Entrades amb l'etiqueta ‘Carnaval’

Palla, es necessita més palla

dijous, 4/02/2016

La Baixada del Pajaritu és, sens dubte, un dels actes més divertits i esbojarrats del Carnaval de Tarragona. Com explicava a l’anterior entrada del blog, es tracta d’un acte que ha vingut sent organitzat directament des d’associacions ciutadanes, la Colla Pajaritu i la Pipel Entertaiment. Enguany, és la XI edició. A més de les inscripcions, el finançament necessari s’ha aconseguit a partir d’un Verkami. És una mostra fantàstica del millor humor i dinamisme d’aquesta ciutat.

Es tracta d’un cursa d’andròmines i disfresses que es celebra el dissabte de Carnaval. És completament oberta a la imaginació i atreviment de tothom, infants i adults. La diversitat és la norma, també amb la velocitat. Atenció amb els espitats! Si a casa us sobra una bala de palla, porteu-la, segur que farà servei. Enguany la cursa es previst que acabi amb una paella (a la qual no es descarta que hi acabin posant rodes).

Lluentors, focus i ungles mossegades

dimecres, 3/02/2016

Ja és a punt una nova edició del concurs La Disfressa d’Or, un dels actes més esperats del Carnaval de Tarragona, especialment per part dels milers de persones que formen les comparses a la ciutat. Per a molts, és el moment de la veritat, el moment de pujar d’alt un escenari i mostrar el resultat d’hores i hores de feina. Hores i hores tallant, cosint, pintant, assajant… Ho he dit molts cops, aquesta és la dimensió que més em fascina d’aquesta festa, l’esforç personal i col·lectiu i l’ambició per millorar cada any.

Darrerament, aquesta ciutat no va sobrada d’ambició i això encara posa més en valor els esforços del Carnaval. I no sols pel que fa als vessants de més lluentors i plomes, també és el cas de la divertidíssima Baixada del Pajaritu (espero dedicar-hi una propera entrada al bloc). La crisi va ajudar a que fos la ciutadania la que s’espavilés per tirar endavant aquests actes del Carnaval. Fantàstic! No se m’acut un esperit mes carnavaler que aquest. És com si entreguessin que la diversió carnavalera és una cosa massa seriosa com per deixar-la en mans dels representants polítics.

Tant la Disfressa d’Or com la Baixada del Pajaritu són esdeveniments organitzats de manera privada per empreses i associacions. Les entrades són la font de finançament del primer esdeveniment (a la venda aquí), mentre que el segon ha optat enguany per un Verkami.  En el cas de la Disfressa d’Or, l’ambició de la que parlàvem va portar els organitzadors (Abril Producciones – Music From Tamarit) a canviar l’antic recinte firal per la TAP, la Tarraco Arena Plaça, la antiga plaça de toros. No ha de ser fàcil, no. Tanmateix, en la primera edició a la TAP, els organitzadors se’n van sortir molt bé. Felicitats!

Al recordar-la, em venen al cap algunes reflexions i aspectes que m’atreveixo a compartir per si poden ser d’alguna utilitat (des d’una profunda humilitat i respecte, està clar, i sabent que, des de fora, les coses són molt diferents que vistes des de la responsabilitat de l’organització).

Per començar, als fotògrafs ens anava molt bé el fet que hi haguessin diverses sessions. Entenc però, que això queda fora de lloc donades les dimensions de la nova ubicació. D’altra banda però, la il·luminació, tot i correcta, va ser excessivament plana. Vaig enyorar, i molt, el joc de llums i colors darrera dels personatges d’altres edicions, que aportaven unes possibilitats plàstiques sensacionals. Això, sumat al fet d’haver de treballar des de molta distància durant pràcticament tota la gala va condicionar molt el tipus de fotografies que es podien obtenir.

Un podria pensar que l’aposta per un nou escenari i una major “espectacularitat”  hauria d’haver repercutit una també en una millora de les possibilitats fotogràfiques de relatar l’esdeveniment. Malauradament no ha estat així sinó, més aviat, el contrari.

