Punt i final, però no un adéu per sempre

dissabte, 28/06/2014 (imonfort)

Tenia ganes de compartir tot el que anava descobrint relacionat sobre tecnologia i viatges en les meves diferents ‘aventures’ pel món. Amb aquest senzill desig començava a finals del passat estiu aquest blog. Han estat uns deu mesos, una temporada sencera, de consells i reflexions de tot tipus sobre l’aplicació de les noves tecnologies al món dels viatges i la fotografia. Ara arriba el moment de fer una pausa coincidint amb l’arribada de l’estiu i el bon temps.

Millora_est_des_03

Tal i com deia al primer escrit, segueixo passant un munt d’hores cada setmana davant del portàtil (també quan viatjo) i sembla que cada dia hi ha notícies sobre càmeres millors, òptiques més nítides i lluminoses, o ginys que ens poden facilitar el dia a dia quan estem lluny de casa. En el futur cada vegada veurem millors càmeres als telèfons mòbils que seguiran desplaçant les càmeres compactes per a usuaris menys exigents. També resolucions més i més altes, sobretot en el camp del vídeo.

Millora_est_des_06

Els nostres dispositius continuaran ampliant les seves capacitats de connexió entre ells i, sobretot, amb ‘el núvol’. Facebook, Apple, Microsoft i Google ens volen mantenir permanentment connectats compartint els nostres documents i missatges sigui quin sigui el dispositiu que estem utilitzant. Hi ha fins i tot qui diu que les ulleres ‘Google Glass’ han vingut per quedar-se i tothom en tindrà unes, jo no ho veig tant clar.

Guies_Viatge_1

Aquest ha estat un blog fet ‘en ruta’, i he intentat que així quedi reflectit als escrits fent referència a allò que anava trobant o provant en els meus viatges. Ja fossin a Marroc, Londres o Istanbul. Per als qui pugueu estar interessats, aquest blog no desapareix; em prometen que seguirà estant online. Simplement passarà a l’arxiu de la web de la revista Descobrir.

Sortida del sol a les dunes de Merzouga, al Marroc - Isma Monfort

Potser fins i tot un dia el tornarem a activar per a seguir compartint a la xarxa els avenços tecnològics, tot i que ja vaig deixar clar que mai serà per anunciar el descobriment d’una màquina per a fer viatges en el temps. Mentrestant, si us ve de gust, em trobareu al meu blog de viatges en català (elViatger.com) o al compte del Twitter (@imonfort). Bons viatges i fins aviat!

Cinc possibles invents per a viatgers, un que no vull veure, i un que segur que no existirà mai

dimecres, 4/06/2014 (imonfort)

Em ve de gust deixar volar una mica la imaginació. Quins invents m’agradaria veure en un futur per a facilitar els viatges arreu del món? La tecnologia ha avançat molt però encara hi ha un munt de coses que no podem fer. No totes les idees són possibles però no per això deixaré de mencionar-les, que mai se sap. Potser hi ha algun científic en un laboratori remot pensant ara mateix en l’invent perfecte. Hi ha algunes coses però, que em sorprèn que encara al 2014 no s’hagin fet realitat.

 

-Targetes d’embarcaments als avions de mida ‘amable’.

Quan has d’agafar un avió i et donen una targeta d’embarcament estàndard, on la poses? A mi sempre em fa destorb. No seria molt més pràctic fer-la, per exemple, de la mida d’una targeta de crèdit? L’actual mida no hi cap a la cartera i per posar-la a les butxaques del pantaló l’he d’acabar doblegant per la meitat. No és res greu però no costaria tant buscar un disseny millor.

De fet ja hi ha qui hi ha pensat i n’ha dissenyat una que encaixa amb la mida del passaport. Una bona idea de la que espero que en prenguin nota les autoritats corresponents.

Ho veuré?: És possible.

 

-La targeta de mòbil global.

País nou, targeta SIM nova per al mòbil. Una de les primeres coses que faig sovint en viatjar és comprar una targeta SIM per al país amb contracte de dades. No només em permet estar al dia del que passa a la xarxa sinó que, a més a més, amb ella puc fer trucades locals a baix preu per a fer reserves i contractar serveis. El problema però és que per força deixo d’estar connectat amb el número de casa.

CC: Simon Yeo

No seria genial poder disposar d’una targeta única sense costos de roaming? No sóc un expert però estic segur de que avui en dia bona part de les comunicacions a tot el món acaben suposant un cost semblant es facin on es facin del món. Cap companyia s’anima?

Ho veuré?: A Europa sembla que sí, a la resta del món… probablement no.

 

-Pastilla contra el ‘jetlag’.

Avui en dia hi ha pastilles per a gairebé qualsevol cosa, però cap que sigui eficaç contra el ‘jetlag’ que produeix un viatge en avió transoceànic. El meu consell fins que la inventin és que intentis adaptar-te a l’horari del país al que vas tan aviat com puguis. De fet acostumo a canviar l’hora dels rellotges tan bon punt entro a l’avió, d’aquesta manera el cap ja s’hi va acostumant.

Tot i això sempre és complicat evitar-ne els efectes. Seria possible combatre’ls amb una pastilleta?

Ho veuré?: Si no ho han inventat ja…

 

-Càpsules Hoi-Poi!

Aquest si que seria una meravella d’invent, unes càpsules semblants a les que sortien a la sèrie ‘Bola de Drac’ que permetin reduir tot l’equipatge a la mida d’un paquet de xiclets. En prémer un botó… puf! Tot dins de la càpsula i a la butxaca.

Ni facturacions, ni equipatge de ma, ni problemes a l’hora de fer la motxilla per evitar sobrepesos. Des d’abrics a ordinadors portàtils o càmeres de foto professionals, tot en petites i pràctiques càpsules

Ho veuré?: No.

 

-Més pastilles, aquest cop pels idiomes.

