Entrades amb l'etiqueta ‘vi’

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”

divendres, 1/04/2011
Vinyes del mas de Sant Antoni. DOQ Priorat. Al fons, el camí de Cabacés i els cingles de la serra Major del Montsant. Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de Cabacés sota els cingles de la Serra Major del Montsant i vinyes del mas de Sant Antoni, Parc Natural de la Serra de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

“Beu vi, que l’aigua espatlla els camins”, això diu la saviesa popular i segur que té raó. L’aigua és, en efecte, el principal enemic dels camins tradicionals, a més de l’abandonament i la ignorància, és clar. I pel que fa al vi, les noves anyades ja estan llestes al Priorat i els camins per passejar entre vinyes també.

PS_PortadesCat.jpg

Fa pocs dies que es van presentar un seguit de tríptics que recullen una desena de propostes per assaborir sense presses i intensament els paisatges d’aquesta comarca. Petites píndoles per aconseguir moments de felicitat. Podeu descarregar-vos-en una aquí i les trobareu totes penjades al web: www.turismepriorat.org. Alhora també és va presentar un singular cicle d’excursions a peu, guiades, que inclouen visites i tast en cellers prioratins. Unes propostes, sens dubte molt suggerents, que volen barrejar el millor dels dos mons.

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Antic camí ral de Falset a Gratallops, vinyes DOQ Priorat,  Gratallops, Priorat, Tarragona

Camí ral de Falset a Gratallops, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Fa un temps el Priorat es va proposar recuperar alguns dels seus vells camins per tornar a connectar pobles, vinyes, oliveres, cellers, molins… per poder circular —ara que tenim alta velocitat— amb el mitjà de transport més humà: les cames. Respon a un exercici de repensar la modernitat, sense renunciar als avenços, però sense perdre els elements fonamentals que a les persones ens ajuden a trobar sentit a l’existència.

Aquesta és una opció agosarada, és veritat. Implica destinar recursos econòmics i humans per recuperar vells camins en desús, ara que hi han tantes necessitats. Tanmateix, és una opció que connecta amb els corrents culturals més avançats de les societats modernes i, alhora, amb els fonaments d’aquest territori, és a dir, amb la ruralitat. És una opció que reforça coherències. Algú s’imagina degustar un vi prioratí amb presses? Quina ruralitat pot experimentar-se des de l’asfalt?

Camí del Mas de la Plana del Ceba, xarxa de camins del Priorat. Vinyes a la zona del mas de la Rosa, DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de la Plana del Seba, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Aquest és un territori tossut, d’arrels profundes, com les de les vinyes que penetren els sols pissarrosos metres i metres, buscant la humitat. Aquest és un territori que està vivint un riquíssim procés de presa de consciència de qui és, on està i cap a on vol anar. I això li dóna un força enorme, formidable.

En termes d’estratègia turística l’opció del Priorat és clara. Lluny de voler explorar-ho tot —un error— ha optat per impulsar els aspectes relacionats amb el món del vi, de l’oli i el turisme a peu. Tanmateix, no es reobren camins només per convidar als visitants a conèixer pausadament aquest singular territori. La recuperació d’aquest patrimoni va molt més enllà i es revela com una aposta identitària. El text de presentació de la Xarxa de camins del Priorat ho deixa ben clar:

“Diuen que són els fils de la memòria, que els vells camins guarden els secrets de la història, i no només la de les grans gestes o desfetes, sinó la de la gent senzilla, la que cavava solcs, podava la vinya i maleïa el cel i tots els sants quan no plovia.

Al Priorat estem capficats en recuperar-ne un bon grapat perquè volem que la canalla pugui tornar a seguir els camins dels seus padrins, perquè pugui veure el futur de la seva terra amb els ulls dels qui la van treballar durant segles. Perquè hi han secrets que només es revelen a peu, pausadament.

