Reflexions en una tarda de Divendres Sant
—”Es clar que sí, el turisme és molt important“.
Si sentiu aquesta afirmació de boca de polítics o d’alts funcionaris poseu-la, com a mínim, en dubte. Els fets, massa sovint, contradiuen descarnadament les paraules. Encara que ha millorat, el coneixement sobre la naturalesa de l’activitat turística continua sent ignorada per bona part dels nostres dirigents. Habitualment, tot el que supera l’edició de fulletons turístics i l’anada a Fitur és prescindible.
En el millor dels casos, durant aquests anys de bonança, han deixat fer als seus tècnics i, si han tingut la sort de tenir-ne de bons (o la casualitat, perquè pràcticament mai els han triat atenent a les seves capacitats professionals), les coses han rutllat bé, i fins i tot molt bé. Ara però, amb la crisi, la ignorància i la incompetència apareixen més despullades que mai.
Els exemples es succeeixen. El darrer que m’ha arribat ha tingut lloc a una comarca que conec bé. Acaben de fer fora al seu tècnic en turisme, una persona d’una vàlua extraordinària, un dels pocs que conec que porta incorporat el xip del segle XXI. Inconcebible. Algú que ha tingut un paper clau, decisiu, en el desenvolupament del turisme al seu territori en aquest darrers anys (un exemple, el seu web és considerat pels entesos com un dels millors de Catalunya). Els detalls del seu acomiadament són reveladors (cap reunió ni amb ell ni amb el sector per mirar de trobar alternatives) però tanmateix, no és el més important.
Allò que és fonamental és, al meu entendre, és la miopia respecte a la naturalesa territorial de l’activitat turística i la necessitat d’una mínima gestió pública. Els turistes, els visitants, ens movem, anem a munt i avall, volem conèixer, volem gaudir del territori, consumim territori i molts serveis relacionats. Exceptuant grans ressorts o parcs temàtics, la major part del consum turístic no té lloc en un recinte tancat ordenat empresarialment, amb responsables amb capacitat de gestió directa sobre tots els elements. Al contrari, el territori és divers i ple d’agents que hi intervenen en un sentit o en un altre. La gestió de la dimensió pública de l’activitat és imprescindible.
Espero que quan sàpiga més detalls, entendre la inevitabilitat del comiat però, a hores d’ara, l’únic que veig és un enorme pas enrere (vint anys si fa o no fa), una greu estocada a un dels dos únics motors amb que compta la comarca. Sovint comparo la situació actual a la d’un carro estacat en un fangar. És necessari i recomanable alleugerir pes, però cal saber molt bé que ens pot estirar fora, que ens pot fer créixer, crear llocs de treballs, etc. i el turisme continua sent una de les escasses activitats amb capacitat per resistir la crisi. De fet, i malgrat a fama d’inconsistència que comentaristes ignorants solen donar-li en bona part de les tertúlies mediàtiques, el turisme és l’activitat econòmica que millor ha resistit totes les crisis, des de la del petroli als anys setanta.
Però els turistes ja no venen sols. Cal decidir que volem? Afavorir un turisme coherent amb els valors del nostre territori? Afavorir la dimensió econòmica però també la humana que té aquesta activitat? O esperar a ser redimits per projectes com l’Euro-Vegas? Construir una oferta sobre el que som, sobre la nostra cultura mediterrània europea? O vendre’ns per un plat de llenties? Encara no ha cantat tres cops el gall i la por, l’egoisme (mantenir la cadira) o la simple incompetència, ja fet a molts negar el camí de la coherència.
M’espanta especialment aquesta mentalitat d’alguns gestors públics de “com no hi han diners hem de retallar”, “no podem fer perquè no hi han diners”. No senyor, de cap manera. Gestionar ara és trobar els recursos, implicar-se amb els sectors productius, amb els privats. És temps d’aliances, d’intel·ligència i de valentia.
Diuen que al tercer dia va arribar la resurrecció. Per si de cas tarda una mica més, jo aniria fent per mirar de sortir-se’n.
