piTapes, platets diferents a Mollet

dimarts, 9/09/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

PiTapes

Restaurant ubicat a una casa al centre de Mollet.

La part de dins sorprèn pel disseny atrevit que han escollit. Les parets negres fan destacar moltíssim les enormes paraules, d’un blanc immaculat, que apareixen per tot arreu. És important la gran bodega de vins de la que disposen i, de fet, la majoria d’ells estan també a la vista.

PiTapes

PiTapes PiTapes

A la part de fóra han aconseguit un terrassa súper agradable, del tot recomanable si el temps acompanya.

Restaurant ideal per qui vulgui provar tapes diferents de qualitat.

Tipus: tal i com ells mateixos es defineixen, és un restaurant de vermuts, platets i tapes. Vaig tenir la oportunitat d’escollir el menú 2 (de 30€) format per:

  • llagostins cruixents amb fondue de formatge Comté.

PiTapes

  • raves de pollastre cruixents amb mostassa – el plat estrella.

PiTapes

  • maki sushi variat – boníssims.

PiTapes

  • mini burguer de cua de bou amb formatge danés.

PiTapes

  • croquetes de parmesà.

PiTapes

  • pop amb patata al morter – pel meu gust, al punt.

PiTapes

  • raviolis de ceps i tòfona amb beixamel de Porto i núvol de parmesà,

PiTapes

  • ous esclafats amb botifarra del Perol – boníssims.

piTapes

  • pernil ibèric de glà “Gran Reserva Joselito”.
  • pizzeta de foie – diferent a tot.

PiTapes

  • tataki de tonyina vermella amb mahonesa japonesa, alvocat i ous de salmó,
  • croquetes de pollastre rostit i pernil,
  • bikini de pernil ibèric, mozzarella i tòfona,
  • l’escuma de iogurt grec amb fruits vermells i
  • el coulant de xocolata.

Tapes boníssimes.

Webhttp://www.pitapes.cat/

UbicacióCarrer Jacint Verdaguer, 6 de Mollet del Vallès

Mercès One, us imagineu un restaurant per vosaltres sols a Barcelona?

dijous, 7/08/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Mercès One

No importa si sou 2 ó 12… és tot per qui el reserva. Exclusivitat màxima.

El Mercès m’ha permès tornar a creure, en un món en el que ja està tot inventat, que la originalitat és possible. Un lloc especial, diferent i únic. Res a veure amb el concepte de restaurant al que estem acostumats la majoria.

Una porta petita d’un daurat envellit, a on hi posa “MERCÈS” molt discretament, està al mig de la concorreguda Diagonal sense que la gent li dediqui ni dos minuts per mirar-la. Passa desapercebuda i aquest és part del seu encant. Res d’estridències. Discreció i el.legància que s’intueixen des de fóra.

Mercès One

Quan obren la porta, una paret d’un vidre estrany no deixa veure clarament el que hi ha al darrera. A la dreta, hi ha un petit rebedor amb una taula i una barra. Allà és on tinc la oportunitat de conèixer a la encantadora Mercè. Menuda, nerviosa i simpàtica. De seguida, m’ensenya la carta i m’explica com anirà el dinar. Va per feina.

Mercès One

El menjador és fantàstic. Contrast enorme de materials que li donen un estil diferent a tot. Parets metàl.liques modernes acaben en un paviment hidràulic típic de finals del s.XIX. Una sola finestra. Res més.

Mercès One

Mercès One

Mercès One

Tipus: cuina d’autor. Darrera els fogons està Antonio Cornejo. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • carpaccio de raïm amb vieira i farigola – amb aquest entrant ja pots imaginar com anirà el dinar

Mercès One

  • espàrrecs blancs saltats amb popets – barreja sorprenent

Mercès One

  • gaspatxo d’alvocat i caviar de salmó – de pecat. L’explosió del caviar dins la boca… és inexplicable

Mercès One

  • rul.lo de verdures i tòfona d’estiu

Mercès One

  • taten de foie – indescriptible la barreja de tactes i gustos. Primer plat que em va fer veure les estrelles… sensacional.