Sabem que cada dia són més els que gaudeixen del plaer de caminar, els que aposten per defugir banalitats i recuperar la pell, el tacte, la intensitat i la grandiositat de les experiències bàsiques: el soroll del propi cor, el descobriment d’un horitzó rera un turó, el vent que juga a fet i amagar entre les vinyes, la llum que daura les oliveres…

Volem que el Priorat es pugui creuar a peu i compartir la profunda dimensió humana d’aquest petit territori. La xarxa de camins del Priorat es una invitació a descobrir i gaudir intensament d’aquest racó de muntanya mediterrània on l’agricultura encara dóna vida i on les aromes i els sabors són de veritat.”

Camí de l'Ermita de la Consolació, DOQ Priorat, La Vilella Alta, Priorat, Tarragona

Camí de l'Ermita de la Consolació, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí dels Trossets, xarxa de camins del Priorat. A fons, Porrera. Vinyes DOQ Priorat. Porrera, Priorat, Tarragona

Camí dels Trossets i Porrera al fons, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí de la Drecera, antic camí de ferradura que connecta La Morera amb Poboleda. Xarxa de camins del Priorat. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Drecera, la Morera de Montsant, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Mas de Cabaló. Vinyes de la  DOQ Priorat. El Molar, Priorat, Tarragona

Camí del Mas de Cabaló, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Camí del Pinell, antic camí de ferradura, xarxa de camins del Priorat. DOQ Priorat. Torroja, Priorat, Tarragona

Camí del Pinell, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Bassa i font del Mas de Sant Antoni.  Parc Natural de la Serra de Montsant. La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona

Camí de la Font de Sant Antoni, Xarxa de camins del Priorat. © RLM

Màscares, balls, vi i Carnaval

dimarts, 1/03/2011
Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja, Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

“Mira bien la fotografía que acompaña estas páginas y no te confundas. No. No es Venecia. Es Haro. Es el Carnaval del Vino, un baile de máscaras de postín, de esos que se ven en las películas, con ropajes lujosos y música de época” Així comença un article publicat fa uns dies al diari El Correo on es feia ressó de la segona edició d’aquest esdeveniment. La ciutat d’Haro és, juntament amb Jerez, el bressol històric del vi a Espanya. Disset cellers instal·lats a la població ho corroboren. Això no significa però, que no els calgui repensar estratègies per fer front als nous reptes dels difícils mercats vinícoles.

Des de fa uns anys estic col·laborant amb el pla de dinamització turística que està sent desenvolupat a la ciutat, dirigit per l’empresa Sepinum. A més de conèixer els cellers —alguns veritablement excepcionals— he pogut conèixer de primera ma estratègies i projectes. Aquest Carnaval del Vino, per exemple, neix com a iniciativa pensada per afavorir el treball conjunt dels cellers d’Haro, quelcom que ni aquí ni enlloc no resulta fàcil. El ball de màscares és lògicament, una estratègia per enfortir i projectar la imatge vinícola d’Haro però, molt especialment l’excusa per tal d’aconseguir que més d’una dotzena de cellers mostrin conjuntament els vins que sortiran al mercat. Entre aquests estan noms tan destacats com López de Heredia, La Rioja Alta, CVNE, Muga, Bilbaínas, Roda, Ramón Bilbao o Carlos Serres (Dinastia Vivancos).

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Està clar però, que l’excusa havia d’estar a l’alçada de la imatge que volen projectar aquests grans cellers i la primera edició no sols no va defraudar sinó que va superar totes les expectatives. L’equip de Sepinum, amb Julio Grande al capdevant, van tornar a confiar en la capacitat de l’art per transformar realitats, per generar imatge, per projectar futurs. L’espectacle va ser encarregat a una companyia de teatre professional que, amb guió simpàtic, excel·lent música barroca, bons actors i balladors i un vestuari de somni, van aconseguir un espectacle que destil·lava bon gust, elegància i sensualitat.

Algú se li acut millors qualitats per associar-les al vi?

