Uns fan i altres desfan

_RLM3954.jpg

Camí ral del Lloar a la Figuera, Priorat. © RLM

Hi ha qui, fins i tot, d’aquesta expressió en fa categoria i assegura que el món es divideix entre persones que construeixen i les que destrueixen, entre els que sumen i els que resten. No m’atreviria a anar tant lluny (els humans som contradictoris i complexos) però voldria parlar d’uns fantàstics exemples del grup dels que fan.

En la darrera entrada del blog vaig tornar a fer èmfasi en la gravetat del procés de destrucció del nostre patrimoni viari tradicional. No em cansaré de repetir que  trànsit de motos per antics camins de ferradura accelera vertiginosament la seva destrucció. Continuo sense trobar cap, absolutament cap raó que pugui justificar la circulació d’aquests vehicles per aquests camins. Al meu parer, és un dramàtic episodi més de la vella lluita entre civilització i barbàrie que acompanya a l’home des del seu orígen.

A l’altra banda, a Catalunya, trobem cada cop més exemples de conservació i restauració d’antics camins. Són esforços encara insuficients per aturar la tragèdia, però enormement esperançadors. De manera paradoxal, la majoria són potenciats per l’administració pública, la mateixa que després es mostra tan feble a l’hora de protegir aquest patrimoni. Entre els diversos exemples que conec, per la meva implicació directa, permeteu-me parlar del cas del Priorat.

Camí ral de la Morera a Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Morera de Montsant a Poboleda, Priorat. © RLM

A hores d’ara, a la comarca, han coincidit treballant fins a quatre brigades —més o menys grans i amb major o menor intensitat. Quelcom inaudit, inimaginable anys enrera. El Consell Comarcal, l’impulsor del projecte de recuperació d’antics camins, ha aconseguit novament destinar un petit grup de persones a la neteja i senyalització de camins, a partir de plans d’ocupació. El grup d’enguany el formen dos nois i una noia que s’han entusiasmat amb el projecte i que estan realitzant una magnífica tasca. També aprofitant un pla d’ocupació, l’ajuntament de la Morera de Montsant —un dels més sensibilitzats  i compromesos amb aquest projecte— han abordat la recuperació d’un magnific camí de ferradura entre la Morera i Poboleda.

Antic camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Xarxa de camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés, Parc Natural Serra de Montsant, Priorat. © RLM

El Consorci de la serra de Llaberia fa anys que està impulsant una impressionant tasca de recuperació d’antics camins a les seves muntanyes, part de les quals són al Priorat. A més, han arribat a constituir una empresa especialitzada que dona feina a persones amb discapacitats.

Fa també temps que la brigada del Parc Natural Serra de Montsant està reobrint i conservant els camins d’aquesta altra muntanya (que no són pocs). Sovint dic que, només el seu treball justifica amb escreix la declaració del Parc Natural. Hem tingut la sort que els dos caps que ha tingut la brigada, el Biel Roig i el David Martra, són dos entusiastes dels camins antics, i es nota. Caram tu si es nota! La feina de desbrossament és excel·lent però, allò que realment sobresurt —i a mi m’emociona— és que ja han començat a abordar tasques de restauració utilitzant la tècnica tradicional de pedra seca. Un magnífic exemple és la recuperació d’una bona part del camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Fantàstic!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Fa uns dies, per mostrar la seva feina a un equip de gravació del programa de TV3 “El medi ambient“, van empedrar un petit tram del camí de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins. Estic segur que les sensacions emocionals i estètiques que provoca veure tornar a empedrar un camí  tenen quelcom de revolucionari. Tota una declaració de futur. No és virtual, no senyor. Pedra, mans, terra i habilitat. És de veritat!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

David Martra, Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    • Jordi Llorens

      22/06/2011 - 11:30

      Felicitats per la fantàstica feina d’aquestes brigades, i que duri!
      Un gran encert l’empedrat de camins que, tot i el gran esforç que comporta, suposo que a la llarga fa que el camí es mantingui net de bardisses durant molt més temps que els camins que tan sols tenen plataforma de terra i són poc utilitzats, que cada primavera experimenten un esclat de vegetació que els van desdibuixant de mica en mica. Com he pogut comprovar aquests darrers dies al Priorat, l’enginyeria mil·lenària de la pedra té molt de positiu i no hi ha res pitjor que la destrucció d’aquesta feina per part de vehicles motoritzats de dues rodes a partir de febleses legals. Realment una paradoxa, l’administració pública desfent la seva pròpia bona feina…

    • Rafael López-Monné

      22/06/2011 - 20:32

      Jordi,
      En efecte, la feina és molt d’agrair, si bé, l’empedrat de camins és una tasca molt costosa i no és gens habitual poder destinar els recursos necessaris. Sovint només s’arriba a una bona desbrossada. Tradicionalment, els empedrats, més que per evitar l’embardissament, tenien com a missió evitar l’erosió de l’aigua i els entollaments i zones fangoses que aquesta podia produir. Calia evitar que els animals s’estaquessin, és a dir, que les potes quedessin tan enfonsades que els costés avançar, amb el risc que això suposava de fractures (una pota trencada de la mula era com xafar ara la furgoneta i sense assegurança). Celebro compartir amb tu l’estima per aquest patrimoni (i malauradament la preocupació, és clar).
      Salut!