Crec que era a un gag de la Trinca a TV3, no ho recordo massa bé, però sí que recordo que algú es prenia un caramel que li permetia parlar un idioma de forma immediata. Els viatgers del llibre ‘La Guia de l’Autoestopista Galàctic’ ho resolen introduint a l’orella una espècie d’ocell que tradueix els sons. Potser es van passar una mica.

Cada dia tenim més recursos per a poder-nos comunicar mentre viatgem. Jo mateix mentre sóc a Vietnam en força ocasions acabo traient el mòbil per utilitzar les traduccions de Google. Quan funciona bé, només cal que un parli al mòbil (fins i tot en vietnamita) i ell t’ho tradueix. Tot i això les limitacions encara són ben evidents, seria una bona ajuda poder fer-me entendre directament en l’idioma local.

Ho veuré?: La pastilla no, algunes millores en el software molt probablement sí.

 

Quin invent no m’agradaria veure?

La ‘teletransportació’ a l’estil ‘Star Trek’. Els desplaçaments i el temps que hi destinem sens dubte formen part del viatge. No m’agradaria que en un futur la tecnologia permetés ser en un instant a l’altre banda del món. Entenc els beneficis que pot tenir, però tinc la sensació que li restaria força gràcia al fet mateix de viatjar.

Ho veuré?: Tot i que ja s’està investigant en la ‘teletransportació’ de fotons (no és broma), no.

 

Quin invent ja sabem que no veurem mai en el món dels viatges?

Els viatges en el temps. Sento molt comunicar a tots els fans d’aquest tipus de tecnologia i gènere cinematogràfic (entre els que per descomptat m’hi compto), que mai serà possible viatjar en el temps per molt que la ciència avanci.

Com ho sé? Perquè si s’arribessin a inventar, hores d’ara ja ho sabríem. Si un invent com aquest mai es desenvolupa, seria inevitable que tard o d’hora algun dels viatgers al passat (el nostre present) cometés un error i fos descobert. Els viatges i els viatgers en el temps no existeixen avui en dia i per tant no poden existir en el futur, o com a mínim aquesta és la meva teoria.

Els 5 errors més habituals de les fotos de viatge

diumenge, 11/05/2014 (imonfort)

Ningú és perfecte i tots cometem errors. A més a més, el que per a mi pot ser una pràctica errònia pot ser que per a tu no ho sigui. Tot i això hi ha alguns costums que, aplicats a la fotografia de viatge, convindria evitar. Si els tenim presents a l’hora de viatjar, serà més fàcil tornar a casa amb fotografies que mostren com cal l’experiència viscuda.

Viatjant sol amb una càmera rèflex digital penjant del coll, acostumo a ser el candidat ideal per a demanar una foto de grup, quelcom que normalment faig encantat. Massa vegades però, m’allarguen càmeres de gama alta amb configuracions inadequades a les circumstàncies.

Imatge CC de Epsos.de a Flickr.

Si les fotografies no són una part important de les teves vacances no et preocupis, la millor foto i la millor càmera sempre són la disponible en cada moment i circumstància. Però si en canvi vols tenir un bon record i, per exemple, elaborar un bon àlbum fotogràfic (ja sigui digital o dels de tota la vida), potser que et plantegis evitar aquestes situacions:

Error n1: La càmera? Sempre en mode automàtic!

Molt senzilla ha de ser la càmera com per a que no incorpori algun tipus de mode, com a mínim, semi-automàtic. Quan posem el símbol verd en el dial de selecció deixem que la càmera decideixi el 100% dels paràmetres tècnics al prémer el disparador. Un dels principals és la sensibilitat d’ISO amb la que es farà la foto, un dels aspectes que més ens pot espatllar la foto (sobretot en càmeres compactes).

Utilitzar els modes semi-automàtics ‘P’, ‘S’, o ‘A’, ens permetrà decidir el nivell d’ISO que més ens convé. També ens proporcionarà accés, en gairebé totes les càmeres, a l’eina d’ajust d’exposició que sovint es representa amb un quadrat dividit amb un símbol de suma (+) i un de resta (-). Amb aquesta eina serrem nosaltres qui, a partir dels càlculs de llum de la càmera, decidirem si volem la imatge més clara o més fosca. Mori l’automàtic total!

Error n2: Desaprofitar les millors hores del dia.

Les fotos de les postes de sol són precioses, però les de la sortida també, eh? Sovint els llençols se’ns enganxen i ens costa llevar-nos aviat per aprofitar un dels millors moments del dia per fer fotos (a mi el primer). Si sortim tard a visitar el centre de la ciutat on estem passant uns dies de vacances, probablement ens trobarem amb els carrers atapeïts de gent i amb una llum poc interessant per a la fotografia.

Els primers raigs de sol i els últims són molt fotogènics, gràcies a una menor intensitat i a la horitzontalitat de la font de llum. Al migdia la llum del sol sovint és massa vertical i crea ombres que poden aportar poc joc a la fotografia. Tenir en compte quina és la millor hora per a fer una determinada foto marcarà, de totes totes, la diferència que la farà digne de ser la portada de l’àlbum de fotos.

Error n3: Fer només fotos tipus ‘selfies’ (o no fer-ne cap).

Aquest sóc jo davant la Torre Eiffel de París, quest sóc jo al Louvre, aquest sóc jo a dalt de l’Arc de Triomf…. i etcètera. I a vegades fins i tot fent un saltiró o fent veure que aguantes a la torre inclinada de Pisa per a que no caigui!

Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)

Bromes a banda, potser que tornem del viatge amb algunes fotografies en les que el més important a mostrar no siguem nosaltres mateixos. Si no, ens perdrem bona part dels detalls i dels grans paisatges als que tant ens ha costat arribar.

El contrari tampoc és bo, i sovint és el meu cas. En tornar del meu primer viatge a Londres els meus amics em van preguntar ‘i totes les fotos són així, artístiques?’. Segurament es referien a que jo no sortia a cap les imatges que els mostrava. De mica mica però, miro de posar-hi remei.

