Entrades amb l'etiqueta ‘motos’

Els camins del Priorat estrenen mapa

dissabte, 2/06/2012
Camí ral del Molar al Masroig, vinyes DO Montsant,El Molar, Priorat, Tarragona

Camí ral del Molar al Masroig, El Molar, Priorat. © RLM

 

Quants mapes excursionistes recordeu que incorporin els noms dels camins tradicionals? No és gens habitual. Obsessionats com estem per reivindicar aquest patrimoni viari, hem fet tot el possible per incorporar els que hem pogut en el nou mapa excursionista Camins del Priorat 1:30.000, que fa pocs dies ha sortit al mercat publicat per l’Editorial Piolet. Es tracta d’una publicació impulsada pel Consell Comarcal del Priorat, i com darrera de les obres hi han persones (les coses no es fan soles), val la pena recordar que tenim aquest mapa a les mans gràcies a l’esforç i tossuderia del que fins fa poc va ser el tècnic comarcal de turisme, el David Esteller. De fet, es tracta d’una de les accions que vam dissenyar conjuntament, ja fa uns anys, quan vam establir les estratègies per impulsar el turisme a peu i la recuperació d’antics camins al Priorat (la guia A peu pel Priorat per camins del vi i l’oli, que està a punt de sortir, és també una conseqüència d’aquest projecte).

 

IMG_0001.jpg

 

Aquest mapa és també el fruït d’un laboriós treball col·lectiu. A banda del David Esteller i de la meva col·laboració, hi han participat directament, per exemple, els tècnics del Parc Natural de la Serra de Montsant, els del Consorci de la Serra de Llaberia, la pròpia editorial i excursionistes i amants dels camins prioratins, com el Joan Queralt o el Ricard Pasanau, que ens han ajudat a recollir toponímia. Em cal fer però, un agraïment especialment al José Luís Ordavás. Sovint parlo de l’enorme “generositat cartogràfica” d’aquest bon amic de Mora d’Ebre i aquesta és una altra ocasió obligada.

 

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat, Gratallops, Priorat, Tarragona

Antic camí ral de Falset a Gratallops, Gratallops, Priorat. © RLM

 

Es tracta d’un mapa que recull la xarxa de camins del Priorat i també la de la Serra de Llaberia. La Xarxa de camins del Priorat la formen antics camins rals, vells camins de ferradura, senderes i també camins de carro i agrícoles més actuals. Una bona part han estat recuperats recentment i són mantinguts pel Consell Comarcal, els ajuntaments, el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Consorci de la serra de Llaberia, a més de la col·laboració de voluntaris i de cellers de la comarca.

 

Camí ral entre Cabacés i la Vilella Baixa,Cabacés, Priorat, Tarragona

Camí ral de Cabacés i la Vilella Baixa, Cabacés, Priorat. © RLM

 

Tant al Priorat com al conjunt de la serra de Llaberia, ambdues xarxes han estat senyalitzades amb marques de continuïtat grogues, tret que coincideixin amb trams de GR o de PR on es mantenen les marques dels itineraris de la FEEC sense afegir-ne cap altra (ja tenim prou pintura a la muntanya). Aquest mateix model de senyalització de camins el trobareu a la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Empordà (impulsat pel projecte Itinerànnia), al Berguedà, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà el Pallars Jussà i a municipis com Tarragona o Altafulla. Aquest és un model que no es basa en marcar propostes d’excursió, sinó en senyalitzar una veritable xarxa viària per a que tothom que vulgui pugui dissenyar els seu propis itineraris. Un model que reivindica directament el valor dels antic camins.

