BARCELONA – Farmàcia Domènech i Montaner

divendres, 18/05/2018 (Valentí)

Joan Duran i España (1856-1924), redactor del diari la Renaixensa es va llicenciar en farmàcia el 1896 per la Universitat de Barcelona i això que ja era força gran: 37 anys.

De seguit va obrir una farmàcia en ple centre de l’Eixample, al carrer València, a tocar del Passeig de Gràcia i, activista del catalanisme com era, va contractar al també catalanista Domènech i Montaner per a que dissenyés el local.

De l’obertura de la mateixa es va fer ressò l’edició del dia 2 de desembre del 1896 de La Vanguardia (“el novel farmacéutico – distinguido redactor de La Renaixensa”). En el redactat hi constaven tots aquells qui van col•laborar amb Domènech: els germans Viladevall amb la fusteria, Marcelino Gelabert amb la pintura i daurats, Miret i Assens amb la lampisteria, Henry d’Aubigny amb les calderes, Ballarin amb la metal•listeria i els germans Suñol amb els marbres. Domènech va dissenyar fins i tot els pots de farmàcia fent-se avinent allò de l’art total del modernisme, en aquest cas, d’un modernisme primerenc impregnat encara amb les ressonàncies del gòtic inspirador del moviment.


(La Vanguardia, 02.12.1896)


(Arxiu Mas, 1903)

La farmàcia fins i tot va aparèixer en l’Àlbum “Carpintería Artística” de començament de segle XX.

El vigatà Duran i España va traspassar el negoci el 1922 al llicenciat G. Garriga la publicitat del qual encara deia “Farmacia Durán España, sucesor G. Garriga”

Successivament passà a José Puertolas Hernández (“Farmacia Puertolas”, 1946-1958), Jürgen Robisch (1959-1970), Maria Dolors Rigau (1971-1988), Maria Aurora Flores Bienert i darrerament a Ramon Miret i Olga Álvarez Hernández (2011).

En tots aquests anys la decoració original s’ha anat mantenint amb alguns canvis i algunes pèrdues (la làmpada de gas, els aplics, el cassetonat de fusta, el fris decorat amb cenefes plenes de plantes medicinals), però es va anar perdent el coneixement de la seva autoria. Va ser l’historiador de l’art Josep Casamartina qui la va redescobrir el 2002 mentre cercava fotos a l’Arxiu Mas per a l’exposició i llibre “L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf” (Vanguardia, 12.12.2002). La farmàcia continuava en el mateix lloc, però com ha passat sovint en moltes vies públiques de Barcelona, havia canviat de numeració de 344 a 278 i per això es creia que la farmàcia de Domènech havia fins i tot desaparegut.


(anys 1990’s)

Els nous propietaris han fet alguns canvis que miren de modernitzar l’establiment però alhora revitalitzant la figura de Domènech i Montaner fins al punt que ara la farmàcia s’anomena “Farmàcia 1896 de Domènech”. S’ha canviat la porta d’entrada per donar més claredat i amplitud al local i s’ha posat en un lloc preeminent el taulell amb l’escut dissenyat per Domènech on en el medalló consten les inicials DE, encara que la fusta superior no és de la mida original, i l’emblema de la farmàcia amb el propi medalló flanquejat ara per altres inicials. Encara que no es té el cassetonat del sostre, es pot distingir el treball del mateix amb volta catalana de maó de pla.


(estat actual)

L’adreça de la farmàcia és carrer València, 278 de Barcelona. Es troba en els baixos de la casa Montserrat Gili, del mestre d’obres Lluís de Miquel i Roca (1894).

(estat actual)

GANDESA – església de l’Assumpció

dilluns, 17/12/2012 (Valentí)

Una dels monuments més atractius de la capital de la Terra Alta és l’església de l’Assumpció, la construcció de la qual s’inicià vers el 1196.
La fàbrica romànica va ser substituïda per la barroca, però encara resta la portalada de la façana Nord, la qual en aproximar-te descobreix un ric conjunt escultòric a base de motius vegetals, geomètrics, figures humanes, animals, fantàstiques, etc. Les arquivoltes també presenten franges amb dents de serra, puntes de diamant, palmetes, ziga-zagues i altres.
El treball pertany a l’anomenada Escola de Lleida.