Error n4: No buscar el sentit o intenció de la foto.

Ja vaig mencionar breument aquest error en el post sobre els aspectes a tenir en compte al fer fotos, hi vull insistir. Si volem una bona foto, és necessari que en el moment de fer-la ens preguntem què és el que volem expressar amb ella. Si tan sols fem la foto, amb la càmera a nivell de la nostra vista i sense preocupar-nos del que deixem dins o fora del quadre, serà molt complicat que després tingui res d’especial.

La fotografia és una forma d’expressió com l’escriptura, el vídeo o la narració. Cal per tant saber què volem transmetre, la intenció que volem donar a la imatge. No és mala idea que explorem i juguem amb les possibilitats que tenim en cada moment per aconseguir el resultat desitjat.

Error n5: Utilitzar el flaix.

He d’admetre que aquesta és una mania personal que no tothom ha de compartir. La meva manera d’entendre la foto de viatge implica intentar captar l’escena que estic presenciant amb el menor número d’artificis possible. Això passa per evitar els recursos de tècniques com el HDR (High Dynamic Range), però també la utilització del flaix. Si un local és fosc, és fosc. Si el subjecte està en contrallum i no ho podem evitar, no ho podem evitar.

L’única excepció que faria al respecte d’aquesta norma que m’he autoimposat és a l’hora de fer fotos de persones en ambients amb molt poca llum. Quan sortim de festa i volem fer una foto de grup, normalment no hi ha altre manera de fer la foto que utilitzant el flaix de la càmera i la situació ja és prou artificial de per si. A la resta de situacions evitar el flaix ens proporcionarà naturalitat i reflectirà amb més fidelitat l’escena.

I per acabar, com de costum, recorda que totes les normes estan per a ser trencades.

Guies de paper o guies digitals, quina dur de viatge?

dijous, 24/04/2014 (imonfort)

Torno a ser a Marroc per acabar el viatge que vaig començar el setembre passat. Durant aquella estada ja vaig parlar de la substitució de la llibreta de paper a favor d’aplicacions al telèfon mòbil a l’hora de prendre notes de viatge.

Però tot i prendre les notes al mòbil, com es pot intuir a algunes fotos, encara duia a sobre una guia de viatge en format paper. Aquest cop, només duré la versió digital de la mateixa.

Tot i agradar-me el món de la tecnologia mai he estat el que en anglès es coneix com un ‘early adopter’ (aquells que de seguida s’apunten a les últimes novetats tecnològiques). Vaig ser dels últims en adquirir un DVD (ni tinc ni crec que mai tingui un reproductor Blu-Ray), disparo en JPG quan crec que la ocasió s’ho val, i encara no domino del tot això de les xarxes socials i fer fotos amb el mòbil.

Ara però crec que ja ha arribat el moment de fer el pas a les guies digitals de les que, bàsicament, n’he trobat de dos tipus:

-Guies tradicionals en format digital.

Aquesta ha estat la meva elecció. El factor decisiu va ser posar sobre la balança de la cuina la versió en paper d’una guia de viatge, i comparar-ne després el pes amb el de la meva tauleta de 7 polzades. Tan sols uns grams menys diferència (a favor de la tauleta digital).

Amb un pes semblant podia tenir la mateixa informació i molta (moltíssima) més. No només disposaria de la guia de viatge sinó que podria gaudir de la resta d’aplicacions i continguts que duc amb mi a la tauleta, altres llibres i guies inclosos. La decisió estava feta.

Tot i que l’accés al contingut de la guia en versió digital no és tan ràpid com obrir un llibre (cal encendre-la, desbloquejar-la, obrir l’aplicació i trobar la pàgina a consultar), també és cert que la guia permet accedir directament a contingut ‘online’ com les webs dels allotjaments o mapes.

-Guies ‘online’ generades pels usuaris.

Aquestes són guies que algunes pàgines web i empreses ofereixen, normalment de forma gratuïta, per a descarregar i utilitzar en els nostres dispositius mòbils.

La diferència principal de bona part d’elles és que generen el seu contingut a partir de la informació que comparteixen els mateixos usuaris. Això aporta, per una banda, frescor i idees que podem no trobar en guies més tradicionals, però per l’altre poca professionalitat i/o neutralitat en les seleccions i dades aportades. És la història de sempre.

Tot i no ser una opció a descartar d’entrada, aquesta no ha estat l’escollida. Si bé ens pot ajudar a descobrir visites poc convencionals, és fàcil que els comentaris caiguin en tòpics i que la informació aportada no sigui del tot contrastada. En tot cas la considero un complement a tenir en compte, però no un substitut de les guies de tota la vida.

Com a resum, aquests són els principals avantatges i inconvenients que he trobat a l’hora de decidir dur a sobre una guia de viatge digital enlloc d’una en format paper:

-Avantatges:

  • En un pes semblant moltes més prestacions i serveis (i encara més si trobem WiFi).
  • Links i mapes a un click.
  • La tauleta digital ocupa menys volum que la guia de paper.
  • En consultar-la ningú sap ben bé què fas, pots semblar menys ‘guiri’.
  • En el meu cas concret, la guia en paper costava tres vegades més que la versió digital de la mateixa guia i edició.

-Inconvenients:

  • La tauleta es pot espatllar i deixar de funcionar (cosa que no acostuma a passar amb els llibres).
  • Cal carregar-ne la bateria, per descomptat.
  • L’accés a la informació no és tan immediat i directe.
  • Pots cridar l’atenció en treure una tauleta en segons quins ambients (tot i que cada vegada menys).
  • El procés de compra ‘online’ mitjançant botigues especialitzades va ser complicat i ple de traves a causa de les proteccions de drets d’autor (tot i haver-la pagat!).