Gran baile de máscaras a la italiana y presentación de nuevas añadas de vino de 15 bodegas de Haro, un grupo de actores dramatizan una historia relacionada con el mundo del vino y Haro, acompañados por una orquesta clásica barroca (Bóreas Cámara), DOC Rioja,Haro, la Rioja

Gran Baile de Máscaras, Carnaval del Vino, Haro. © RLM

Compte nen! que el vi taca molt

dimarts, 6/07/2010
La Batalla del Vino, 29 de junio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Fa poc que va ser Sant Pere, una festa relacionada amb l’aigua i els pescadors a moltes poblacions de la costa. Terra en dins, força endins, allà on es troben les terres de la Rioja amb les d’Àlava, es celebra una festa que  té molt a veure amb els agricultors i el vi. Està dedicada a San Felices, un anacoreta que va ser mestre de San Millán i que va viure als cingles que hi han sobre l’estret de Las Conchas, on l’Ebre s’esmuny per entrar a la Rioja. La població que habitava al peu d’aquests cingles, a Bilibio, va adquirir una gran devoció al sant. Amb segle X, el llogaret va quedar deshabitat i la seva població va anar traslladant-se a la població d’Haro, enduent-se amb ells la seva devoció per San Felices.

La Batalla del Vino, 29 de junio, subida a la ermita de San FelicesRioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Al segle XVIII es va construir una ermita a la cova on es creia que havia habitat el sant i van començar els romiatges. El ritual sembla que ha estat l’habitual de tant altres romiatges: arribada dels romeus a primera hora amb carros ben guarnits, missa solemne i un bon apat, en aquest cas com un gran esmorzar.

El 1898 ja es troben cròniques que parlen del costum d’alguns individus d’acabar l’esmorzar cantant, animant-se i llançant-se vi “tedremos unas cuantas cántaras menos de vino en las bodegas y algunas de más entre el cuerpo y el traje”. El 1905 es parla d’una minva de participats, especialment de dones perquè, no els feia cap gràcia acabar amb els vestits clars tacats de vi. L’any següent es torna a assegurar que la festa decau perquè alguns graciosos taquen a tothom amb vi i s’adverteix que la cosa anirà a pitjor si les autoritats no hi posen remei.

La Batalla del Vino, 29 de junio, inicio de la batalla  una vez acabada la misa en la ermita de San Felices,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Això de pitjor o millor està clar que és relatiu. Passada la Guerra Civil, la població va acabar per acceptar que es llencés vi durant el romiatge i el 1965, amb el nom ja de “Batalla del vino”, el romiatge de San Felices de Bilibio va ser declarat Fiesta de Interés Turístico. A hores d’ara, la festa es prou multitudinària i es calcula que s’arriben a llençar al voltant de 20.000 litros de vi.

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, las charagas,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Suposadament, les hostilitats vinícoles no haurien de començar fins després de la missa però… sempre hi han alguns (o molts) incontrolats. Després però, la batalla és generalitza i no se’n salva ni Déu (com a mínim el capellà no). A ritme d’un parell o tres xarangues contractades per les penyes, la gent es llença vi utilitzant els aparells més diversos, des de botes, ensulfatadores o pistoles d’aigua a directament galledes plenes.

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, la batalla a los pies de los riscos de Bilibio, Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

Al cap d’una hora ben llarga, quan pràcticament tothom ha resultat ferit o xopat amb vi, els ànims es relaxen i les colles es posen a esmorzar. En acabar, la gent baixa a Haro, alguns a peu, altres en cotxe (hi han 6 km) i esperen al pont sobre el riu Tirón, per entrar tots junts a la població i desfilar fins la plaça de la Paz i donar per acabat el “romiatge”.

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

No és fàcil trobar la dimensió “glamurosa” de la festa però, en tot cas, resulta innegable que es molt viscuda, sovint, amb veritable fe etílica.

