Entrades amb l'etiqueta ‘Fotografia de Viatge’

Els 5 errors més habituals de les fotos de viatge

diumenge, 11/05/2014

Ningú és perfecte i tots cometem errors. A més a més, el que per a mi pot ser una pràctica errònia pot ser que per a tu no ho sigui. Tot i això hi ha alguns costums que, aplicats a la fotografia de viatge, convindria evitar. Si els tenim presents a l’hora de viatjar, serà més fàcil tornar a casa amb fotografies que mostren com cal l’experiència viscuda.

Viatjant sol amb una càmera rèflex digital penjant del coll, acostumo a ser el candidat ideal per a demanar una foto de grup, quelcom que normalment faig encantat. Massa vegades però, m’allarguen càmeres de gama alta amb configuracions inadequades a les circumstàncies.

Imatge CC de Epsos.de a Flickr.

Si les fotografies no són una part important de les teves vacances no et preocupis, la millor foto i la millor càmera sempre són la disponible en cada moment i circumstància. Però si en canvi vols tenir un bon record i, per exemple, elaborar un bon àlbum fotogràfic (ja sigui digital o dels de tota la vida), potser que et plantegis evitar aquestes situacions:

Error n1: La càmera? Sempre en mode automàtic!

Molt senzilla ha de ser la càmera com per a que no incorpori algun tipus de mode, com a mínim, semi-automàtic. Quan posem el símbol verd en el dial de selecció deixem que la càmera decideixi el 100% dels paràmetres tècnics al prémer el disparador. Un dels principals és la sensibilitat d’ISO amb la que es farà la foto, un dels aspectes que més ens pot espatllar la foto (sobretot en càmeres compactes).

Utilitzar els modes semi-automàtics ‘P’, ‘S’, o ‘A’, ens permetrà decidir el nivell d’ISO que més ens convé. També ens proporcionarà accés, en gairebé totes les càmeres, a l’eina d’ajust d’exposició que sovint es representa amb un quadrat dividit amb un símbol de suma (+) i un de resta (-). Amb aquesta eina serrem nosaltres qui, a partir dels càlculs de llum de la càmera, decidirem si volem la imatge més clara o més fosca. Mori l’automàtic total!

Error n2: Desaprofitar les millors hores del dia.

Les fotos de les postes de sol són precioses, però les de la sortida també, eh? Sovint els llençols se’ns enganxen i ens costa llevar-nos aviat per aprofitar un dels millors moments del dia per fer fotos (a mi el primer). Si sortim tard a visitar el centre de la ciutat on estem passant uns dies de vacances, probablement ens trobarem amb els carrers atapeïts de gent i amb una llum poc interessant per a la fotografia.

Els primers raigs de sol i els últims són molt fotogènics, gràcies a una menor intensitat i a la horitzontalitat de la font de llum. Al migdia la llum del sol sovint és massa vertical i crea ombres que poden aportar poc joc a la fotografia. Tenir en compte quina és la millor hora per a fer una determinada foto marcarà, de totes totes, la diferència que la farà digne de ser la portada de l’àlbum de fotos.

Error n3: Fer només fotos tipus ‘selfies’ (o no fer-ne cap).

Aquest sóc jo davant la Torre Eiffel de París, quest sóc jo al Louvre, aquest sóc jo a dalt de l’Arc de Triomf…. i etcètera. I a vegades fins i tot fent un saltiró o fent veure que aguantes a la torre inclinada de Pisa per a que no caigui!

Turistes davant la Torre de Pisa. (Origen de la foto… la grandesa d’Internet)

Bromes a banda, potser que tornem del viatge amb algunes fotografies en les que el més important a mostrar no siguem nosaltres mateixos. Si no, ens perdrem bona part dels detalls i dels grans paisatges als que tant ens ha costat arribar.

El contrari tampoc és bo, i sovint és el meu cas. En tornar del meu primer viatge a Londres els meus amics em van preguntar ‘i totes les fotos són així, artístiques?’. Segurament es referien a que jo no sortia a cap les imatges que els mostrava. De mica mica però, miro de posar-hi remei.

Error n4: No buscar el sentit o intenció de la foto.

