VERSOTS SANTA TECLA 2015

LLUCIFER
(Al públic)
El nostre Ball de Diables
ja ha tornat al carrer
per dir-vos les veritats
d’aquest món tan mentider.

Jo sóc el gran Llucifer,
i de l’infern he vingut
per poder-vos demostrar
que sóc el més gran banyut.

M’he passat l’estiu sentint
la tabarra que heu muntat
sobre aquests collons de Jocs
que ha d’aguantar la ciutat…

I encara heu muntat un ple
per si s’han de fer o no!
Però l’únic que està clar
és que no hi ha pavelló

ni calaix per fer les obres.
No patiu, tarragonins,
acabem amb la incertesa
que us rosega a tots per dins:

Comencem, ara i aquí,
aquests Jocs Mediterranis:
amb la selecció Infernal
“matxacarem” els foranis!

I no patiu pels calés,
que a l’Infern n’estic sobrat,
amb la trepa de corruptes
que han caigut al meu forat!

La Trompeta del Judici
em sembla que estic sentint
i, sense més protocol
aquests Jocs ja vaig obrint.

Música! Que soni l’himne!
(Ritual d’inauguració dels Jocs Mediterranis 2015.)

(Als diables.)
Alerta, diables meus!
Pareu molta atenció,
que els núvols del Cel s’apropen!
D’aquí en sento la remor!

Serà nostra la victòria
si no ens falten els tabals;
aquests són els nostres Jocs
i els dels focs infernals!

(Als timbalers.)
Timbalers, doneu l’alarma!

(Els timbalers donen un cop de baquetes.)
Més!

(En donen un altre.)
Bé!

TIMBAL
(A Llucifer, sense moure’s de la formació.)
Si tan fort maneu tocar
però guerra no veiem,
perquè triomfem millor
a degolla tocarem!

A tots els altres atletes
ja els vénen totes les pors
en escoltar el fort repic
d’aquests infernals tambors!
(Repic de timbals…)

LLUCIFER
(Assenyalant Mascaron amb el dit estès, el qual es quadra sense moure’s de la seva posició.)
A tu, astut Mascaron,
et nomeno capità,
de la nostra selecció
que a sant Miquel vencerà.

Amb la força que jo et dono,
encendràs el peveter
i amb la sageta de foc
tu triomfaràs primer!

MASCARÓN
(Avançant-se cap a Llucifer.)
En donar-me el teu poder
en aquesta gran empresa,
el triomf i les medalles
no ens vindran pas per sorpresa.

(Dirigint-se a les tropes.)
Amb foc infernal cremeu
els pavellons de Miquel!
Bona serà la notícia
de la derrota del Cel!

Fem tots junts foc a l’instant
en combat sense defensa!
Set rajos i set ballestes
al Cel llancem amb ofensa!
(Mascaron i els set diables que representen els set pecats capitals criden a cor.)

La medalla ja és nostra!

(Mascaron es retira a l’esquerra de Llucifer. Tot seguit, cadascun dels set diables recitarà per torn el seu parlament, amb la maça sobre l’espatlla dreta, després d’haver entrat en escena tirant una carretilla. Mentrestant, els timbalers han començat a tocar i ho fan fins que esclata cada carretilla; hi tornen quan se n’encén una altra, i així successivament.)

DIABLE PRIMER: LEVIATAN
Sóc el primer i més altiu,
el més esvelt i enginyós;
em faig dir Leviatan:
com jo, no en trobareu dos!

Aquest any, a Tarragona,
estic de molt mala sort:
cada dia, a alguna platja,
m’he trobat, a l’aigua, un mort.

Canvio mar per piscina
i ara vaig allà al Serrallo,
però al cap de tres braçades
amb les jaies ja em barallo.

Ballesteros, espavila
millorant els pavellons
que, en piscines tan petites,
no m’hi caben ni els collons!

Per fer la sincronitzada
aniré al Palau firal,
ho faré a porta tancada
i serà un èxit total!

DIABLE SEGON: MATMONA
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen Matmona.
Sóc garrepa i sols m’excito
quan la meva bossa sona.