Fotografia i mòbils: 3 exemples del que ens espera.

dimecres, 2/04/2014 (imonfort)

Si em coneixes ja saps que no sóc el viatger que més utilitza el mòbil per a capturar els llocs que visito. Sovint en el mòbil hi trobo a faltar moltes de les possibilitats que la meva petita rèflex digital em dona. Tot i això cada vegada són més els qui decideixen deixar les càmeres a casa i només dur a la butxaca el seu mòbil quan van de viatge.

Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.Fotografiant la sortida del sol al Marroc amb el mòbil.

En els últims mesos hi ha hagut una sèrie d’anuncis de les principals companyies de mòbils, alguns d’ells fets durant el Mobile World Congress de Barcelona, que poden suposar un canvi en la qualitat de les fotos fetes amb aquests dispositius.

-Dobles sensors i enfocar després de fer la fotografia

Sembla que alguns fabricants tenen la vista posada en ampliar les possibilitats de les seves càmeres afegint més sensors i òptiques als dispositius. Aquest és l’exemple d’HTC, que en el seu proper mòbil estrella oferirà la possibilitat d’escollir la zona d’enfocament de la imatge després d’haver fet la fotografia.

Encara no se n’han desvetllat els detalls, però sembla que la incorporació d’un segon sensor podria evitar utilitzar el sistema que altres marques ja tenen al mercat per a la mateixa funció. Així, enlloc de fer tres fotografies amb diferents enfocaments en un breu període de temps (com ja fan Samsung, Nokia o Sony), la càmera d’HTC enregistraria la informació de l’entorn per a seleccionar la zona enfocada.

Aplicació de Nokia per a ajustar l’enfocament un cop feta la foto.

En aquest sentit també Google treballa en la capacitat dels mòbils per a interpretar el relleu del seu entorn. El projecte Tango de la companyia treballa per incorporar sensors 3D als dispositius que el permetrien escanejar l’entorn per fer-ne un mapa en tres dimensions. Aquest mapa tindria diverses utilitats, des d’aplicacions amb realitat augmentada fins a fotografies i vídeos tridimensionals.

-Més megapíxels, més resolució, més possibilitats

Tot i que el proper telèfon estrella de Samsung comptarà amb un sensor de 16 megapíxels, molt semblant al que altres ja estan oferint, hi ha un fabricant que ha decidit dur aquesta xifra tant lluny com li és possible. Ja fa temps que Nokia va presentar el Lumia 1020 amb un sensor de, ni més ni menys, que 41 megapíxels. Per a què tants si normalment no compartim imatges tan grans? Doncs per a poder oferir imatges de gran qualitat en reescalar la imatge a mides més manejables i, sobretot, per a oferir un zoom falsificat però amb bona resolució al retallar la imatge.

També veiem com operadors com Samsung o Sony comencen a oferir vídeos en qualitat 4K, amb una resolució molt més alta que la FullHD amb la que ja tots estem habituats.

Per a mi però, la innovació més destacable en aquest sentit és la possibilitat de desar les imatges en format RAW (aquí parlàvem una mica d’aquest format), per a la seva posterior edició. Disposar de l’arxiu RAW permetria exprimir al màxim les possibilitats dels petits sensors que duen les càmeres dels mòbils.

Els primers en fer-ho han estat els de Nokia utilitzant el sistema operatiu de Windows, que sembla que centren bona part de la seva estratègia en les capacitats fotogràfiques dels telèfons. Actualment els seus models Lumia 1020 i 1520 ja incorporen la captura i edició d’imatges en RAW. Però no seran els únics, ja que els desenvolupadors del sistema operatiu Android sembla que podrien estar treballant per incorporar la captura RAW als seus dispositius. Això podria suposar tota una revolució en les aplicacions fotogràfiques per a mòbils, i possiblement un increment notable de la qualitat de les fotografies.

-Òptiques intercanviables als iPhone

Dues patents recents d’Apple semblen indicar que la companyia té en ment incorporar òptiques intercanviables per als seus telèfons. Serien accessoris a afegir a la càmera del darrera del mòbil i que permetrien ampliar-ne les possibilitats, com afegir un gran angular o un teleobjectiu.

Imatge de la patent d'AppleImatge de la patent d’Apple.

La primera de les patents implica una muntura magnètica per a subjectar les òptiques al dispositiu. Això permetria una acció ràpida, senzilla i neta; però possiblement poc estable i fiable. Potser per això també han patentat la possibilitat de fixar les òptiques mitjançant un encaix semblant al que ja s’utilitza a les rèflex digitals.

Sigui com sigui, això no són més que patents i no hi ha cap indici que indiqui que s’hagin de fer realitat en un futur pròxim.

Queda clar que les capacitats fotogràfiques dels telèfons mòbils estan lluny d’arribar al seu límit i encara ens queda molt per veure. La forta competència aguditza l’enginy, i la importància que els usuaris donen a la fotografia fa que es dediquin molts esforços per millorar-ne constantment les prestacions.

Jo em poso com a compromís personal explorar-ne més les seves possibilitats, ja que la immediatesa i facilitat per interactuar amb les imatges a les xarxes és cada dia més enriquidora i necessària.

Totes les notícies i imatges extretes del blog www.connect.dpreview.com (en Anglès).

5 recursos ‘online’ i ‘offline’ per a viatgers

dimarts, 11/03/2014 (imonfort)

Ens pot ajudar la tecnologia quan estem de viatge? I tant! Alguns dels problemes són tan antics com la història de la humanitat, d’altres són més recents. En aquest post he volgut recopilar algunes de les eines tecnològiques que jo mateix faig servir en els meus viatges amb més o menys freqüència, i que en algun moment han sorprès als qui tenia al voltant. Sovint la solució no requereix dispositius d’última generació, sinó que en molts casos l’enginy i la senzillesa acaben sent la clau.

