Entrades amb l'etiqueta ‘Tarragona’

Festes, castellers i llibres

dimecres, 21/09/2011

Ja som dins les festes de Santa Tecla i la gent surt —massivament— al carrer per retrobar-se amb músiques, bèsties, balls i foc. M’encanten. És cert que els entesos destaquen aquestes festes com unes de les més riques i interessants de Catalunya i fin i tot de l’Estat però, a banda d’això (que sempre fa de bon sentir, és clar) són les meves, les dels meus fills, família, amics… amb moments exultants i d’altres d’íntims, que sovint fan olor de Chartreuse i pólvora.

Correfoc petit. Festes de Santa Tecla Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Correfoc petit, Santa Tecla 2011. Tarragona. © RLM

D’altra banda, acaba de sortir el llibre de Lunwerg Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva. Aquest ha estat el darrer projecte del meu estimat amic Andrés Gamboa, durant molts anys director d’art i ànima de Lunwerg. La idea ve de lluny. L’any 2001, tot just vam acabar el llibre Festes de Catalunya. Una mostra de la diversitat del patrimoni popular, l’Andrés em va explicar la seva idea de fer un gran llibre sobre castells i castellers. La seva mare havia estat una de les primeres nenes de la història en fer d’enxaneta i aquest món el tenia captivat. Finalment, nou anys més tard, va aconseguir convèncer els nous editors  de Lunwerg per tirar endavant el projecte. Malauradament, ens va deixar mentre acabàvem les sessions fotogràfiques. No li perdonaré mai. Això no es fa.

El llibre ha tirat endavant, no sense dificultats (ja se sap que això de fer castells no és cosa fàcil), de la mà de la seva filla Alexandra i de l’equip editorial. L’Andrés és insubstituïble tanmateix, se n’han sortit i el llibre fa molt goig. Segur que els entesos hi trobaran que manca una o altra cosa, més tractant-se de l’exigent i susceptible món casteller. Els llibres perfectes no existeixen, però sí els bons llibres i aquest serà una referència en el tema. Hi trobareu un pròleg de Màrius Carol i textos de Jordi Bertran, Xavier Brotons, Jaume Ayats i Iris Gayete i Joan Beumala. L’extens portafoli fotogràfic és obra de José Carlos León, Lucas Vallecillos i jo mateix. Us convido a unes quantes imatges del reportatge, inèdites (al llibre en trobareu moltes altres). Pinya i amunt!

Ooooh!

dilluns, 11/07/2011
2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

Ha finalitzat una nova edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Va ser creat el 1990. És a dir, fa 22 anys que, la primera setmana de juliol, durant cinc o sis dies, el cel de Tarragona esclata de colors  amb el “concurs dels petardos” que diuen els meus fills petits. Fantàstic!

Tarragona té una llarga tradició en això de fer esclatar coses per l’aire. I no és només per les tones de pólvora que van cremar els francesos durant el setge de 1811. De fet, quan van abandonar la ciutat hi va tornar a haver “castell de focs”. Van volar el poc que havia quedat dret, entre altres coses, el castell del Patriarca i bona part de la capçalera del circ romà que havia arribat en molt bones condicions fins aquell fatídic començament de segle XIX.

A banda de desgracies, aquesta ha estat històricament una ciutat força “animadeta”, des de les impressionants curses de carros al circ (era una bogeria ciutadana) fins a fer baixar àligues, mulasses i demés bestiari per les escales de la Catedral. I aquí les festes fa molt de temps que fan olor de pólvora. Es té notícia de fabricació de “voladors de foc grec” a la ciutat l’any 1383. Els fabricaven els droguers i els especiers i es tractava de pirotècnia per a les festes populars. De fet, es té notícia històrica de la cel·lebració de les festes de Santa Tecla des de 1321.

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

El primer antecedent del concurs de focs artificials a Tarragona és de 1891 i també va estar relacionat també amb les festes de Santa Tecla. A hores d’ara, aquest és el primer concurs de focs artificials de què es té notícia a Espanya i sembla que també arreu del món. Sortosament s’han conservat les bases del concurs, la qual cosa significa que són les primeres d’un certamen pirotècnic.

