Arriba l’estiu i… ja se sap… arriben les vacances (em sembla que començo a notar els símptomes de l’estrès post-traumàtic). Aquest blog també es relaxarà una temporadeta per intentar això que en diuen desconnectar (algú sap com es fa?).
Mentre tant us deixo amb algunes imatges d’un projecte sobre platges que vaig construint a poc a poc. La platja em sembla un espai sensacional, no tant com usuari (hi vaig molt poc a l’estiu) sinó com observador. No hi ha cap altra espai similar. No hi ha cap altra espai tant ple de paradoxes i complementarietats. És l’indret on més gent entra en contacte més profund amb la naturalesa (quasi nus o nus directament). El sol a la pell, la sorra als peus, l’aigua, l’aire…, un espai estimat fins i tot per aquells que no tenen una especial sensibilitat pel mon natural. Un espai per anar-hi sol, en parella, amb amics, amb la família…Un espai on no fer res o bé, on no parar de fer coses; de relax o d’intensa activitat. Un espai de solituds o d’atapeïdes gernacions. Un espai on exhibir-se i, lògicament, un espai espectacle per a curiosos i “mirons”. Un espai molt familiar —el paradís dels nens— i, al mateix temps, un espai profundament connotat sexualment. La sorra marca una tàcita frontera molt estricte. Dins es permeten unes coses que fora serien un escàndol. Increible!.
De vegades em pregunto com ho analitzaran els estudiosos d’aquí cent o dos-cents anys?
Bon estiu!
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
