robí

El jardinet és, potser, un dels seus encants més preuats a l’estiu. Tenir un oasi de tranquil·litat al mig de Barcelona no és fàcil; i ells ho han aconseguit. L’altre zona destacada és la bodega; que la llueixen, molt orgullosos, darrera d’una vitrina.

Roig Robí

Tipus: cuina tradicional catalana reinventada per tal de seguir les tendències actuals. Donen molt protagonisme al producte de temporada. Una de les seves màximes és tractar amb bon producte; per això, es fan portar el peix fresc dues vegades al dia i, en alguns casos, inclús compren directament al productor. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menú Degustació”:

  • Aperitiu del dia: crema blat de moro – servida, sorprenentment, en una tassa de cafè. Finíssima i el·legant. Es fa curta…

Roig Robí

  • Tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita – un dels millors tàrtars que he menjat mai. Gustosíssim. Per mi, un dels plats estrella del restaurant.

Roig Robí

  • Xipirons saltats amb cigrons – sorprenent. Barreja de gustos que em va fascinar. Un altre plat que es fa curt i que també rep el premi de plat estrella.

Roig Robí

  • Tòfona negra amb puré de patates i Vacherin – curiós veure com la tòfona i el Vacherin no es treuen protagonisme i ambdós emfatitzen la patata.

Roig Robí

  • Carxofes de Benicarló amb foie gras – és cert que últimament està de moda la carxofa amb el foie… però aquesta és diferent. Fantàstic.

Roig Robí

  • Llobarro amb coca de ceba i confitura de tomàquet – els tres productes junts fan el plat deliciós.

Roig Robí

  • Porcell ibèric confitat amb pinya – contrast de dolç-salat que enganxa!

Roig Robí

  • Sacher. Bescuit de xocolata amb trufa i crema de xocolata – un pecat.

Roig Robí

Web: http://www.roigrobi.com/

Ubicació: Carrer Sèneca, 20 de Barcelona

Amarena, un descobriment fantàstic a La Palma de Cervelló

dilluns, 11/07/2016

Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.

L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.

Amarena

El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.

Amarena

Amarena

Amarena

La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.

Amarena

El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.

Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.

  • Tàrtar de meló – un entrant molt sorprenent. El pa amb tomàquet i pernil, les espinacs i el tomàquet sec en pols i el mini-tast de vi queden completament anul·lats amb el tàrtar. El color blanc del meló no et deixa veure la sal gruixuda que tant contrasta i tant em van enamorar. Tremenda barreja.

Amarena

  • El foie-gras i el chutney de temporada – El foie és casolà. Aquest és un dels plats clàssics de la casa. Impecablement presentat amb nous, poma i pètals de flors tractades culinàriament. Un dels plats estrella.

Amarena

  • La patata, el fong i el formatge tupí: amanida tèbia d’enciams del Prat de Llobregat amb cremós de patata als fongs i deliciosa vinagreta de formatge tupí i mel de muntanya – El cremós és finíssim i la vinagreta és realment deliciosa. Plat el·legant.

Amarena

  • L’arròs, els bolets i l’ànec: arròs caldós amb suculents bolets de temporada, ànec esmicolat i crostons del seu pernil saltejats al romaní – No tinc paraules per parlar d’aquest plat. Impressionantment gustós. Per mi, és el plat estrella, sense dubte, i ningú pot marxar sense provar-ho.

Amarena

  • La trilogia i el bacallà: tres textures de bacallà (confitat, brandada i tàrtar) amb samfaina de verdures, melmelada de tomàquet i lleugera picada d’amaniment del tàrtar – un altre plat clàssic de la casa.

Amarena

  • El lluç, les cloïsses i el camp: suau lluç al vapor amb cremosa salsa de coriandre, fonoll i raspadura de llimona amb cloïsses a l’all i julivert, acompanyat de coca d’alfàbrega.

Amarena

  • La guatlla, la cansalada i la patata violeta: farcellet de delícies de guatlla amb cansalada ibèrica en dues coccions, reducció d’Amaretto i moscatell amb parmentier de patata violeta i pastanaga – plat potent i deliciós alhora.

Amarena

  • Sopa de meló – tercer plat estrella. Un altre plat que penso que ningú pot marxar sense provar.

Amarena

Web: https://restaurantamarena.com/

Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona

La Taverna del Mar, bones vistes i millor cuina a S’Agaró

dilluns, 2/05/2016

Sempre impressiona tornar a un lloc que l’has conegut per l’avi.

Parlo de molts anys enrere. Típiques sortides gastronòmiques familiars de cap de setmana. Recordava bones vistes i bon peix; però… no hi havia tornat des d’aleshores. Anava nerviosa amb ganes del retrobament.

Per fora, està tal qual el recordava: edifici que respira molta història ubicat, literalment, a sobre del mar.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

Per dins, res a veure. El blanc immaculat de les parets disputa protagonisme amb el blau fort del sostre. Contrast fascinant. Aquest últim em va tenir una bona estona amb la mirada enlairada. La barreja d’estils és provocadora. S’hi pot trobar portalàmpades de vidre fràgil, ventiladors de fusta retro i troncs pintats de blanc reinventats cap a llum.

El local té una doble filera de voltes. La primera és la que fa de paret cap a l’exterior de fusteria blanca amb quadrets; la segona, sense cap fusteria, és la que divideix el local en dos.

La Taverna del Mar

La Taverna del Mar

A fóra hi ha una terrassa petita protegida per vidre que permet gaudir de l’àpat encara més integrat, si cap, dins de l’entorn. És fantàstica.