Mercès One

  • llobarro, tomàquet a l’estragó

Mercès One

  • peix del dia – tremendo

Mercès One

  • soufflé de formatge – per morir de gust. Aquest és el segon… sensacional de nou.

Mercès One

  • fruita

Mercès One

  • 3 mini degustacions dolces – per repetir

Mercès One

És un dels raconets més especials que he conegut mai.

Webhttp://www.merces.es/restaurante-one/

UbicacióAvinguda Diagonal, 539-541 de Barcelona

La Vinateria del Call, la taverna del Miguel

dimarts, 29/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Vinateria del Call

El local és molt rústic. Taules i tamburets de fusta estan repartits per tot arreu. Ampolles de vi plenes de pols decoren les parets sortejant quadres i fotos antigues. A la barra, pernils penjats et donen la benvinguda i inviten a fer la primera copa sense ni tan sols plantejar-te acabar d’entrar.

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

És la vinateria més antigua de Barcelona. Sembla que s’amagui entre els carrers estrets del barri gòtic per evitar ser trobada. Però, creieu-me, val la pena creuar aquella porta de vidre i fusta a lo “far-west” que et mira desafiant.

El Miguel, després d’anys i anys mimant cada detall d’una manera excepcional i cuidant a la gent com pocs saben fer, ha aconseguit un ambient únic.

Aconsello reservar abans d’anar-hi, doncs normalment està molt ple.

Tipus: cuina a base de tapes. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • els tigres – l’especialitat de la casa. Tremendos
  • les croquetes de pernil – de pecat

La Vinateria del Call

  • les truites – tinc debilitat per la de carbassó

La Vinateria del Call

  • les taules de formatges i embutits – bon producte

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

La Vinateria del Call

  • el pop “a feira” – sempre al punt

La Vinateria del Call

  • els porros amb tonyina – cuirosa forma de menjar els porros… freds

La Vinateria del Call

  • la coca d’escalivada – novetat!
  • amanida de cabdells

La Vinateria del Call

  • seitons

La Vinateria del Call

  • xoriço a la sidra

La Vinateria del Call

  • pebrots del padrón

La Vinateria del Call

  • esqueixada – tremenda

La Vinateria del Call

  • morcilla d’arròs

La Vinateria del Call

  • “milagritos” de xocolata – per morir.

La Vinateria del Call

Tot gira al voltant de l’extensa bodega de vins.
És un dels meus r@conets preferits de la ciutat. Molt d’encant. És un lloc especial.

Webhttp://www.lavinateriadelcall.com/es/

UbicacióCarrer Sant Domenec del Call, 9 de Barcelona

La Barretina d’Orfes, l’autenticitat portada a l’extrem

dimecres, 23/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

La Barretina

Me’l van recomanar una i altre vegada. De fet, no van parar fins que m’hi van portar. I va ser aleshores quan vaig entendre la insistència. És un lloc autèntic.

La porta rústica de fora poc transmet el que hi trobaràs dins. Un petit rebedor i unes escales. Res més. Per inèrcia, puges fins trobar una altre porta de fusta tancada que et fa dubtar de si t’has equivocat. Mires al teu voltant. Està clar que has fet el recorregut correcte. Aquest punt clandestí té cert morbo. Finalment, truques al timbre.

La Barretina

 

La Barretina La Barretina

T’obre l’Albert. Petit no és; igual que tampoc ho és la rebuda que et fa. Com si et coneixes de tota la vida.

El local és casolà. No té gaires pretensions. Cap luxe, però net i polit.

Hi ha varies sales. Algunes més rústiques que d’altres, però les taules i cadires de fusta estan a tot arreu. Una de les sales és perfecte per fer-hi celebracions de grup.