(Us deixo amb algunes imatges de la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a Tarragona)
Els Armats de la Sang, recollida de misteris, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Els Armats de la Sang, recollida de misteris, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Misteri "Crist dels Penitents" (I. Soriano Montagut, 1961), Congregació de la Puríssima Sang, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Arribada a la plaça del Rei, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Gremi de Pagesos de Sant Isidre, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Gremi de Pagesos de Sant Isidre, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Misteri del Sant Sepulcre (s, XVIII), Gremi de Pagesos de Sant Isidre, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Penitents amb improperis al pla de la Seu, congregació de la Puríssima Sang, processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Processó del Sant Enterrament, Setmana Santa, Tarragona. © RLM
Etiquetes: Setmana Santa, Tarragona, turisme, turisme rural
Rafael López-Monné (Tarragona, 1964) és geògraf i fotògraf, li agrada mirar i explicar allò que veu. Les muntanyes formen part dels seus paisatges més viscuts. Actualment combina les tasques de fotògraf, redactor d’articles i consultor especializat en turisme a peu, amb la docència a l'Escola de Turisme i Oci de la Universitat Rovira i Virgili.
Albert
07/04/2012 - 09:59
Hola Rafel, no ens coneixem personalment pero et vaig veure ahir a la plaça del Rei tirant fotos, en la tercera fotografia estava just al costat teu, la veritat que en aquests tipus d’actes s’ha d’estar present per plasmar la serietat de la setmana Santa i donar a coneixer a la gent desde dins, barregantse amb el tumulte de persones que hi participen. M’agraden les teves fotografies, sobretot les de paistge. Et deixo el meu flikcr.
Un salut. Albert.
Jana Macià
07/04/2012 - 12:21
Les millors fotos que he vist en molt temps, de debò: plenes de devoció, sentiment, penitència, tradició, caràcter… quina meravella, gràciesm gràcies, gràcies!!!
I com la Setmana Santa de Tarragona no és més coneguda a tot Catalunya? Com s’explica?
Rafael López-Monné
08/04/2012 - 00:03
Hola Albert,
Encantat de trobar-nos en aquests mons iternàutics. Gràcies per compartir les teves imatges.
Rafael López-Monné
08/04/2012 - 00:06
Moltes gràcies Jana, moltes gràcies (el desig de qualsevol fotògraf és saber que les imatges han parlat per ell).
Joan
08/04/2012 - 00:45
Aquesta crisi econòmica ens està descobrint la crisi d’aquesta Política de la dictadura dels partits, que és la que ens ha portat a la primera. I aquests partits que ens imposen els seus afiliats, inaptes en la majoria dels casos, comencen a destorbar cada cop més. Perquè si realment ens haguessin representat,si haguessin representat amb responsabilitat l’interés públic amb alçada d’estadista, res d’aquesta indigestió actual no hagués succeït.
I potser ja és hora d’una resposta civil, individual, gota a gota, en cada moment que se’ns adrecin amb bajanades: cal dir-los que igual que si nosaltres ens equivoquem en la nostra economia domèstica les conseqüències les patim nosaltres ells han de respondre de les seves errades basades massa cops en la seva intuició inepta i acomplexada que els fa no saber-se o no voler-se aconsellar, que igual que si nosaltres perdem la feina si fem una gran pífia ells han de patir la mateixa conseqüència.
Poc més hem d’esperar perquè segueixen jugant amb aquesta societat que amb tanta bona fe els deixem en custòdia, jugant sense rumb: primer calia gastar perquè en Keynes ja ho deia fa una pila d’anys (seguim copiant models sense reflexió, com si el món no hagués canviat), ara hem de reduïr despesa: fins quan?, amb quina intenció?, tenim un pla?.
Això només ho arreglarem entre tots. Podem fer tantes coses… Som més lliures del que ens pensem. Que el pessimisme no ens pugui. Gràcies Rafel, per la teva mirada generosa.
Joan.
Sento Puchades
10/04/2012 - 11:18
Gràcies pel teu al·legat a favor d’un turisme pel país que integra valors com la cultura, el territori i els seus habitants. Calen veus com la teua, alta i clara, professional però compromessa. Apostant pel futur
Rafael López-Monné
10/04/2012 - 19:46
Gràcies Joan per participar i enriquir el debat amb dosis de realisme clarivident, però també d’optimisme. El necessitem i necessitem també gent com tu que demostra que es poden fer les coses d’una altra manera…i tenir èxit!