 

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals. Camí de ferradura.Serra de la Figuera.El Lloar, Priorat, Tarragona

Antic camí ral del Lloar a la Figuera per sobre dels Rogerals, el Lloar, Priorat. © RLM

 

Per aquesta raó trobareu que al mapa el conjunt de la xarxa de camins està grafiada amb un sol color, si bé els GR i PR estan adequadament identificats. Els mapes però, mai estan acabats. Sempre s’escapa alguna cosa o altra i, a més, la realitat no para de canviar. Per aquest motiu, us agrairem que notifiqueu qualsevol incidència rellevant o errors del mapa a: oit@priorat.cat. I ara, a caminar. Podeu consultar diverses propostes al web de turisme del Priorat.  I, si us plau, recordeu, si trobeu motoristes circulant per antics camins, infringit la llei i destruint aquest valuós patrimoni col·lectiu, no dubteu en trucar al 112 i notificar-ho als agents rurals o als mossos d’esquadra. Més important que els pugin detenir o no, és la constància de la queixa ciutadana. Si no es recullen queixes, no existeix el problema.

 

Celler Mas d'en Gil, antiga masia Barril.DOQ Priorat.Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona

Camí de Bellmunt al Masroig o camí de lo Sarraí, Bellmunt del Priorat, Priorat. © RLM

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat, Tarragona

Camí vell del Mas d'en Cubells,DOQ Priorat,Porrera, Priorat. © RLM

 

Uns fan i altres desfan

dimecres, 22/06/2011
_RLM3954.jpg

Camí ral del Lloar a la Figuera, Priorat. © RLM

Hi ha qui, fins i tot, d’aquesta expressió en fa categoria i assegura que el món es divideix entre persones que construeixen i les que destrueixen, entre els que sumen i els que resten. No m’atreviria a anar tant lluny (els humans som contradictoris i complexos) però voldria parlar d’uns fantàstics exemples del grup dels que fan.

En la darrera entrada del blog vaig tornar a fer èmfasi en la gravetat del procés de destrucció del nostre patrimoni viari tradicional. No em cansaré de repetir que  trànsit de motos per antics camins de ferradura accelera vertiginosament la seva destrucció. Continuo sense trobar cap, absolutament cap raó que pugui justificar la circulació d’aquests vehicles per aquests camins. Al meu parer, és un dramàtic episodi més de la vella lluita entre civilització i barbàrie que acompanya a l’home des del seu orígen.

A l’altra banda, a Catalunya, trobem cada cop més exemples de conservació i restauració d’antics camins. Són esforços encara insuficients per aturar la tragèdia, però enormement esperançadors. De manera paradoxal, la majoria són potenciats per l’administració pública, la mateixa que després es mostra tan feble a l’hora de protegir aquest patrimoni. Entre els diversos exemples que conec, per la meva implicació directa, permeteu-me parlar del cas del Priorat.

Camí ral de la Morera a Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Morera de Montsant a Poboleda, Priorat. © RLM

A hores d’ara, a la comarca, han coincidit treballant fins a quatre brigades —més o menys grans i amb major o menor intensitat. Quelcom inaudit, inimaginable anys enrera. El Consell Comarcal, l’impulsor del projecte de recuperació d’antics camins, ha aconseguit novament destinar un petit grup de persones a la neteja i senyalització de camins, a partir de plans d’ocupació. El grup d’enguany el formen dos nois i una noia que s’han entusiasmat amb el projecte i que estan realitzant una magnífica tasca. També aprofitant un pla d’ocupació, l’ajuntament de la Morera de Montsant —un dels més sensibilitzats  i compromesos amb aquest projecte— han abordat la recuperació d’un magnific camí de ferradura entre la Morera i Poboleda.

Antic camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Xarxa de camins del Priorat. La Bisbal de Falset, Priorat, Tarragona

Camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés, Parc Natural Serra de Montsant, Priorat. © RLM

El Consorci de la serra de Llaberia fa anys que està impulsant una impressionant tasca de recuperació d’antics camins a les seves muntanyes, part de les quals són al Priorat. A més, han arribat a constituir una empresa especialitzada que dona feina a persones amb discapacitats.