La Barretina

La Barretina

La Barretina

A l’hora de demanar, l’Albert no dubte en seure i explica cada un dels plats. És divertit. Et fa riure alhora que et transmet la seva passió pel restaurant. Es nota que li encanta. Ho porta d’una manera que així t’ho fa sentir.

Tipus: cuina catalana casolana. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • l’escudella barrejada – caldo gustosíssim amb fideus, arròs, pilota i botifarres.

La Barretina

  • pastís de ceba amb confitura de ceba – l’especialitat de la casa. Tremendo.

La Barretina

  • flam de bolets amb vinagreta de verdures – finíssim i gustosíssim.

La Barretina

  • ànec amb figues.

La Barretina

  • espatlla de xai al forn – súper tendre.

La Barretina

  • filet de porc a la crema d’anxoves – bona barreja.

La Barretina

“Poseu-hi coneixement”.

Webhttp://www.restaurantlabarretina.net/

UbicacióPlaça Major, 28 d’Orfes

Avalon, l’oasi de calma d’en Ramon Freixa a Barcelona – TANCAT

dimarts, 1/07/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

TANCAT

Silenci. Tranquil.litat. Pau. Oasi de calma al mig de la sorollosa ciutat.

Sorprén com només travessar la porta, sembla que estiguis a un altre món.

A la sala gran, la primera que et trobes, predomina el color fosc. Sostre i parets negres deixen entreveure petits focus de llum que il.luminen les taules. Quadres amb missatges, no gaire profunds però que et fan pensar, pengen per les parets.

Avalon

La decoració està impecablement pensada alhora que cuidadíssima.

Avalon

La segona sala, la que està més al fons, té uns colors més neutres; més discreta.

Avalon

El servei és quasi perfecte. M’agraden aquells llocs que estan pendent de que no falti de res a la taula, sense caure en l’agobio constant. I aquest és un d’ells.

Tipus: cuina d’autor. Ramon Freixa està al darrera dels fogons. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • amanida de molts tomàquets i ventresca

Avalon

  • amanida de patata ratte i formatge cabrales

Avalon

  • coca cruixent amb tomàquets amanits i pernil ibèric

Avalon

  • rissoto amb tòfona i bolets – tremendo

Avalon

  • i el seu famós fricandó

Avalon

  • el pastís de formatge del Ramon

Avalon

  • la xocolata – per repetir

Avalon

“Good friends… Good food… Good times…”

Web: http://www.avalonrestaurant.es/

Ubicació: Carrer Pare Gallifa, 3 de Barcelona

Hostal Nou, la pasió del Salva per la cuina a Arbúcies – TANCAT

dimarts, 17/06/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

TANCAT

Hostal Nou

Restaurant molt casolá, on l’Elvira i el Salva, us donaran un tracte súper agradable i familiar. Ella domina la sala a la perfecció i està súper pendent de que a ningú li manqui res. Ell té pura pasió per la cuina; parla amb devoció dels productes que utilitza i explica amb detall com els tracta dins de les seves quatre parets preferides. Aposten pel km.0 i no dubte en deixar clar que va a buscar, ell personalment, les favetes a Tudela. No cal dir res més.

El local és més aviat senzill, sense gaires pretensions. Els que busqueu disseny o luxe, aquest no és el vostre restaurant. Aquí no estan per tonteries. Prioritzen la qualitat del menjar vers el disseny o l’estètica del local.

Hostal Nou

Hostal Nou

Horaris: als migdies estan oberts cada dia i els vespres estan oberts per encàrrec.

Tipus : cuina tradicional catalana adaptada al nostre temps. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • Tagliatelle de tinta de sèpia amb pesto de gambes i tomàquet – molt gustós.

Hostal Nou

  • Risotto amb siurenys i làmina de foie – és el plat estrella.

Hostal Nou

  • Cassoleta de fesols del ganxet i carns confitades km.0 – plat fort, però tremendament boníssim.

Hostal Nou

  • Tronc de xai a baixa temperatura amb mel i romaní – es desfà.

