Amb dues rutes la recorrem de punta a punta. A cadascuna hi adjuntem el track sencer per tal que us les organitzeu com millor us agradi.
http://www.descobrir.cat/ca/rutes/ruta-dels-cims-de-la-calma-des-del-bellver-692.php
Però les rutes tenen les seves limitacions, cal orientar i fer indicacions que no permeten descriure del tot l’entorn. Calia ampliar la descripció d’aquesta gran carena, única, integrada amb tota la raó dins del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera.
La Calma és un altiplà en forma de llarga carena sinuosa amb grans extensions de prats i d’un formació arbustiva anomenada landa. Tot i que de forma natural li correspondria estar cobert de boscos, la imatge actual correspon a l’explotació tradicional de la ramaderia i l’agricultura. Tant el conreu en sistema d’artiga que anava eliminant els arbres, com la pastura lliure dels ramats ha fet que la part més alta sigui molt oberta amb unes vistes espectaculars. No es d’estranyar que el sender de gran recorregut que el travessa d’extrem a extrem s’anomeni Sender dels Miradors (GR5)
El terreny és format per roques sedimentàries resultat de la compactació de sediments acumulats per l’erosió de les muntanyes. Els més característics són els gresos vermellosos, que es poden veure a les construccions de la zona, com l’ermita de Sant Cebrià de la Mora o l’església del Brull, i per sobre dels que passarem en alguns trams de ruta. Pujant el Tagamanent podem observar el esglaonament típic de les roques sedimentàries. Tot s’ha anat formant des de fa uns 200 milions d’anys. Res, quatre dies!
Per trobar aigua i boscos hem de baixar una mica de cota. Fagedes, alzinar, rouredes es van alternant amb capçaleres de cursos d’aigua que baixen cap a les poblacions vora el riu Congost.
És també a aquestes alçades on anem trobant masos, alguns reconvertits en corrals i altres encara habitats, amb les seves preceptives basses i amples prats de vistes espectaculars. Visitarem o veurem de ben a prop: La Perera (corral), El Bellit (habitat), El Bellver, (habitat i restaurant), El Clot (habitat), La Figuera (habitat) o l’Agustí, recovertit en Museu Etnològic i on ens podem fer una idea acurada de com era la vida pagesa a muntanya.
Els punts més alts es troben orientats a sud-est amb alçades de 1.200 a 1.350 metres (Puig Drau, El Sui, Puig Ventós, El Parany) des d’on la cota cau en forta pendent fins als 400- 500 metres de Vallcàrquera, Vallforners o el poble del Montseny.
Sender dels Miradors o La Calma són mots molt adients. Llocs amb vistes panoràmiques infinites i extasiants a 360 º. Alhora, no deixa de ser un lloc poc concorregut si ho comparem amb el Montseny o el Matagalls, saturats cada cap de setmana. Aquí, l’espai és tant ampli que quedem engolits i la sensació de silenci, solitud i petitesa davant de tanta immensitat sempre acaba guanyant la partida.
Val la coneguda dita de les imatges i les paraules i per tant: res més a dir. 😉
(El programa per administrar tracks a descobrir.cat no permet seccions. Això ens obliga a una mica d’enrenou en la seva presentació amb variants a peu i bicicleta. D’aquí la imatge que es mostra en el mapa. Hi manca la volta que s’ha de fer en bicicleta per accedir a la pista del Sui doncs el corriol que s’agafa a peu no és ciclable en el seu tram final. No és però difícil d’endevinar el traçat. A l’hora, per tal que aparegui la important variant per a bicicleta a El Bellit es mostra amb un enllaç rectilini. En el Pdf del mapa de la Ruta ho teniu correctament representat. Us preguem disculpeu aquesta incidència tècnica)