La Taverna del Mar

Només S’Agaró sap el que li deu al Sr. Ensesa. Jo no ho sé. Però sí sé que el restaurant, que es va obrir al 1936, ara està en mans de les seves tres filles i que han aconseguit obrir-lo amb una imatge renovada. En un establiment històric, era un repte difícil i ho han fet fantàstic.

Tipus: cuina de proximitat on el plat fort és el peix. Però… son atrevits i innovadors i juguen, amb èxit, amb barreges sorprenents:

  • Amanida de llagostins amb espàrrecs – ambdós productes de primera qualitat i tractats de forma impecable (en aquell punt cru tant necessari pels dos), però rematat amb el caviar d’oli i la olivada… acaba sent un plat deliciós!

La Taverna del Mar

  • Carpaccio de fonoll amb cítrics i ous de salmó – la barreja és sensacional. Els cítrics i el fonoll no anul·len el gust dels ous. Plat súper refrescant.

La Taverna del Mar

  • Cigaletes de Palamós a la planxa saltejades amb alls tendres – sempre he estat una gran defensora de que la gamba és molt més gustosa; doncs bé, aquestes cigaletes han posat en dubte la meva teoria. Un dels meus plats estrella.

La Taverna del Mar

  • Cansalada amb ravioli  de xampinyons i sèpia – un “mar-muntanya” diferent. Barreja de gustos sorprenent. Plat primícia que encara no està a la carta i que espero haver transmès, a la perfecció, que va ser la meva debilitat. Un altre plat estrella.

La Taverna del Mar

  • Gambes de Palamós a la planxa – aquest plat no necessita presentació.

La Taverna del Mar

  • Cheesecake amb mango i fruita de la passió – súper cremós. No podeu marxar sense provar-lo. Brutal!

La Taverna del Mar

  • Interpretació del mític gelat “Snickers” al estil de “La Taverna” – no pots parar de menjar-lo.

La Taverna del Mar

Web: http://www.latavernadelmar.cat/

Ubicació: Passeig de Sant Pol, S’Agaró (Girona)

Hisop, un dels meus top 5 de Barcelona

dilluns, 11/04/2016

Hisop

Me n’havien parlat molt bé, però el que em vaig trobar va superar, de llarg, les meves expectatives.

El local és petitó, molt el·legant i amb unes tonalitats suaus que li donen una calidesa fantàstica. Un dels laterals és un moble de fusta que deixa clar que volen combinar funcionalitat amb disseny. M’agrada.

Hisop

Les taules son senzilles. No cauen en estridències absurdes. Gots i tovallons impecablement posats, acompanyen a les roses vermelles que destaquen sobre les estovalles blanques. Res més.

Hisop

Ells van per feina. Son perfeccionistes. Volen fer-ho impecable i ho aconsegueixen. Molt bon servei, però sempre amb naturalitat i senzillesa en el tracte. M’encanta!

Des del 2010 que l’Oriol Ivern, alma matter d’aquest raconet encisador, té una estrella Michelin. La té, però no ho diu. Ell només vol veure la satisfacció dels que estem asseguts a la taula. Tot el demés és secundari.

Tipus: es defineix com cuina catalana contemporània; però jo em permeto el luxe d’afegir que és cuina d’autor (sense dubte). Respecta molt els productes de la terra i reinventa els plats tradicionals arribant a aconseguir gustos molt diferents pel paladar. Canvia la carta quatre vegades a l’any. El “foie after eight” és l’únic plat que el manté fixe. La resta, canvia per complet. Això vol dir que els plats dels que jo us parlaré no els trobareu quan hi aneu. Sou conscients de la creativitat de l’Oriol? A part de la carta, hi ha dos menús degustació (amb i sense maridatge de vins):

  • Lemon pie de llardons – exemple clar del que comentava… aconsegueix gustos molt diferents. És un entrant sorprenent. Em va fer dir un “comencem bé!”.

Hisop

  • Royal de ceps amb sorella i fava tonka – una altre sorpresa. Tacte gelatinós que no m’esperava. Gustosíssim. Un dels plats estrella.

Hisop

  • Albergínies amb formatge fumat i tòfona d’estiu – impressionant veure com, d’un producte tan bàsic com l’albergínia, treu un plat que fa veure les estrelles. La barreja amb el gust fumat i la tòfona és sensacional. He de reconèixer que no havia vist mai una xufla en un plat… creativitat al màxim.

Hisop

  • Rossejat de fideus amb calamars i galanga – finíssim.

Hisop

  • Peix de llotja amb maría lluïsa, mostassa i espècies – el peix al punt i el serveix reposat sobre una salseta escumosa… el·legant. Em va encantar.

Hisop

  • Colomí amb ceba rostida, sàlvia i rucca – no sóc gaire fan de les aus i, en canvi, dic, amb el cap ben alt, que m’agradaria repetir aquest plat.

Hisop

  • Taula de formatges – si us agraden, gaudireu molt. La col·locació és estratègica i us els heu de menjar en l’ordre que us indicaran, sempre barrejant-los amb el codony.

Hisop

  • Síndria amb chilli i estragó – picant.

Hisop

  • Albercocs amb avellana, citronella i gengibre – per morir de gust. Impressionant.

Hisop

  • Mini tasts variats per acompanyar el cafè – no puc descriure’ls.

Hisop

Web: http://www.hisop.net/

Ubicació: Passatge Marimón, 9 (Barcelona)