Morenés vol enviar
cavalleria espanyola
per impedir, als catalans,
que anem a la nostra bola…

Que vinguin a saltar obstacles
a la plaça de la Font
quan les terrasses són plenes:
Serà el seu pitjor malson!

I si envia la Invencible,
ho tindrà igual de pelut,
per esquivar les pasteres
que vénen de l’est i el sud!

DIABLE TERCER: ASMODEUS
Asmodeus és el meu nom
i, de banyes, en tinc tres:
tres de llargues i aixecades…
Suposo que m’heu entès!

Amb lo que porto entre cames,
jo sóc més de salt de perxa;
compte, nena, quan em giri,
(Assenyalant alguna mossa del públic.)
no fos cas que et deixi guerxa.

Guanyo medalla, segur,
no tinc pas competidor,
un que em feia ombra, els Mossos
va i me’l tiren pel balcó!

El vaig avisar mil cops:
«Vés alerta, amic Mor Sylla,
que les Mosses es trastornen
quan treus el pot de Nocilla!»
(Assenyalant-se el paquet.)

Però m’he venjat com cal
i, per l’acte d’obertura,
m’he tatual a la polla:
«La poli mata… i tortura!»

DIABLE QUART: BELFEGOR
Belfegor sóc jo, el més gras,
i sóc golafre de mena:
quan m’afarto sóc feliç
i no em domina cap pena.

Campió d’Halterobirra
aixecant bidons a barra,
amb el cul doblego bigues
i, amb la polla, la “xatarra”.

M’han prohibit sopar al carrer
assegut amb les veïnes,
a mi, que esmorzo senglar
i m’esnifo proteïnes!

Ja em teniu fins als collons,
amb les vostres ordenances,
us envio a tots a Síria
perquè hi passeu les vacances.

Allà es pot sopar al carrer
sense dir ni una paraula;
ja parlo jo amb els de l’Isis,
perquè us vagin parant taula.

DIABLE CINQUÈ: BARIT
Si faig cara d’emprenyat
és perquè em diuen Barit:
la mala llet em rosega
i l’ira em té consumit

A mi no em falten espàrrings,
per “liar-me” a mastegots:
m’entreno al Saló de Plens,
que està ple d’estaquirots!

La cara com un sant cromo,
li he fotut, a l’Abelló;
el Ricomà em suplicava:
«Junts pel sí, però tant no!»

A l’Argaño i a l’Estrada
els toca du el cartellet
i entre “rounds”, les feministes,
que remenin el culet!

I pel final, tots els fatxes:
PP, PSOE i Ciutadans…
De tant de repartir estopa,
se m’han rebentat els guants!

DIABLE SISÈ: BELZEBUB, príncep
Se’m coneix per Belzebub
i també per un desfici:
envejar allò que no és meu,
ho faig per gust i per vici.

Si la Floría es va endur
al Highland la Sindriada,
jo hi posaré, a l’escenari,
la meva espasa esmolada,

que l’esgrima és cosa fina
i no es pot fer allà al Miracle,
amb el cony de passarel·la…
Quina merda d’espectacle!

I quan m’hagi fet petar
la resta de contrincants
aniré per la Begoña,
perquè tasti els meus encants:

Li faré sagnar la ullera
abans que se’n vagi a casa
i només podrà triar:
amb la cigala o l’espasa?

DIABLE SETÈ: ASTAROT, gran duc
Sóc el gran duc Astarot,
i pertanyo a la noblesa.
M’agrada no fotre brot,
i d’això en diuen peresa.

Jo em dedico a la petanca,
que per córrer, ja no estic.
Jugo amb el Pujol i el Núñez
a la presó “Mas d’Enric”.

La Pantoja ens fa concerts,
que li organitza el Millet;
‘nava a venir Lina Morgan,
però es veu que ha fet el pet…

M’ha sortit de puta mare:
jubilació daurada!
Us deixo, que vaig amb Messi
a ocultar la morterada.

SANT MIQUEL
(Entrant en escena per l’espai del Cel, pel qual evoluciona.)
Silenci, dracs infernals
que preteneu derribar
el poder de l’únic Déu:
preparats per tremolar!