-Un clàssic passat al digital: el diccionari d’imatges
(app per a mòbil)

Sempre és interessant conèixer algunes paraules en l’idioma del país que estem visitant, encara que no el dominem del tot, però això no sempre ens salvarà de determinades situacions. A vegades ens cal referir-nos a objectes concrets i, tal com s’acostuma a dir, una imatge pot valdre més que mil paraules.

En aquest últim viatge a Rússia, per exemple, en més d’una ocasió vaig utilitzar el navegador d’internet del telèfon mòbil per cercar imatges dels productes que volia comprar en el supermercat i que no veia a les prestatgeries. Però si no hagués disposat de connexió de dades al mòbil (cosa que sovint passa quan viatgem), ho hagués tingut força més complicat.

Per no haver de recórrer al paper i llapis per jugar al ‘Dicciopinta’ amb la noia del supermercat de torn, ja fa molt de temps que es van inventar els diccionaris visuals. Mitjançant fotografies molt senzilles, només cal que assenyalem amb el dit allò que més s’assembla al que volem dir. Ara també està disponible en versió aplicació per a mòbils. Així, sempre i quan ens quedi bateria, no cal que ens preocupem de la connexió a internet per a fer-nos entendre fàcilment.

-La informació dels vols sempre a punt
(app per a mòbil)

Ara que ja hi estic tan acostumat, a vegades em sorprèn trobar algú que no utilitza l’aplicació ‘TripIt‘ per a organitzar els vols i demés desplaçaments d’un viatge. Per a mi s’ha convertit en una aplicació d’ús gairebé quotidià cada vegada que viatjo, com podria ser la del correu electrònic o les de les xarxes socials.

Per a utilitzar-la només cal que reenviem a una adreça concreta els correus electrònics que ens arriben en comprar un vol o bitllet de tren. A partir d’aquí el servei n’extreu les dades principals i les inclou de forma automàtica a l’aplicació del mòbil. D’aquesta manera podem tenir sempre de forma organitzada, i sense dependre de connexió de dades, la informació clau dels vols (dates, horaris, codis de reserva, temps d’espera entre vols…). Si escollim la versió de pagament, a més a més, també inclouen altres serveis com mantenir-te informat de qualsevol canvi o retard en els teus vols.

-Descoberta de la zona de la mà de la gent de Google
(app per a mòbil)

Abans de viatjar sovint ens comprem una guia de viatge de la zona, cerquem informació de la destinació a internet, consultem els nostres blogs de viatge preferits… Però l’aplicació ‘Field Trip’ està dissenyada i pensada per a tot el contrari, per a descobrir els atractius de la zona en la que ens trobem en aquell precís moment.

Per a fer-ho es serveix dels sistemes de geolocalització del mòbil per a situar-nos dins un mapa semblant al de Google Maps. A partir de la informació que recopila de fonts força diverses disponibles a la xarxa, situa en aquest mapa diferents punts que creu que poden ser del nostre interès. Com més la utilitzem més acurada serà la cerca, ja que recorda les nostres preferències.

Potser no és la millor eina per a planificar un viatge, però de ben segur pot resultar interessant consultar-la en algun moment distret durant el viatge. Alerta però, que en aquest cas si que cal estar connectat a internet per a poder-la utilitzar.

-Editar fotografies des de qualsevol ordinador
(eina ‘online’)

Viatjar lleuger és una prioritat i dur el ordinador portàtil sempre a sobre pot ser un luxe. No és estrany però trobar ordinadors d’ús públic allà on estem allotjats (ja sigui com a servei del hotel o hostel, o en cibercafés). Però el més probable és que aquests ordinadors no disposin de software d’edició d’imatges o que, si ho fan, aquest no tingui totes les eines que estem acostumats a utilitzar.

Si aquest ordinador que volem utilitzar està connectat a internet, estem salvats. Existeixen un gran nombre d’editors d’imatge a la xarxa que ens permetran retocar les nostres fotografies abans d’enviar-les a la família o compartir-les a les xarxes socials, jo recomano el de Pixlr.com. Ja fa temps que funciona i ben poques vegades m’ha donat problemes. És força potent i, a més a més, es poden utilitzar moltes funcions (fins i tot les dreceres del teclat) que més s’utilitzen en programes com Photoshop.

-La pàgina del càmping està en Alemany, i ara què?
(eina ‘online’)

Tots hem utilitzat en algun moment o altre el traductor de Google, amb les seves virtuts i els seus defectes. S’ha convertit en una eina bàsica, a vegades massa i tot, i ben pocs no la coneixen. Però amb el temps me n’he adonat -amb certa sorpresa- que no tothom coneix el que per a mi és una de les seves millors funcions: la traducció d’una pàgina web al complet.

Si ens trobem amb una web en un altre idioma, no cal que introduïm al traductor cada frase de text que ens hi trobem. Només hem de copiar-hi l’adreça concreta de la web i l’eina ens traduirà la pàgina sencera mostrant-la tal i com és en l’idioma original. La traducció difícilment serà perfecte, però sempre serà una gran ajuda per a navegar en una web amb un idioma que no coneixem.

5 aspectes a tenir en compte per a obtenir millors fotografies

dimarts, 18/02/2014 (imonfort)

En tota fotografia hi ha, com a mínim, dos aspectes generals a tenir en compte. Un d’ells és la tècnica, és a dir, tots els detalls amb els que configurem la càmera abans de disparar. Però aquest post és sobre l’altra, la part estètica, la que definim quan decidim què i com enfoquem, o quins elements deixem dins o fora de la fotografia.

A continuació trobaràs 5 conceptes o elements a considerar a l’hora de prendre la decisió, i que et poden ajudar a millorar les teves fotografies de viatge.

-Sàpigues què és el que vols expressar.