Ja vaig mencionar breument aquest error en el post sobre els aspectes a tenir en compte al fer fotos, hi vull insistir. Si volem una bona foto, és necessari que en el moment de fer-la ens preguntem què és el que volem expressar amb ella. Si tan sols fem la foto, amb la càmera a nivell de la nostra vista i sense preocupar-nos del que deixem dins o fora del quadre, serà molt complicat que després tingui res d’especial.

La fotografia és una forma d’expressió com l’escriptura, el vídeo o la narració. Cal per tant saber què volem transmetre, la intenció que volem donar a la imatge. No és mala idea que explorem i juguem amb les possibilitats que tenim en cada moment per aconseguir el resultat desitjat.

Error n5: Utilitzar el flaix.

He d’admetre que aquesta és una mania personal que no tothom ha de compartir. La meva manera d’entendre la foto de viatge implica intentar captar l’escena que estic presenciant amb el menor número d’artificis possible. Això passa per evitar els recursos de tècniques com el HDR (High Dynamic Range), però també la utilització del flaix. Si un local és fosc, és fosc. Si el subjecte està en contrallum i no ho podem evitar, no ho podem evitar.

L’única excepció que faria al respecte d’aquesta norma que m’he autoimposat és a l’hora de fer fotos de persones en ambients amb molt poca llum. Quan sortim de festa i volem fer una foto de grup, normalment no hi ha altre manera de fer la foto que utilitzant el flaix de la càmera i la situació ja és prou artificial de per si. A la resta de situacions evitar el flaix ens proporcionarà naturalitat i reflectirà amb més fidelitat l’escena.

I per acabar, com de costum, recorda que totes les normes estan per a ser trencades.

RAW vs JPG. El millor format per a la fotografia de viatge.

dimarts, 26/11/2013

Tant si teniu una càmera tipus rèflex digital com si teniu un model avançat de qualsevol altre format, de ben segur que aquesta és capaç de poder guardar les fotografies en format RAW (a més a més del clàssic JPG de tota la vida, és clar). Però quins són els avantatges d’aquest format? Té alguns inconvenients?

El cert, és que cada vegada tindrem el format RAW més present en el nostre dia a dia quan treballem amb fotografies. Els fabricants cada vegada l’incorporen en dispositius menys sofisticats, i ja hi ha alguns telèfons mòbils que capturen imatges en RAW. De fet, fins i tot sembla que els desenvolupadors del sistema operatiu per a telèfons i tauletes Android estarien acabant de perfilar la possibilitat de gestionar aquest tipus de fitxers amb els models amb més capacitat de processament.

Però, abans de continuar, què són els fitxers RAW?

Els RAW són fitxers d’imatges amb les dades del sensor de la càmera gairebé sense editar ni comprimir. És a dir, la informació que ha generat el sensor en rebre la llum al fer una fotografia sense processar. És per això que si ho comparem amb els fitxers JPG (comprimits i processats), els fitxers RAW ocupen molta més memòria.

Però els fitxers RAW no són en si una fotografia, sinó que necessiten ser processats (el que equivaldria, en el cas d’un negatiu, a ser revelat). Entre la informació que guarden també hi trobem els ajustos que vam fer a la càmera en el moment de fer la fotografia (contrast, saturació, nitidesa, balanç de blancs…), però gràcies a no estar tota la informació processada podem variar aquests valors amb posterioritat per ajustar amb més precisió el resultat final.


Exemple d’ajustaments disponibles al menú de la càmera.

Què guanyo disparant en RAW?

-Més control en el resultat final de la imatge: Aquest possiblement sigui l’avantatge més evident de tots. En el meu cas em serveix, en moltes ocasions, per a acabar d’afinar el balanç de blanc adequat quan els pre-ajustos de la càmera no l’acaben d’encertar. Però no només, ja que també permeten ajustar el nivell de nitidesa, contrast i molts altres aspectes amb una precisió que els ajustos de la càmera sovint no permeten.

-Més qualitat d’imatge: Els fitxers JPG, per molt grans que siguin, estan comprimits i per tant sempre hi ha pèrdua d’informació. Quanta? Depèn de com la càmera processi la imatge al guardar-la en JPG. En canvi, si utilitzem el format RAW, tindrem la informació directe del sensor i serem nosaltres, amb el programa d’edició, els qui determinarem el nivell de compressió que hi volem aplicar.