L’augment de les dimensions de l’escenari i de l’espai comporta cert riscos. Allò més gran no sempre és millor (els artistes saben bé que la bellesa es troba en la proporció i l’equilibri). Omplir un escenari no és fàcil i segons la mida que tingui, pot no estar a l’abast de totes les comparses.

També vaig trobar a faltar bona part de l’escalfor que generava la proximitat de participants i public, tot i els  esforços i bon ofici del presentador. Tampoc hi va ajudar l’exagerada rivalitat entre el públic que, a l’hora d’animar o reconèixer l’esforç de les actuacions, em va semblar que només ho feia vers la pròpia comparsa .

De tota manera, el balanç de tot plegat és absolutament positiu i engrescador. L’espectacle és ple de il·lusió, d’imaginació i d’esforç i a hores d’ara, mentre els muntadors i tècnics ultimen els detalls, segur que hi han mans amb ungles molt i molt retallades. Bona sort a tothom!

Podeu veure una selecció més àmplia i a pantalla complerta! al nou espai per a exposicions virtuals que ha inaugurat el web de Tarragona Turisme amb el nom de Tarragona ara!

 

Benaurats somriures (Carnaval de Tarragona II)

dijous, 12/02/2015

I arriben les rues de Carnaval! Diuen que a Tarragona aprofitem qualsevol excusa per sortir al carrer i desfilar amunt i avall. I possiblement és cert. Ens agrada trobar-nos al carrer, ens agrada lluir, ens agrada mirar, ens agrada criticar… Diuen aquesta dèria de les desfilades és una herència del nostre passat romà. Potser sí. M’agrada la idea. El fet és que, en el cas del Carnaval, som davant les poques festes que no van poder assimilar completament el poder que ha estat hegemònic durant tots aquests segles. Hi han investigadors que els vinculen amb les saturnals, també amb les lupercals, i fins i tot amb els ritus en honor a Isis, com l’obertura del mar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAl món romà, cada primavera s’obria la navegació pel Mediterrani amb una cerimònia que tenia origen egipci: el Navigium Isidis. Després dels mesos d’hivern, en què la navegació era perillosa, a molts ports de la Mediterrània i a través d’un magnifica cerimònia en honor a la deessa Isis, s’obria el període de navegació, el mare apertum. La festa de Navigium Isidis es celebrava el 5 de març i es coneix amb gran detall, ja que Apuleu la va descriure fa quasi dos mil anys a la part final de la seva novel·la L’Ase d’or. Es tractava d’una gran festa de primavera que començava amb la processió d’Isis per arribar al mar, on es celebrava la cerimònia principal. La comitiva anava precedida per una mascarada carnavalesca de persones disfressades amb màscares, entre d’altres la del fidel gos guardià Anubis. D’alguna manera els podem considerar probablement origen dels grups de gegants i capgrossos que obren els seguicis de les nostres festes.

Probablement, és de la barreja de records de festes alegres i transgressores que Carnaval ha aconseguit arribar fins els nostres dies. El Carnaval ha estat, durant segles, un forat per respirar en un ambient de profund control i ofec moral, una oportunitat de reivindicar l’alegria. Estic convençut que el d’ara continua acomplint funcions similars. Funcions balsàmiques. D’acord, és ple de contradiccions. Són les nostres com a societat. Però quan veig una rua (a qualsevol localitat), el que veig és una expressió de profunda humanitat, veig esforç, treball, molt treball en comú per aconseguir il·lusions, anhels; esforç per sortir a buscar la felicitat en comptes d’esperar a que vingui.

Us deixo amb algunes imatges de la rua del Carnaval de Tarragona del 2014 i amb el (tradicional) portfoli que he preparat. També podeu veure la col·lecció d’imatges al web de Tarragona Turisme.

 A tots els que ho fan possible, moltes gràcies pels vostres somriures!