Rafael López-Monné
10/04/2012 - 19:51
Moltes gràcies Sento. Estic convençut que si encara no han afonat el país, és perquè hi ha molta gent honesta que penca i penca bé. Estic convençut que som més que no ens pensem. Són temps per no callar, sinó tot el contrari. Una abraçada molt forta.
Jaume Salvat
11/04/2012 - 19:26
Com bé dius anem enrere, sacrifiquem els bons no sigui que ens deixin en evidència. És la resposta dels mediocres. El Priorat és una comarca valenta, ambiciosa que no es resigna a les adversitats. Tot al contrari, n’ha sabut fer virtut.
L’èxit del Priorat ha estat anar a contra corrent, però amb seny i intel•ligència. Ara es deixa endur per la corrent i això ja sabem on ens porta. Al no res, al mur de les lamentacions, al plor resignat i al banc del si no fos.
El turisme no és un caprici de la modernitat, el turisme és una activitat econòmica estratègica pel sector del vi i pel desenvolupament local. Si el deixem sense gestió és com esperar que els ceps facin raïm sense anar al tros.
Vi i turisme, turisme i vi al Priorat són prioritat. Les paraules cal acompanyar-les de fets i aquests fets desperten molt dubtes. Tot i això l’administració no és ningú sense els administrats, ara cal veure què hi diuen els més implicats, els que han fet del turisme el seu negoci o part del seu negoci, si miren cap un altre cantó i se’n renten les mans o demanen comptes als que decideixen.
Rafael López-Monné
11/04/2012 - 19:37
Jaume,
Jo no ho podria dir millor. Probablement, els responsables del Consell Comarcal pensaran que són prioritaris serveis com, per exemple, el transport escolar. I és clar que és important, però oblidem que al Priorat hi tornen a haver nens perquè els pares s’hi han pogut quedar i guanyar-se la vida. Si ens desfem precisament de la gent que porta riquesa a la comarca, aviat també podrem estalviar-nos els autobusos escolars.
Pau Armengol i Muñoz
12/04/2012 - 00:32
Em sembla molt interessant tot lo que parleu però la veritat que a mi m’agradaria molt més escoltar la veu dels pagesos “de tota la vida” , aquells que fan tres collites que no cobren un euro i que els hi costa vendre el raïm per que hi ha un excedent cada dia més important. M’agradaria molt sentir la veu d’aquells, que per ells, el Priorat es més que un negoci…… es la vida. De veritat que m’agradaria……
Pau Armengol i Muñoz
12/04/2012 - 00:34
Perdona Rafael, les fotos totalment fantastiques… de primera.!!!
Rafael López-Monné
12/04/2012 - 01:34
Tens tota la raó Pau i la realitat dels pagesos no la perdo mai de vista. El Priorat és probablement el darrer reducte de muntanya mediterrània encara amb pagesos que viuen de la terra. Precisament perquè la situació no és fàcil, és necessari aprofitar els lligams que es poden establir entre els visitants i el vi. És a dir, ens cal que vingui gent i marxi tan enamorada del vi i del paisatge que continuï comprant i gaudint dels vins que es fan a la comarca.
Els vins conreats en terrenys de muntanya mai podran competir en preu. A més de la qualitat (fan bons vins a molts llocs), als vins del Priorat els cal incorporar intangibles com el paisatge, però sobre tot, els cal poder transmetre l’enorme humanitat de la majoria de la gent que els fa i el seu compromís amb la terra. Potser estic equivocat, però crec que el vi d’aquest comarca necessitarà encara més del turisme del que ens imaginem. No de qualsevol turisme, és clar, i precisament per això ens cal treballar i gestionar-lo acuradament. L’acomiadament del tècnic comarcal de turisme (un dels millors que conec) és un error gravíssim que afecta no sols al sector turístic sinó, molt especialment, al sector vinícola. Però potser estic equivocat.