Més enllà de jurats, guanyadors i perdedors, allò que és impressionant és la qualitat dels castells que es llancen i el fabulós espectacle que pot gaudir tothom que tregui el nas sobre la punta del Miracle. Personalment, el concurs m’encanta perquè puc fer fotos sense moure’m de casa (sí, sí, reconec certes dosis de droperia…)

2è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona Foti International Fireworks (Austràlia) Tarragona, Tarragonès, Tarragona

22è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. © RLM

“Á égorger!”, és a dir, a degollar!

dimecres, 29/06/2011
Espelmes a les escales de la Catedral. Acte commemoratiu del 200 aniversari del setge de Tarragona. Guerra del Francès. Tarragona, Tarragona, Tarragonès

Espelmes a les escales de la catedral per commemorar els que van morir al setge de Tarragona. Bicentenari del Setge a la Guerra del Francés. © RLM

No fa gaires hores que, ara fa 200 anys, els darrers resistents de Tarragona eren abatuts a cops de baioneta i sabre davant les portes de la catedral. Era el 28 de juny de 1811. Tarragona havia caigut sense capitular després d’un terrible setge i ara començava el saqueig a mans de les tropes napoleòniques. Si bé totes les guerres són cruels i infames, la conquesta de Tarragona ho va ser de manera exagerada. “Á égorger!” va ser el crit del general francès Suchet, qui va prometre a les seves tropes tres dies lliures per saquejar la ciutat. Volia donar un escarment per evitar més resistències numantines. Dels 10.000 habitants amb que comptava la ciutat, entre morts i fugits, les fonts parlen que van quedar entre 200 i 500 persones. Abans de l’assalt final, per exemple, a Tarragona ja es comptaven més baixes que tota la guarnició amb que havia tingut la ciutat de Girona, el setge de la qual, per cert, sempre ha estat molt més conegut.

L’acarnissament contra la població civil va ser d’una crueltat excessiva, fins i tot per l’època. Un dels testimoni de l’horror va ser el Edward Codrington, veterà de Trafalgar i capità de l’esquadra anglesa que va auxiliar la ciutat.  En una carta a la seva dona escrivia “La maldat que utilitzen en l’atac revela el caràcter dels francesos i el tipus de guerra que porten a terme. El foc contra els nostres vaixells pot ser legítim en guerra, però quan sols és usat contra l’evacuació de dones i nens és com disparar a la gent que surt a enterrar els seus morts”. Moltes mares i fills petits baixaven a la platja amb l’esperança de ser embarcats. Es refugiaven entre les roques i esperaven tot el dia. Els francesos, que ja ocupaven el port, no deixaven de disparar  canons i morters. “Cruelment tenien per objectiu als civils que es trobaven entre les roques” explica Adam Gerard Quigley.

No puc més que pensar en Sarajevo, o en Srebrenica. Donat que no podrem portar a cap responsable davant cap tribunal, el record de tan sacrifici i dolor és la millor justícia que tenim a les mans. L’oblid és, sens dubte, la derrota definitiva.

Tremolors, conviccions i festivals (Encara som romans II)

divendres, 13/05/2011
SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

SCRIPTORIUM, taller d'escriptura romana. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Són murcians, gent de Lorca que acabava d’arribar a Tarragona quan la Terra va tremolar sota els peus dels seus amics i parents. Havien arribat per participar a Tarraco Viva —el festival romà de Tarragona—, a la Fira Internacional de Museus i Jaciments d’Època Romana i per portar a terme uns tallers de mosaics. Em costa imaginar-me les sensacions que pots tenir en un moment així. Els organitzadors van donar per fet que suspendrien la seva participació, però no ha estat així. Han decidit quedar-se i tirar endavant el programa previst.