VENDRELL – Palau dels Nin

dilluns, 9/07/2012 (Valentí)

Al carrer Major núm. 25 d’El Vendrell i formant part del portal del Pardo, s’alça aquest casal renaixentista de la família dels Nin, un descendent dels quals portava el renom de Pardo d’aquí el nom del portal.
Aquest palau estatja actualment el Museu d’Apel·les Fenosa.
Compta amb finestres bellament esculpides amb temàtiques plateresques, galeria solana a la part que dóna part fora l’antic recinte emmurallat, torratxa i uns magnífics esgrafiats del s. XVIII.
Tot aquest conjunt seria digne d’una bona restauració, si més no, en la façana exterior.

RIVERT

dijous, 21/06/2012 (Valentí)

A la comarca del Pallars Jussà i a partir d’una carretera local que surt de dins del poble de Salàs s’arriba a Rivert. Són 8 km que ens menen a un poble de fesomia medieval que ha estat en la seva major part estupendament restaurat.
El poble s’arrecera en una muntanya rogenca plena de balmes. Hi ha l’antiga església de Sant Martí, carrers de terra empedrat, però el que més destaca són les quatre fonts, entre elles la d’Amunt, i la gran bassa central d’aigua del poble. En les seves aigües encara es poden veure tritons.
Rivert pertany al municipi de Conca de Dalt.

BARCELONA – Gran Via, 733

dissabte, 2/06/2012 (Valentí)

A la Gran Via, entre els carrers de Sardenya i Marina i propera a la plaça de Toros Monumental, és notable aquesta construcció que va ser aixecar Jaume Rius l’any 1930.
L’obra d’una gran monumentalitat es veu sobredimensionada per la tribuna-mirador dels setè-vuitè pisos suportada per grans mènsules i el gran ràfec que l’aixopluga. També cal esmentar el portal d’entrada el qual juntament amb el balcó del pis principal formen un gran conjunt més propi del barroc espanyol. Profusió de detalls plateresc i renaixentistes completen la façana.


L’arquitecte que el va dissenyar fou Francesc Portillo el qual treballava per la família Rius com es pot veure en les cases de Padilla, 213-215 (1929) i la Fonda Rius davant de l’estació de França (1929). Una caracter´sitica d’aquest arquuitecte noucentista és que solia “firtmar” els seus edificis a la façana.

MONTCADA I REIXAC – Sant Jordi

dimarts, 17/04/2012 (Valentí)

 

Ara que s’acosta Sant Jordi m’ha semblat adient penjar la fotografia d’aquesta tanca que es troba a Montcada i Reixac, vers el quilòmetre 9 de la Carretera de la Roca.

SANTA COLOMA DE FARNERS – CERCLE CULTURAL

dimarts, 21/02/2012 (Valentí)

A la població de Santa Coloma es troben un bons exemples d’arquitectura modernista: Ca l’Aragó, Can Muixac, Ca l’Oller, Cal fabricant, Casa Barrera, Can Geronés (Can Riera) i la Casa Bofill (ara “la Caixa”)
Malauradament es desconeix l’autoria de la majoria d’aquests edificis llevat de la casa Bofill (Bonaventura Bassegoda) i de Ca l’Aragó (amb intervencions de Rafael Masó).
Però de tots els exemples esmentats, m’he deixat el d’aquest article, és a dir, el Cercle Cultural, un molt bon exemple d’aquest estil que podem admirar al carrer Anselm Clavé, 19 cantonada amb Sant Joan.
D’aquest edifici sí que se’n sap l’autor: va ser l’arquitecte barceloní Albert Juan i Torner (1872-1957) titulat a Barcelona l’any 1892 i amb importants obres per Barcelona, Les Franqueses (Ajuntament-escoles; escorxador) i Granollers.
El Cercle es va edificar entre els anys 1903 i 1904 i per la seva decoració l’arquitecte va comptar amb l’ajut del decorador Urgellès.
Són notables els baixos, els pinacles que coronen l’edifici, l’interior amb la seva xemeneia.
Més informació a:

http://vptmod.blogspot.com/2009/02/santa-coloma-f-cercle-cultural.html

 

