Arxiu del mes: juliol 2014

Paisatges civilitzats. Cròniques toscanes

divendres, 25/07/2014

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

La Toscana. La vall d’Orcia, Pienza. Culte a les harmonies, a les proporcions. Harmonies en el paisatge, en la població, en les dimensions turístiques. Calma. Repòs. Mesura. Taules petites al carrer que no obturen l’espai públic, que el respecten. Res és invasiu. El respecte forma part del ingredients bàsics de la bellesa del lloc.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Aquest és un paisatge essencialment agrícola. Un paisatge de pagesos. Sense ells no existiria. Un paisatge mosaic, de conreus diversos —amb colors diversos—, de conreus i clapes d’arbres i també de boscos. Tot el contrari d’un paisatge  homogeni. La bellesa, l’harmonia sorgeixen de la diversitat. De la diversitat i de la proporció. Aquí, la mesura de tot és el l’home. Essència renaixentista.

L’altre element fonamental rau precisament en l’absència. Resulta essencial la inexistència de grans artefactes, de grans infraestructures o edificis que alterin les harmonies. Això no vol dir que no hi hagin carreteres, línies elèctriques, habitatges … Em fa l’efecte que hi ha de tot, però res no és desmesurat. No veig que la població que hi habita (ni els visitants) hagin hagut de renunciar a cap element substancial de progrés.

Ves per on, potser sí que es poden fer les coses d’una altra manera (i em vénen al cap un bon grapat de persones amb capacitat de decisió que m’agradaria que ho veiessin). I d’una altra manera que no implica transformar antics pobles en pessebres falsos, inventat una ruralitat que mai no ha existit, ple de façanes amb pedra vista que no són sinó horrorosos crocants.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Aquí a la vall, la rellevància de l’agricultura es tal —visualment, és clar—, que els il·lustrats espanyols del segle XIX s’emocionarien davant les “vistes” que es divisen des dels pobles. La majoria van ser bastits dalt de turons, no pas pensant en turistes sinó en les necessitats defensives, i generalment encara conserven part de les muralles antigues que avui s’ha reconvertit en deliciosos miradors. Em fa l’efecte que sense balconades no hi ha paisatge.

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Prendre una copa de vi mentre el sol de tarda daura els pujols conreats de la vall d’Orcia pot resultar una experiència intensament reveladora o fins i tot pertorbadora. Depèn, és clar, de l’observador. Una advertència, la bellesa pot resultar excessiva, irreal (mentre contemplo l’horitzó, no m’estranyaria veure aparèixer els crèdits de la pel·lícula impresos al cel).

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Vall d'OrciaToscana, Itàlia

Al capdamunt de la majoria de turons hi apareix un mas, més o menys gran. Alguns són magnífics. Un bon grapat han estat reconvertits en allotjaments turístics, Tanmateix, una bona colla mantenen clarament l’activitat agrària. Hi han coberts, pallisses, tractors… Què bé! Quin goig!

Aquest gran nombre de masos em fa pensar que la propietat de la terra deu ser prou repartida. Els paisatges latifundistes no són així. Ves per on, potser la bellesa —com a mínim aquesta— té a veure amb el repartiment de la riquesa.

La història és avorrida

divendres, 18/07/2014

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La palabra fornicar ve de fornice que era com s’anomenaven les arcades dels circs romans, un dels llocs preferits per les prostitutes per treballar (és a dir, les relacions laborals al voltant del camp del F.C. Barcelona no són una novetat històrica). Si aquest estiu visiteu de nit les voltes del circ de Tàrraco, es possible que trobeu encara alguna meretricem, o al propi Marcvs Vitruvius, el cap d’arquitectes del circ que hi fa una visita per comprovar com van les obres.

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI CIRCENSIS. Carreres de carros, política i societat ales ciutats romanes. THALEIA, grup de reconstrucció històrica de Tarragona. Antic circ de Tàrraco, Patrimoni Mundial Unesco.Tarragona Història Viva, estiu 2013. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu, a Tarragona, podreu conèixer la feina dels picapedrers de l’aqüeducte romà de les Ferreres, o la inseguretat dels camins a l’època del baix Imperi, quan tot començava a canviar. També podreu descobrir els significats simbòlics que tenien les muralles pels romans, acompanyats d’un destacament de legionaris alt imperials, muralles que van estar en pau durant un període continuat de més de 300 anys. O bé conèixer una venatrix i assistir en directe al sopar que es celebrava la nit abans d’uns jocs a l’amfiteatre, un sopar que per alguns, podia ser el darrer. Què menjaven? quines eren les seves pors? com les combatien? com preparaven un possible viatge als inferns? Sabeu que és una libació?