Entre les raons que poden explicar aquesta determinació intueixo que hi ha la serietat, la responsabilitat davant els compromisos, però no crec que sigui la única. Més aviat penso que hi una mena de rebel·lió contra el caos que ha provocat el sisme i la decisió de no permetre que també tiri a terra la il·lusió amb la venien a Tarraco Viva. Els amants de la història, del món clàssic i de la cultura que tasten el festival acaben per fer-se’l molt seu i tornen molt sovint a la cita de maig.

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Les pintures de la vil·la dels misteris de Pompeia, conferència de Marc Laumà, investigador URV. Sala del Sarcòfag d'Hipòlit, Pretori romà, espais patrimoni mundial UNESCO. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Un dels trets que més m’agraden de Tarraco Viva és la varietat d’actes programats (més de 500 a l’edició d’enguany) amb formats molt diversos i complementaris. L’inconvenient rau en que no sempre resulta fàcil triar. Per si algú s’anima, us comento algunes de les meves preferències principals. Per exemple, un dels meus actes favorits, sens dubte, són les actuacions dels músics italians Ludi Scaenici, especialitzats en la complicada tasca d’esbrinar com podia sonar la música romana i els instruments clàssics. Delicadesa, habilitat, virtuosisme, humanitat… Déu meu! quin poder té la música per viatjar a altres mons!

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

LUDI SCAENICI, la música al món romà. Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

Completament diferents són les actuacions dels gladiadors, la cavalleria romana i les legions (no us perdeu la LEGIO VII GEMINA). Impactants, espectaculars, imprescindibles sinó les heu vist mai. Tornant a les delicadeses però, val molt la pena atendre les conferències que es programen —impressionants les del catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo—, les visites que fan els propis arqueòlegs a les excavacions o els tallers, per exemple, de pintura, d’escriptura o de cuina. Molt agradables, sorprenents, instructius i divertits. A banda, un bon grup de restaurants de Tarragona —entre els quals hi han els millors de la ciutat— proposen atractius menús d’inspiració romana.

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

CAUPONA versus TRICLINIUM, del fast-food a l'slow-food a l'antiga Roma. Tallers i demostracions de cuina romana. KuanUm! Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. © RLM

També podeu “fruir” d’una trepanació de crani (eviteu la primera filera de cadires si porteu bona roba) en la representació que condueix el Dr. Sanchís on es compara la medicina actual i la romana, molt més avançada del que hom pot pensar. Els que s’estimin més la sàtira —també incisiva però—  no han de perdre’s, per exemple, les lectures comentades de Marcial que fa el professor Juan González Soto –fàntàstiques– o la magnifica xerrada que fa el professor Pere Navarro In rusticam romanan linguam, de com la llengua llatina es va transformar en llengua catalana.

©_rafael_lopez-monne_Tarragona_festival_Tarraco_Viva_cultura_clàssica_reconstrucció_històrica_Roma_Tàrraco_medicina_01.jpg

ARS MEDICA. La medicina a Roma. Thaleia Grup de reconstrucció històrica (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM

Un altre dels actes que espero cada any són les lliçons i recreacions històriques de l’associació projecte Phoenix. La d’enguany porta per títol Optimates versus Populares i, tal com vaig avançar en el darrer post, explica el final de la República romana. De fet, no crec que fos l’únic que va pensar “a qui dimonis se li ocorre explicar aquest episodi històric tan enrevessat”. Només a ells, és clar. Donçs bé, se’n surten i amb nota. Increible. I la cloenda del festival, diumenge a les 17.30, al Palau de Congresos estarà dedicada a reproduir i explicar una sessió del senat romà. Serà interessant comprovar si als alcaldables en campanya els interessa la política.

OPTIMATES VERSUS POPULARES.  L'inici del final de la República romana.  Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

OPTIMATES VERSUS POPULARES. L'inici del final de la República romana. Projecte Phoenix (Tarragona). Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona, edició 2011. © RLM,

Encara som romans

dimecres, 11/05/2011

El Carnaval ha mort, visca el Carnaval!

dijous, 3/03/2011
Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

El Carnaval ha mort. Tal com va dir Caro Baroja, sense Quaresma no hi ha Carnaval. La modernitat, el benestar i uns saludables aires de laïcitat fa temps que van liquidar la vella Quaresma i amb ella bona part del sentit del Carnaval tradicional. Tanmateix, resulta evident que s’han generat noves formes i nous significats. Hi ha qui, d’entrada, desqualifica desfilades, comparses, disfresses, etc., adduint que es tracta de modes importades, tot defensant una suposada puresa tradicional. Déu salvi els purs!

Potser el Carnaval no és el que era, però els fets mostren clarament que milers i milers de persones es mobilitzen en aquestes dates per sortir al carrer d’una forma, diguem-ne, “poc habitual”. Quins són aquests nous significats? Quin és el sentit del Carnaval actual? No es fàcil respondre aquestes preguntes, però en tot cas, no hi dubte que el Carnaval provoca la trobada de gent, l’organització de colles, el treball conjunt, les reunions, els assajos, en definitiva, la vida social. I arriba el gran dia, la Rua de Carnaval. Als humans ens agrada mirar i mostrar-nos, ens agrada desfilar, lluir, sorprendre, embadalir… i especialment fer-ho trencant la rutina, subvertint una quotidianitat que pot ser terriblement alienant.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Les tradicionals desfilades urbanes “a la italiana” han retornat a Europa després d’haver passat per la influència dels carnavals caribenys. Vestits sumptuosos i cossos provocatius es barregen amb música en diferents proporcions, sense oblidar les carroces, que poden arribar a ser veritables obres d’art o engendres mòbils divertidíssims, hereus d’una tradició satírica molt arrelada a Catalunya.

Cos, lluïment i espectacle són elements essencials de les rues actuals. Per unes hores, persones anònimes es converteixen en veritables protagonistes, en estrelles de fantasia, tot vestint disfresses singulars, imaginatives, sofisticades o provocatives, que mai es podrien imaginar portar posades en cap altre moment que no fos el Carnaval. Dones ben normals, amb un barret lluent, i corses que ho pugen tot, amb la penombra per aliada, es transformen en veritables estrelles de Hollywood, descarades, provocatives, elegants, sublims. I els fotògrafs disparem els flashos seguint la fantàstica comèdia organitzada sense necessitat d’anar a fer el ridícul en un programa de Televisió. I tot això es fa desfilant, és a dir ocupant el carrer, per fer-se amos de l’asfalt mentre passegen i ballen davant de milers d’ulls que esperen l’espectacle, que esperen mirar, sorprendre’s i divertir-se. Ulls sovint plens de complicitat i també d’enveja, reconeguda o amagada sota crítiques banals.

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquest pot ser un dels nous valors del Carnaval: democratitzar el lluïment. Per uns moments ser el rei o la reina de la ciutat i robar les mirades (com si es tractés d’una gran boda). En una societat marcada obsessivament per la imatge, pels models estètics, per la popularitat instantània que fomenten els grans mitjans de comunicació, el Carnaval és el mitjà de aconseguir somnis i moments que se suposen reservats a minories. No es tracta tant de trencar estrictes normes, com de transgredir la pròpia realitat quotidiana, normalment menys “espectacular”.

Això és precisament la festa. I, ara, en temps de crisi, encara és més necessària que mai perquè, algú s’imagina que remuntarem des del pessimisme, des de l’abatiment? S’en sortirem —no tinc cap dubte— amb intel·ligència, coratge, solidaritat, però sobretot amb ganes de viure, amb ganes de ser feliços ara, aquí i malgrat tot (alguns diuen que hi ha una altra vida, però jo només conec aquesta).

