Precisament a Falset, fa uns dies es va presentar una altra història que pot marcar de manera molt destacada la comarca sencera. El dia 19 d’abril, al teatre l’Artesana es va mostrar al públic prioratí el resultat de més d’un any de feina: el Document de presentació de la candidatura del Priorat a ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial. Algú podrà pensar —Ostres!, si que van fort aquests prioratins, potser massa vi…

He tingut la sort de participar directament en la redacció del document i ha estat una experiència fantàstica. Personalment tenia molt clar que el Priorat constitueix un territori que presenta moltes singularitats i valors i, de fet, tot l’equip de redacció vam intuir de seguida els arguments en que podria basar-se la candidatura. De tota manera però, els resultats ens han sorprés. La reflexió seriosa i el treball conjunt ha permès aprofundir en les raons, els fets, les repercussions… El resultat és una candidatura amb una gran solidesa conceptual i amb una enorme potència pel fet que sorgeix de sota, de la seva gent, de la comunitat. PRIORITAT ha estat l’associació que ha aglutinat col·lectius, associacions i individus per impulsar el procés. És ara que les institucions i els seus representants s’hi han sumat.

Però què és el que fa excepcional el Priorat? Els arguments són diversos però l’eix central és clar: a hores d’ara, al conjunt de muntanyes mediterrànies, l’agricultura ha pràcticament desaparegut com a activitat econòmica rellevant. Senzillament, no és rentable, no es pot mecanitzar, massa feina, massa difícil. En canvi, en aquest petit racó de món, fa milers d’anys que la gent viu de plantar i fer créixer collites.  El camp segueix sent l’activitat que regeix la vida de la comarca, de manera directa o indirecta. Hi ha joves enòlegs que no se’n van de vacances per comprar unes botes de bon roure i començar a fer el seu vi. Altres pagesos pentinen un altre cop a ma les seves olives, quasi com si les acaronessin, perquè diuen que els aparells mecànics en fan malbé una part. I és clar, l’oli, a més d’exquisit, té un regust a profunda humanitat. Aquí passen coses importants. El Priorat desobeeix el fatídic destí que la modernitat ha dictat a les àrees de muntanya d’aquest Mediterrani tan nostre. El Priorat és, entre altres coses, un veritable laboratori on s’està posant en pràctica noves maneres de fer les coses, on s’aposta per la terra (l’únic que sempre han tingut perquè, com diu el Toni Orensanz, “la fàbrica que ho havia d’arreglar tot, mai va arribar”). I això, amb les crisis econòmiques i de models en que estem immersos, té un gran valor.

Tal com l’ha entès el Priorat, el procés que implica una candidatura de la UNESCO és ple de beneficis que ja es comencen a obtenir. La reflexió sobre el territori, sobre la identitat i fonamentalment, sobre quin Priorat es vol pel futur, és més viva que mai. La nominació, quan arribi, serà la cirereta. És a dir, la veritable importància està en el procés, en el camí. De tota manera, ens equivocarem si pensem que aquests és un projecte local. Tenir, gaudir, mirar, reflexionar a partir d’un territori amb aquestes singularitats és important pel conjunt de Catalunya. La candidatura del Priorat ha de ser —com a mínim— un projecte de país. Els reptes profunds amb que ens interroga el futur ens afecten a tots plegats.