Arbres i espiritualitat al congost de Fraguerau, a la serra del Montsant

La ruta parteix del poble d’Ulldemolins, situat a la comarca del Priorat. Per arribar-hi teniu dues opcions. La primera és venir des de Vimbodí per la carretera TV-7004 i, la segona, és a prendre la C-242 que ve de Reus.

 

Quan sigueu a Ulldemolins també teniu dues possibilitats. O bé deixeu el cotxe en aquest poble i comenceu la ruta a peu des d’Ulldemolins, o us acosteu amb el vostre vehicle fins l’ermita de sant Antoni. Si preneu la segona opció només cal que seguiu els senyals que porten el nom d’ermites i travessareu fàcilment el poble. Fora del nucli urbà el recorregut també està ben senyalitzat ja que a cada cruïlla trobareu una banderola amb indicacions, només us cal prendre la direcció vers l’ermita de sant Antoni. Des d’aquest punt prendreu el sender del GR-65-5. Per tant, només us heu de preocupar de seguir les marques blanques i vermelles fins arribar a l’ermita de sant Bartomeu i després refer el camí. Es tracta d’un recorregut sense grans desnivells i que presenta agradables panoràmiques sobre les cingleres de la vall.

El congost de Fraguerau se situa entre les serres de la Llena i del Montsant i pel seu fons hi circulen les aigües del riu Montsant. Aquesta vall se l’anomena “la vall del silenci” ja que es tracta d’un territori totalment despoblat i, sobretot, perquè fou un centre de vida eremítica. Per tant, passejar-hi és un plaer pels sentits i l’esperit.

La passejada per aquest estret i espectacular sector de la vall del Montsant presenta tres elements de gran interès: les formes del relleu, el paisatge vegetal i la càrrega espiritual.

Respecte a les característiques  modelats, cal ressenyar que producte del predomini dels conglomerats calcaris, l’acció erosiva de l’aigua, al llarg del temps, ha esculpit un gran nombre de formes: gorgs, cingles, monòlits, baumes… En algunes ocasions els modelats de les roques són arrodonits i les figures prenen noms propis, tal com passa a Montserrat, i monòlits que s’anomenen, per exemple, la lleona o el nen.

El paisatge vegetal del congost presenta tres unitats: la solana, la vegetació de ribera situada en el fons de vall i l’obaga. A la solana la vegetació és més esparsa i hi predominen els pins blancs, acompanyats d’alzines i d’un gran nombre d’arbustos mediterranis, com el romaní. A l’obaga, la vegetació és més densa tot i que segueixen dominant l’alzina i el pi blanc, amb algun arbre caducifoli, com el roure martinenc. Entremig d’ells hi creixen un gran nombre d’arbustos de l’alzinar litoral, com el marfull o l’arboç. Cal assenyalar que al costat de la bauma propera a l’ermita de sant Bartomeu hi ha un arboç de port arbori espectacular. Puc afirmar, que es tracta de l’arboç més gran que mai he vist i que mereix que li dediqueu una estona d’atenció i, per tant, us acosteu al seu tronc, l’acaroneu i mireu enlaire per tal de gaudir de les seves extraordinàries mesures. La vegetació de ribera és una barreja d’arbres plantats, com els pollancres, amb altres que han crescut de forma natural, com els freixes, les albes, la sarga…

 

Arboç proper a l'ermita de sant Bartomeu

El congost de Fraguerau és “la vall del silenci” ja que es tracta d’un espai natural que afavoreix el recolliment, producte de sentir-se envoltat per verticals roques que prenen formes i coloracions molt curioses; de sentir-se acompanyats d’elevats arbres que també us faran enlairar la mirada i per l’existència de coves i ermites que han afavorit la vida eremítica des de fa segles. L’ermita més important és la sant Bartomeu, situada al bell mig del congost, que és una senzilla ermita romànica aixecada per Fra Guerau Miquel en el segle XII, que era un ermità depenent de la cartoixa d’Escala Dei i que va viure en una cova propera a l’ermita. El darrer ermità que estar que en aquesta zona va ser el pare Francesc Palau i Quer que va passar-hi uns mesos a l’any 1851. Aquest pare va ésser el fundador de les Carmelites Missioneres Teresianes i aquesta congregació va col·locar-hi fa anys una placa que reprodueix un fragment d’una carta del pare Francesc: ”Silenci profund. En aquesta soledat Déu ens escolta” Per tant, sigueu o no creients, intenteu, en alguna part d’aquesta impressionant caminada, bellugar-vos  en solitud i silenci per tal de gaudir de la natura i del seu valor sagrat que per moltes persones ha tingut i té.

 

Eremita de sant Bartomeu

Comparteix

    Comentaris