Molt sovint em trobo amb fotografies tècnicament correctes, però que els falta acabar de definir l’aspecte estètic. Jo acostumo a anomenar-ho ‘la intenció’. A vegades és més fàcil d’entendre si pregunto a qui ha pres la foto ‘¿Què és el que volies fotografiar?’ (alerta, si la resposta és ‘no ho sé’ no hi ha massa res a fer).

Des del meu punt de vista tota fotografia hauria de tenir una ‘intenció’ o idea a expressar. Per norma general intento que a les meves fotos el peu de foto sigui tant poc important com sigui possible. La situació ideal és que la imatge s’expliqui per si mateixa. Així que abans de disparar, crec que és bona idea tenir clar saber què és el que vols mostrar amb la imatge que estàs a punt de prendre. Només amb aquest punt, si és que no ho estaves aplicant fins el moment, les teves imatges milloraran considerablement.

-Tingues les línies i els terços sempre presents.

Segur que coneixes o has sentit a parlar de la norma dels tres terços. Només per si de cas, aquesta norma diu que els subjectes, línies d’horitzó i principals elements de la fotografia mai han d’estar situats al centre de la imatge. En dividir el quadre de la imatge en terços obtenim dues línies verticals, dues d’horitzontals i quatre punts (allà on es troben les línies), que és on teòricament hem de concentrar els elements a destacar de la imatge.

Els punts on es troben les línies són els punts, teòricament, amb més força de la imatge.

No sempre segueixo la norma, però sempre és recomanable tenir-la present com a base general a l’hora d’enquadrar. Per a mi però, són molt més importants les línies que es dibuixen a la imatge entre els elements que la configuren. Les línies que més m’agraden acostumen a ser les mirades, ja que ajuden a centrar el punt d’atenció cap a l’element a destacar.

Les dues imatges són gairebé idèntiques, però la mirada del treballador
dirigeix l’atenció cap a l’esquiador a la segona.

-Juga amb el desenfocament per centrar l’atenció i dirigir la mirada.

Si disposes d’una càmera reflex digital amb objectius que permeten obtenir un camp d’enfocament molt reduït, pots utilitzar aquest efecte per a concentrar l’atenció en un sol punt de la imatge.

Quan utilitzem un número de diafragma baix (el que a la càmera ens apareix com a ‘f’) el sensor rep més quantitat de llum, però al mateix temps es redueix la distància focal i només els elements a certa distància queden ben enfocats. El mateix passa quan utilitzem el zoom o la fotografia ‘macro’. O, més ben dit, l’efecte s’accentua en aquests dos últims casos.

Gràcies al desenfocament del fons, la mirada es centra en la gavina (que, a més a més, mira a càmera).

Evidentment, jugar amb zones desenfocades ajuda a centrar l’atenció de l’observador en allò que ha quedat enfocat i ens pot ajudar a expressar la idea o intenció que teníem inicialment en ment.

-La repetició funciona, la singularitat encara més.

Fotografiar elements repetitius acostuma a donar força bons resultats, com a mínim, a nivell estètic. A vegades pot ser quelcom tant senzill com una parada del Bicing a vessar de bicicletes, a vegades quelcom més complicat com trobar un grup d’animals o persones que miren tots cap a la mateixa direcció o realitzen una mateixa acció.

Però el que estèticament funciona encara millor, és trobar allò que és singular entre una trama repetitiva. Si podem trobar un element singular entre un munt tots iguals, la foto està gairebé garantida.

-Cuida els marges. No tallis caps, peus o edificis.

A vegades només cal moure’s un parell de metres per a evitar que el fanal entri dins la imatge. Així de senzill, així de complicat. Hi ha ocasions en que abans de disparar em passo una bona estona cercant la millor posició per a prendre la foto.

Quan fotografiem paisatges, especialment si són urbans, sempre hi ha un munt d’elements que podem incloure o descartar de la imatge final. Per a mi és important intentar que els objectes i persones no quedin tallades. A vegades per aconseguir-ho només cal desplaçar-se una mica, canviar l’angle des del que es dispara, o esperar al moment concret en que la gent que passa està a la distància necessària.

També acostumo a vigilar que es línies de l’horitzó (o equivalent) quedin totalment horitzontals, però això ja és una qüestió de gustos.

Aquest punt pot semblar poc important, però a mi crec que m’ajuda a marcar la diferència. No tothom té la paciència o el temps per a esperar al moment oportú, o per a trobar el lloc des d’on disparar la foto. A Istanbul, i potser aquest és un cas extrem, em va costar un parell de dies i força xerrameca poder trobar el lloc des d’on fotografiar la Mesquita de Sultanahmet, però crec que va valer la pena.

Tenir aquestes ‘normes’ o consells presents, i incorporar-los en el procés de prendre la imatge, segur que et pot ajudar en moments d’indecisió. Tot i que per descomptat, totes les normes estan per ser trencades.

No sempre segueixo les normes, com en aquesta foto -una de les meves preferides
del viatge a Marroc– en que me les “salto” totes.

Val la fotografia d’un paisatge més de 4 milions de dòlars? I les teves?

dimarts, 28/01/2014 (imonfort)

Revisant el meu arxiu de links i articles, m’he trobat aquests dies amb una entrada al blog de Tino Soriano en la que parla del preu d’algunes fotografies a les subhastes d’art. Tots sabem que la xifra final en el mercat artístic pot tenir ben poc a veure amb la qualitat tècnica o l’espectacularitat d’una peça, i que sovint és l’especulació o l’oportunitat d’inversió les que acaben fixant el preu. Però és que en aquesta ocasió la foto més cara de totes, amb una xifra de 4.338.500$, és d’un senzill paisatge del que sembla ser un riu i les seves ribes plenes de gespa. Val aquesta fotografia la quantitat pagada?


