Revisant el meu arxiu de links i articles, m’he trobat aquests dies amb una entrada al blog de Tino Soriano en la que parla del preu d’algunes fotografies a les subhastes d’art. Tots sabem que la xifra final en el mercat artístic pot tenir ben poc a veure amb la qualitat tècnica o l’espectacularitat d’una peça, i que sovint és l’especulació o l’oportunitat d’inversió les que acaben fixant el preu. Però és que en aquesta ocasió la foto més cara de totes, amb una xifra de 4.338.500$, és d’un senzill paisatge del que sembla ser un riu i les seves ribes plenes de gespa. Val aquesta fotografia la quantitat pagada?

Andreas Gursky, Rhein II (1999), venuda per 4,338,500$

Aquests dies estic participant com a voluntari en els Jocs Olímpics d’hivern de Sochi (Rússia), col·laborant en el gran centre de premsa que acollirà uns 3.500 periodistes acreditats. Entre ells, molts són fotògrafs que lluitaran cada dia de competició per aconseguir la fotografia que acabarà a les portades dels diaris de mig món. Sempre em sorprèn que en tantes ocasions, diferents diaris acabin triant la mateixa fotografia d’un esdeveniment. El motiu? Les agències de notícies com Reuters, Associated Press, o l’immens arxiu fotogràfic de Getty Images.

Bona part dels diaris i portals de notícies compren les imatges de grans esdeveniments a aquestes agències, que les mostren en galeries tematitzades. Al final, tot i la gran quantitat de fotògrafs, molts editors acaben triant entre les mateixes imatges que els ofereixen les agències. A quin preu les compren? No en tinc ni idea, però veient el desplegament de mitjans que representa per a aquestes empreses i professionals cobrir uns Jocs Olímpics d’hivern, les xifres finals han de ser, per força, elevades.

Tot i això, segons tinc entès, sovint el professional darrera de la càmera només s’acaba enduent un molt petit percentatge de la venta de la imatge. És per això, i per a la gran saturació d’imatges que hi ha a la xarxa, que sóc força escèptic a l’hora d’oferir les meves fotografies a alguna agència per a que les inclogui al seu catàleg. Els meus companys voluntaris del centre de premsa, sabent que em dedico a la fotografia, a vegades em pregunten si m’agradaria treballar per a les agències. La resposta és que, de moment, crec que aquesta no seria la millor opció per a mi.

Però si aquest no és el teu cas i vols provar sort venent les teves imatges, pots intentar un d’aquests camins:

-Picar a la porta dels més grans.

La principal pàgina web de fotos d”stock’ de Getty Images és iStockphoto.com, i crear-hi una compte d’usuari per a pujar les teves pròpies fotos no és complicat. Hauràs de triar quin tipus d’imatges vols aportar al catàleg i te’n demanaran alguns exemples. Si creus que les teves fotos tenen una qualitat prou bona com per a formar part de la seva col·lecció, pot ser una manera força senzilla de començar.

-Seduir de forma indirecta als més grans.

Ja fa anys que Getty Images va signar un acord de col·laboració amb la gent de Flickr.com. Si fa temps que prens fotografies, el més probable és que ja disposis d’un compte d’usuari a Flickr, la xarxa social de fotografia més gran del món. Si aquest és el cas, només cal que activis la opció per a que el teu compte estigui disponible per a ser revisat per part de la gent de Getty Images. Si en fer-hi un cop d’ull els agrada el que hi troben, es posaran en contacte amb tu per a incloure les teves imatges al seu catàleg.

-Anar d’alternatiu i apostar per col·leccions més modestes.

Aquest és el meu cas. Hi ha vàries iniciatives que estan provant de trencar el semi-monopoli de les grans agències, i que busquen oferir condicions, contractes i percentatges més favorables per als fotògrafs. La principal pega és evident, l’audiència potencial es redueix de forma dràstica. Però com que personalment no espero vendre fotografies a la xarxa, que ja he comentat que cada dia la veig més saturada de bon material, em va semblar interessant obrir un compte en una d’elles per donar-hi suport. En aquest cas la web triada és PicFair, que només es queda amb el 10% de l’import de la venda i et deixa triar el preu de cada fotografia.

Així doncs, quin és valor de les teves fotografies de viatge?

———————————————–

Actualització a 11 de Març de 2014:

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut alguns canvis per part de Getty Images que modifiquen alguns dels detalls mencionats en els posts.

Per una banda, els líders dels catàlegs d’imatges online van anunciar que feien accessibles totes les seves fotografies de forma gratuïta per al seu ús a webs i blogs. Això no vol dir que regalin les imatges. Especifiquen com s’han d’utilitzar -mitjançant un codi que s’ha d’incrustar a la web- incloent sempre la informació de l’autor i l’origen de la imatge. Amb aquest mètode no només regularitzen quelcom que ja s’estava fent (l’ús sense pagar dels seus catàlegs), sinó que, a més a més, ara també tenen la possibilitat de recollir les dades (mitjançant els codis incrustats) de visualització i ús de les imatges.

Però els canvis no acaben aquí, ja que algunes webs anuncien avui que Getty Images hauria enviat un comunicat als seus usuaris avisant de la fi de l’acord amb Flickr.com. Després de gairebé sis anys junts, els usuaris de Flickr que encara no ho haguessin fet ja no podran oferir a través de la xarxa social fotogràfica les seves imatges a Getty. Per descomptat, tothom qui ho vulgui podrà seguir proposant les seves fotografies directament a la pàgina web de Getty.

Entrada publicada a Anàlisi / Reflexió el dimarts, 28/01/2014 a les 8:12.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.