      rafel

    • David Esteller

      23/06/2011 - 14:07

      Fàntastic post Rafael!!! La veritat es que unys anys enrera, quan vam començar a planificar el desenvolupament del projecte, era impensable imaginar que a hores d’ara i podria haver aquesta sensibilitat de les administracions locals vers la recuperació d’aquest patrimoni. Queda molt per vanaçar per les passes que està fent el Priorat són d’una dimensió extraodinària.

    • David Esteller

      23/06/2011 - 14:08

      UIiii! Perdó volia dir fantàstic. (quina falta!!)

    • Rafael López-Monné

      26/06/2011 - 16:57

      David,
      Sí senyor. Recordes? entre 5 i 10 anys deia que cal esperar per veure canvis… i treballar dur mentre tant.
      Una abraçada,

      rafel

    • Laura Megias

      28/06/2011 - 17:09

      Hola Rafel,

      M’apunto a la denúncia del mal ús els camins tradicionals..i a la felicitació del post. De fet he pogut gaudir dels camins del Priorat, i patir-ne el pas de les motos en menys de 24 hores de diferència…

      La tasca que es fa des de les administracions públiques per a la recuperació dels camins antics, o de ferradura és més que lloable…però el que trobo genial és com la gent que s’incorpora en aquestes tasques (habitualment en format de plans d’ocupació) sovint acaben sent uns grans defensors d’aquest tipus de camins. I un dia, parlant amb una persona, en aquest cas sobre els camins ramaders del Lluçanès, em deia que treballar per la recuperació d’aquests camins era en el fons com connectar amb el passat i treballar per recuperar la història i tarannà d’un territori i, en definitva, el tarannà dels seus habitants.

      Malgrat tot, aquells que desfan encara hi són…però, com solucionar aquest problema?? La nova llei d’accés motoritzat al medi rural de la qual ja en parlaves en algun post enrere pot ser una llum d’esperança…però caldrà que l’administració local hi posi tanta empenta (o més) de la que ha calgut per a la recuperació d’aquests camins. I em temo que serà massa empenta per unes administracions sovint massa febles i polititzades….

      Al Priorat heu trigat 10 anys en veure els canvis…quan trigarem a veure accessos motoritzats prohibits en el camins de ferradura?

      Petons!

    • Rafael López-Monné

      28/06/2011 - 23:34

      Hola Laura,
      És ben cert que recuperar camins és connectar amb el passat, o dit d’una altra manera, els camins recuperats faciliten precisament aquesta connexió, als qui volen fer-ho, és clar. D’altra banda, no se quan de temps tardarem a veure expressament prohibit el trànsit motoritzat pels camins tradicionals, però… —com diu un bon amic— s’ha de picar pedra. El teu magnífic comentari ajuda precisament a fer més curt aquest camí.
      Molts petons!

      rafel

    • Rosa Colomer

      10/08/2011 - 09:27

      Hola gent,
      veig que esteu fent moltes lloances a l’administració però a aquesta li fallta, sobretot, valentia per ajudar-nso a protegir els camins. Quants municipis de Catalunya tenen inventariats els seus camíns públics ? quants municipis han incorporat el seus camins històrics dintre dels seus catàlegs de bens municipals ? Què fa la Generalitat de catalunya per protegir els camins ramaders sobre els quals té potestat directe ?
      I dic que falta valentia -no diners- perquè per fer això que fa falta no calen diners sinó valents. No cal mirar-se els camins en clau electoral sinó en clau futura. Cal protegir un patrimoni que hem rebut dels nostres avis perquè els nostres nets i besnets també el puguin veure i gaudir.
      Si els polítics tenen por que protegir un camí els resti vots, ara és el moment ! Queden quatre anys per davant, el temps suficient per demostrar que això és bàsic i necessari.

    • Rafael López-Monné

      15/08/2011 - 08:55

      Hola Rosa,
      Finalment ha funcionat el sistema i el teu comentari s’ha penjat correctament. Uf…!
      Les meves lloances anaven fonamentalment dirigides a unes administracions els responsables de les quals han deixat, si més no, treballar als “valents”, als convençuts, i això ja és un èxit. Estic d’acord amb el que dius. Tenim masses polítics “filfes”, sense visions de futur més enllà del dia a dia i “ens calen valents” tal com dius. I és ara, en temps de crisi, quan hem de preparar-nos per no quedar endarrere dels nous temps. Seguirem treballant per mostrar el valor d’aquest patrimoni, oi? Seguirem treballant per trobar aquest valents que ens facin anar més enllà.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús