Entrades amb l'etiqueta ‘conferències’

Periodisme, paisatge i identitat

dilluns, 19/03/2012
Salines de la Trinitat, situades a la península de la Banya, al meridió del delta de l'Ebre, que tanca el port dels Alfacs. Sant Carles de la Ràpita, Montsià, Tarragona

Salines de la Trinitat, situades a la península de la Banya del delta de l'Ebre. Montsià. © RLM

Ara, més que mai, necessitem bon periodisme. No cal ser un expert per adonar-se que periodisme i llibertat són elements que van molt units. La greu crisi que afecta actualment els mitjans —i que és prèvia a la financera— és prou complexa com per atrevir-se a analitzar-la en unes línies. Tanmateix, intueixo que, a hores d’ara, un factor important té a veure amb la gran dependència de tercers (publicitat, suports de l’administració, etc.). Les estratègies de gratuïtat em semblen nefastes i molt, molt perilloses. “El que res no costa, res no val” diuen els padrins. No pagar el que costen les coses, paradoxalment, ens està empobrint i debilitant-nos com a societat. Només és una intuïció, però em fa l’efecte que el periodisme del futur haurà de basar-se, fonamentalment, en el suport dels seus lectors. Els qui volem comptar amb informació de qualitat, haurem d’acostumar-nos a pagar-la. Només així el periodisme recuperarà la independència que li cal per treballar (la llibertat no és mai total, però calen uns mínims).

Els canvis, les transformacions ja estan produint-se i en aquest context s’agraeix molt els incentius a la reflexió que promou la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el cicle de conferències “Experiència de periodista”. Un any més —malgrat la crisi— i mercès al suport de Catalunya Caixa, s’han començat a celebrar a l’auditori de l’antiga Caixa Tarragona. El passat dia 12 vam comptar amb verb eloqüent i reflexiu de Màrius Serra. Avui, dilluns 19, és el torn de Carles Capdevila, el director del diari Ara i el dilluns següent, el 26, seré jo el convidat a parlar de la meva experiència professional. L’acte coincidirà amb la inauguració de l’exposició Imatges 2011, que recull una mostra del millor fotoperiodisme de les comarques tarragonines.

Ja podeu imaginar que compartir cartell amb un Màrius Serra i un Carles Capdevila impressiona (per no dir una altra paraula). Espero que els aires de l’Atlàntic m’ajudin a afinar la meva exposició perquè hauré acabat d’arribar de La Palma, d’haver participat en el prestigiós seminari Fotonature, i d’haver explicat també la meva professió de fotògraf a la classe de pàrvuls —P5— de la meva filla (en serio, el mateix dilluns). Vull agrair als companys del Col·legi de Periodistes la seva confiança, és clar, però també, i molt especialment, el fet d’haver pensat en un fotoperiodista que no treballa habitualment en la premsa diària.

Les exposicions dels fotògrafs en aquestes jornades es centren habitualment en descriure la seva experiència professional. En el meu cas tinc intenció de parlar de la meva feina, però a partir d’exposar  algunes reflexions sobre les relacions que s’estableixen entre el periodisme, la fotografia i la construcció de paisatges i de identitats. Posats a assumir reptes… que caram!, ho intentarem.

D’altra banda, els que estiguin interessats en conèixer l’opinió dels fotoperiodistes sobre la situació de la seva professió, val molt la pena el documental de Roger Leixà “Reinventant el fotoperiodisme“.

 

 

 

Com recuperar l’essència del territori

dijous, 30/06/2011
En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. Vista des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp, Tarragona

Horitzons des de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Mont-roig del Camp, Baix Camp. En primer terme la muntanya Blanca, darrera el Cabrafiga i, al fons, les muntanyes de Vandellòs. © RLM

Ahir vaig sentir una entrevista al president Jordi Pujol a Catalunya Ràdio mentre conduïa cap a la val d’Aran, cap a Les, a fotografiar per Descobrir Catalunya la plantada del Haro que es cremarà el Sant Joan de l’any vinent (una festa encisadora, per cert). La música de l’ex-president sona bé. Sempre ha estat un bon músic. Fer país, treballar, anar per feina, deixar-se de romanços…Ara bé, quan va haver de posar lletra als romanços, la cosa va agafar un altre to. Menystenint absolutament als qui discrepen d’alló que ell pensa, va escandalitzar-se que una central eòlica hagués tardat 10 anys en obtenir permisos degut a l’oposició dels ciutadans. Déu meu! que insolidaris aquesta gent que només pensa en el seu paisatge i no en les necessitats del país, va arribar a deixar entendre. És clar, les serres de l’Ebre no son Queralb, ni Núria, ni Montserrat… Calen sacrificis pel país i, si això significa industrialitzar tot el conjunt dels horitzons del sud, que hi farem, oi?

Sembla que oblidem amb extrema facilitat la importància que te el paisatge en la identitat de les persones i, sobre tot, en la seva auto estima. I sense auto estima no hi ha desenvolupament possible, ni individual ni col·lectiu. Probablement estic equivocat però, de vegades, penso que al país ja li va bé tenir un pati del darrera amb gent resignada, depenent de subvencions, de cementiris com a únic futur possible, disposats a vendre’s el seu paisatge, un dels darrers recursos que els queda, encara que això sigui pa per avui i ….

Ah! hi han altres models d’implantació d’energies renovables que no impliquen acabar amb els paisatges de mig país, com ha demostrat un estat tan seriós com Alemanya on, aproximadament el 80 % de la potència energètica renovable està instal·lada en zones urbanes, exactament al revés del que succeïx a casa nostra. A més, ningú no parla de com afectarà això a l’activitat turística que s’ha anat desenvolupant en aquest territoris i que tant ha costat d’arrelar. Tota activitat té repercussions, també negatives, i l’energia eòlica no es una excepció.

Parlant de territori i d’identitats, demà divendres es presenta a Barcelona l’estudi Recuperar, com revitalitzar l’essència del territori, impulsat per l’Institut del Territori (IdT) i el CADS, a partir de les 10.00 h al Museu M. Colet (c. Buenos Aires, 56-58 de Barcelona). A l’acte hi participen Eliseu Climent, portaveu de l’IdT, Ramon Arribas, director del CADS, i Xavier Basora i Xavier Sabater, coautors de l’estudi socis d’X3 Estudis Ambientals. A mi m’han convidat a donar una ponència sobre quins elements del territori recuperar i per a què. Segur que els camins antics hi apareixeran en un moment o un altre. L’acte clourà amb una taula rodona sobre algunes bones pràctiques en la recuperació del patrimoni natural i cultura a casa nostra: el cas dels boscos de ribera, les varietat agrícoles locals, els Camins Vius i l’Escola de Pastors.

Camps d'arròs innundats al delta de l'Ebre. Al fons, la serra de Montsià. Amposta, Montsià, Tarragona 2001.12

Arrossar al delta de l'Ebre amb la serra de Montsià al fons. © RLM

Es poden consultar i descarregar les intervencions aquí.