Benaurades plomes (Carnaval de Tarragona I)

dimarts, 10/02/2015

“Cal ser atrevits per passar-ho bé”. És una frase de Jordi Viñolas, un activista cultural i fester de la meva ciutat, algú que aprecio i admiro, algú que desborda energia i bon humor. La frase és d’una entrevista apareguda al blog de Tarragona Turisme. Quan la vaig llegir em va encantar. Cal atreviment, valentia. Res més seriós i important que l’humor, que l’alegria. Els amics i seguidors del blog ja saben de la meva debilitat pel Carnaval (si poseu la paraula al buscador del blog us sortirà les entrades dels anys anteriors). Se que no és una passió compartida per tothom però, com més voltes li dono, més m’agrada que la gent perdi la xaveta per disfressar-se (del que sigui), i per desafiar l’hivern i desfilar carre amunt i carrer avall. Sí, d’acord, pot semblar que no tingui gaire sentit, però el té tot.

Davant aquesta crisi que ens ha tocat viure, davant els perills de l’abatiment, de la desesperança; els somriures, les plomes, els colors, són essencials, transgressors, alliberadors, terapèutics… És cert que cadascú busca la millor manera de combatre les tristors i mediocritats que ens han caigut a sobre. Tanmateix, la recerca d’ànim, d’il·lusió, intueixo que té més a veure amb l’estomac que amb el cap. “El somni de la raó produeix monstres”, recordeu-ho. Atreviu-vos!

Us deixo amb algunes imatges de la Disfressa d’Or del 2014 del Carnaval de Tarragona, que apareixen al porfoli que he preparat. Si en voleu saber més, us recomano l’article de Jordi Suriñach a fet a Tarragona “Disfressa de platí” i podeu veure la col·lecció d’imatges al web de Tarragona Turisme. A més, a l’Espai Turisme (carrer Major) s’acaba d’inaugurar una exposició fotogràfica col·lectiva de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona.

 

 

Retrats sense retrets

dimarts, 27/01/2015

Els fotògrafs de premsa, de viatges, de festes, els cronistes gràfics de la realitat ja ho comencen a tenir clar. Fotografiar gent és quasi pecat, i si són nens, pecat mortal. Justament a l’època on bona part de la població llença la seva intimitat per la finestra de les xarxes socials i es despulla impúdicament, fer fotos on es puguin reconèixer persones, pot acabar sent un delicte. Excepte en els casos que s’estigui informant de l’actualitat, en els demés, segons la llei, cal l’autorització per escrit de les persones que apareguin a la fotografia.

S’imaginen al mig de qualsevol festa major demanar a la gent que comenci a ompli formularis per tal que cedeixin els seus drets d’imatge? Aquest no és un tema fàcil, ho reconec. És delicat, complex, enrevessat i altres amb major coneixement l’han abordat millor que jo. En tot cas però, comencin a repassar els grans noms de fotògrafs que han retrat la quotidianitat. Ara podrien estar arruïnats per les demandes o engarjolats (si Cartier-Bresson aixequés el cap!).

Alguns diran que les lleis busquen garantir de totes totes els drets de les persones. Jo però, crec que es tracta fonamentalment d’un acte de droperia. Allò que cal és perseguir i castigar  els abusos, no els usos. Però ja se sap, ens agrada més allò de “mort el gos, morta la ràbia”.  “No fotos, no problem” que dirien alguns. Els qui, des del futur, vulguin estudiar el nostre temps, es trobaran amb tones, tones i tones d’imatges (píxels, volia dir), però amb menys relats visuals meditats, serens, aprofundits de qui som i que fem. Paradoxal, oi? Un senyal més dels processos d’idiotització als quals estem exposats.