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Aquesta és una nova versió d’un article que va aparèixer fa uns anys a Públics, una publicació de l’ajuntament de Tarragona. I parlant de la meva ciutat, val a dir que el Rei Carnestoltes i la seva elegant Concubina acaben d’arribar, avui dimecres, a Tarragona per començar el seu breu però intens regnat. Molts no els havien oblidat i d’altres, de fet, han viscut tot l’any esperant-los. Pels que vulguin reviure edicions passades he creat una pàgina expressament dedicada a l’edició de l’any 2006, l’any del 25è aniversari de la recuperació del Carnaval de Tarragona. es tracta d’un dels carnavals més destacats de l’àmbit català precisament per la seqüència ritual, per la fantasia i el treball de les disfresses que llueixen les comparses i especialment pel dol i mort del Carnestoltes. Llarga vida al Carnaval!

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII —amb les seves carrosses presidides pels Ninots—, els Sèquits i els concubinats respectius, acompanyats dels penons i estendards. Carnaval. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

Entrada a la ciutat del Carnestoltes XXX, la Concubina XVII. Carnaval 2011, Tarragona. © RLM

Dimoniets, dracolins i altres éssers festius

dijous, 23/09/2010

Santa Tecla ja arribat!

A Tarragona, cada setembre fem festa grossa per treure a passejar un braç incorrupte amunt i avall pels carrers de la part alta (la cosa més lògica del món, oi?). La festa té un clar origen medieval i religiós, vinculada a la celebració del Corpus. Tanmateix però, hi ha qui assegura que la cosa ve de molt abans i que els tarragonins fa més de dos mils anys que celebrem les festes els mateixos dies. L’emperador Cèsar Octavi August, que va governar tot l’imperi romà des de Tàrraco durant un parell d’anys, va néixer un 23 de setembre (diada de Santa Tecla) i va morir un 19 d’agost (diada de Sant Magí). Tàrraco va ser la primera ciutat romana que va dedicar-li un temple.

L’Oriol Grau ho explica en el magnífic pròleg del llibre Santa Tecla. Identitats Tarragonines que va encetar la col·lecció Post Festum d’Arola Editors. Alhora es pregunta si és sols una coincidència fruït de la casualitat o si, un cop més, l’església va adaptar les coses segons li convenia. Fos una cosa o un altra, el fet és que les festes de Santa Tecla han estat quelcom essencial en la construcció —o reconstrucció— de la identitat de la ciutat a finals del segle XX, i continua sent-ho. A banda, els entesos sovint la destaquen com una de les festes més riques i complexes de l’Estat, és a dir, de la vella Hispània, és clar.

Permeteu que siguin el menuts que fan la Santa Tecla petita els qui us presentin l’edició d’enguany. Bona festa Major!

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

Santa Tecla petita. Festes de Santa Tecla.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La Santa Tecla petita, Tarragona. © RLM

La Savinosa, la vergonya d’un lloc prohibit

divendres, 3/09/2010
Sanatori de la Sabinosa, obra de Francesc Monravà Soler, construït sobre la punta de l'Arrabassada el 1929 per a tuberculosos. Després de la Guerra Civil va allotjar nens (orfes i famílies amb poc recursos) que hi passaven temporades. Ha deixat tràgics records entre els qui hi van residir. Resta abandonat des del 1976 i és propietat de la Diputació de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada i d'edifici de la Savinosa, Tarragona. © RLM

Arriba el setembre i tanquem el parèntesi estival, on hi ha hagut vacances, sopars a la fresca, piscines… i també feina. Entre els encàrrecs que havia d’enllestir durant l’estiu n’hi havia un que em feia especial il·lusió. L’editorial La Galera m’havien demanat que preparés un imatge per la portada d’una novel·la de la col·lecció juvenil El corsari. L’obra és de Miquel Fanyanás i va estar guanyadora del premi literari Ciutat de Badalona de literatura juvenil. La trama es desenvolupa en el sanatori i orfenat de la Savinosa, aquest trist edifici aixecat en una punta preciosa del litoral de Tarragona.

