Arxiu del mes: agost 2011

El castell de Sant Iscle, a Vidreres

diumenge, 28/08/2011

Al municipi de Vidreres, molt a prop de la carretera de Llagostera, hi ha un castell força desconegut, tot i la seva proximitat a emplaçaments turístics tan potents com Lloret de Mar. Potser és millor així, que es mantingui preservat dels allaus de visitants que en podrien malmetre el que encara resta dempeus. Cada estiu s’hi fan excavacions que van posant al descobert parts soterrades i troballes de gran interès.

Documentat des de l’any 1194 (castrum Sancti Aciscli), està situat en un turó, prop de Can Gener, damunt la riera d’en Llobet. Integrat dins el vescomtat de Cabrera, l’any 1241 va ser cedit als templers però va retornar als Cabrera el 1310.

Sembla que va ser construït en dues fases. La més antiga (segles XII-XIII) ens ha deixat una torre de planta circular, de tres pisos, revestida de carreus que només es conserven a la part inferior, i restes de murs adossats. La segona fase constructiva (segle XIV) comprèn l’esmentat revestiment i un recinte amb murs atalussats i torres, on hi havia la porta d’entrada.

D’època romànica és també la capella dedicada a sant Iscle i santa Victòria, de la qual en resta només el basament i una part de l’absis. En aquesta capella es conservaren les relíquies dels sants màrtirs fins que van ser traslladades a Breda l’any 1263. La capella va ser reformada als segles XV i XVI.

Des de l’any 2004 s’estan realitzant campanyes d’excavació que han permès netejar l’entorn i que han posat al descobert parts de l’estructura fins ara amagades, així com sitges i objectes de ceràmica medievals.

L’accés no és difícil (s’hi pot arribar en vehicle tot terreny o fent el darrer tram a peu).

GARROTXA – Volcà Croscat

dimecres, 3/08/2011

Tot i que no es tracta de patrimoni arquitectònic, si paga la pena parlar de la recuperació que es va fer fa uns anys de les grederes del volcà Croscat, situat a la carretera que va d’Olot a Santa Pau.
Després d’una forta pressió es va aconseguir que deixés de funcionar la pedrera que s’hi havia establert i recuperar el volcà com un espai natural visitable.
Es recomana de seguir el camí indicat que surt del pàrquing proper al volcà Santa Margarida, d’aquesta manera s’aconsegueix veure la magnitud del tall del volcà.
El volcà té uns 160 metres d’alçada i una base de 950 metres de diàmetre. En un principi era un de tipus estrombolià, amb activitat poc explosiva, com es pot observar en els blocs d’escòria, més tard l’activitat va ser més efusiva o explosiva en forma de bombes i de gredes (lapil·li) el qual es va anar dipositant al seu voltant tot formant el con.
El camí és força planer i la recuperació de l’entorn molt encertada i acaba amb una bona panoràmica de la muntanya, no així com en el proper Santa Margarida en el que després de la forta ascensió et trobes que no hi ha cap mirador des del que es pugui admirar el cràter, tan sols un allotjament rural que el tapa.