Andreas Gursky, Rhein II (1999), venuda per 4,338,500$

Aquests dies estic participant com a voluntari en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi (Rússia), col·laborant en el gran centre de premsa que acollirà uns 3.500 periodistes acreditats. Entre ells, molts són fotògrafs que lluitaran cada dia de competició per aconseguir la fotografia que acabarà a les portades dels diaris de mig món. Sempre em sorprèn que en tantes ocasions, diferents diaris acabin triant la mateixa fotografia d’un esdeveniment. El motiu? Les agències de notícies com Reuters, Associated Press, o l’immens arxiu fotogràfic de Getty Images.

Bona part dels diaris i portals de notícies compren les imatges de grans esdeveniments a aquestes agències, que les mostren en galeries tematitzades. Al final, tot i la gran quantitat de fotògrafs, molts editors acaben triant entre les mateixes imatges que els ofereixen les agències. A quin preu les compren? No en tinc ni idea, però veient el desplegament de mitjans que representa per a aquestes empreses i professionals cobrir uns Jocs Olímpics d’hivern, les xifres finals han de ser, per força, elevades.

Tot i això, segons tinc entès, sovint el professional darrera de la càmera només s’acaba enduent un molt petit percentatge de la venta de la imatge. És per això, i per a la gran saturació d’imatges que hi ha a la xarxa, que sóc força escèptic a l’hora d’oferir les meves fotografies a alguna agència per a que les inclogui al seu catàleg. Els meus companys voluntaris del centre de premsa, sabent que em dedico a la fotografia, a vegades em pregunten si m’agradaria treballar per a les agències. La resposta és que, de moment, crec que aquesta no seria la millor opció per a mi.

Però si aquest no és el teu cas i vols provar sort venent les teves imatges, pots intentar un d’aquests camins:

-Picar a la porta dels més grans.

La principal pàgina web de fotos d”stock’ de Getty Images és iStockphoto.com, i crear-hi una compte d’usuari per a pujar les teves pròpies fotos no és complicat. Hauràs de triar quin tipus d’imatges vols aportar al catàleg i te’n demanaran alguns exemples. Si creus que les teves fotos tenen una qualitat prou bona com per a formar part de la seva col·lecció, pot ser una manera força senzilla de començar.

-Seduir de forma indirecta als més grans.

Ja fa anys que Getty Images va signar un acord de col·laboració amb la gent de Flickr.com. Si fa temps que prens fotografies, el més probable és que ja disposis d’un compte d’usuari a Flickr, la xarxa social de fotografia més gran del món. Si aquest és el cas, només cal que activis la opció per a que el teu compte estigui disponible per a ser revisat per part de la gent de Getty Images. Si en fer-hi un cop d’ull els agrada el que hi troben, es posaran en contacte amb tu per a incloure les teves imatges al seu catàleg.

-Anar d’alternatiu i apostar per col·leccions més modestes.

Aquest és el meu cas. Hi ha vàries iniciatives que estan provant de trencar el semi-monopoli de les grans agències, i que busquen oferir condicions, contractes i percentatges més favorables per als fotògrafs. La principal pega és evident, l’audiència potencial es redueix de forma dràstica. Però com que personalment no espero vendre fotografies a la xarxa, que ja he comentat que cada dia la veig més saturada de bon material, em va semblar interessant obrir un compte en una d’elles per donar-hi suport. En aquest cas la web triada és PicFair, que només es queda amb el 10% de l’import de la venda i et deixa triar el preu de cada fotografia.

Així doncs, quin és valor de les teves fotografies de viatge?

———————————————–

Actualització a 11 de Març de 2014:

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut alguns canvis per part de Getty Images que modifiquen alguns dels detalls mencionats en els posts.

Per una banda, els líders dels catàlegs d’imatges online van anunciar que feien accessibles totes les seves fotografies de forma gratuïta per al seu ús a webs i blogs. Això no vol dir que regalin les imatges. Especifiquen com s’han d’utilitzar -mitjançant un codi que s’ha d’incrustar a la web- incloent sempre la informació de l’autor i l’origen de la imatge. Amb aquest mètode no només regularitzen quelcom que ja s’estava fent (l’ús sense pagar dels seus catàlegs), sinó que, a més a més, ara també tenen la possibilitat de recollir les dades (mitjançant els codis incrustats) de visualització i ús de les imatges.

Però els canvis no acaben aquí, ja que algunes webs anuncien avui que Getty Images hauria enviat un comunicat als seus usuaris avisant de la fi de l’acord amb Flickr.com. Després de gairebé sis anys junts, els usuaris de Flickr que encara no ho haguessin fet ja no podran oferir a través de la xarxa social fotogràfica les seves imatges a Getty. Per descomptat, tothom qui ho vulgui podrà seguir proposant les seves fotografies directament a la pàgina web de Getty.

És inútil seguir fent fotografies?

dimarts, 7/01/2014 (imonfort)

Acabo de passar uns deu dies a Istanbul en els que, per descomptat, he estat fent un munt de fotografies. La ciutat té una barreja ideal entre modernitat, història i tradició que fa que no et calguin masses excuses per a treure la càmera de la funda. Fins i tot la seva silueta (‘skyline’) es diu que està protegida per preservar-la evitant noves construccions més altes que podrien ocultar els minarets de les mesquites i destruir una de les vistes més icòniques.

La famosa mesquita de Sultan Ahmed a Istanbul, coneguda com la ‘mesquita blava’.

Però de debò calia fer totes les fotografies que vaig fer? Sent Istanbul una de les deu ciutats amb més turistes a nivell mundial, les probabilitats de que algú altre hagués fet amb anterioritat unes fotos com les meves ratllen el 100%. Tot plegat em va recordar una conversa amb un bon amic a Londres reflexionant, a partir d’un article de Joan Fontcuberta, sobre el sentit de la fotografia en l’actualitat.

Així que m’ha semblat interessant posar-me a prova i, de passada, explorar una eina potser no del tot coneguda del cercador d’imatges de Google: la petita càmera de fotos que apareix a la dreta del requadre de cerques. Quan hi cliquem ens permet incorporar una fotografia, ja sigui mitjançant una adreça web o des del nostre disc dur. En fer-ho, Google cercarà dins la seva extensa base de dades fotografies similars a la que hem aportat.