Sanatori de la Sabinosa, obra de Francesc Monravà Soler, construït sobre la punta de l'Arrabassada el 1929 per a tuberculosos. Després de la Guerra Civil va allotjar nens (orfes i famílies amb poc recursos) que hi passaven temporades. Ha deixat tràgics records entre els qui hi van residir. Resta abandonat des del 1976 i és propietat de la Diputació de Tarragona.Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada, darrera, l'edifici de la Savinosa, Tarragona. © RLM

El primer que vaig fer va ser contactar amb patrimoni de la Diputació de Tarragona, l’administració propietària de l’edifici, per demanar l’autorització per entrar a fer les fotos. Hem vaig quedar parat quan em van advertir que tenien per norma no autoritzar la realització de fotografies. De tota manera, ens van recomanar fer una petició formal que l’editorial els va fer arribar tot seguit. La resposta va ser però, negativa del tot.

Un es pregunta com pot ser que una administració pública negui el permís per fotografiar un patrimoni públic, i més quan es tracta d’il·lustrar una obra literària. Em costa d’entendre. Tot seguit vaig fer una recerca a internet i em vaig quedar bocabadat. Resulta que hi ha col·lectius de gent a Espanya i a l’estranger que tenen com a principal afició entrar en recintes abandonats i llocs prohibits per fer-ne fotos i filmar-los. La Sabinosa, precisament, apareix al capdemunt del ranking com un dels indrets més interessants d’Espanya. Val a dir que algun dels reportatges publicats són francament interessants, mireu sinó aquesta incursió realitzada per un pare i un fill: www.forbidden-places.net/urban-exploration-Sabinosa-s-Sanatorium#gal

De tota manera, les sorpreses no van acabar aquí. Llegint els comentaris publicats als webs en vaig trobar alguns escrits per persones que de petits havien estat recloses a la Savinosa i, la veritat, em va canviar la imatge —bastant neutre— que tenia de l’edifici. Sempre havia sentit a dir que havia estat un sanatori per a tuberculosos però va arribar a ser més que això. Durant molts anys va funcionar com una mena d’horfanat dirigit per ments abjectes impregnades de la més rància moral franquista —segons sembla i a jutjar pels comentaris que es poden llegir a la xarxa. Va estar en actiu curiosament fins el 1975. La mort del dictador va ser també la d’aquesta institució. Des de llavors, el debat de què fer amb la Savinosa és un dels temes recorrents a la ciutat. Fins hi tot el Col·legi d’Arquitectes en va organitzar unes jornades fa una anys.

A hores d’ara crec que seria bo documentar tot el que fes falta i fotografiar minuciosament les ruïnes per tal d’assegurar  una memòria gràfica el més completa possible. Després, donat que de l’edifici està en estat ruïnós, crec que una opció sensata seria aterrar-lo, plantar pins i canviar un indret vergonyós per un bon parc des d’on contemplar el mar i recordar valors tant importants com la llibertat, el respecte, la infantesa…

La punta de l'Arrabassada Tarragona, Tarragonès, Tarragona

La punta de l'Arrabassada, Tarragona. © RLM

Aquesta opció, a més, permetria a la Diputació deixar de sentir-se còmplice i culpable de la vergonya que transmet l’edifici (suposo que d’aquí arrenca la negativa a deixar-nos entrar amb una càmera). D’altra banda, sense permís per accedir-hi, i amb la intenció de trobar una alternativa digna per la portada de la novel·la, vaig triar un dia ben gris per anar a voltar la tanca de la finca. El resultat final de la foto triada la teniu abaix. El llibre  encara no ha sortit imprès, però val a dir que me’l llegiré amb moltes ganes.

RLM portada Sabinosa.jpg

HOSPES AVE

dimarts, 11/05/2010
Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Adrià retroba els orígens del seu nom, Tàrraco Viva © RLM

Manquen pocs dies per a que comenci la XII edició de Tàrraco Viva, el festival romà de Tarragona. Els qui em coneixen saben que soc un profund enamorat d’aquest festival internacional dedicat i especialitzat en la divulgació històrica de l’època romana. Confesso que estic permanentment en deute amb el festival i la gent que el fan possible pel plaer que suposa poder gaudir de la història i del coneixement tant intensament. Confesso que m’han permès relligar la història de la meva ciutat i adonar-me de la gran quantitat de coses i maneres de fer que encara compartim amb les gents del passat (a més d’aquest llatí evolucionat que parlem). Confesso que m’he emocionat gaudit de sensacions que mai abans havia sentit escoltant el grup de músics que experimenten com podia sonar la música romana (Ludi Scaenice).  Confesso que em fa ràbia adonar-me que, en alguns aspectes, hem aprés molt poc des de llavors.