MASCARON
(S’avança. Burleta.)
Tremolar al davant teu?
Si tens el poder del Cel,
jo tinc el foc de l’infern.
Angelet, et caurà el pèl!

BEEMOT
(Anant a trobar Mascaron i dirigint-se a sant Miquel.)
Miquel, la festa que fem,
tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut,
a l’infern t’has d’entregar!

SANT MIQUEL
Prova les armes i mira
el poder d’aquesta creu!
(Li ensenya la creu de l’escut.)
Totes les vostres esquadres,
aviat us rendireu!

LLUCIFER
(Acudeix en ajut de Mascaron i Beemot. To sarcàstic.)
Prova les armes i mira…!
Si a la terra has arribat
en nom de l’Ésser Suprem,
ja ho tens quasi tot guanyat!

(Mentrestant, Mascaron i Beemot s’han retirat a la seva posició.)

(To amenaçador.)
El poder et ve del Cel
però, guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l’infern
per llençar sobre la terra!

DIABLESSA
(S’ha anat avançant cap a Llucifer, a qui es dirigeix amb to burleta.)No t’espantis, Llucifer,
que sempre seré ta guia;
mai no et desempararé,
en la meva companyia.

Al teu costat estaré
unida com a mestressa
i, en aquest ball de diables,
jo faré de Diablessa.

(Als diables.)
Deixeu-se de collonades
i d’imitar els sociates,
perdent el temps i els calés
en Jocs i “bronques” barates!

Amb això us volen distreure
del que importa de debò,
ja ho veureu aquest diumenge:
Catalunya serà un tro!

Ho juro pels meus ovaris,
que serem independents,
a cagar els unionistes
i tots els fatxes presents!

(Dirigint-se a sant Miquel.)
Ja saps que sóc la supèrbia
i indigna de tu, Miquel;

(Es gira momentàniament cap a Llucifer.)
de tu, Llucifer, amiga,
i destructora del Cel!

Sóc més forta que Samsó,
sóc dona i saps que ho faré:
amb aquest ganivet curt,
el cervell et llevaré!

(Dient això, la Diablessa es treu el punyal i l’alça contra sant Miquel en actitud amenaçadora. Sant Miquel es treu l’espasa i, aixecant-la, amenaça la Diablessa, que recula un pas.)

SANT MIQUEL
Enrere, dona infernal!
Que des de dalt he baixat
per destruir Mascaron
i Llucifer, el malvat!

Aquesta espasa que porto
és el meu Déu qui la inspira;
dona perversa i cruel:
d’on l’has treta, tanta ira?

DIABLESSA
(Amb el punyal alçat amenaçant sant Miquel.)
Diables meus!

(Tots els diables bramen:)
Eh!!!

(Redoble de timbals; els diables adopten la figura d’ELSA: tots s’agenollen formant un cercle al centre de l’escenari amb el cap cot en direcció a la Diablessa, demostrant-li submissió.)

DIABLESSA
(Brandant el punyal per damunt del cap.)
Ei, fills meus, Llucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el punyal no em falta,
en la guerra no perdreu!

(La Diablessa s’agenolla, l’Arcàngel puja damunt dels genolls de dos diables i, apuntant al Cel amb l’espasa, recita solemne.)

SANT MIQUEL
Jo sóc l’Arcàngel Sant Miquel,
que del Cel aquí us ha vingut
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya
sentir com blasmeu Tarragona!
Prou ja d’aquestes indecències!
No us poseu amb els capellans
i estimeu petits, joves, grans…!
Santa Tecla, nostra patrona,
acaba amb tots aquests diables,
que són uns grans irresponsables!

Visca Tarragona!!

(Contesten els diables, vençuts.)
Visca!

Visca la Festa Major!!

(Tornen a contestar els diables.)
Visca!

(L’Arcàngel surt d’escena. Els diables s’aixequen i encenen una carretillada en rodó, al centre de la qual evolucionen Llucifer i la Diablessa; un cop acabada, abandonen l’escenari.)

FI