Tanmateix, com sol passar, es tanquen unes portes i s’obren d’altres. Qui escriu aquestes línies s’ha format com a fotògraf a l’aire lliure; a la muntanya, al camp i al carrer. Difícilment trepitjava un estudi on, per cert, els fotògrafs li semblaven més mags que altre cosa en mig de tants artefactes i equips. Quan des de Tarragona Turisme li van proposar fotografiar personatges per a una sèrie d’entrevistes que havien de ser publicades al bloc Tarragona Experience, li va semblar una d’aquelles oportunitats que et donen els altres per encetar nous camins. Un repte, sí senyor.

Val a dir que, novament, he tingut la sort de treballar amb gent molt bona. Parlo de l’Oriol Margalef, un excel·lent periodista amb el qual preparem prèviament les entrevistes. De la barreja dels nostres punts de vista, d’influenciar-nos mútuament han anat sorgint fotos i textos. I crec que es nota aquesta manera de treballar.

No cal dir que el genere dels retrat té diversos avantatges. Per començar, els subjectes hi estan d’acord i no tenen intenció de denunciar-te (a no ser pel resultat, és clar). Parlant seriosament, és un privilegi poder conèixer gent interessant i compartir, encara que sigui una estoneta, un bocinet del seu món (i com jo soc molt lent treballant…). Encaro recordo, per exemple, el petit concert que em va regalar Richard White (al mig d’una rotonda) mentre s’amagava el sol. Confesso que vaig allargar la sessió tant com vaig poder. Us deixo amb els personatges del 2014. Els text de cada entrevista el trobareu a Tarragona Experience.

 

 

Quan els catalanets deixem de ser mesuradets

dissabte, 1/03/2014

Si, ho reconec. Aparentment, no té cap sentit que un respectable senyor de 40 anys es vesteixi amb un amb roba de cabaretera, de lluentors vermelles, botes de canya alta, també amb lluentors, i surti ensenyant el pit pelós i ple de purpurina pels carrers del poble.

D’altra banda, si una característica ens identifica als catalans com a col·lectiu, és el sentit de la mesura. Tot, però sense excessos, no fos cas… (M’encanta el personatge de Sirisi del programa de RAC 1 La Competència! Ho claven!). Aquesta característica tan nostra és certament pràctica. Ens omple de prudència i, com a país petit que som, pot semblar que en ajuda a sobreviure. No negaré que la prudència sigui una virtut però, en excés, es converteix en covardia, en mediocritat… Ens cal saber pensar de manera ambiciosa, atrevida i, ves per on, el Carnaval resulta un exercici mental molt higiènic.

Llavors sortiran els intel·lectuals parlant que el carnaval d’ara no és l’autèntic, que no hi ha sàtira… No hi ha més cec que el qui no vol veure. Proveu a desbotonar-vos les cotilles mentals. Resulta alliberador que arribi oxigen al cervell. I un bon lloc, sens dubte són les estrafolàries i irreverents rues del Carnaval de Sitges. Sensacionals! Us deixo amb el treball de l’any passat. Cliqueu a sobre (si us atreviu, és clar).

RLM 2013 Carnaval Sitges.jpg

 

 

Monarquies d’usar i cremar

dimarts, 25/02/2014
Caranaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Carnaval a Tarragona. © RLM

No totes les monarquies duren el mateix, no. I és mala sort que, precisament les més divertides, no durin ni una setmana. És clar que, per sort, cada any tornen … de moment. Val la pena tenir present que la involució és un risc real del nostre temps i recordar que, durant llargs períodes, l’arribada de sa majestat el rei Carnestoltes i la seva Concubina va estar prohibida per les autoritats eclesiàstiques o civils, o per les dues. Per quines raons? Quina por pot fer un ninot, unes plomes, un ball provocador o una faldilla més curta?

Segur que molts recorden el missatge de la famosa novel·la d’Umberto Eco El nom de la Rosa: el poder del riure. Exacte!  L’alegria, la desinibició tenen un enorme poder alliberador, i transformador. Algú s’imagina que els canvis —personals o col·lectius— siguin possibles des del pessimisme? des de l’apatia? des de la frustració? D’acord, l’alegria no és una condició suficient, però sí necessària.

