En els anys que fa que faig fotografies quan viatjo he adoptat una sèrie de costums i pràctiques per simplificar les tasques i aprofitar millor els recursos. No són grans descobriments i és possible que alguns ja els feu servir, però potser us donaran algunes bones idees per a la propera sortida fotogràfica. Aquí ho resumeixo en cinc consells que crec que poden anar bé tant als usuaris que ja fa temps que disparen com als que comencen amb això de la fotografia. De ben segur n’hi ha molts més, us animo a compartir-los i comentar-los.
1.Fotografiar cartells d’informació:
Aquest és molt bàsic. Quan som de viatge sovint intentem aprofitar bé el temps disponible visitant tants espais com podem al dia. Tant, que pot ser que acabem per no recordar tots els detalls del que hem vist. Si durant la visita a les mans hi tens una càmera de fotos enlloc d’un bloc de notes, el millor és simplement fotografiar els cartells informatius més importants per tenir a mà totes les dades a la tornada a casa. En una mateixa carpeta a l’ordinador tindràs les fotos del lloc junt amb la informació més destacada i, si més tard les edites per penjar-les on-line o per fer un àlbum o llibre del viatge, mai dubtaràs sobre quin ha de ser el peu de foto més adient.
2.Trobar el millor moment per a fer la fotografia:
No tots els monuments i espais es poden fotografiar des de gairebé qualsevol angle com passa amb la Torre Eiffel. Sovint hi ha un moment del dia (o de la nit) en que allò que volem fotografiar rep la llum de tal manera que queda més afavorit, per això no és mala idea tenir en compte el moviment del sol a l’hora de planificar la jornada de viatge. Hi ha ocasions en que he arribat a visitar un mateix punt fins a tres i quatre vegades, buscant la llum precisa segons l’hora del dia i la meteorologia. Probablement no cal ser tant exagerat, però si es disposa de la informació… per què no aprofitar-la? Sovint prenc nota del moment de la posta o sortida del sol al lloc on estic, o miro d’esbrinar en els mapes la orientació del que vull visitar. També és recomanable evitar fer fotografies d’exteriors a les hores centrals del dia, en que normalment la llum és molt ‘dura’ i poc atractiva.
3.Descarregar les targetes de memòria cada dia:
Aquest és un dels costums que més m’ajuden quan estic de viatge, tot i que no sempre es pot dur a terme ja que cal disposar d’ordinador. Processar les fotografies cada dia no només reparteix la tasca en petites dosis, sinó que permet tenir la visita fresca (fent el procés més àgil) i proporciona una visió més completa del material que hem obtingut. Les petites pantalles dels aparells de fotografia no permeten veure en tot detall el resultat i a vegades en obrir-les a l’ordinador hi trobem tots els defectes que no hem vist en el moment de fer la foto. Ser-ne conscients farà que els puguem evitar en els propers dies, alhora que una visió general del material obtingut ens facilitarà la presa de decisions al respecte pel que queda de viatge. Aquest és el motiu principal pel qual normalment acabo carregant amb els més de dos quilograms que pesa el meu actual ordinador portàtil.
4.Còpies de seguretat, còpies de seguretat, còpies de seguretat:
¿Què pot ser pitjor que perdre totes les fotografies que hem fet durant un viatge? Solució: Fer còpies de seguretat de forma regular. Si has dut el teu portàtil durant el viatge (quelcom que ja he dit que recomano), és important que no només copiïs els arxius al disc dur de l’ordinador. No acostuma a passar res però, i si passa? Durant el viatge als EUA duia dos discs durs externs (que guardava a llocs diferents de l’equipatge) per a fer còpies de seguretat. Per a viatges més curts potser és suficient amb dur una o dues memòries USB amb força capacitat. En l’últim viatge al Marroc (de tot un mes de durada) el total de fotografies i vídeos van ocupar uns 23Gb de disc dur, que es poden encabir sense problemes en una memòria de 32Gb que es pot comprar per 15 o 20 euros. Per aquest preu més val no jugar-se-la.
5.No pengis mai les fotografies a internet sense retocar:
Ben poques de les fotografies que faig no pateixen algun tipus de retoc, per petit que sigui, en programes d’edició com el ‘Photoshop’. A vegades només els toco lleugerament els nivells, a vegades intento corregir el balanç de blancs. Però en tot cas, m’asseguro que cap d’elles acaba a internet sense haver estat modificada. Per què? En primer lloc perquè probablement queden millor així, però en segon lloc perquè prefereixo mantenir l’original com a prova d’autoria abans de col·locar a la imatge una marca d’aigua que ‘l’embruti’. Com a alguns els agrada dir ‘Copyright is for losers’ (els drets d’autor són per a perdedors), i encara més en els temps que corren. Si la teva fotografia és bona acabarà sent compartida, robada, editada i reutilitzada en altres blogs i webs de viatges; no hi ha massa res a fer. Per això la única mesura de seguretat que utilitzo és conservar jo mateix l’arxiu original sense modificar, i deixar ben clar que poden fer gairebé el que vulguin amb la foto (ho farien igualment) gràcies a les llicències Creative Commons que els hi aplico.