Hostal Nou

  • Magret d’ànec farcit de foie amb poma caramel.litzada – brutal.

Hostal Nou

  • Gotet de cheese cake i estofat d’albercoc (de l’Abraham Balaguer) – de pecat.

Hostal Nou

Menú de qualitat a un preu molt raonable.

Bon menjar.

Web: http://www.hostalnou.es

Ubicació: Carrer Major, 12 d’Arbúcies

Mas Pau, cuina fina i elegant a l’Alt Empordà – TANCAT

dimarts, 10/06/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

TANCAT

Mas Pau

Neix al 1960 a una masia del segle XVI amb la dedicació absoluta de la família Reig. Anys més tard, en Toni Gerez i Xavier Sagristà, cap de sala i cap de cuina del Bulli durant més de 10 anys, no dubten ni un segon en posar-se al capdavant d’aquest temptador projecte. L’experiència, la professionalitat i el rodatge que porten en el sector els ha fet estar on son ara: restaurant ubicat a una masia preciosa amb una estrella Michelin sota el braç i amb totes les taules plenes al cap de setmana. Repte superat.

Mas Pau

La masia està impecablement restaurada. Uns amplis jardins perfectament cuidats l’envolten donant-li certa tranquil.litat. Dins… és una altre cosa. Les parets estan plenes de quadres i les tres sales que reben a tots els curiosos que venen amb ganes de gaudir d’un gran sopar gastronòmic, estan repletes d’antiquaris. L’interior et remunta a anys enrere. L’estil és molt rústic i del tot clàssic.

Mas Pau

Mas Pau Mas Pau

Ells son la bomba.

El Toni és el gerent, el que s’encarrega de que tot vagi bé. Està a tot arreu i pendent de tot. No se li escapa res. La seva màxima prioritat és que la gent estigui a gust i no els hi falti de res.

El Xavier és tot just al contrari. Està amagat al seu raconet preferit: la cuina. Si pot, evita sortir a la sala. Gaudeix del que fa i es preocupa de que els plats surtin impecables.

El servei és perfecte. Dues o tres persones dedicades a cada sala i, juntament amb el Toni i el Xavier, aconsegueixen que els plats surtin sense cap tipus de demora.

Tipus: no m’atreveixo a definir-la. El que sí puc dir és que és extremadament elegant, fina i imaginativa. Vaig tenir la oportunitat de provar el “Menu Degustació Primavera 40 aniversari”:

  • Snacks:
    • Macarrons d’arròs a la carbonara i parmesà – diferent, imprevisible i inesperat.

Mas Pau

    • Cornet d’escuma de pastanaga i gingebre – tacte especial. Vaig disfrutar-lo molt.

Mas Pau

    • Magdalenes d’olives negres,
    • Sopa de farigola en geleé – textura tremenda. Es fon a la boca.
    • Cargolines Mas Pau – de botifarra dolça amb poma. Un altre plat imprevisible. T’esperes altre cosa. Sorprèn.

Mas Pau

  • Bunyol “coulant” amb taronja – de bacallà. L’has de menjar de cop perquè t’explota el líquid dins. Em va encantar.

Mas Pau

  • Mini “calçotada”. Crema de cebes tendres amb escuma de romesco boníssima.

Mas Pau

  • Crema de bacallà, puré de cigrons i ou poché – barreja tremenda. M’atreveixo a dir que és un dels meus plats preferits.

Mas Pau

  • Espàrrecs farcits de foie i pasta d’espàrrecs farcit de cep amb vinagreta de jabugo i parmesà – de mort.

Mas Pau

  • Corball rostit, presse de patates i algues amb crema de alls tendres – finíssim.

Mas Pau

  • Pollastre de pagès desossat i cuit a baixa temperatura amb fruits secs a la catalana.

Mas Pau

  • Carretó de formatges de mil tipus – no vaig ser capaç de provar-ne cap. M’havia de reservar un foradet a l’estómac pels postres.