-Salvar situacions compromeses: És evident que no sempre l’encertem a l’hora d’ajustar el diafragma o velocitat de l’obturador. A vegades (només a vegades, eh?) ens queden les fotografies un pèl fosques o massa clares. En aquests casos sempre és millor intentar arreglar-ho a partir d’un fitxer RAW que a partir d’un JPG. De nou, el fet que disposem de tota la informació sense comprimir ens facilitarà la feina salvant situacions de complicada solució.


Fotografia al British Museum feta durant el recent viatge a Londres, tal i com la va prendre la càmera.


La mateixa fotografia amb el balanç de blancs ajustat a partir del fitxer RAW.

Quins inconvenients té el format RAW?

-Ocupa molta memòria i fa que la càmera sigui més lenta: Evident, ja que els fitxers RAW ocupen entre tres i quatre vegades més que els seus equivalents en JPG. La nostra targeta de memòria i els discs durs amb les còpies de seguretat se’ns han fet petits de cop. A més a més, a la càmera li pot costar més de processar tanta informació i, per tant, pot ser que si estem fent moltes fotografies seguides el ‘buffer’ es saturi i haguem d’esperar uns instants per a poder prendre més imatges.

-Trigarem molt més a editar les fotos: Recordeu que els fitxers RAW necessiten ser ‘revelats’? Doncs això pot fer que veure i editar les fotos a l’ordinador es converteixi en una feina un xic tediosa. Gràcies a programes de processament com el ‘Lightroom’ d’Adobe (o les seves alternatives lliures i gratuïtes) és cert que això cada vegada passa menys, però tot i això el procés mai serà tant senzill com directament visualitzar els fitxers JPG.

-Caure en la temptació del terrible procés HDR: Segur que en algun moment heu vist alguna fotografia amb unes llums que semblen impossibles, benvinguts al món de les fotos amb ‘High Dynamic Range’. Aquest tema donaria per a tot un post, però bàsicament s’aprofiten les capacitats dels fitxers RAW (a banda d’altres tècniques) per a esprémer al màxim les possibilitats de llum d’una fotografia. Si això es fa amb moderació, no passa gran cosa. El perill arriba quan se’ns escapa de les mans i el resultat sembla més apropiat per a il·lustrar un conte de fantasia enlloc d’un paisatge real.


Foto a Flickr de CodyR (CC) amb HDR.

Alguna conclusió o recomanació?

Que cadascú opti per al que li sigui més pràctic. Personalment acostumo a anar fent amb els fitxers JPG, vigilant sempre en el moment de prendre la imatge per guanyar agilitat en el moment de la edició i no omplir al límit els discs durs. Tot i això cada vegada més tendeixo a disparar en RAW per a assegurar el tret, sobretot en situacions de llum compromeses gràcies al control de balanç de blanc que aquests proporcionen. En tot cas, qui no es decideixi i no li falti memòria a la targeta, sempre es podrà configurar la càmera per a guardar la fotografia en RAW i en JPG a la vegada. Ah! I per si serveix com a referència, sembla ser que els fotògrafs de ‘National Geographic’ disparen exclusivament en format RAW.

Fotografia de viatge: 5 consells bàsics

dimarts, 15/10/2013

En els anys que fa que faig fotografies quan viatjo he adoptat una sèrie de costums i pràctiques per simplificar les tasques i aprofitar millor els recursos. No són grans descobriments i és possible que alguns ja els feu servir, però potser us donaran algunes bones idees per a la propera sortida fotogràfica. Aquí ho resumeixo en cinc consells que crec que poden anar bé tant als usuaris que ja fa temps que disparen com als que comencen amb això de la fotografia. De ben segur n’hi ha molts més, us animo a compartir-los i comentar-los.

Sortida del sol a les dunes de Merzouga, al Marroc - Isma Monfort

La sortida i posta del sol, sempre bons moments per a la fotografia.

1.Fotografiar cartells d’informació:

Aquest és molt bàsic. Quan som de viatge sovint intentem aprofitar bé el temps disponible visitant tants espais com podem al dia. Tant, que pot ser que acabem per no recordar tots els detalls del que hem vist. Si durant la visita a les mans hi tens una càmera de fotos enlloc d’un bloc de notes, el millor és simplement fotografiar els cartells informatius més importants per tenir a mà totes les dades a la tornada a casa. En una mateixa carpeta a l’ordinador tindràs les fotos del lloc junt amb la informació més destacada i, si més tard les edites per penjar-les on-line o per fer un àlbum o llibre del viatge, mai dubtaràs sobre quin ha de ser el peu de foto més adient.