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

MILITES ET CAEMENTERIIS. Soldats i constructors. Tarragona Història Viva, estiu 2012. LEGIO PRIMA GERMANICA – SEPTIMANI SENIORES (Tarragona).Aqüeducte romà de les Ferreres, Pont del Diable, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

POMERIUM. Murs de pedra i límits d’una ciutat romanaPROJECTE PHOENIX (Tarragona). Tarragona Història Viva, estiu 2012. Muralles romanes, patrimoni Mundial UNESCO. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

VIGILIA MUNUS, La nit abans de la lluita de gladiadorsNemesis ARQ (Tarragona)Tarragona Història viva, estiu 2013Amfiteatre romà, patrimoni mundial UNESCO.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

L’emperador August —que va viure a Tàrraco més de dos anys— va morir el 19 d’agost de l’any 14 dC. Aprofitant la celebració del bimil·lenari, a Tarragona es recorda la seva figura, entre altres coses, amb una proposta sorprenent, on es barreja investigació i divulgació històrica. L’estàtua de marbre que va encarregar la seva esposa Lívia ha recuperat el color, la vibració … la vida.

Els restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola —MV Arte— explicaran com han aconseguit portar a terme aquesta extraordinària proposta de policromia per a l’August de Prima Porta (l’original és als Museus Vaticans). El seu treball, basat en les darreres investigacions científiques i en un profund coneixement de les tècniques pictòriques a l’antiguitat, permet recuperar els colors perduts i amagats darrera una visió equivocada de l’escultura clàssica, darrera d’un blanc que mai no va existir. És temps de reivindicar el món clàssic com el món en color que era.

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Procés d'elaboració de la proposta policromada de l'estàtua d'August de Prima Porta  a l'estudi dels restauradors Emma Zahonero i Jesús Mendiola, MV Arte a Cabra del Camp (Alt Camp). TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa ed.Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, TarragonaHipótesis de  policromia de l'estàtua d'August de Prima Porta.MV Arte.TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XVIa edició. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Aquest estiu arrenca la tercera edició de Tarragona Història Viva, un programa de recreacions històriques pensades per visitar i descobrir els monuments i indrets històrics de la ciutat d’un altra manera. Arqueòlegs, historiadors, guionistes, figurants i narradors elaboren propostes que donen vida a les pedres, a la història, amb l’estil i el segell característic del festival Tarraco Viva (que es celebra cada any al maig). El programa es pot descarregar aquí: TGN Història Viva 2014 o bé veure’l a issuu.

201407 TGN Historia Viva_Página_01.jpg

Enguany s’han programat recreacions històriques, monòlegs, tallers de cuina, espectacles de titelles i jocs de descoberta, tot basat en el món romà. A més, a més es presenten per primer any activitats d’època medieval i de la Guerra del Francès. Els visitants podran assistir a uns sopar concert de l’edat Mitjana i conèixer les milícies urbanes que es van organitzar a Tarragona per defensar-se de les tropes de Napoleó. Tot plegat, molt avorrit, sí senyor!

 

 

Un turista al Palio de Siena. Cròniques toscanes

dijous, 10/07/2014

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Som a la plaça del Campo de Siena. Esperem la cursa del Palio. Manquen quasi tres hores per a que comenci. No hem pogut agafar primera fila i la plaça ja és mig plena. Les fotos seran les d’un turista baixet, en mig d’una gernació, desesperat buscant un forat entre milers de caps. Ho tinc fotut. Algú podria pensar que els professionals tenim ales, però no és així. En un esdeveniment multitudinari com aquest, sense acreditació no voles. No deixa de ser una cura d’humilitat ara que tothom te càmeres.

Vaig decidir que aquest seria un viatge de vacances amb els amics. Res de feina. Ara però, confesso un neguit per no poder situar-me en el lloc que caldria per obtenir unes bones imatges de la festa. Potser hagués estat millor no haver portat la càmera. Potser sí, però no és fàcil. No.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Un dels primers en entrar a la plaça és l’esquadra de carabinieri a cavall, amb vestit de gala, i el sabre a la ma. Fan goig. Després de la primera volta, a la senyal del capità (o el que sigui)  en fan una altra a la càrrega, amb l’arma estesa, apuntant al davant. Fan por! No puc mes que pensar en els desgraciats d’altres temps que veien apropar-se una càrrega de cavalleria com aquesta, però de veritat. Déu meu, que bé que vivim!