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Venedors disfressats al Mercat Central. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Parades del Mercat Central. Carnaval a Tarragona. © RLM

Concert i confeti a la Part Alta. La Pipel Entertaiment. Carnaval de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Concert de la Pipel Entertaiment. Carnaval a Tarragona. © RLM

Els seguidors d’aquest altre bloc innecessari (copiant el meu amic Siqui), ja coneixen la meva defensa del Carnaval com a festa imprescindible per higiènica i saludable. No tornaré a repetir els meus arguments. Els podeu trobar en entrades com: El Carnaval ha mort, visca el Carnaval!, o El carnaval, la crisi i la mare que els va parir.

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

8a edició de la Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Baixada del Pajarito, cursa d’andròmines. Carnaval de Tarragona. © RLM

El reportatge fotogràfic que em va encarregar Tarragona Turisme l’any passat, ha donat lloc a dos petits vídeos. Un està dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. El primer ha estat editat i muntat per Rafa Pérez, de Kamaleon Travel i el segon per Manel Granell. Ha estat un plaer treballar amb ells. De veritat. I el resultats són sorprenents. Dos treballs molt sensibles i agradables de veure. No busqueu estridències ni els 40 Principales…

A banda, un any més m’he animat a construir dos nous porfolis digitals dedicats al Carnaval de Tarragona.  Com en el cas dels vídeos un està dedicat a la Disfressa d’Or i l’altre a les Rues. Dos formats, dos lectures que es complementen (si no teniu al·lèrgia a les plomes, és clar).

Si podeu, aneu a  YouTube i trieu l’opció de d’alta definició HD, a la rodeta dentada que apareix abaix a la dreta. Llavors poseu el video a pantalla completa i pugeu el volum…



Confeti d’hivern

dissabte, 15/02/2014

Si passegeu per alguns dels tranquils carrers de Salou (ara), encara trobareu els senyals de la disbauxada del Cos Blanc, l’acte central de la festa d’hivern de Salou que es celebra el primer dissabte de febrer. I és que el confeti té un marcat caràcter llibertari. Per molt que intentis controlar-lo, res! Es cola per tota arreu i, malgrat els esforços de les brigades de neteja, passaran dies abans que desaparegui completament el seu rastre.

El Cos Blanc és una desfilada carnavalesca de carrosses on el veritable protagonista són aquests petits bocinets de papers de colors. Se’n arriben a llençar més de 20 tones! La desfilada té el seu espai neuràlgic en el carrer Advocat Gallego que, per unes hores, es transforma en una espectacular discoteca, amb llums (550.000 vats), efectes i un DJ punxant música en directe. En aquest carrer es distribueixen estratègicament 20 canons encarregats de llençar el confeti per l’aire. Després, la gent fa la resta (podeu trobar confeti en llocs del cos que no haguéssiu imaginat mai!).

Si els balnearis i spas els trobeu massa tranquils, proveu un bany de confeti. Els que ho han provat asseguren que és especialment bo per exfoliar cabòries, manies i complexos (és clar que potser no en teniu cap i no us fa falta). No resol els problemes, és cert, però tonifica i ajuda a posar a punt l’arma mes poderosa amb que comptem els humans per afrontar les adversitats i transformar la realitat: l’alegria.

Aquesta és una festa jove, com la ciutat. No té cinc segles, és veritat, i haurà d’evolucionar, enriquir-se, destilar-se… però té la força de la joventut i es viscuda molt intensament. Sensacional!