És un sistema que alguns fotògrafs utilitzen per descobrir si alguna pàgina web està utilitzant les seves imatges sense autorització, però en aquest cas servirà per comprovar l’originalitat o no de les fotos que vaig fer durant la visita a Istanbul.

Aquesta és la primera foto que he provat de cercar i, com es pot veure, Google ha trobat moltes fotos amb una tonalitat similar, però cap d’Istanbul feta des del mateix mirador.

Foto que vaig fer d’Istanbul a la part final del ‘Golden Horn’

El resultat de Google en cercar mitjançant la fotografia original.

Ara bé, la cosa ja canvia força si hi introdueixo una imatge amb els perfils més ben definits d’una de les icones de la ciutat. Tal i com era d’esperar, no vaig ser el primer en esperar el moment adequat a la posta de sol per fer la foto de la silueta de la mesquita de Süleymaniye (gavina inclosa).

De nou la fotografia original que vaig prendre de la mesquita de Süleymaniye.

I de nou els resultats de Google, molt més acurats.

Així que exagerant una mica, podríem arribar a la conclusió que fer fotografies ha deixat de ser necessari. Com a mínim pel que fa a les fotos de grans icones o monuments. La cosa ja canvia si fem fotografia social, o ens fotografiem a nosaltres mateixos davant els monuments o paisatges (quelcom que jo gairebé mai faig). Potser per això cada vegada veig més gent que opta per opcions extremes: o bé quan viatgen ja només fan fotos amb el mòbil, o bé porten equips professionals amb grans objectius i trípodes per intentar millorar el que algú altre ja ha fet abans. Que cadascú triï el que li vagi millor.

Només una petita nota per acabar: Segons un estudi, sembla ser que fer fotografies podria fer disminuir la capacitat de recordar detalls del que hem fotografiat. La nostra ment ja no fixaria tant els detalls perquè sap que en qualsevol moment pot tornar a revisar la foto. Així que, és millor deixar ja definitivament de fer fotografies? La meva resposta personal és no. Mentre em segueixi divertint i apassionant ho seguiré fent, més enllà de la seva utilitat o no.

5 idees per a regalar a viatgers tecnològics

dimecres, 18/12/2013 (imonfort)

Tot un clàssic. Arriben aquestes dates i les botigues s’omplen de curiosos buscant el regal perfecte per a familiars i amics. No és que vulgui contribuir a la errònia associació de les festes de Nadal amb la necessitat de comprar compulsivament, però sí que l’ocasió em permet fer un petit recopilatori d’idees i objectes que de ben segur agradaran a la majoria d’aficionats als viatges, la fotografia o les tecnologies en general.

1-Trípode de cable per a dur a la butxaca

Si t’agrada fer fotografies saps que sovint un trípode pot marcar la diferència entre tenir una bona foto o no tenir-la, especialment en condicions de poca llum. Però dur el trípode a sobre quan som de viatge no sempre és possible, ja que els més petits només serveixen per a càmeres compactes i els més grossos són complicats de dur tot el dia a sobre.

Amb aquest “trípode” de cable tindrem sempre a mà una forma senzilla d’estabilitzar les nostres imatges, en un dispositiu que no ens farà massa nosa a la bossa. Estirant i trepitjant el cable establirem una tensió que evitarà la majoria de moviments no desitjats.

2-Localitzador electrònic de maletes

T’agradaria saber si la maleta que has facturat és a “la panxa” de l’avió que et durà a l’altre banda del món? Aquest dispositiu es guarda dins la maleta i ell solet s’activa i desactiva en funció dels moviments de l’avió per informar-te, via aplicació al mòbil, d’on es troba exactament la teva maleta.

Funciona amb un servei de subscripció i envia missatges SMS al teu telèfon confirmant que la maleta ha arribat a la teva destinació en el mateix avió que tu. No utilitza GPS (tecnologia que difícilment funcionaria dins una maleta a la bodega d’un avió) i compleix amb totes les normatives d’aviació.

3-Òptiques espia

Ja fa temps que una d’aquestes és a la meva llista per als reis mags, però suposo que la seva funció no acaba d’agradar als reis d’orient. El seu funcionament és molt senzill, dins d’aquestes òptiques un mirall a 45º permet fer fotos del que tenim als costats sense, en principi, aixecar sospites.

Si t’hi fixes bé es veu el truc, però a primera vista semblen un objectiu com qualsevol altre. D’aquesta manera es poden capturar escenes amb molta més naturalitat, evitant la tensió que sempre ocasiona que algú t’apunti directament amb una càmera de fotos. Hi ha versió per a càmeres rèflex, i versió per a telèfons mòbils.

4-Carregador USB solar i portàtil

Estar de viatge sovint significa anar tot el dia amunt i avall, lluny d’endolls i carregadors. En el mercat ja hi ha un munt de carregadors externs per USB, però aquest a més a més permet carregar els nostres aparells amb energia solar. Tant si estem en mig d’una ciutat o ben lluny de la civilització, carregar les bateries de mòbils i càmeres ja no serà un problema. Ah! I per a viatgers més aventurers, també hi ha un carregador que permet generar electricitat a partir de l’escalfor d’un fogonet mentre preparem el sopar.

5-Càmera 35mm per peces

Arriba de la mà de la gent de les càmeres Lomo, i és un ‘kit’ força assequible que permet muntar la teva pròpia càmera de 35mm. És tota de plàstic i permet ben poques opcions pel que fa a les òptiques, però sempre podràs presumir d’haver-la muntat tu. Un regal ideal per a aficionats a la fotografia ja que permet descobrir tots els mecanismes bàsics implicats en la obtenció de la imatge. Això sí, per descomptat només està disponible en versió analògica.