Què és i com ha de ser la ruta per practicar-la

(Article preparat en col·laboració amb el Club marxa Nòrdica de Collserola  www.marxanordicacollserola.org )

(Al final de l’article teniu l’enllaç a una ruta amb les característiques necessàries per poder-la practicar durant el 100% del recorregut)   

La marxa nòrdica és una manera de caminar on treballen tant les cames com la part superior del cos. Hi juguen un paper essencial els bastons, dissenyats especialment per a aquesta modalitat esportiva, simulant l’acció de l’esquí de fons. El seu origen es remunta a Finlàndia, al voltant dels anys 30, quan els esquiadors de fons buscaven poder seguir el seu entrenament a l’estiu.

Amb la tècnica correcta de Marxa Nòrdica es treballa el 90% de la musculatura del cos i es potencia el treball cardiovascular i l’oxigenació de la sang. En la caminada normal es mobilitza el 30% de la musculatura i corrent hi intervenen el 60% dels músculs. Així doncs la pràctica de la marxa nòrdica s’ha demostrat un dels esports més complerts,  fins i tot per sobre de la natació.

Aquests en són els seus beneficis físics més remarcables:

• Activació del tronc superior.
• Treball del 90% de la musculatura del cos.
• Augment del consum d’oxigen de més del 23%.
• Augment del consum calòric.
• Disminució de la sobrecàrrega de les articulacions (cames i esquena).
• Desenvolupament de la coordinació.
• Millora de la postura corporal.
• Relaxació de la tensió de la nuca i les cervicals.
• Reducció dels problemes d’esquena.

A més a més de tota aquesta llista que la fa molt saludable, s’hi afegeixen les avantatges de ser segura i fàcilment incorporable a la vida diària.

A nivell tècnic els bastons són l’eina principal. Ens fan dur una correcta posició del cos, reparteixen la càrrega i amorteixen l’impacte en les articulacions, evitant així les temudes lesions de genoll o maluc. La diferència essencial amb els bastons de trekking o de muntanya és la dragonera, el nexe d’unió amb el cos. Es tracta que siguin una prolongació del nostre braç, no un simple recolzament.

El moviment dels braços és molt característic doncs quasi bé no els dobleguem, aprofitem per obrir rítmicament les mans de tal manera que evitem la inflor dels dits tant característica del caminar sense bastons. Alhora, els aprofitem per impulsar-nos augmentant substancialment el ritme de la caminada. En una caminada clàssica gairebé no superem els 4 km/hora, mentre que a ritme de marxa nòrdica passem dels 6 km/h sense quasi ni adonar-nos-en.

Pas de Marxa Nòrdica

És convenient començar a practicar-la de la mà d’instructors qualificats, mitjançant un curs bàsic que aporti les eines tècniques necessàries. Quan es comença amb la tècnica adient,  la marxa nòrdica es converteix en un esport molt complert, que enganxa i, si a més a més es practica en grup, permet generar molt bon ambient i passar-s’ho d’allò més bé.

I com us deiem al començar, aquí tenim una ruta per posar en pràctica aquests consells: Collserola, de can Coll al Forat del Vent.  A fer quilòmetres!!

http://www.descobrir.cat/ca/rutes/collserola-de-can-coll-al-forat-del-vent-726.php