Spoonik, clandestinitat provocadora al barri de Gràcia

dijous, 24/04/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Spoonik

Des del primer moment que vaig posar un peu al petit i acollidor jardinet de la casa, tot el que anava passant captivava la meva atenció.

Spoonik

De fet, el misteri ja va aparèixer en el moment en el que em poso en contacte amb ells. Una comentari em va quedar gravat: “el comedor no se abre hasta que están todos los comensales”.

El restaurant és la casa d’un dels dos xefs. Una casa ubicada al mig del barri de Gràcia amb un jardinet a l’entrada. Allà és on, entre copes de cava, s’espera pacientment a que arribi tothom i on el Jon presenta a totes les persones que compartiran taula. Aquí vaig tenir la primera sorpresa… m’esperava un sopar en la intimitat de mi mateixa i la realitat és que vaig passar una nit fantàstica amb cinc persones més que no coneixia. He de dir que, a part de ser uns excel.lents xefs són encara millors psicòlegs… van acertar el grup a la perfecció.

El menjador és la sala de casa seva amb els sofàs, la televisió i les estanteries dels llibres perfectament integrats. De fet, quasi no els veus. La vista es desvia cap a la magnífica, enorme i oberta cuina. Bigues de fusta, paret verd llampant i mil quadres estranys, moderns i estridents penjen per tot arreu.

Spoonik

Tres taules grans i una de dues persones oculten una llar de foc que, probablement, seria el somni de qualsevol de nosaltres.

Ells, el Jon Giraldo i el Jaime Lieberman, han estat formats en escoles de restauració de gran reputació.

Spoonik

Per menjar el postre… demanen silenci, afluixen les llums i donen instruccions per gaudir d’una experiència inexplicable. Escoltar a la soprano Begoña Alberdi interpretant Casta Diva de Bellini en directe, de debó, és un moment únic.

Spoonik

Jo ho definiria com un restaurant clandestí o un club gastronòmic  perquè, de fet, només es pot anar amb invitació prèvia que es  demana via mail.

Tipus: cuina d’autor. És un show cooking o menú degustació de 8 plats amb maridatge:

  • Snacks:
    • cornet de ceviche de gamba

Spoonik

    • esfèric de llet de tigre i kikos
    • arlettes de tomàquet i orenga
  •  “El Vermut de Casa Mariol”: vieira, puré de topinambur, reducció de taronges del jardí, olives, vel de vermut i granada i vermut Casa Mariol – tremendo

Spoonik

  • Ou 64º trufat amb pasta fresca doble crema – un autèntic escàndol

Spoonik

  • Tardor: royal de castanyes, carbassa, bolets, pastanaga en esponja,chontaduro, moniato i pepites de carbassa

Spoonik

  • Calçotada de turbot – boníssim

Spoonik

  • Textures de iuca per melós de vedella en la seva salsa

Spoonik

  • Iogur Wondays: cedre, rooibos

Spoonik

  • Casta DivaBloody Peach, pinyons en panaccotta, pinyons en pa de pessic,tapioca al roure i namelaka de peta-zetas, salsa blanca i vi Casta Diva – de pecat

Spoonik

Visita obligada.

Webhttp://www.spoonik.com/

E-mailspoonik@spoonik.com

Xemei, l’essència italiana a Barcelona

dijous, 10/04/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Xemei

Local petit que, d’entrada, atabala perquè no ets capaç de categoritzar-lo en un estil concret. Quadres clàssics, mural ple de peixos que van en totes direccions, paret grafitada no sé si pels clients de manera improvitzada o si és part del disseny de l’establiment. Les llums ultramodernes que pengen del sostre contrasten de forma escandalosa amb les taules rústiques de fusta.

Xemei Xemei Xemei

La veritat és que van aconseguir tenir-me observant la decoració durant les hores que va durar el dinar i vaig sortir amb la mateixa incertesa: no sóc capaç de definir l’estil del local.

Una petita barra separa el menjador d’una part de la cuina. Els que estan dins van per feina, no estan per masses tonteries.

Xemei

Fora hi ha una terrassa no gaire gran, d’unes 6 taules, que juntament amb les 5 taules de dins i la qualitat del menjar, fan que la reserva sigui necessària.

