Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

La setmana passada vaig estar un parell de dies a Solsona, treballant en un reportatge per la revista Descobrir Catalunya. L’encàrrec em venia molt de gust, es tractava de fotografiar la seva festa major. Fa un bon grapat d’anys, el 1997, quan preparàvem amb el Jordi Tutusaus el llibre Festes de Catalunya publicat per Lunwerg, vam triar el carnaval de Solsona com una de les 25 festes més interessants de Catalunya. Érem conscients que la festa major també s’ho valia, però calia escollir i el seu carnaval era i és veritablement interessant.

El treball va ser intens —com s’escau en una festa— però molt, molt agradable. El Jordi Castanyeda, l’autor del text, i jo vam comptar amb l’amabilíssima i competent col·laboració del Carles Freixes un jove enamorat de la seva festa que fa tenir fe en el futur d’aquest país.

El primer que vaig poder comprovar és l’encert dels entesos que diuen per entendre plenament el carnaval de Solsona cal viure abans la festa major. La connexió és fortíssima, com no l’he trobat en cap altre lloc. De fet, fa l’impressió que els solsonins tenen una gran festa —amb dos cares ben contrastades— que celebren amb un llarg descans al mig.

Tal com diuen els entesos, la festa major presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat i, com la de la meva ciutat, té el seu origen en les celebracions del Corpus Christi. Potser és per això o potser per altres coses, però el fet és que em vaig trobar com a casa. Em va encantar la simplicitat i repetició de les seqüències rituals. Em recordava quelcom de la infantesa, quan pots mirar i mirar i tornar a mirar un conte o una pel·lícula, un i altre cop sense cansar-te.

I si alguna cosa destaca especialment a Solsona són els seus gegants. No sols per la qualitat de les peces (a Catalunya hi han altres gegants molt macos), sinó per com el fan ballar. A Solsona tothom els sap fer ballar i tothom els fa ballar. Només cal esperar el torn. A Solsona la festa respira aires d’altres temps. No hi han tanques, ni cordons de seguretat i la gent camina i balla al costat dels elements festius. Quan es prepara la tronada, molts volen veure de ben aprop com els trabucaires enllesteixen els mascles i sembren la pólvora. Ni un sol guàrdia intenta res semblant a un espai de seguretat. Ara bé, quan esclata el primer tro, l’espai es fa sol. Sembla com si tothom sabés ben bé que cal i fer i que no. Sincerament, em vaig sentir un privilegiat de poder fruir d’aquesta atmosfera tan profundament civilitzada. Una festa delicada i encantadora, sens dubte.

Com és lògic, caldrà esperar un any per veure el reportatge publicat a la revista. Mentre tant, permeteu-me compartir algunes mirades de la festa (la meva inclosa, és clar).

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM

Festa major de Solsona, el Solsonès. © RLM