Sí existís el Paradís que anuncien les religions —i que venen—, estic segur que seria un lloc avorrit, profundament avorrit. Insuportable. De fet, l’eternitat em resulta espantosa. En canvi, la platja no té res d’avorrit. Hi projectem tots els jocs haguts i per haver i, com a bon paradís, els admet pràcticament tots. Cada públic busca els seus. Sovint els papers s’intercanvien i els adults, per exemple, cauen en les temptacions dels petits. La platja és un dels indrets on ens costa menys tornar a ser nens i això és extraordinàriament saludable, oi?
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
© RLM
La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