Fa també temps que la brigada del Parc Natural Serra de Montsant està reobrint i conservant els camins d’aquesta altra muntanya (que no són pocs). Sovint dic que, només el seu treball justifica amb escreix la declaració del Parc Natural. Hem tingut la sort que els dos caps que ha tingut la brigada, el Biel Roig i el David Martra, són dos entusiastes dels camins antics, i es nota. Caram tu si es nota! La feina de desbrossament és excel·lent però, allò que realment sobresurt —i a mi m’emociona— és que ja han començat a abordar tasques de restauració utilitzant la tècnica tradicional de pedra seca. Un magnífic exemple és la recuperació d’una bona part del camí ral de la Bisbal de Falset a Cabacés. Fantàstic!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Fa uns dies, per mostrar la seva feina a un equip de gravació del programa de TV3 “El medi ambient“, van empedrar un petit tram del camí de l’ermita de Santa Magdalena d’Ulldemolins. Estic segur que les sensacions emocionals i estètiques que provoca veure tornar a empedrar un camí  tenen quelcom de revolucionari. Tota una declaració de futur. No és virtual, no senyor. Pedra, mans, terra i habilitat. És de veritat!

Brigada del Parc Natural Serra de Montsant arreglant el camí de l'ermita de Santa Magdalena. Filmació de TV3 pel programa El medi ambient. Ulldemolins, Priorat, Tarragona

David Martra, Brigada del Parc Natural Serra de Montsant, camí de l'ermita de Santa Magdalena, Priorat. © RLM

Camins, motos, lleis i equivocacions

diumenge, 12/06/2011
Camí de Riqüerna, camí de ferradura empedratla Vall FoscaCabdella, Pallars Jussà, Lleida2004.07

Camí de Riqüerna, camí de ferradura a la Vall Fosca, Cabdella, Pallars Jussa. © RLM

Déu n’hi do l’enrenou  desfermat per la Llei Òmnibus. Pel que fa a la modificació de la Llei d’accés al medi natural, un article aparegut a La Vanguardia el dimarts 7 de juny titulava: “Pista lliure a la muntanya. El govern permetrà circular per vials de menys de quatre metres“. Una mitja veritat també és una mitja mentida i, sobre tot, afegeix confusió en comptes d’informar, alhora que no ajudar als lectors a formar-se una opinió fonamentada. És veritat que l’interior de l’article explica el detall de la norma, però el titular i la redacció predisposen a una idea errònia.

La modificació proposada no liberalitza de manera generalitzada la circulació motoritzada per camins de menys de 4 m, tal com la majoria de gent ha entès. El text és molt clar:

“6.3 Es permet la circulació motoritzada per les pistes i els camins delimitats en xarxes o itineraris establerts pel Departament competent en matèria de medi natural. La delimitació d’aquests vials, que podran tenir amplada inferior a quatre metres i diversos tipus de ferms, s’efectuarà mitjançant Ordres del conseller competent en matèria de medi natural, en les quals es podran establir condicions especifiques de circulació i característiques dels vials, i haurà de ser incorporada a l’inventari comarcal corresponent.”

És a dir, la modificació només afectarà xarxes i itineraris que es puguin establir. Una altra cosa és cóm es dissenyaran aquestes xarxes i itineraris. Sorprèn, d’entrada, la discrecionalitat del paper reservat al conseller. Tanmateix, el fracàs a dia d’avui dels inventaris comarcals que era prevists realitzar segons la Llei d’accés al medi natural del 1995, no augura un desenvolupament senzill d’aquesta nova norma.

