Entrades amb l'etiqueta ‘Renaixement’

L’Harmonia de l’Hospitalet

divendres, 22/04/2011

Recentment, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha conclòs la restauració de l’edifici conegut com l’Harmonia, situat al centre històric de la ciutat, al carrer del Xipreret.  És un casal senyorial del 1595 que va formar part de la finca de Torre Blanca, origen de l’Hospitalet, adquirida al segle XIV per una de les nissagues més importants de la contrada, els Oliver. És un edifici de planta quadrada i tres pisos, amb les característiques pròpies de les cases senyorials renaixentistes. Té galeria de solana amb arcs seguits de punt rodó, portal adovellat, finestrals amb llindes esculpides i una torreta circular amb funcions de guaita en una de les cantonades. La coberta és a quatre vessants. El nom de l’Harmonia és el de l’entitat que va ocupar l’edifici des del 1866. Ara forma part de les dependències del Museu d’Història de l’Hospitalet. Val la pena acostar-s’hi i fer un passeig pel carrer Xipreret, un racó romàntic i ple d’història.

El palau renaixentista de Linyola

diumenge, 20/03/2011

Linyola és un municipi del Pla d’Urgell que ha començat a fer-se popular pel fet de ser el lloc de naixement del jugador del Barça, Bojan Krkic. Tanmateix, a banda d’això, és un lloc força desconegut i en canvi de gran interès per als amants de l’arquitectura, especialment la renaixentista. Una mostra d’això és el palau renaixentista, ara Casa de la Vila.

És un edifici senyorial del segle XVI conegut erròniament com a palau dels Barons de Linyola. Segons la documentada informació que ens ha fet arribar Esteve Mestre, no hi ha cap document que acrediti la pertinença d’aquest casal als barons. Se sap que va ser construït pel francès Bernat Longor, per encàrrec del patrici local Joan Fornés, l’escut del qual (amb un forn) es pot veure al portal adovellat de la casa, amb la data de 1557.

De la bella façana porticada, feta amb pedra picada, cal destacar-ne els quatre finestrals renaixentistes emmarcats per pilastres i entaulaments de tipus clàssic, amb capitells esculpits. Al pis més alt hi ha una galeria de petits arquets carpanells. En la rehabilitació, feta a començament del segle XX, es va fer servir pedra de l’antic cementiri i d’altres cases del poble. Va ser restaurat l’any 1991.

Podeu veure més fotografies aquí.

ALCOVER – l’Abadia

dimarts, 18/01/2011

L’edifici de l’Abadia d’Alcover s’atribueix al mestre de cases i arquitecte barceloní Pere Blai (1553-1620). Aquest arquitecte va treballar a la Catedral de Tarragona i va projectar, entre d’altres, el Castell-Palau de Torredembarra i la façana de la Generalitat a Barcelona, la que dóna a la plaça Sant Jaume. Va ser un dels principal artífexs del renaixement català.

A Alcover treballà en l’església Nova o de l’Assumpció i, a banda de l’Abadia, se li atribueixen també la Capella de la Concepció de l’avinguda de Reus i Ca Cosme.

La façana de l’Abadia ressalta en un carrer tan estret com el que es troba i cal remarcar els carreus molt ben treballats, els frontons triangulars damunt la balconada i la barbacana de fusta que sobresurt cosa d’un metre de la façana

.

Esglésies del Maresme (II) Portades renaixentistes

dimarts, 11/05/2010

A partir de mitjan segle XVI, coincidint amb l’accés al tron del rei Felip II, arriba al Maresme l’alenada renaixentista que ja havia deixat la seva empremta a altres indrets de Catalunya unes dècades abans. El primer exemple, i de fet un dels més remarcables de la comarca, el trobem a la portada de Santa Maria de Pineda, obrada per Joan de Tours. Es pot relacionar molt clarament amb altres portals com la Torre Vella de Badalona, la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, o la Torre Pallaresa, de Santa Coloma de Gramenet. Totes elles responen a un esquema comú: llinda monolítica, pilastres decorades amb grotescs, capitells fantasiosos i coronament amb timpà, que pot ser triangular o semicircular. La portada de Pineda té la particularitat de que la llinda no està ornamentada sinó que duu inscrita la crònica de l’atac corsari que va patir la vila l’any 1545.

La portada de Pineda i els seus referents

Aquest esquema, clarament renovador, mantenia encara un cert substrat goticista, i no va tenir continuïtat a la comarca. L’estil que s’anirà imposant és el portal “a la romana”, més classicista, més sobri i de línies més pures (veure fotografia 2). El primer exemple al Maresme és la portada de Sant Martí de Teià, encarregada a Antoni Mateu l’any 1574. Està flanquejada per dues columnes sobre pedestals, de fust estriat, i capçades amb capitells composts, que sostenen un entaulament amb frontó triangular. Una composició gairebé calcada és la que segueixen les portades de Sant Cebrià de Vallalta (1577) i de Sant Vicenç de Montalt, aquesta darrera obrada per Pierre Dalquer l’any 1598.

Portades renaixentistes del Maresme: Teià, Sant Cebrià i Sant Vicenç de Montalt

Convencionalment, s’ha establert que l’etapa renaixentista s’allarga a Catalunya fins l’any 1625. Tanmateix, durant les primeres dècades del segle XVII, sobre aquest substrat renaixentista comencen a emergir símptomes inequívocs d’un canvi de tendència, els primers avisos de l’arribada del barroc. En aquest marc es construeix, l’any 1611, la portada de Sant Feliu d’Alella, el darrer exemple del renaixement al Maresme o, potser, el primer del barroc.).