Mas Pau

  • Maduixots amb vinagre i escuma de pebre de “Sechuan” – tremendo.

Mas Pau

  • Lingot de mousse de formatge d’ovella, melmelada de tomàquet i gelat d’alfàbrega – de nou, un plat finíssim.

Mas Pau

Amb el café, porten quatre tasts. Em van encantar la roca efervescent de mandarina i l’espongeta de fruita de la passió.

Mas Pau

Plats finíssims i elegants. Bona cuina.

És interessant saber que als jardins organitzen events.

Webhttp://www.maspau.com/es/

UbicacióCarretera de Figueres a Besalú, Avinyonet de Puigventós

El Pont Vell, el raconet de Besalú que m’ha robat el cor

dijous, 29/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Pont Vell

El meu avi va ser qui em va fer conèixer aquest raconet moníssim. Feia molts anys que no hi anava. El recordava amb molt carinyo i, de fet, em feia certa por tornar-hi… el record que jo tenia era massa bonic.

Té unes vistes immillorables, una cuina de qualitat i una família, al darrera, treballant de valent perquè tot surti rodó. I tot surt rodó.

El Pont Vell

El restaurant està ubicat a una casa del S.XVIII. Hi ha dos menjadors interiors en dues plantes diferents. Tots dos son molt rústics, estan posats amb molta gràcia. Personalment, m’agrada més el de dalt… no sé ben bé perquè però el veig amb més caliu. Aquest és l’ideal per aquells que aneu al “Pont Vell” a l’hivern. El de baix té una petita bodega i la porta i les finestres cap a la terrassa. Terrassa petita i amb unes vistes immillorables cap al riu Fluvià i cap al pont d’entrada de la vila. Just aquí és on hi trobem una de les úniques arcades originàries del pont romànic. La terrassa és fantàstica pels que hi aneu a l’estiu.

El Pont Vell

El Pont Vell

La Núria no va dubtar ni un segon en rebre’m amb els braços oberts. Ella no sap la il.lusió que em va fer quan, de sobte, em dedica aquells minuts d’hora punta que desquicia a qualsevol restaurador, per explicar-me, amb els ulls brillants, com l’Artur i ella van posar tota la il.lusió en aquest restaurant al 1981. Ara l’Artur no hi és. Però la seva filla, l’Anna, està al seu costat en tot moment control.lant que tot vagi perfecte a les sales i el seu gendre és el que us farà gaudir oferint-vos uns plats més que bons.

És tot un clàssic a Besalú.

Tipus : cuina catalana delicada. Vaig tenir la oportunitat de provar:
  • crema de pèsols amb pernil d’ànec i moixernons de la mare de déu del món – gustosíssima
El Pont Vell
  • calçots en tempura i salsa romesco – finíssims
El Pont Vell
  • foie amb melmelada d’albercoc i ceba confitada – deliciós. Me’l vaig menjar sol. És d’el.laboració casolana
El Pont Vell
  • múrgoles a la crema – quasi moro de gust
El Pont Vell
  • escarxofes saltejades amb pernil
El Pont Vell
  • vieires amb rostit i trinxat – de pecat! Aquesta barreja no l’havia provat mai
El Pont Vell
  • conill agredolç – l’especialitat de la casa
El Pont Vell
  • sorbet de llimona
El Pont Vell

Tot boníssim.

La por va desaparèixer per dir un “tornaré”.

 

La Casa del Bosc, encant rústic al mig del Montseny

dimarts, 20/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Una caseta groga sense gaires pretensions dóna la benvinguda mig de perfil; sembla que no vulgui mostrar tot el seu encant d’entrada. Però us asseguro que us en acabareu enamorant. Cap luxe, però té un encant súper especial.

La Casa del Bosc

Una paret de fusta amb tres finestres perfectament distribuïdes obren vistes cap al bellmig del Parc Natural del Montseny.