Camí vell de Vilaplana a la Mussara, camí de ferradura, revolt empedrat Serra de la Mussara, Muntanyes de Prades Vilaplana, Baix Camp, Tarragona

Camí vell de Vilaplana a la Mussara, camí de ferradura a la serra de la Mussara, Baix Camp. © RLM

Algunes manifestacions oficials en els mitjans parlen de l’establiment de circuits utilitzant pistes forestals privades que comportessin el pagament per utilitzar-los i compensacions als propietaris. La idea sembla molt interessant. De fet, les pràctiques esportives motoritzades al medi natural haurien de quedar circumscrites dins de circuïts fixats. La xarxa pública de camins difícilment pot conciliar un trànsit obert i un d’esportiu basat en la velocitat. Això mateix passa  amb les carreteres on quasi tothom comença a tenir clar que els qui els agrada córrer ho han de fer en circuits o proves regulades.

És a dir, si s’arriba a aprovar la modificació que recull la Llei Òmnibus, continuarà estant prohibit el trànsit motoritzat per camins de menys de 4 m a la immensa majoria de la xarxa de camins i… molt probablement, continuarà incomplint-se la llei de manera generalitzada en molts territori. Això, malgrat els esforços dels agents rurals i sense tenir en compte el hipotètic “efecte crida” que pugui tenir la interpretació que s’ha fet d’aquesta modificació.

Camí cap a la vall de CarlacBausen, Baish Aran, Val d'Aran, Lleida

Camí de Bausen a la vall de Carlac, camí de ferradura, Val d'Aran. © RLM

D’altra banda, no crec que el govern hagi triat un bon camí. Les modificacions proposades no afronten el veritable problema de fons: tenim una mala llei d’accés motoritzat al medi natural. Es un llei molt difícil d’aplicar i que no ajuda a gestionar els problemes. Com ha demostrat abastament Xavier Campillo (El llibre dels camins), basar les limitacions en les amplades dels camins ha estat un error (cap legislació dels principals països europeus ho ha fet). Probablement la majoria trobaríem exemples de camins de més de 4 m que caldria tancar i altres de 3 que perfectament podrien estar oberts a un trànsit responsable. De fet, l’anterior govern havia iniciat el procés de consultes amb els agents implicats per canviar la llei i existeix un primer esborrany redactat.

Camí del Barranc de BiniaraixSerra de Tramuntana, Soller, Mallorca

Camí del Barranc de Biniaraix, camí de ferradura a la serra de Tramuntana, Mallorca. © RLM

El debat encetat però, ens deixa, com a mínim, dues constatacions clares i de signe oposat. La primera:  pràcticament resta absent del debat els impactes de la circulació motoritzada sobre els camins tradicionals. Es parla dels impactes sobre el medi natural, els boscos, el soroll, la seguretat, però no pas del valor patrimonial dels antics camins. En una entrada anterior en aquest mateix blog vaig argumentar la idea que els camins tradicionals, els que no van ser pensats pel transit motoritzat, haurien de quedar al marge d’aquesta utilització. La circulació amb vehicles a motor per aquests camins hauria de ser assimilable a la prohibició expressa de circular fora pista.

Per exemple, la fragilitat dels camins de ferradura sota les rodes d’una moto d’enduro és més que evident. Ahir mateix vaig tornar a comprovar-ho. Davant meu, tres motos van enfilar al recte una baixada, pou malmesa, saltant-se i destruint les giragonses que una brigada havia marcat laboriosament amb pedres. No es tractava de motoristes mal educats i ni especialment salvatges. Senzillament, no es poden manipular rellotges amb guants de boxa. Malauradament, estem immersos en procés gravíssim de pèrdua de patrimoni viari, de patrimoni històric, cultural —també de recursos econòmics— que les generacions futures lamentaran. Els costarà entendre perquè ho vam permetre.

La segona és una clara manifestació de la “majoria silenciosa”, la que no té un lobby industrial al darrera, ni un representant clar, però que té opinió. A la “Pregunta del dia” del Matí de Catalunya Radio sobre facilitar el trànsit de motos en espais naturals, el 80 % dels participants van dir no.

Camí vell de l'ermita de Sant Blai (GR 7), Muntanyes de Tivissa,  Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona 2002.02

Camí de la Llena, camí de ferradura de Tivissa, Ribera d'Ebre. © RLM