Tipus: cuina “venexiana”; és a dir, italiana. Vaig tenir l’oportunitat de provar:

  • bacalao mantecado – repetiria

Xemei

  • sardina en saor

Xemei

  • carpaccio  de ceps amb magrana i galeres – deliciós

Xemei

  • pop a la brasa amb alberginies – tremenda barreja

Xemei

  • spaghetti al nero di sepia – de pecat

Xemei

  • pasta fresca a l’ou i ànec
  • tiramisú i pastís d’ametlles i figues

Xemei

Webhttp://www.xemei.es/

Ubicació: Passeig de l’Exposició, 85 de Barcelona

Racó del Riu, una aposta familiar

dijous, 3/04/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Racó del Riu

Restaurant que sorgeix, l’any 1994, de la decisió d’una familia de canviar el món tèxtil pel de la restauració.

Sense cap experiència prèvia, s’ho juguen tot a una carta i posen cos i ànima en un projecte del que poden estar orgullosos dels resultats.

Avui, 18 anys més tard, tenen un restaurant amb una terrassa molt agradable, una carta súper extensa amb més 150 plats, un servei més que amable i un reconegut prestigi dins del món de la gastronomia.

La part de dins és força gran i amb un disseny més aviat rústic – clàssic; mentre que la terrassa és relativament nova, amb un disseny més modern i amb vistes al riu Ebre. La part d’abaix té un caire més informal.

Racó del Riu

Raco del Riu

Racó del Riu

Com a curiositat, recomano fer una visita al bany. El disseny, una mica barroc, sorprén força.

Tipus: cuina de mercat a on, dels 150 plats de la carta, 41 son arrossos. Vaig tenir el plaer de provar:

  • els musclus de l’infern (picants),

Racó del Riu

  • les gambes amb ibèric (delicioses) i

Racó del Riu

  • l’arrós amb cloïses i llagostins (tremendament gustós).

Racó del Riu

Al vespre, tenen la carta anomenada “Miratges”, a on predominen les tapes i promocionen les hamburgueses de qualitat (algún dia prometo anar a provar la d’ànec amb foie i poma).

Cuiden molt els detalls; com per exemple… els glassons de café.

Web: www.racodelriu.com/

Ubicació: Av. de l’Ebre, s/n, Sant Jaume d’Enveja de Tarragona

 

 

Gresca, el bressol del bon gust

dijous, 27/03/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El local és petit; unes 8 ó 9 taules perfectament preparades per acollir a tots aquells que vulguin gaudir d’un bon àpat. Tot està impecablement col.locat al seu lloc. És elegant, però senzill alhora.

Gresca

Recomano trucar per reservar taula. La dimensió de l’establiment fa que sempre estigui ple.

Gresca

Ells, el Rafael i la Mireia, son un encant. Ella, a la sala, et fa sentir com a casa: a gust i tranquil.la. Mentre que el rodatge d’ell a cuines de prestigi com, per exemple,  la del Neichel i l’estada que va fer al Bulli, es noten en tots i cadascun dels seus plats.

Discreció, el.legancia i qualitat; son les tres paraules amb les que definiria aquest raconet.

Tipus: cuina de mercat. Jo vaig tenir la oportunitat de provar un dels tres menús degustació (deliciós) amb 9 plats i dos postres:

  • bacallà amb iogurt i atmetlla torrada – tremendo

Gresca

  • sardines marinades amb cansalada

  • foie amb escabetx – grandios

Gresca

  • fideus de porc amb ceps
Gresca
  • ou souffle – dels millors

Gresca

  • arros amb bacalla – de pecat

Gresca

  • pangre amb amanida d’herbes

Gresca

  • “mollejas” amb mantega de llimona

Gresca

  • pichon al gengibre

Gresca

  • pinya colada – sensacional

Gresca

  • xocolata a les especies

Gresca

Webhttp://www.gresca.net

Ubicació: carrer Provença, 230 de Barcelona

El Sortidor, un clàssic del Poble Sec

dijous, 20/03/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

El Sortidor

 

No es pot parlar del Poble Sec de Barcelona sense dedicar uns minuts a aquest mític establiment. És tot un clàssic, no només del barri, sinó, fins i tot, de la ciutat. De fet, ha donat servei, ininterrom-pudament, des de 1908.

Quan no hi havia neveres a les cases, els veïns anaven al Sortidor a buscar gel. Més endavant, durant quaranta anys, va ser un bar on servien el vermut amb les anxoves.

La història es respira a cadascú dels racons del local. Fora, des de la plaça, les portes verdes modernistes i originals de l’època amb els vitralls de colors, ja criden l’atenció. Es veu que és un espai diferent amb un caire autèntic. Dins, la barra de color verd, les taules de marbre, la gegant pissarra amb la carta de vins, el terra de fusta i les neveres antigues li donen un caire sensacional. Hi ha terrasseta a la plaça.