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

La Batalla del Vino, 29 de junio, "las vueltas" entrada y recorrido de las peñas por las calles de la ciudad,Rioja Alta, DOC La RiojaHaro, la Rioja,

"La Batalla del Vino", romiatge de San Felices de Bilibio, Haro, La Rioja © RLM

El Priorat, Patrimoni Mundial

dimecres, 28/04/2010

Vinya de coster de llicorellai ametller florit, al fons la serra Major del Montsant, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.02

Precisament a Falset, fa uns dies es va presentar una altra història que pot marcar de manera molt destacada la comarca sencera. El dia 19 d’abril, al teatre l’Artesana es va mostrar al públic prioratí el resultat de més d’un any de feina: el Document de presentació de la candidatura del Priorat a ser declarat paisatge agrari patrimoni mundial. Algú podrà pensar —Ostres!, si que van fort aquests prioratins, potser massa vi…

He tingut la sort de participar directament en la redacció del document i ha estat una experiència fantàstica. Personalment tenia molt clar que el Priorat constitueix un territori que presenta moltes singularitats i valors i, de fet, tot l’equip de redacció vam intuir de seguida els arguments en que podria basar-se la candidatura. De tota manera però, els resultats ens han sorprés. La reflexió seriosa i el treball conjunt ha permès aprofundir en les raons, els fets, les repercussions… El resultat és una candidatura amb una gran solidesa conceptual i amb una enorme potència pel fet que sorgeix de sota, de la seva gent, de la comunitat. PRIORITAT ha estat l’associació que ha aglutinat col·lectius, associacions i individus per impulsar el procés. És ara que les institucions i els seus representants s’hi han sumat.

Olivera i vinyes de la DO Montsant, Capanes, Priorat, Tarragona 1997

Però què és el que fa excepcional el Priorat? Els arguments són diversos però l’eix central és clar: a hores d’ara, al conjunt de muntanyes mediterrànies, l’agricultura ha pràcticament desaparegut com a activitat econòmica rellevant. Senzillament, no és rentable, no es pot mecanitzar, massa feina, massa difícil. En canvi, en aquest petit racó de món, fa milers d’anys que la gent viu de plantar i fer créixer collites.  El camp segueix sent l’activitat que regeix la vida de la comarca, de manera directa o indirecta. Hi ha joves enòlegs que no se’n van de vacances per comprar unes botes de bon roure i començar a fer el seu vi. Altres pagesos pentinen un altre cop a ma les seves olives, quasi com si les acaronessin, perquè diuen que els aparells mecànics en fan malbé una part. I és clar, l’oli, a més d’exquisit, té un regust a profunda humanitat. Aquí passen coses importants. El Priorat desobeeix el fatídic destí que la modernitat ha dictat a les àrees de muntanya d’aquest Mediterrani tan nostre. El Priorat és, entre altres coses, un veritable laboratori on s’està posant en pràctica noves maneres de fer les coses, on s’aposta per la terra (l’únic que sempre han tingut perquè, com diu el Toni Orensanz, “la fàbrica que ho havia d’arreglar tot, mai va arribar”). I això, amb les crisis econòmiques i de models en que estem immersos, té un gran valor.

Empeltat de vinyes velles al coster del Riuet, DOQ Priorat, La Vilella Baixa, Priorat, Tarragona 2003.02

Tal com l’ha entès el Priorat, el procés que implica una candidatura de la UNESCO és ple de beneficis que ja es comencen a obtenir. La reflexió sobre el territori, sobre la identitat i fonamentalment, sobre quin Priorat es vol pel futur, és més viva que mai. La nominació, quan arribi, serà la cirereta. És a dir, la veritable importància està en el procés, en el camí. De tota manera, ens equivocarem si pensem que aquests és un projecte local. Tenir, gaudir, mirar, reflexionar a partir d’un territori amb aquestes singularitats és important pel conjunt de Catalunya. La candidatura del Priorat ha de ser —com a mínim— un projecte de país. Els reptes profunds amb que ens interroga el futur ens afecten a tots plegats.

Ramon Mateva, agricultor, verema del celler Pasanau, garnatxa negra, DOQ Priorat La Morera de Montsant, Priorat, Tarragona 2002.10