Calmats, pacients, els aficionats a la pesca esportiva saben desconnectar del ritme vertiginós fins al punt de fer enveja. Això de plantar una canya i deixar que el temps passi resulta, de veritat, transgressor. A més, és una fantàstica forma de repescar el temps de la naturalesa, com fan en Fernando i la seva família al delta de l’Ebre. /ENRIC ALFONSO
Totes les fotografies d’aquesta sèrie es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer al blog, només cal enviar un correu i es retirarà la imatge immediatament. Moltes gràcies novament per la vostra complicitat.
Etiquetes: canyes, estiu, famílies, nens, pares, pesca, platges, platja, playas, verano
Heberenc
02/08/2012 - 07:12
Ebre amic meu, no pas Ebro si escrivim en l’idioma d’Ausiàs March.
Per altra banda tens tota la raó. Transgressor amb aquesta civilització d’adrenalínics.
Rafael López-Monné
13/08/2012 - 10:47
Disculpa l’error. Em volgut traduir els textos originals al català i, de tant en tant (anem massa despresa) s’escapen coses. Gràcies per avisar-nos.