La casa del Bosc La Casa del Bosc

Les bigues del sostres encaixen perfectament amb l’ambient rústic de la llar de foc que hi ha a l’entrada. El caliu que s’hi respira et fa sentir com a casa.

La Casa del Bosc

Les taules i les cadires son de fusta. Tot senzill. Dobles estovalles a l’estil clàssic. Setrilleres a punt per amanir el clàssic pa amb tomàquet fet a la brasa.

La Casa del Bosc

La rebuda que et fan la Teresa i el Xavi ja et deixa entreveure que estaràs molt a gust i que el lloc no et deixarà indiferent.

Obert de dimecres a diumenge, prèvia reserva.

Tipus: cuina casolana on la base és la brasa. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • platet d’embotits

La Casa del Bosc

  • carpaccio de cérvol – repetiria

La Casa del Bosc

  • trinxat – de pecat

La Casa del Bosc

  • calçots en tempura i romesco – diferents

La Casa del Bosc

  • xai a la brasa

La Casa del Bosc

Quan és temporada, tenen un menú de calçots amb graellada de carn a la brasa amb guarnició.
També tenen un menú de cuina de muntanya al foc d’alzina format per peces de caça amb bolets, mongetes del ganxet, calçots i productes de temporada.
És un dels raconets més autèntics dels que he estat mai.

Webhttp://www.casadelbosc.com/

Ubicació: Parc Natural del Montseny

Bardaguer, el resultat de l’empenta de la Núria a Folgueroles

dijous, 8/05/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Bardaguer

Poc m’esperava el que em vaig trobar.

Anava recomenada per una persona experta del sector de la restauració, havia remenat tots els comentaris que podia haver a la xarxa, el seguia per Facebook i m’havia revisat totes i cada una de les fotos dels plats… però, l’empenta i la creativitat de la Núria va superar les meves espectatives.

Ella… com ho puc dir? Ho resumiria dient que és una fantàstica anfitriona. Em va rebre amb el braços oberts, cordial i propera alhora. Sincera, transparent, tal qual, sense amagar res. Vem estar una estoneta xerrant al pati de la part de darrera. Vem riure i vem parlar de projectes alhora. Sense perdre el temps.

Bardaguer

A la cuina, en Roman Cuevas va fent de les seves. Educat i professional. Es preocupa per veure l’acceptació dels seus plats. La Lucia a la sala i el Marcel a la barra completen aquest equip de persones que et fan dir un “tornaré”.

La porta de fóra és moníssima. Els porticons exteriors de fusta perfectament tractats protegeixen les portes de color blau. La barreja és el.legant.

Bardaguer

L’interior, reformat amb un gust exquisit, és molt modern però mantenint tocs rústics. Un sofà blau amb coixins roses, tot de vellut, creuen el Bardaguer de punta a punta. Tauletes petites de fusta estan repartides per tot arreu i s’ajunten les unes amb les altres en funció de les necessitats del dia. Les cadires, blaves i blanques, moníssimes.

Bardaguer

 

Bardaguer

 

Bardaguer Bardaguer

Una vegada allà, em vaig deixar portar per les recomanacions de la Núria.

Tipus: cuina de temporada. Vaig tenir la oportunitat de provar:

  • ceviche de bonitol

Bardaguer

  • farcellets de carbassó, bonitol i pastanaga amb soja – tremendo

Bardaguer

  • ceviche de vieira – per plorar

Bardaguer

  • carpaccio de peus de porc i ceps, atmetlles i salsa de mostassa – de pecat

Bardaguer

  • truita amb tòfona

Bardaguer

  • rap a la planxa amb beixamel i espinacs
  • ravioli de plàtan i maduixa amb fruites de la passió

Bardaguer

Vull destacar que tot el producte és Km.0. No volen ni tenen producte congelat, només matèria prima fresca.

També serveixen esmorzars de forquilla els divendres i dissabtes, i copes per la nit.

Web: www.bardaguer.com

Ubicació: Major, 21 de Folgueroles