Quan els aficionats a la fotografia i a les tecnologies sortim de viatge, hi ha una sèrie d’accessoris o ‘gadgets’ que procurem no deixar-nos mai a casa. Cadascú té els seus preferits i imprescindibles, però he volgut resumir aquí els que mai ens poden faltar:

-Bateries, carregadors, cables i adaptadors.

La butxaca esquerra de la meva motxilla vermella acostuma a ser un embolic de cables i carregadors per als diferents dispositius que porto a sobre. La nit abans de marxar probablement ja he carregat totes les bateries al màxim i, si puc, duc alguna bateria extra per a la càmera de fotos o el mòbil (probablement els aparells que més acabo utilitzant).

És important també disposar d’un o més adaptadors universals per a endolls, sinó correm el risc d’haver-nos endut un munt de cables per a no res. Hi ha moltes pàgines web (com aquesta) en les que trobarem tota la informació sobre quin tipus d’endolls ens trobarem allà on anem.

-Telèfon mòbil lliure i ple d’informació.

En una entrada anterior ja vaig explicar la utilitat del mòbil com a bloc de notes 2.0, però no només. A l’aparell també hi afegeixo tota la informació que he trobat i recopilat prèviament del lloc a visitar, així la tinc sempre a mà i, gràcies a la sincronització, la puc actualitzar sobre la marxa. És important que el mòbil sigui lliure, així podrem comprar una targeta SIM del país on ens trobem per a poder realitzar trucades a bon preu i potser fins i tot connectar-nos a internet.

Una de les aplicacions que més utilitzo són els mapes de Google, m’estalvien desplegar els mapes de les guies de viatge i no semblar un turista més cercant el monument més proper. El problema és que per a utilitzar-los normalment cal tenir connexió a la xarxa. Si no en tenim, amb un pèl de previsió, podem descarregar-nos a casa o l’hotel el mapa de la zona a visitar. És una funció de l’aplicació de mapes de Google que no tothom coneix, però que ens pot ajudar molt a trobar el camí a seguir o a comprovar que el taxista ens està portant pel recorregut correcte.

-Auriculars de botó.

Ja sé que des de fa un temps estan de moda els auriculars com més grans millors. Poden quedar molt bé a les orelles de moderns i “hipsters” al metro de qualsevol gran ciutat, però són la pitjor opció per a viatjar de debò. El millor sens dubte són els petits auriculars de botó que, convenientment embolicats, caben sense dificultats a la petita butxaca per a monedes dels pantalons texans.

No només els tindrem sempre a mà, sinó que a més a més acostumen a oferir un més que decent aïllament dels sorolls externs (fins i tot si no estem escoltant res). En viatges nocturns en bus o quan a l’avió hi ha alguna criatura amb ganes de marxa, res millor que endollar-te el teu àlbum de música preferit (en el meu cas, carregat de nou al telèfon mòbil) per oblidar-te del món i poder descansar.

-Tauleta digital (o ordinador portàtil petit).

D’acord, aquest element no és imprescindible… per a la majoria. A banda de l’ordinador portàtil per a fer un repàs diari de les fotografies preses, si les condicions ho permeten, m’agrada endur-me també una tauleta de set polzades. La seva mida fa que sigui la companya perfecte tant pels vols de llarga durada com per baixar a la sala d’estar de l’alberg a consultar el correu electrònic amb bon senyal WiFi.

A més a més sembla que les companyies aèries cada vegada tendiran a restringir-ne menys el seu ús (fins i tot en els moments d’enlairament i aterratge), un punt en el que els llibres i revistes tradicionals ara per ara encara hi surten guanyant. Però la versatilitat de les tauletes permet, en canvi, veure pel·lícules, consultar pàgines web, escoltar música, trucar a casa de forma gratuïta via internet, passar una estona jugant o… fins i tot arribar a llegir un llibre si la bateria no s’ha acabat abans.

-Càmera de vídeo.

Els que en saben diuen que el futur a la xarxa és del vídeo. De moment no sembla ser el cas, però alguns s’atreveixen a assegurar que els vídeos acabaran dominant a internet sobre la resta de continguts. Ja sigui cert o no, el que sí és cert és que sovint menystenim aquest format (jo el primer) tot i tenir-lo a l’abast.

En moltes ocasions el vídeo permet anar més enllà a l’hora de comunicar i mostrar una destinació o experiència, i les càmeres d’aventura tipus ‘GoPro’ probablement en són el millor exemple. Per als qui encara no hem fet el pas de comprar-ne una i dur-la sempre a sobre, potser ho podem suplir amb la funció de vídeo de la càmera de fotos súper-compacte. Queden per a usuaris més avançats les càmeres rèflex i els seus objectius capaços de capturar seqüències de cine.

Els resultats amb les càmeres petites probablement no seran tan espectaculars, però la majoria d’elles ja fa temps que ofereixen una més que bona qualitat de vídeo, gairebé totes amb la possibilitat de gravar en alta definició en un aparell que podem dur sempre a la butxaca.