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I comença el seguici històric, amb centenars de participants representants de totes les entitats sieneses que hom pot imaginar. Més d’una hora d’abanderats i personatges diversos. Els vestits i caracteritzacions són molt acurades i l’ambient renaixentista és sorprenent. També en el ritme. Tot va molt a poc a poc, una lentitud que contrastarà amb el poc temps que durarà la cursa. Uns 90 segons només. Com un ristretto exagerat. Tanmateix, com assenyala un amic meu, és una competició on la clau és la velocitat, però una velocitat animal, sense motor. Novament el passat es fa molt present a Siena.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Continuo immers en un mar de turistes penitents —molts americans— i locals acostumats als ritmes de la festa. Davant, unes adolescents italianes. Dues bessones rialleres encantadores. S’agraeix.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

M’he assegut una estona terra per descansar peus i espatlla. La maquina penjada, amb el 200 mm posat, es fa notar. Ara si que no veig res. Només cames i pantalons. M’acaba de caure una patata fregida a sobre. La senyora americana del costat te gana, o potser mata el temps … Me la menjo (la patata). Començo a pensar que part de la emoció de la cursa es deu a que tot plegat està a punt d’acabar-se i el somni d’una cervesa fresca i una cadira és més a prop. Molt emocionant tot plegat. Sí.

De sobte, la gent s’activa al meu voltant. Alguna cosa passa. M’aixeco (però no noto gaire la diferència). Tothom és amb els braços alçats amb càmeres, telèfons, tablets, nens…  fins i tot novietes ufanoses a espatlles d’adolescents testosterònics. Finalment, després de la desfilada del seguici dels deu barris que corren avui (són disset en total) ha estrat a la plaça (just per on som) el gran carruatge on s’exhibeix el penó —el palio— que passarà a mans del guanyador. Fa l’efecte de ser la reminiscència d’un vexilium, els estàndards de les legions romanes. El carruatge em recorda les Roques del Corpus de València, origen dels actuals passos de Setmana Santa. Tot plegat fa molta patxoca, però allò realment m’ha impressionat són els quatre enormes bous blancs que l’arrosseguen com si res, com si fos de paper.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

Déu meu, mai havia vist uns bous tan enormes! El llom sobrepassava dos pams els caps dels seus cuidadors. Quina majestat! M’ha tornat a vindre al cap el relat de cerimònies romanes que alguna vegada m’han explicat els amics. La delimitació del perímetre de les ciutats, per exemple, o el ritus iniciàtics associats a la deessa Cibeles, on un bou era decapitat mentre la seva sang regalimava sobre l’iniciat. Blanc, vermell, mort, vida.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

El carruatge s’ha retirat i d’una de les portes del palau de l’Ajuntament comencen a sortir els cavalls i els genets, vestits amb els colors cridaners que identifiquen cada barri. La plaça és un ou. Només queda lliure la pista de terra sienesa que la volta. A les cases i palaus no hi ha una sola finestra o balcó que no estigui ocupat per ulls curiosos o emocionats que porten hores, dies o mesos esperant aquest moment.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

I de sobte, la plaça emmudeix. Es fa el silenci per escoltar la veu del jutge que canta en directe el sorteig de les posicions. Aquila, Pantera, Lupa … La sort és clau en aquesta competició, més que no pas l’esforç o el treball.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La gent està molt inquieta, els nervis continguts es fan evidents. El gran moment s’acosta i jo em temo el pitjor. Serà impossible trobar un bon forat entre tants caps movent-se per poder disposar d’una bona vista del famós tomb de Sant Martino. I només hi passaran tres cops, i volant. Decideixo jugar-me-la i provar de fer les fotos amb la càmera alçada, les mas estirades, aguantat com pugui el 200, que avui sembla més llarg i pesat que mai. Passo a visió de pantalla, tot i que quasi no la veig. A més, això farà que els dispars amb ràfegues s’alenteixen considerablement. Fantàstic, només em falta que m’agafi una rampa.

Després d’una estona d’indecisions arriba la sortida bona. La corda cau (jo no veig res però), els genets surten esperitats (tampoc els veig) i l’emoció es desferma. Em sembla que estan arribant al tomb. Disparo. Així les tres vegades.

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

Festa del Palio.Siena, Toscana, Itàlia

 

La cursa s’ha acabat. Els seguidors del guanyador salten enfervorits a la pista per abraçar el genet i, sobretot, el cavall, el veritable heroi de la festa. Jo tinc la sensació de no haver vist res… Avui, més que mai, la càmera ha estat els meus ulls (i no se si m’ha agradat gaire).