El Sobirà de Santa Creu, a Osor

diumenge, 8/01/2012 (Albert Esteves)

Important masia situada a la vall de Santa Creu d’Horta. Està documentada des de l’any 1294. Segons sembla és el fruit de la unió de dos masos. Seguint a Camps i Arboix podem dir que va ser Joana Vilar de Sesgorgues, vídua de Pere Sobirà, qui va fer possible la unió, cap a l’any 1577. Al segle XVII va ser el centre d’una gran propietat rural que arribava fins a Vic.

El conjunt actual està format per diversos edificis. A la part més alta hi ha el gran casal principal, amb una destacada torre i diversos cossos construïts i reformats entre els segles XVI i XX . També hi ha una capella, consagrada el 1609, dedicada a sant Bernat de Claravall, amb l’interior decorat amb ceràmica valenciana. Més avall hi ha una altra edificació, convertida en hostal i coneguda com la Taverna del Sobirà.

Per palesar la importància del mas cal fer referència a una dita popular que fa:
Si voleu saber qui són
els més rics d’aquesta terra:
el Noguer de Seguerò,
el Sobirà de Santa Creu
i l’Espona de Saderra.

VILANOVA I LA GELTRÚ – Urbanització Ribes Roges

dissabte, 3/12/2011 (Valentí)

(Per ordre: Villa Montserrat – Villa Laguarda – Plànol Urbanització – Passeig Ribes Roges)

(Clicar al damunt per veure-les més grans)

 

L’any 1910 Anna Raventós presidenta de l’Empara de Santa Llúcia, institució benèfica per a cecs, va decidir construir una Ciutat Jardí a Vilanova i la Geltrú en terrenys cedits per la seva propietària Marcel•lina Jacas a tocar de la torre de Ribes Roges.
L’arquitecte municipal Bonaventura Pollés va realitzar la urbanització de la zona, compresa entre el passeig de Ribes Roges i els carrers de Marcel•lina Jacas, Isaac Peral, Lluís Requesens i Pere III.
Arquitectes de renom edificaren onze torres o xalets el diner de la venda dels quals aniria a parar a l’Empara de Santa Llúcia. La majoria de les torres s’edificaren seguiint el corrent modernista austríac, el de la Secessió.
D’aquest conjunt alguns xalets encara resten dempeus, però d’altres han estat derruïts o modificats.
La relació és la següent:
Xalet 1.- Villa Isabel. Ramon Freixe i Mallofré
Xalet 2.- Villa Dolores. Josep Domènech i Mansana. Derruït.
Xalet 3.- Villa del Bisbe Laguarda. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 4.- Villa Sant rafael. Josep Font i Gumà
Xalet 5.- Villa Anita. Ramon Freixe i Mallofré. Derruït.
Xalet 6.- Villa Argentina. Josep Domènech i Mansana
Xalet 7-8. Torre Doctor Ribot. Bonaventura Pollés i Vivó.
Xalet 9.- Villa Assumpció. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 10.- Villa Teresa. Modest Tauler i Benítez.
Xalet 11.- Villa Montserrat. Josep Domènech i Mansana.

Sant Feliu de Cadins, una joia per descobrir

diumenge, 6/11/2011 (Albert Esteves)

L’antic monestir de Sant Feliu de Cadins està situat a 1 km del poble de Cabanes d’Empordà, al costat d’un gran mas del segle XIX, del qual fa de pallissa. Està documentat des del segle XII, quan era una casa monacal femenina adscrita a l’orde del Cister. Aquesta comunitat s’hi va mantenir fins al 1492.

L’església, de final del segle XIII, és un bon exemplar de l’estil cistercenc, transició del romànic al gòtic. Té una nau reforçada amb contraforts, creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada mentre que el creuer i l’absis ho són amb volta de creueria. La portada mostra dos arcs degradats de mig punt.

És propietat privada i no és visitable. És un monument que per les seves dimensions i pel seu interès dintre de l’arquitectura del Císter, hauria de despertar l’atenció de l’administració pública.