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itˆlia) IXes Jornades Internacionals de Divulgaci— Hist˜rica Romana Museu d'Hist˜ria de Tarragona Tarragona, Tarragons, Tarragona

Baccanalia, els ritus en honor de Bacus, Ludi Scaenice (Itàlia). © RLM

I no es tracta només d’arribar a saber més detalls de com era Tàrraco. El festival va molt més enllà i mostra —de manera inusitadament entenedora— perquè som fills del món clàssic. Així, mirant enrere, et sorprens entenent millor el present i, sobre tot, amb més criteris per saber que vols pel futur. Assistir a una lliçó d’història en un auditori, amb tothom bocabadat, és una experiència ben poc comuna que demostra la tesis del festival: la història no és avorrida, tot el contrari, és apassionant!

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferncia amb recreaci— hist˜rica, Mag’ Seritjol, CaixaForum, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

L'Annona frumentaria, un intent d'estat del benestar a la Roma antiga, conferència amb recreació històrica, CaixaForum, Tàrraco Viva. © RLM

Mirar el passat comporta, sovint, enfrontar-se a espais buits, o bé distants, aliens, per molt que coneguem el que diuen els llibres d’història. Esdeveniments freds que van tenir com a protagonistes persones que no coneixem i que, al capdavall, tant fa que succeïssin fa 100, 1000 o 10.000 anys. Tot sovint no connectem, no va amb nosaltres. Tanmateix, viure instal·lats en un present permanent ens priva de la perspectiva necessària, precisament, per interpretar el moment que ens ha tocat viure i ens fa terriblement fràgils, dòcils i ens deixa indefensos davant el curs dels esdeveniments.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Erik Kšnig, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Erik König, Aurificina Treverinca (Alemanya), Tàrraco Viva. © RLM

Tàrraco Viva és un dels millors festivals de divulgació històrica d’Europa segons els entesos però, a més, és veritablement un esdeveniment “d’utilitat pública”. Tàrraco Viva proporciona claus per fer intel·ligible el passat, per empatitzar amb els que ens han precedit, és a dir, per ser capaços de posar-se en el seu lloc. Davant els canvis tant accelerats com estem vivint, resulta imprescindible —ara més que mai— saber que som, destriar allò  fonamental que ens identifica com a civilització del que és circumstancial o accessori.

Artifex, artesans i artesania en el m—n romˆ, Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Artifex, artesans i artesania en el món romà, Tàrraco Viva. © RLM

No és casualitat que el programa del festival comenci amb cites com:

“Quan més enrere puguis mirar, més endavant veuràs”

W. Churchill (1874-1965), polític anglès

“No saber allò que ha succeït abans que nosaltres, és com ser permanentment nens”

Marc Tuli Ciceró (106 aC-43 aC), escriptor, orador i polític romà

“No oblidis la teva història ni el teu destí”

Bob Marley (1945-1981), músic jamaicà

“En l’adversitat convé moltes vegades prendre un camí arriscat”

Sèneca (4 aC.- 65 dC), filòsof i escriptor romà

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al dŽu Apolálo, NŽmesis (Tarragona), Istituto Ars Dimicandi (Itˆlia) i Ludi Scaenici (Itˆlia), Tˆrraco Viva, El festival romˆ de Tarragona, XI edici—, festival de divulgaci— hist˜rica, Tarragona, Tarragons, Tarragona

Ludi Apolinaris, Jocs en honor al déu Apol·lo, Istituto Ars Dimicandi (Itàlia), Tàrraco Viva. © RLM

Continuarà…