Tothom vol tastar alguna vegada el Paradís. És clar. I, com és lògic, hi ha molts que repeteixen. Hi ha molts que coincideixen en anar-hi al mateix temps (i abans de les convocatories del facebook). Déu meu si els nostres avantpassats de fa un o dos segles veiessin les nostres platges al juliol i l’agost. S’han tornat bojos! sentenciarien sense pensar-s’ho gaire. De fet però, es pot arribar a entendre si considerem els atractius que presenta la platja per la nostra cultura i si considerem l’evident instint gregari dels humans (costa entrar en un restaurant vuit, oi?). Personalment, en segueix costant això de diluir-me dins les multituds (més aviat les evito) però, amb els anys, reconec que he comprés part del atractiu que exerceixen (els humans ens necessitem, no sabem viure sols). A la platja, em fascina com els sorrals, que històricament i durant la major part de mesos es troben pràcticament vuits, s’omplen de colors, de tovalloles, para-sols, banyadors, pilotes de Nivea (encara en fan?) i humans mig despullats, congregats per adorar el sol i l’aigua (amb la cervesa o coca cola com a comunió, és clar).

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

© RLM

La gran majoria de les fotografies es van fer amb el consentiment i col·laboració dels seus protagonistes. Moltes gràcies novament. Estaré encantat d’enviar-vos les imatges a aquells que ho desitgin. D’altra banda, si algú s’estima més no aparèixer  públicament, preguem que ens ho comuniquin per retirar immediatament la imatge.