Els visitants són benvinguts, però està pensada ben bé pels salouencs.  És ben cert que, de vegades, els rigors de l’hivern no ho posen fàcil, que potser lluiria més en una altra època de l’any. Tanmateix, perdria aquest punt de irreductibilitat, d’estratègia per combatre les apaties hivernals. En tot cas, està clar que en aquest país, quan se’ns posa una cosa al cap…

Festa del Cos Blanc.Salou, Tarragonès, Tarragona

Festa del Cos Blanc. Salou. © RLM

 

 

Les imatges corresponen al Cos Blanc de 2013

Somriures i plomes contra la crisi

divendres, 25/01/2013

Els carnavals estan a punt d’arribar i, a Tarragona, és fa festa gran.  Ja he confessat altres cops la meva debilitat per aquesta festa. A l’entrada “El Carnaval ha mort, visca el Carnaval” hi trobaren les raons principals que em fan defensar-la apassionadament. Cada cop hi crec més. Crec més en el valor del treball conjunt de les colles, en el teixit social que això ajuda a construir, i cada cop crec més en les coses que tenen un punt d’insensatesa, d’atreviment, de manca d’estricta racionalitat.

No es pot negar que desfilar mig vestit, mig despullat, en ple més de febrer és una insensatesa. És veritat, aparentment no té ni solta ni volta. Però només aparentment. Ara mateix, la majoria dels poders volen que ens resignem que ens tornem més grisos, que ens apaguem, que obeïm, que siguem raonables, prudents… Ara mateix, omplir-se de plomes o  disfressar-se de granota,  tan se val, o d’arquebisbe (amb un fulard amb els colors de la bandera gay) és un acte de supervivència. Serveix, fonamentalment, per respirar. Uns trien la crítica directa, punyent, desvergonyida. Fantàstic! Altres decideixen les lluentors, les plomes, per revelar-se contra una quotidianitat que pot resultar profundament alienant; per revelar-se contra la dictadura d’un glamour mediàtic prohibit per a la majoria de la gent. Ambdues opcions —la satírica i la de lluïment— tenen més en comú del que podria semblar.

El carnaval és higiènic, saludable, balsàmic. I podem remuntar-nos com a mínim a l’època romana per trobar-ne els orígens. Desfilar, ocupar el carrer, provocar, seduir i riure, sobretot riure. És bo recordar-nos l’enorme poder desmitificador, i per tant alliberador, que té el riure. Tothom sap que el dimecres de cendra arribarà. I n’hi haurà un de definitiu. I què? Com deia aquell savi, l’important no és saber si hi ha vida després de la mort. L’essencial és saber si n’hi ha abans de la mort.

El de Tarragona, segons els entesos, és un dels carnavals més rellevants de l’Estat, si bé no dels més coneguts. La seva seqüència ritual és molt rica i la festa s’enriqueix encara més amb actes tan divertits com “La baixa del Pajaritu“, un descens pels carrers de la part Alta amb andròmines i molt, molt bon humor (aquí teniu el programa d’enguany).

Us deixo amb algunes imatges del Concurs de la Disfressa d’Or i de la rua de l’any passat. Pels qui tinguin gana de més, podeu donar un cop al recull maquetat del Carnaval de Tarragona que he penjat a Issuu … i comenceu a somriure!

 

El carnaval de Tarragona… amb bona salut!

divendres, 17/02/2012

Tot i estar matxacadet i convalescent d’una visita d’aquests simpàtics virus que roden amunt i avall, ahir al vespre no vaig poder-me estar de baixar a veure l’espectacle de la Disfressa d’Or que es fa els Dijous de Carnaval a Tarragona.

Excel·lent! El nivell de les coreografies i la qualitat de tot plegat em va semblar que estava en la línia i millorava algunes coses de la passada edició. És que no hi ha crisi?  Ja provaré d’esbrinar el secret però, d’entrada, ja vaig veure la implicació d’empreses privades en l’organització i en la esponsorització. L’entrada no era gratuïta, valia 5 € i de dues sessions es va passar a 3, i van omplir! Fantàstic!

Mentre preparo les fotos d’enguany, us deixo un portfoli, amb imatges de l’any passat, del Carnaval de la meva ciutat, un dels més destacats de Catalunya i de l’Estat segons alguns entesos. Aquí el teniu:

Carnaval de Tarragona 2011

Rua del Carnaval de Tarragona, Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Concubina reial a la rua del Carnaval de Tarragona. © RLM