Tothom vol tastar alguna vegada el Paradís. És clar. I, com és lògic, hi ha molts que repeteixen. Hi ha molts que coincideixen en anar-hi al mateix temps (i abans de les convocatories del facebook). Déu meu si els nostres avantpassats de fa un o dos segles veiessin les nostres platges al juliol i l’agost. S’han tornat bojos! sentenciarien sense pensar-s’ho gaire. De fet però, es pot arribar a entendre si considerem els atractius que presenta la platja per la nostra cultura i si considerem l’evident instint gregari dels humans (costa entrar en un restaurant vuit, oi?). Personalment, en segueix costant això de diluir-me dins les multituds (més aviat les evito) però, amb els anys, reconec que he comprés part del atractiu que exerceixen (els humans ens necessitem, no sabem viure sols). A la platja, em fascina com els sorrals, que històricament i durant la major part de mesos es troben pràcticament vuits, s’omplen de colors, de tovalloles, para-sols, banyadors, pilotes de Nivea (encara en fan?) i humans mig despullats, congregats per adorar el sol i l’aigua (amb la cervesa o coca cola com a comunió, és clar).

Etiquetes: multituds, platges

Entrada publicada a General el dilluns, 29/08/2011 a les 00:05.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.