El Sortidor

El Sortidor

Igual de fantàstic que és el local, ho és també l’Ester. Una catalana que era clienta i que, de seguida que es va assabentar que el restaurant es traspassava, no va dubtar ni un minut en canviar completament la seva vida per dedicar-s’hi en cos i ànima. Et fa sentir com a casa. Li agrada el que fa i això es nota amb el tracte que dóna als clients.

Tipus: cuina mediterrània. Hi ha menú de migdia. Però jo vaig tenir la oportunitat de provar:

  • tacos de salmó marinat amb ruca,

El Sortidor

  • timbal de pollastre amb verdures cruixents al vapor i vinagreta de mostassa i mel – amanida que marca la diferencia

El Sortidor

  • tataki de tonyina amb fonoll marinat – deliciós

El Sortidor

  • panzerotti de bolets amb oli de trufa blanca – per plorar

El Sortidor

  • croquetes artesanes de pernil
  • llom de bacallà confitat amb tomàquets i alls tendres
  • el pa amb xocolata – indescriptible. Tots els postres són casolans.

El Sortidor

Em seria difícil escollir un sol plat.

Webhttp://www.elsortidor.com/

Ubicació: Plaça del Sortidor, 5 de Barcelona

 

 

 

 

El Camí de l’Església, un homenatge al paladar a Gallifa

dimecres, 5/03/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

 

Aquest petit i acollidor restaurant del municipi de Gallifa, al Vallès Occidental, té un encant especial. És un dels meus raconets preferits de Catalunya.

El Camí de l'Església El Camí de l'Església El Camí de l'Església
El Camí de l'Església El Camí de l'Església El Camí de l'Església

 

Sempre recomano anar-hi a la primavera-estiu per poder gaudir de la terrassa que té unes vistes espectaculars a la Vall de Tenes, però anar-hi a l’hivern també té el seu encant. A l’interior hi ha dos petits menjadors, un d’ells amb llar de foc, súper acollidors. La fusta i la pedra són els material que predominen i que li donen un caire molt rústic.

 

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

El Camí de l'Església

Raconet del tot recomanable i molt autèntic.

Cal fer reserva prèvia.

Tipus: cuina catalana. La carta no és gaire extensa però tot està boníssim. Es recomana el trinxat de la Cerdanya amb cansalada, la crema de carbassa amb mascarpone, els espàrregs a la planxa amb laminetes de parmesà i salsa romesco i la coca de sobrasada i gorgonzola.

Tot, una autèntica delícia.

Webhttp://elcamidelesglesia.cat/index.html

Ubicació: Costa Roja, 5 de Gallifa

 

 

Els Tres Porquets, un petit i acollidor local del Poblenou

divendres, 28/02/2014 (Tònia Rius Garcia-Planas)

Aquest restaurant s’ubica a un petit, acollidor i molt entranyable local del Poblenou de Barcelona. Unes poques taules petites i una de gran i alta, tot de fusta, li donen un caire rústic que et fa sentir molt còmode.

Al local del costat hi ha un reservat (amb bodega inclosa) ideal per a festes privades o reunions d’empresa (amb sistema de projecció), on es gaudeix de privacitat total. La capacitat és de 13 persones i el menjar servit és el mateix que el del restaurant.

 

L’enorme pissarra a la paret mostra la suculenta carta que llegeixes una i altre vegada intentant ser capaç d’escollir un parell de plats. Realment, és molt difícil.

Han creat una atmòsfera molt tranquil.la, aconseguint aillar-te del ritme trepidant diàri durant una estona. Vull destacar l’equip humà que hi ha al darrera… son tots genials!

Està obert cada dia al migdia i al vespre. Diumenges tancat.

Cuina: de mercat amb productes de temporada. Tots els plats són a base de tapes. La bodega és súper amplia amb una llarga llista de vins. Vaig tenir l’oportunitat de provar:

  • la dama rusa dels porquets,
  • les anxoves del nord,
  • les “papas arrugás”,
  • l’amanida de tomàquet i ventresca,
  • els lloritos,
  • el pescaíto frito,

 

  • l’ou d’ànec amb múrgules i foie,
  • l’ “alambre”,
  • el caneló de magret d’ànec amb crema de foie,
  • les cireres servides amb gel i una mica d’anís i
  • un cruixent de xocolata.

 

Tot tremendament boníssim, però l’ou amb múrgules i foie i el cruixent de xocolata són cosa apart…

També tenen menús per grups.

Webhttp://www.elstresporquets.es

Ubicació: Rambla del Poblenou, 165 de Barcelona