2.Trobar el millor moment per a fer la fotografia:

No tots els monuments i espais es poden fotografiar des de gairebé qualsevol angle com passa amb la Torre Eiffel. Sovint hi ha un moment del dia (o de la nit) en que allò que volem fotografiar rep la llum de tal manera que queda més afavorit, per això no és mala idea tenir en compte el moviment del sol a l’hora de planificar la jornada de viatge. Hi ha ocasions en que he arribat a visitar un mateix punt fins a tres i quatre vegades, buscant la llum precisa segons l’hora del dia i la meteorologia. Probablement no cal ser tant exagerat, però si es disposa de la informació… per què no aprofitar-la? Sovint prenc nota del moment de la posta o sortida del sol al lloc on estic, o miro d’esbrinar en els mapes la orientació del que vull visitar. També és recomanable evitar fer fotografies d’exteriors a les hores centrals del dia, en que normalment la llum és molt ‘dura’ i poc atractiva.

Cascades d'Ouzoud, al Marroc - Isma Monfort

Per la seva posició, la llum entrava fins aquestes cascades del Marroc només durant uns 30min al dia.

3.Descarregar les targetes de memòria cada dia:

Aquest és un dels costums que més m’ajuden quan estic de viatge, tot i que no sempre es pot dur a terme ja que cal disposar d’ordinador. Processar les fotografies cada dia no només reparteix la tasca en petites dosis, sinó que permet tenir la visita fresca (fent el procés més àgil) i proporciona una visió més completa del material que hem obtingut. Les petites pantalles dels aparells de fotografia no permeten veure en tot detall el resultat i a vegades en obrir-les a l’ordinador hi trobem tots els defectes que no hem vist en el moment de fer la foto. Ser-ne conscients farà que els puguem evitar en els propers dies, alhora que una visió general del material obtingut ens facilitarà la presa de decisions al respecte pel que queda de viatge. Aquest és el motiu principal pel qual normalment acabo carregant amb els més de dos quilograms que pesa el meu actual ordinador portàtil.

4.Còpies de seguretat, còpies de seguretat, còpies de seguretat:

¿Què pot ser pitjor que perdre totes les fotografies que hem fet durant un viatge? Solució: Fer còpies de seguretat de forma regular. Si has dut el teu portàtil durant el viatge (quelcom que ja he dit que recomano), és important que no només copiïs els arxius al disc dur de l’ordinador. No acostuma a passar res però, i si passa? Durant el viatge als EUA duia dos discs durs externs (que guardava a llocs diferents de l’equipatge) per a fer còpies de seguretat. Per a viatges més curts potser és suficient amb dur una o dues memòries USB amb força capacitat. En l’últim viatge al Marroc (de tot un mes de durada) el total de fotografies i vídeos van ocupar uns 23Gb de disc dur, que es poden encabir sense problemes en una memòria de 32Gb que es pot comprar per 15 o 20 euros. Per aquest preu més val no jugar-se-la.

5.No pengis mai les fotografies a internet sense retocar:

Ben poques de les fotografies que faig no pateixen algun tipus de retoc, per petit que sigui, en programes d’edició com el ‘Photoshop’. A vegades només els toco lleugerament els nivells, a vegades intento corregir el balanç de blancs. Però en tot cas, m’asseguro que cap d’elles acaba a internet sense haver estat modificada. Per què? En primer lloc perquè probablement queden millor així, però en segon lloc perquè prefereixo mantenir l’original com a prova d’autoria abans de col·locar a la imatge una marca d’aigua que ‘l’embruti’. Com a alguns els agrada dir ‘Copyright is for losers’ (els drets d’autor són per a perdedors), i encara més en els temps que corren. Si la teva fotografia és bona acabarà sent compartida, robada, editada i reutilitzada en altres blogs i webs de viatges; no hi ha massa res a fer. Per això la única mesura de seguretat que utilitzo és conservar jo mateix l’arxiu original sense modificar, i deixar ben clar que poden fer gairebé el que vulguin amb la foto (ho farien igualment) gràcies a les llicències Creative Commons que els hi aplico.